Skip to content

Archive

Category: Activisme

Avui el CERIb ha actualitzat la seva pàgina web on destaquen el Congrés Internacional Observar les fronteres, veure el món; i la Novetat editorial “La Guerra Civil a la Ribagorça”. A més a més, trobareu més notícies sobre la Plataforma contra l’Autopista elèctrica Montsó-Isona, de la que el CERIb forma part, desprès de portar aquest assumpte a la Comisió Europea (via Convergència Democràtica de la Franja-CDF i de l’eurodiputat Ramon Tremosa), ara s’ha presentat a la Diputació Provincial d’Osca (via Chunta Aragonesista-CHA),també hi figuren altres informacions sobre Fraga, Montanyana i la Ribagorça Romànica

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interés

http://cerib.blogspot.com/2010/03/congres-internacional-observar-les.html

http://cerib.blogspot.com/2010/03/novetat-editorial-index-de-la-guerra.html

http://cerib.blogspot.com/2010/03/catesp-novetat-editorial-presentacio-de.html

Salutacions cordials.

Alfonsina i el mar

(Columna de lo Cresol d’avui al Diario de Teruel)

El 25 d’octubre del 1938, a Mar del Plata, la poetessa argentina Alfonsina Storni, caminant suament des de la platja, s’endinsà a la mar fins que l’aigua la va esborrar totalment. Per uns instants la sorra de la platja guardà les petjades delatores del seu destí.

Ariel Ramírez, gran pianista i compositor del folklore argentí, li va compondre trenta anys més tard la magnífica zamba, Alfonsina i el mar, amb lletra de Felix Luna que comença dient: “Por la blanda arena que lame el mar/su pequeña huella no vuelve más…” Ariel Ramírez ens va deixar el passat 18 de febrer als 89 anys. Molts artistes han interpretat aquesta sentimental i poètica cançó que conté paraules de l’últim poema d’Alfonsina, tot i què la més popular i sentida interpretació la va fer, qui sap quantes vegades, la cristal·lina veu de Mercedes Sosa, la Negra, la qual, malauradament també ens va deixar, el 4 d’octubre de l’any passat. Amb aquestes línies vull expressar el meu sentit record al compositor i a la cantant. Ara m’agradaria que algú em contestés la pregunta de la canço: “Te vas Alfonsina con tu soledad,¿qué poemas nuevos fuiste a buscar? Ni Ariel Ramírez ni Mercedes Sosa no ho podran fer, ni ara ni mai, ni tal sols preguntar-ho…

El passat cap de setmana en assabentar-me de la mort d’Ariel Ramírez, vaig col·locar al plat del meu tocadiscos el vinil “Gracias a la vida” de Mercedes Sosa, per la cara dos que comença amb la cançó Alfonsina i el Mar. Ben escalfats els tríodes de l’amplificador, portaven més d’una hora donant sentiment i música, em van captivar quatre minuts i trenta cinc segons: un instant i una eternitat.

En una oberta estança del no-res, quan la matèria i el sentiment s’han fusionat amb el temps, retrobo Ariel Ramírez acaronant el piano i la Negra cantant, envoltats de cargols marins escrits amb nous poemes d’Alfonsina, i aquesta, vestida de mar, entre cavallets marins, escoltant. I “cinc sirenetes l’estan portant/per camins d’algues i de corall”. I “una veu antiga de vent i sal” canta per a mi la cançó: “Gracias a la vida, que me ha dado tanto” de Violeta Parra.

José Miguel Gràcia

Alfonsina i el mar « Lo finestró del Gràcia.

La dificultat de la diversitat

(Temps de Franja núm.94, columna «L’Esmolet», març de 2010)

«La atención será muy buena. La única dificultad quizá será el idioma… ¡Aunque vosotros, los de la Franja ese problema no lo tenéis!». Aquestes paraules ens les va dir la metgessa del Miguel Servet quan ens entregava l’informe per anar a la Vall d’Hebron. Es tracta d’una excel·lent professional, amable i respectuosa que, a més, va fer part de la seua formació a la Vall d’Hebron. El seu perfil, doncs, és lluny dels aragonesos abduïts per la visió catxirulera del món. En aquell moment tenia coses infinitament més importants per preguntar-li que no pas aquesta qüestió. Tanmateix ara, quan fa prop d’un mes que ens hi estem, a la Vall d’Hebron, encara espero que se’m manifesti el temut «problema de l’idioma». Més aviat la llengua vehicular de gran part del personal sanitari sol ser la mateixa que a Saragossa. Això sí, tothom t’entén si els parles català i la gran majoria t’hi contesten amb un bon nivell de dicció i vocabulari.

Aquesta anècdota m’ha desvetllat la melangia que ens posseeix als catalanoparlants. Si per les Espanyes, fins i tot la gent cultivada i viatjada continua considerant els idiomes no castellans una dificultat, estem arreglats.
Aquests dies el tren em porta amunt avall –físicament i mental. Les coses importants desplacen les secundàries, però les cosetes quotidianes són les que ens fan la vida agradosa. Els prejudicis, en canvi, només ens embruteixen.

mitjançantLa dificultat de la diversitat.

Reunió de les associacions amb el vice-conseller de Cultura

reunio-vice-conceller-2-20310

Dia 2 de març. El Sr. Juan José Vázquez va informar al reunits sobre l’estat actual de la Llei de Llengües i de les previsions a curt i mig termini. No dubta el vice-conseller del paper d’aquestes associacions culturals de la Franja (ICF, ASCUMA, IEBC i CERIB), tant en el procés d’implantació de la Llei com després. Les col·laboracions de les associacions s’hauran de traduir en nous convenis que aportaran més estabilitat i contingut a aquestes. Un tema que reunio-vice-conceller-20310va ocupar una bona estona van ser els comentaris sobre el procés de nomenament dels membres del Consell General de Llengües i conseqüentment els de les Acadèmies. Els reunits van poder expressar les seues idees al respecte.

Totes les responsabilitats de l’aplicació de la Llei i posterior seguiment i control restaran en la Vice-conselleria de Cultura. La pròxima reunió tindrà lloc a Fraga.

Convocatòria de l’Assemblea Ordinària d’ASCUMA

ASCUMA » Blog Archive » Reunió de les associacions amb el vice-conseller de Cultura.

YouTube – Notinkson. No m�s agresions.m4v.

Fendo Orella | 3 de marzo 2010

Iste miercols viacharemos ta o Matarranya an que trobaremos a os components d’a colla Temps al Temps que nos presentarán o suyo treballo mosical y con qui charraremos una mica d’a mosica d’autor feita en catalán dende Aragón.

http://www.myspace.com/tempsaltemps

Tamién feremos una cronica de cómo se desembolicó a 5ena. Marcha Senderista contra la mina de Borobia que tenió lugar o pasau cabo de semana dentre as localidatz de Calcena y Purujosa.

Charraremos d’a campanya “Isto lo apanyamos dentre totz” con a que toda una ripa de interpresas, multinacionals y bancos son prebando d’amagar a suya responsabilidat d’a situación de crisis actual fendo servir a imachen publica de famosos millonaires que nos alientan a estar positivos debant d’a esferra social que provoca o capitalismo … Fe-te una riseta y no i pienses.

Y quan s’han feito fa poco 34 anyadas de l’engarcholamiento de Leonald Peltier tos parlaremos d’a situación d’iste preso politico indio-americano y de todas as irregularidatz chudicials que son privando-le d’a libertat.

Nos ascuitamos iste miercols a las 19.00 horas, en Radio Topo 101.8 FM y nos veyemos o viernes en a Cincomarzada.


Fendo Orella
Todas as luitas que cullen en una luenga

Miercols de 19.00 a 20.00 horas
RadioTopo 101.8 FM

Si quiers leyer-nos:
http://fendoorella.wordpress.com

Si quiers sentir-nos en mp3:
http://fendoorella.mypodcast.com
http://www.archive.org/search.php?query=fendo%20orella

27 February, 2010

La cultura associativa “turolense” a debat

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 27 de febrer del 2010)

Ahir 26 i avui 27 a la vila d’Andorra, organitzat pel seu Centro de Estudios Locales i l’Instituto de Estudios Turolenses, se celebra el “II Encuentro de Centros de Estudios Culturales” de la província, al qual assistiran catorze associacions. La trobada —que ha estat precedida per l’elaboració d’una enquesta, de la qual se presentarà un informe— permetrà posar en comú les realitzacions i els problemes del moviment cultural ciutadà i la seua relació amb l’IET, principal organisme cultural provincial.
La col•laboració entre les institucions oficials i les civils se revela necessària dins de la conjuntura actual, ja que les línies directrius que programen les autoritats poden arribar a ser realitat immediata i pròxima gràcies als esforços dels ciutadans amb ganes i idees. Estos estan directament vinculats al territori i perquè el coneixen i l’estimen són capaços de cultivar lo seu patrimoni comú, igual que cultiven la seua terra. Des de les institucions se redistribuixen los diners dels contribuents i es controla que el seu ús sigue sòlid i eficaç. Des de les associacions se treballa quasi sempre, literalment, per amor a l’art —i a la cultura, la literatura, l’història…—, i d’esta manera se fan investigacions o recopilacions sobre el passat per tal de conèixer millor lo present, se debaten los temes actuals, se fomenta la creació i s’organitzen cursos segons les diverses necessitats formatives. No obstant, cal que cada una de les parts mantingue la seua independència.
Tots los esforços dels centres d’estudis locals demostren que som bastant més que carn i ossos i que, amb un nivell de benestar raonable, podem disposar del temps lliure necessari per transcendir les nostres necessitats primàries elevant-mos amb la cultura damunt de la condició animal. És també l’evidència de la nostra naturalesa social, que produix interessants manifestacions individuals o col•lectives però sempre dirigides a compartir-se amb la societat a on naixen i a millorar-la. Algú s’imagina un món sense llibres, sense exposicions, sense art, sense música…? Segurament seria més imperfecte i avorrit.

Maria Dolores Gimeno

Viles i Gents :: La cultura associativa “turolense” a debat :: February :: 2010.

Els enemics de l´ànima…espanyola?

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 de febrer del 2010)

Hi va haver divisió d’opinions, però molts es sentiren agredits.
Només baixar el teló i…quina cridòria, quins ahucs, quin desori!! El director musical va eixir a saludar i, en aquell moment, d’allà a dalt del galliner, una solitària veu s’esgargamellava:
-Joputa, joputa (o quelcom semblant).
Enmig del desgavell, un senyor molt ben vestit que tenia al costat comentava esgarrifat:
-Estas óperas tan polémicas no deberían estrenarse en el Real.
Sí, érem a Madrid, al temple de l’òpera i càtedra de l’educació i el bon gust, al damunt mateix de la Llotja Reial. S’acabava de representar El Viaje a Simorgh, del jove compositor d’Algeciras José Mª Sánchez Verdú, basada en la novela de Juan Goytisolo Las vitudes del Pájaro Solitario.
Quins eren els ingredients d’aquesta òpera que provocaren aquella reacció? Doncs principalment aquests tres:
-Música contemporània (rabiosament contemporània, diria jo). Un crític musical parlava de xerrics, udols, genocidi melòdic i violinistes que semblaven tocar amb el prepuci. Acabava la crítica dient que havia fugit emprenyat abans del final perquè estava fins als “simorghs” d’allò. (Quina pena que es perquès l’ùltima escena amb els giravolts còsmics dels dervitxos).
-Barreja cultural i lingüística. L’argument es basava en la filosofia sufí (musulmana) i barrejava textos de San Juan de la Cruz, del Cantar de los Cantares, de Ramon Llull i d’alguns filòsofs musulmans, emprant les seves llengües originals castellà, àrab i català. També llatí. Aliança de Civilitzacions? Inadmissible.
-Sexe (i homo-sexe) Com sempre el perniciós innominable. Res a comentar.
Aquella mena d’escudella i carn d’olla resultà un recapte massa indigest per a una bona part del públic madrileny. Érem al Cor d’Espanya i un sector de l’alta societat espanyola es sentia agredida per aquells tres maleïts ingredients. Déu meu, on anirem a parar? Genocidi melòdic barrejat amb moros i catalans i l’innominable i…fins i tot feien mofa d’un Inquisidor. S’havien de defensar. Ja n’estaven farts de tanta modernitat. Perquè aquella nova loció anti-caspa… no seria un atac en tota regla dels enemics de l’ànima…espanyola?

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Els enemics de l´ànima…espanyola? :: February :: 2010.

Què és el Falsari?, el Toni Orensanz ens fa una reflexió del seu últim llibre que presentem aquest dissabte 6 de març a les 18:00h. a la Llibreria Serret, us hi esperem…


El falsari

FALSARI,-ÀRIA. 1 m. i f. Persona que falseja una història, falsifica un document, posa una signatura falsa, etc. 2 adj. Fals, enganyós: un testimoni falsari. 3 m. Inventari de veïns del poble de Falset (2.864 hab.) i de la seva comarca, amb el relat d’algunes de les seves vivències, gestes i misèries.


Què és el Falsari?

Sóc Toni Orensanz, periodista i guionista freelance. Alguns potser em coneixeu pel meu llibre anterior: L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008). El cas és que acabo de treure nou llibre. Porta per nom El falsari (Cossetània), tot un seguit d’històries (crec que prou bones) a mig camí entre la realitat i la ficció. Perquè penso honestament que tots els pobles són plens de relats on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanits, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida. El Falsari eleva al paper una pila d’històries que podrien haver passat en qualsevol lloc de la Mediterrània.

Serret Bloc.

Ha estat convocada l’Assemblea Ordinària Anyal d’ASCUMA a la seu social de Calaceit per al 13 de març a les 10 hores en primera convocatòria i a les 10,30 hores com a segona i definitiva.

En acabar l’àpat que tindrà lloc a la Fonda Alcalà, el President de Iniciativa Cultural de la Franja, Dr. Artur Quintana, lliurarà el III Premi Franja. Cultura i Territori, a Sr. José Bada Pinillo.

Convocatòria de l’Assemblea Ordinària d’ASCUMA.

Modalitats lingüístiques d’Aragó

Ha arribat el moment de treu-li tot el profit possible a la Llei de Llengües. Hem fet paleses les seues mancances abans de la seua aprovació i després, però ara  hauríem d’encetar una nova etapa: el que abans era un got mig buit, ara és un got mig ple, al menys així ho vull veure. Per començar no hauríem de perdre un segon més en demostrar, als qui ho neguen, que tant el català com l’aragonès són llengües pròpies  d’Aragó. Ja han parlat prou els filòlegs, els lingüistes, els escriptors, en síntesi, la raó i la ciència. Ara qui parla és la llei, per tant els negativistes i segregadors, que confonen política i llengua, tenen un greu problema, només ells, no nosaltres. Hauríem de recondir les raons científiques i etzibar-los sense preàmbuls: ho diu la llei, i les lleis s’han de complir, vostre és el problema.

Crec que ells mateixos s’hi estan assabentant del problema. Recentment les intervencions del PAR i del PP i afins, van dirigides cap a la defensa (diuen ells) del patrimoni lingüístic d’Aragó, i no tant en contra de la denominació, on la llei és prou explícita. Només els queda la fingida defensa de les modalitats lingüístiques, i a aquest punt volia arribar jo. Bé, també faran el que calgui, ficant tots el pals que puguin a les rodes, per entorpir i endarrerir l’aplicació de la llei.

Algú em pot dir alguna cosa, per minsa que sigui, d’allò que hagin fet el PP, el PAR i afins, envers la protecció de les modalitats lingüístiques? Algú em pot dir quins són els seus plans de respecte i protecció per al futur? És més, algú em pot dir el que saben ells de tot això? La gran majoria d’ells només saben castellà, i ben poca cosa han fet per defensar les modalitats lingüístiques del castellà, ben ric abans i tan estàndard avui. A què ve aquesta febrer protectora i defensora de les modalitats lingüístiques de les zones de parla catalana i aragonesa? Ells, que reclamen al Govern quines seran les despeses de l’aplicació de la Llei de Llengües, on tenen els números dels costos de la protecció que proposen?  No els hi negaré la seua capacitat per fer números, però del seu saber i voluntat de protecció de les llengües rien de rien. Fum, fum, fum!

Els que han treballat o volen treballar aquests temes, i més concretament “lo català d’Aragó” amb les seues modalitats, així com la literatura popular, ja saben on s’han de proveir de la informació: als treballs editats per les associacions culturals i instituts d’estudis de la Franja —que sempre han defensat el seu català— i als seus experts individualment, sense oblidar els grans diccionaris i els experts i institucions d’altres contrades de parla catalana.

José Miguel Gràcia

Modalitats lingüístiques d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

Acaba de sortir el llibre

Removent consciències. Transgressió i fet nacional,

editat a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert,

amb aportacions de:

Susanna Barquín, Quim Gibert, Patrícia Gabancho,

Alfons López Tena, Francesc Torralba i Hèctor López Bofill.

La primera presentació, a la qual esteu invitats,

anirà a càrrec dels editors del llibre,

Àngel Velasco i Quim Gibert,

i se celebrarà divendres 5 de març, a les 21 hores,

en el marc d’un sopar

al Restaurant Flàvia (Cegonyer, 13, de Fraga)

A partir d’aquell dia, el podreu trobar a la vostra llibreria

* * *

http://editorialafers-agenda.blogspot.com/2010/02/presentacio-5-de-marc-fraga-removent.html

http://www.editorialafers.cat

http://editorialafers.com/afers/product_info.php?products_id=297&osCsid=acebb73c1f07a617151548bce9935f22

http://editorialafers.blogspot.com/2010/02/remoure-consciencies-transgredint-el.html

http://www.facebook.com/#!/profile.php?ref=profile&id=100000171451437

Fraga, Franja de Ponent.

Llengua i emoció. Jornades per la dignificació lingüística

Sopar-presentació del llibre

Removent consciències (Editorial Afers)

a cura d’Àngel Velasco i de Quim Gibert, coeditors

Dia: Divendres, 5 de març de 2010

Hora: 9 de la nit

Lloc: Restaurant Flàvia

Adreça: Cegonyer 13, Fraga

Novetat editorial:

Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica realitzades a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el febrer de 2008 i de 2009 a càrrec de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Quim Gibert, Hèctor López Bofill i Francesc Torralba.

Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d’estat (La Busca edicions, Barcelona 2007), l’anterior llibre, de denúncia de les noves formes discriminació institucional. En el llibre que ara mateix teniu a les mans abordem la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l’emocional, el literari, l’ètic.

No és la primera vegada que en el camí a Damasc un fet inesperat ha marcat un abans i un després d’una trajectòria vital. De fet, sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir… i avançar vers itineraris que ens acostin cap als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d’un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de poder tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. En rigor, tenim voluntat d’anar més enllà, de «travessar el foc» que diu Lou Reed. No és gens fàcil, però ens consta que les persones disposem d’eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l’angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l’acció i tinguem l’ambició suficient per superar les dificultats. És al nostre abast.

El cantautor catalán Miquel Pujadó presenta su espectáculo ‘Ocells de pas’ esta semana en el Bajo Cinca

El cantautor catalán Miquel Pujadó presentará mañana, jueves 25 de febrero, y el próximo viernes, día 26, su espectáculo ‘Ocells de pas’ en varios centros educativos de la comarca aragonesa del Bajo Cinca.

MEQUINENZA (ZARAGOZA), 24 (EUROPA PRESS)

El cantautor catalán Miquel Pujadó presentará mañana, jueves 25 de febrero, y el próximo viernes, día 26, su espectáculo ‘Ocells de pas’ en varios centros educativos de la comarca aragonesa del Bajo Cinca.

Mañana, a las 13.15 horas, actuará en la Sala Goya de Mequinenza (Zaragoza) para los alumnos de tercero de ESO de la Sección del IES ‘Bajo Cinca’ de esta localidad, en un concierto abierto a padres de alumnos y público en general.

Posteriormente, a las 19.00 horas del mismo jueves, en el Centro de Profesores y Recursos ‘Les monjes’, en Fraga (Huesca), actuará para los alumnos del nivel B de lengua catalana de la Escuela de Adultos de Fraga.

El viernes 26, a las 10.00 horas, visitará el Colegio Público ‘San Juan Bautista’ de Zaidín y, a las 15.00 horas del mismo día, actuará en el Colegio Público ‘San José de Calasanz’ de Fraga.

Estas actividades forman parte del plan de intercambio de actividades culturales entre el Proyecto de Animación en las Escuelas de la Franja ‘Jesús Moncada’ del Gobierno de Aragón y el programa ‘El gust per la lectura’ de la Generalitat de Cataluña.

El cantautor catalán Miquel Pujadó presenta su espectáculo ‘Ocells de pas’ esta semana en el Bajo Cinca – Qué.es.

L’Editorial Afers i la Llibreria Laie es complauen a convidar-vos

a l’acte de presentació del llibre
Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat: ideologia i catalanitat a l’empara de França,
d’Òscar Jané Checa,
que se celebrarà el dijous 25 de febrer, a les 19,30 hores,
a la llibreria Laie (Pau Claris, 85, de Barcelona)

Hi intervindran:
Antonio Espino (professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Òscar Jané (professor de La universitat de Barcelona i autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)

en finalitzar la presentació se servirà una copa de cava

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja