Skip to content

Archive

Category: Activisme

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya).

“Estimem la nostra llengua” (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)

 Excursió al riu, activitat del matí.
 
Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.
 
Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.
 
A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.
 
 
 
II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com
El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

¿De qué tienes miedo Aragón?

El pasado jueves desde Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organizamos la 2ª Alifara Clarió en Beceite. Fue una jornada festiva infantil y familiar que bajo el lema “Amamos nuestra lengua” contó con diversas actividades populares para conocer el patrimonio natural y cultural, actuación de magia incluída, y que finalizó con un gran mural mosaico dedicado a la lengua.

Clarió somos un grupo de familias de la comarca del Matarranya preocupadas por la supervivencia de nuestra lengua. Nos hemos dado cuenta que nuestros hijos empiezan a no utilizar su lengua materna a nivel informal, para hablar entre ellos. Aún más, cuando hablan en catalán incorporan muchas palabras frecuentes en castellano (como los días de la semana, los colores o los números) y todas las palabras nuevas si no son anglicismos las dicen en castellano (todas las del entorno de las TIC e informática, por ejemplo). Las cosas han cambiado de cuando éramos pequeños. Nosotros vivíamos una situación de clara diglosia, teníamos una lengua formal que era el castellano y otra informal que era el catalán, pero aunque dentro del cole hablábamos en castellano, en el patio y fuera utilizábamos nuestra lengua materna. Y así, a pesar de utilizar muchos castellanismos, hemos mantenido la lengua materna.

Pero esta transmisión ya no está garantizada para las futuras generaciones porque ese modelo basado en la familia y en la oralidad se ha quedado insuficiente. La escolarización más temprana (primero a los 3 y ahora a los 0 años) y el aumento de servicios para la infancia en el mundo rural (estraescolares, escuelas de verano…) siendo que tienen por costumbre utilizar el castellano como lengua habitual han ido estrechando las posibilidades de contacto de los pequeños con su lengua materna y augmentando el tiempo de relación con su grupo de pares en castellano. Además, el hecho de que el lenguaje escrito fuera antes sólo en castellano no tenía mayor trascendencia dado que su uso era ocasional en la sociedad tradicional, pero ahora es una constante en nuestras relaciones, incluso entre amigos con el whatsapp. Son alarmas que denotan un claro peligro de substitución lingüística.

En Aragón se habla catalán como lengua materna desde hace más de 850 años en 50 poblaciones situadas en la zona oriental, unas 45.0000 personas. Del árabe pasamos al catalán porque era la lengua de nuestros repobladores cristianos. En 1707 nos prohibieron escribirlo y durante el período de la dictadura incluso hablarlo. Con la restauración de la democracia y la Constitución Española de 1978 cada comunidad autónoma tiene la obligación de velar por las otras lenguas utilizadas en su territorio además del castellano y garantizar su conservación. Así se recoge en el Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982. En el ámbito internacional, existen al menos 4 tratados que también obligan a los gobiernos a proteger las lenguas minoritarias: El Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, (1966); La Convención sobre los Derechos del Niño (1989); La Convención relativa a las Discriminaciones en la Esfera de la Enseñanza(1960) (estos tres de Naciones Unidas); y La Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias (1992), del Consejo de Europa.

Pero a pesar de la obligación, después de más de 3 décadas el gobierno de Aragón sigue sin tener los instrumentos y acciones necesarios y la mayoría de nuestros estudiantes acaban su educación secundaria obligatoria analfabetos en su propia lengua. En cambio, el resto de comunidades del estado que hablan catalán sí han normalizado su situación lingüística: en Cataluña, Baleares y Valencia. También otras comunidades con lengua propia lo han hecho, como Galicia y el País Vasco.

En Aragón, la lengua materna catalana en el sistema educativo sigue igual que cuando se implantó en 1984: Una hora a la semana en las escuelas del Matarranya de primaria como asignatura optativa es insuficiente para garantizar sus competencias lingüísticas en la lengua materna y, con ello, la continuidad de la lengua. Cuando mi hija empezó a hablar a los 2 años y lo hizo en castellano me lloró el alma. No porque no me gustara el castellano, no se trata de eso, sino porque sé que ello es consecuencia del no desarrollo de la democracia y puede tener las graves consecuencias de la desaparición de una lengua y con ella de una cultura.

No negaré la complejidad de tratar las lenguas y las identidades, pero si el resto de comunidades lo han conseguido por qué Aragón no. Es una comunidad pionera en muchos aspectos de cultura, ecología y educación. No es un problema de incapacidad. Tampoco de consenso social, entre el 75 y el 100% de los padres del Matarranya inscriben a sus hijos en la asignatura de catalán en primaria, aún siendo no obligatoria. Entonces, ¿por qué después de más de 3 décadas los gobernantes de Aragón han sido incapaces de solucionar el tema? Los demás lo han hecho.

Llegados a este punto puede que alguién aún se pregunte por qué en el 2014 se hace necesaria una asociación de padres dedicada a velar por la supervivencia de una lengua. Yo también me lo pregunto. ¿De qué tienes miedo Aragón?

Pepa Nogués

Antropóloga y madre. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català

La Portellada, 25 de agosto de 2014

Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.
A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuación va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.

Fotos de l’Alifara Clarió que va tenir lloc el passat 21 d’agost a Beseit organitzada per Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català.

TEMA: Excursió al riu, activitat del matí.
Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per passar desapercebut. És com una metàfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.
IMG-20140821-WA0010 IMG-20140821-WA0017 IMG-20140821-WA0019 IMG-20140822-WA0011 IMG-20140823-WA0003 IMG-20140823-WA0008 IMG-20140823-WA0009 IMG-20140823-WA0010 IMG-20140823-WA0014 IMG_20140821_185448307 IMG-20140821-WA0022 IMG-20140821-WA0023 IMG-20140821-WA0024 IMG-20140821-WA0001 IMG-20140821-WA0002 IMG-20140821-WA0003 IMG-20140821-WA0004 IMG-20140821-WA0005 IMG-20140821-WA0006 IMG-20140821-WA0008

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola | Comarques Nord.

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola

comarquesnord.cat . Beseit . dijous, 21 d’agost de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes:
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

(AVANÇ)
L’Associació de Pares i Mares del Matarranya en defensa del català ha celebrat avui la segona Alifara Clarió. Sota el lema Estimem la nostra llengua, Beseit ha albergat un munt d’activitats pensades per a pares i fills d’allò més entretingudes. Una festa per la dignificació de la llengua que -entre altres- ha acollit una excursió pel riu Matarranya per a conèixer la fauna i la flora de casa. També s’ha fet una manualitat, on els xiquets han creat un cranc autòcton, en perill d’extinció. També s’ha fet un dinar tocant l’aigua del riu i un espectacle infantil davant l’església que ha tingut una gran acollida. Una jornada educativa, lúdica i reivindicativa que pretén donar a conèixer l’associació, així com els objectius de la mateixa.

José Manuel Aragonés, president de Clarió i pare de La Freixneda, va remarcar que l’associació “som una colla de pares preocupats per la pervivència de la nostra llengua. Els nostres fills segueixen el ritme de l’escola”, sent cada vegada menys present la llengua de casa. Hi ha municipis que està substitució lingüística “es nota molt. I creiem que això ha de canviar. Si no li posem remei, pot ser això sigui el principi del final” de la nostra llengua. Per això “hem decidit passar a l’acció”. Per fer front a esta situació, des de Clarió creuen que ampliar les hores lectives de català a l’escola és clau. Ara “només tenen una hora a la setmana. Una cosa ridícula. Vivim al segle XXI”, i el fet de que la llengua autòctona no s’aprenga a l’escola “no crec que passo a cap lloc del món”.

A altres comarques de la Franja, l’ensenyament de català a l’escola és de dos i fins i tot de tres hores a la setmana. Al Matarranya, ara mateix, és només d’una.

Els catalanistes valencians, balears i rossellonesos veuen entre la il·lusió i el temor el procés d’independència de Catalunya.

“Tinc por que si Catalunya s’independitza, nosaltres siguem víctimes d’una pressió més gran per part de l’administració aragonesa”, ha reconegut Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, a la Franja de Ponent, que ha criticat que “des del Principat no s’ha mirat prou els territoris perifèrics”.

 

Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga

‘En aquest moment no hi ha punts de vista polítics contundents sobre aquesta qüestió des de les nostres comarques. Val la pena recordar que Convergència Democràtica està instal·lada arreu de la Franja però no té influència i Esquerra Republicana té un representant al Matarranya però tampoc té una influència destacable’.

‘Ara bé, hi ha moltes persones que observem el procés de ben a prop. D’una banda, n’estem contents. De l’altra, hi ha qui té por que si Catalunya s’independitza nosaltres siguem víctimes d’una pressió més forta per part de les institucions aragoneses i espanyoles. Aquesta por plana entre la gent… I no només en qüestions de llengua sinó en molts d’altres àmbits.’

‘Per nosaltres, que la gent de les comarques de la Franja poguéssim tenir la ciutadania política catalana seria un pas important ‘.

Continueu llegint: Què hauria de fer la república catalana per a la resta dels Països Catalans? – VilaWeb.

Los berganteros dibujan un ‘sí’ humano por el río.

 

Aguaviva terminó sus fiestas como las comenzó: defendiendo su río. Decenas de vecinos clamaron por el Bergantes en la entrega a COAGRET del primer premio que lleva su nombre. Decenas de vecinos y visitantes dibujaron con enormes letras humanas el lema ‘Riu Si’.

 

La actividad fue el colofón al acto de entrega de la primera edición del Premio Bergantes, un galardón que ha instaurado el Ayuntamiento de Aguaviva. En su primera edición se concedió a la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET), presente desde el inicio en la lucha bergantera. Valentín Cazaña, Charo Giménez y Julián Ezquerra, representantes de la formación, agradecieron el reconocimiento «de un pueblo que lucha por su río y por su futuro» y animaron a seguir de la misma manera. «Este tipo de luchas se alargan durante décadas en algunos casos, con el desgaste que ello conlleva», dijeron.

El proyecto de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) para construir una presa de laminación en el río continúa adelante. En la actualidad el Ministerio de Medio Ambiente estudia la concesión positiva de la Declaración de Impacto Ambiental. El informe alternativo presentado por la plataforma vecinal y la Fundación Nueva Cultura del Agua también está incluido.

Beceite acoge hoy una “alifara” en defensa del catalán.

  • Escrito por 

 

Decenas de personas se darán cita hoy en Beceite para celebrar la segunda “Alifara” que organiza anualmente Clarió, una asociación de padres del Matarraña dedicada a la promoción y conservación de la lengua catalana entre los pequeños como lengua materna. Se trata de un completo programa de actividades culturales en defensa del catalán que se llevará a cabo bajo el lema “Amamos nuestra lengua”.

 

 

Por la mañana se llevará a cabo una excursión al río para explorar de cerca la flora y la fauna del Matarraña. A continuación, los participantes podrán colaborar en la creación de una escultura colectiva con piedras del río que representará el cangrejo autóctono, una especie protegida muy valorada. Después de la comida y la asamblea para los socios se reanudarán los actos para todos con una merienda popular y la actuación del mago Zapata.

 

Todas las actividades son gratuitas. En la jornada colaboran el Ayuntamiento de Beceite, la Comarca del Matarraña y la Caja Rural de Teruel.

 

Clarió se formó hace 3 años de la mano de varias familias de la comarca tras detectar la importante pérdida en la lengua materna en los niños y reivindicar la responsabilidad de los gobiernos en garantizar la conservación de la lengua. La formación critica que en la actualidad, los escolares de primaria sólo reciben una hora semanal de su lengua materna, y como asignatura optativa, algo que en palabras de una de sus integrantes, Pepa Nogués, resulta “insuficiente”.

 

PROGRAMA

 

– 11: 00h Excursión para explorar el río Matarraña. Conoceremos la fauna y flora del río y miraremos con la lupa. (Público familiar, para todas las edades. Salida: Plaza de Beceite).
– 14: 00h Comida de convivencia para los socios y simpatizantes en el Azud de Beceite (piscinas naturales).
– 18: 00h Merienda y actuación espectacular del mago Zapata en la Plaza de Beceite.

A lo largo de todo el día habrá un punto de información de la asociación ‘Clarió’ y una parada de libros en catalán en la Plaza de Beceite.

 II Alifara Clarió_Beseit 21 d'agost 2014_redimensionar

II Alifara Clarió, Beseit dijous 21 d’agost

NOTA DE PREMSA: II ALIFARA CLARIÓ.

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

 

Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516

Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com

 

 

El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.

Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.

 

Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.

 

 

PROGRAMA

 

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

 

– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.

(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

 

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.

Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!

 

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

 

NOTA DE PREMSA_II Alifara Clarió

Programes de festes | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’agost del 2014)

A punt de tornar les festes majors, arriba puntual a casa lo programa corresponent. Se pareix als dels anys anteriors. La tapa és lo dibuix guanyador del concurs celebrat entre els escolars: enguany està la torre, segurament l’edifici més repetit, per més emblemàtic, al llarg de la història dels programes. Les pàgines centrals contenen les fotos de les “dames d’honor”, grans i xicotetes, i les envolten un llistat dels actes programats. No falta la salutació de l’alcalde, que fa balanç de lo que ha pogut fer i projecta lo que farà, i a continuació escriuen lo capellà, una mestra i també –enguany— algun veí important a la política o en algun àmbit professional: tenen l’estrany títol “saluda de…” en lloc del corrent i correcte “saludo”. Per suposat, ningú escriu en català, la llengua de comunicació habitual al poble que es pot estudiar a l’escola de forma optativa dins del marc legal vigent a l’autonomia aragonesa. Pocs però més interessants són los articles que revisen algun aspecte de la història local i de les tradicions populars o que es detenen en coses curioses de la vila. La majoria de les pàgines les ocupen anuncis comercials de tendes, bars i negocis locals, tot i que han anat reduint-se estos raders anys de crisi.

En format només ha canviat lo blanc i negre inicial pel color que ara tenen les pàgines institucionals i alguns dels anuncis, segurament més cars. Los actes són també els mateixos: ball a la plaça i a la glorieta, processó patronal, carreres pa grans i xiquets, estirar la corda, partit de futbol amb rivals de la zona, festival de jota, bou de foc, berena popular, focs artificials des del riu… La gent se mudarà, enramarà les cases, prepararà bons dinars i farà penyes. En certa manera, resulta tranquil·litzador que tot continuo igual que sempre. L’únic afegit últimament és la disco-mòbil pals jòvens, que preferixen tancar-se a les seues penyes i apareixen en algun moment avançat de la nit, lluny dels balls de l’orquestra. Única i significativa novetat d’un divorci generacional irreversible.

María Dolores Gimeno

Ximpleries de monos.

  • Escrito por  Lluís Rajadell

Una decepció. Malempleades dues hores. La pel·lícula ‘El amanecer del planeta de los simios’ és la continuació de ‘El origen del planeta de los simios’ i, com esta, una total ximpleria.

Suposo que una promoció aclaparadora i unes crítiques bones -o mitjanament bones- em van animar a anar al cinema per a vore el darrer producte made in Hollywood. Jo, en la meua ingenuïtat, l’associaba a la mítica ‘El planeta de los simios’, protagonitzada per Charlton Heston als anys seixanta del segle XX, un film de record immillorable, impactant, dels que et fan pensar i que queden per a sempre enregistrats al disc dur de l’espectador.

Quan em vaig adonar de que la pel·li ere la continuació de la impresentable ‘El origen del planeta de los simios’, ere ja massa tard. Els llums de la sala s’havien apagat. Me la vaig empastar tota. Va resultar, com la seua antecessora, una pel·lícula ‘simplona’, com les produccions d’indis i vaquers més tòpiques i dolentes. Els USA tornen a estar el centre del món i els personatges son més bàsics que el mecanisme d’una pitxella -traducció del castellà-. ¿Algú em pot explicar què pinta aquí Gary Oldman? Però s’ha acabat. Per molt estiu que siga, per molta promoció que se’n faigue, per molt bones crítiques que publiquen els diaris, no tornaré a caure a la ratera. Si de cas, tornaré a vore l’original. Te més de cinquanta anys però ha envellit molt millor que la seua darrera “preqüela”, que fa pudor de podrit al punt que t’eixeques de la butaca.

Tres escriptors aragonesos.

  • Escrito por  Tomàs Bosque

Començaré la meua aportació a “l’Any Desideri Lombarte” fent-me, en veu alta, algunes preguntes: Com serie la realitat cultural del nostre país si encara visqueren els escriptors Jesús Moncada, Josep Galan i Desideri Lombarte?

Perquè ja és mala sort, que tres personatges tan destacats en la normalització de l’Aragó ric i divers de les tres llengües, aiguen desparegut sense arribar a vells i quan més fecunda ere la seva obra.

Segurament la posició política de la casta de “parranda baturra” i les entitats casposes que els ballen l’aigua, estarie tant poca-solta com ho està ara. Segurament dirien les mateixes mentides i tonteries de LAPAO I LAPAPYP. Però serien capaços de menysprear en públic o privat al Moncada escriptor traduït a tantes llengües estrangeres? Li negarien la fe de baptisme aragonès per arribar a ser tant conegut escrivint en català, la llengua aragonesa que la nefasta coalició s’ha obstinat en destrossar?

Què ferien els ximples de la negació de llengües en l’articulista i filòleg Josep Galan, que a més de les seues aportacions a la recuperació del folklore i tradicions aragoneses, ere martell de destalentats de la extrema dreta de la Franja? Perquè estem segurs que vivint ell no s’hagueren atrevit a posar falses denúncies i querelles, ni a promoure operacions de desprestigi contra coneguts investigadors.

Fa vint-i-cinc anys de la mort del pena-rogí Desideri Lombarte, poeta, escriptor i actiu defensor de la recuperació del català d’Aragó; autor de biografia extraordinària que sols desperta emocions i sentiments positius als qui s’apropen a la seua magnífica obra, cada dia més valorada i coneguda. Cóm serien avui les seves relacions, en tant que escriptor destacat, en la Sra. Consellera de Cultura del Govern d’Aragó? Se’l traurien de davant en les tisores de retallar en Educació? Li penjarien també a les espatlles les mateixes infàmies que ens han penjat a tots els altres, per estudiar i escriure correctament la nostra estimada llengua?

Esperarem les respostes en les pròximes eleccions.

Calaceit.

  • Escrito por  Carles Sancho

La consideració de capital cultural del Matarranya a Calaceit està basada en mèrits propis. A la part més alta de la vila, als peus de l’antic castell, lluny del tràfec de la carretera, van instal·lar-se grans personalitats del món cultural ja des de la dècada dels 70, buscant la tranquil·litat i la bellesa de les cases antigues de pedra de grans murs magníficament restaurades que aïllen els artistes i pensadors en busca de la necessària creativitat.

Els cuidats i bonics carrers estrets d’esta part de la vila van oferir als seus veïns il·lustres moltes possibilitats per a la inspiració. Aquí es va instal·lar la Fundació Noesis, molt activa en la dècada dels 80 i 90, refugi i punt de trobada d’artistes i creadors. L’ajuntament, en agraïment als seus prestigiosos veïns, els hi va dedicar el Jardí dels Artistes evocador racó d’alguns dels personatges més significatius que van viure a Calaceit. El Museu Joan Cabré on s’hi fan exposicions temporals i altres de permanents com la dedicada al món ibèric i a l’arqueòleg local Joan Cabré. Este estiu, des de juliol, s’ha obert un altre espai expositiu en una rehabilitada casa que abans del 1609 havia sigut l’ajuntament de la vila. Es tracta de ARTS&MES on es pot veure una bona mostra de tots aquells artistes que han tingut i tenen alguna relació amb la població. Pintors  com Ràfols Casamada, Romà Vallès, Maria Girona, Fernando Navarro, Leopoldina Valdemoro, Ripert Schroeder, Lisa Rehsteiner, José Picó i Laurence Quentin, ceramistes com Teresa Jassà i Àngel Grañena, escultors com Lluís Ribalta i Fernando Navarro, un gravat de Ferran Blanco i una fotografia de Jean Nöel. A més de ser un espai expositiu ARTS&MES és una botiga on ws pot comprar llibres, vins i degustar productes del territori. Un espai tranquil i relaxant a la part alta de la població, decorat amb molt de gust, recuperant la planta baixa d’una casa on encara ara es pot observar l’entrada, l’antic estable i els trulls. Uns grans arcs de pedra divideixen espai creant diferents estances. Una visita recomanada d’este estiu.

VII Jornada de Lectura Pública a Bellmunt | Lo Finestró.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 Una Jornada més de Lectura Pública a Bellmunt de Mesquí, i ja en van set, tingué lloc a aquesta bella vila de la Vall del Mesquí el passat 15 d’agost. Ramón Mur, el inesgotable activista cultural bellmuntà, alma mater de totes les jornades, pot està ben content de l’èxit de públic i del ressò que ha pres la Jornada per tota la contrada. Els que vam assistir-hi, participant o no en la lectura, vam quedar satisfets de debò com cada any. Gràcies, Ramon, per obrir les portes de la històrica casa de Juan Pio Membrado, per a poder gaudir de les estàncies on va viure i escriure el regeneracionista baixaragonès, Pío Membrado.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAAquest any, com un acte més de l’Any Desideri Lombarte (1989-2014), commemorant el 25è aniversari de la seua mort, va està dedicada la Jornada a la lectura de dos llibres d’en Desideri: Les aventures del sastre Roc d’Arça , en català, i A ti no te conozco, (una crònica d’un alumne dels Escolapis d’Alcanyís 1947-1952), en castellà, obra poc coneguda de l’autor pena-rogí. Més de cinquanta lectors van passar pel balconet del pati de la casa Membrado, lectors de totes les edats i d’ambdues llengües —català i castellà. El pati va està sempre ple d’un públic atent a la lectura de les dues obres i a tots el comentaris i intervencions que van tenir lloc en el transcurs del matí, fins les dues de la tarda.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja