Skip to content

Archive

Category: Activisme

Desideri Lombarte, eternament present | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Pena-roja . dissabte, 21 de juny de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

‘Una roella al cor, flor roja com la sang’. La 24ena Trobada Cultural del Matarranya va encongir el cor de molts fills del Matarranya. I és que coincidint amb els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya, Pena-roja va albergar dissabte una nova trobada cultural. Va ser molt més que una trobada. Un homenatge, un monogràfic a la vida i treball literari del prestigiós escriptor i investigador Desideri Lombarte. La vila escollida, la seua Pena-roja natal. L’espai triat, el pla del Rosari. Davant de casa, on la figura d’en Desideri estarà eternament present.

Va ser una jornada intensa, carregada d’emocions i de moments màgics. Presentacions literàries, com ara Les Aventures del Sastre Roc d’Arça, narrativa d’en Desideri. La presència de Cesc Gil, portant un bon Menú: la cuina del cor, així com Juli Micolau, que va presentar Àtic antic. La Marta Momblant va interpretar Resposta a cartes impertinents, mentre que els actors i actrius de La Quiquereta van fer el seu personal homenatge interpretant Lo pobre llop. Moltes activitats culturals perfilades al voltant d’en Desideri que van culminar amb l’actuació de Túrnez & Sesé, musicalitzant l’obra del poeta pena-rogí amb l’espectacle Quedarà la Paraula. Emoció a flor de pell en la que la cultura i la llengua de casa van tindre un protagonisme especial. Un homenatge on no van faltar la dona de Lombarte, Rosalia Gil, i les tres filles, així com els parents, veïns i grans amics de l’escriptor.

Carles Sancho, veí de la Vall i íntim de Desideri, va parlar del seu amic i el seu paper pel català del territori. “Als anys 80 hi havia molta gent que creia que la nostra llengua no es podia escriure. I Desideri, de seguida es va posar mans a l’obra. Primer, va contextualitzar els seus escrits. Escriure en la seua llengua a la seua població. Qualsevol gènere literari que escrivia sempre feia referència al poble. A Pena-roja. Pensava que escriure del poble i utilitzar la seua llengua permetria visualitzar que la seua llengua es podia escriure fent coses quotidianes”. Primer de cara endins, per després obrir-se de cara al món. Sancho va reconèixer que esta 24ena Trobada Cultural tenia un rerefons molt especial. “Se l’enyora en moments així. Tenia una vitalitat molt gran. Era un gran activista cultural. Només veure’l, t’enamoraves de la seua forma de ser. Li agradava tindre als amics al costat. Sabia que la vida era curta i fer amics era la seua faena més important”.

La Trobada Cultural del Matarranya es va intercalar amb el Franja Rock 2014. L’acte de cloenda, l’actuació de Túrnez & Sesé, que van interpretar el disc Quedarà la Paraula al Saló Municipal. El recinte es va quedar menut per a l’ocasió, i els veïns de Pena-roja i el Matarranya van omplir les instal·lacions. Al llarg d’este 2014 es faran més iniciatives al voltant d’en Desideri Lombarte i la seua obra literària. Al llarg del cap de setmana van ser presents amics íntims del poeta pena-rogí, com ara José Miguel Gracia, Artur Quintana o Hèctor Moret.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys

 

Coincidint amb el festival de música, també se celebra la 24a Trobada Cultural del Matarranya

 

 

Pena-roja acull aquest cap de setmana el Franja Rock, el festival més veterà del Matarranya. Des d’avui i fins diumenge desfilaran diferents artistes com el grup madrileny de punk-rock, Boikot, per presentar el seu últim disc Boikotea!. El festival arriba aquest any a la seva catorzena edició i en el cartell hi figuren grups com Atzembla i Vadebo del País Valencià o La Llitera Tropical.
Tot i així, coincidint amb el festival de música, aquest cap de setmana també se celebra a Pena-roja la 24a edició de la Trobada Cultural del Matarranya dedicada a la commemoració del 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i dels 25 anys de  l’Associació Cultural del Matarranya.  La trobada comptarà amb una taula rodona per fer balanç dels 25 anys de l’associació i un recital d’obres dels autors matarranyencs Juli Micolau i Marta Momblant, entre altres activitats.
Podeu consultar la programació sencera del festival, del qual Racó Català n’és una vegada més mitjà col·laborador, aquí.

 

 

 

Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.

Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys

Este cap de setmana Pena-roja acollirà una nova edició del Franja Rock, el festival de música més veterà del Matarranya. Un Franja Rock que enguany arriba a la seua 14ena edició i que, per a celebrar-ho, reunirà un cartell molt complet. Estrenarà nova ubicació, i seran els madrilenys Boikot els caps de cartell d’una festa que reunirà activitats durant tot el cap de setmana. La consolidada banda torna al Matarranya després de molts anys. I ho farà per a presentar el seu últim disc en directe, Boikotea!!! L’actuació, a l’Edifici Multiusos de Pena-roja a partir de les onze i mitja de la nit. El cartell el complementen Vadebo!, música i lluita des de València. Tindrem també els Atzembla, vinguts del País Valencià, que presentaran El teu viatge. Actuen per primera vegada al Matarranya. Hi seran també La Llitera Tropical, que punxaran totes les músiques imaginables. Abans es farà sopar popular i un munt d’actes per la vila de Pena-roja.

Un festival Franja Rock que al llarg d’este cap de setmana reunirà un munt d’activitats. Al concert de demà dissabte s’hi sumaran els actes d’avui divendres, amb sopar popular, el Trivial Pena-rogí -un dels actes més originals- i festa al Saló Cultural. De cara al dissabte, el programa del Franja Rock se solaparà amb les activitats previstes per commemorar la 24ena Trobada Cultural del Matarranya i retre homenatge a Desideri Lombarte. Hi haurà la presentació de Les aventures del sastre Roc d’Arça, narrativa de Lombarte. Hi haurà també presentacions literàries, actuacions teatrals, activitats infantils amb Poliglota Teatre o l’actuació de Túrnez & Sesé, emblemàtica formació que ha musicalitzat la poesia d’en Desideri Lombarte. A més, tindrem taverna reivindicativa a la plaça major, oferint músiques en viu, joc de pilota, fireta de la cervesa artesanal, tast de cerveses i també unes jornades sobre la nova política de l’aigua, amb la presència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, El Bergantes no se toca i Aturando Yesa.

Aragó imposa el lapao al currículum escolar | Nació Digital.

Aragó imposa el lapao al currículum escolar

Els estudiants de la Franja, obligats a canviar l’assignatura de Llengua Catalana per la de Llengües Pròpies d’Aragó

J.P./ACN | Actualitzat el 17/06/2014 a les 23:59h
L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó, que en aplicació de la reforma de la Llei de Llengües d’Aragó de l’any passat ha eliminat del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses de la Franja de Ponent des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó, imposant així la substitució del català pel lapao -llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental.

La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana afecta a més de 5.000 alumnes aragonesos, que estudien i són avaluats de català o en català. A més, la modificació curricular afectarà també la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català.

Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació “posa en perill” el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, “com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català”. També demanen “que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua”.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, “cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès”.

Mequinensa presenta al·legacions perquè es pugui mantenir l’ensenyament del català a l’escola – VilaWeb.

Entitats de la localitat i l’Ajuntament demanen que es mantingui l’assignatura de Llengua Catalana i no se substitueixi per la de Llengües Pròpies d’Aragó

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó per tal que es pugui mantenir l’ensenyament de català a les escoles de la Franja de Ponent, així com la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català. L’elaboració del nou Currículum i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó. Actualment, més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien i són avaluats de català o en català.

La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, per la de Llengües Pròpies d’Aragó és una de les mesures que preveu el nou Currículum de l’Educació Primària a Aragó, de la mateixa manera que l’actual Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el maig del 2013. Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació ‘posa en perill’ el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.

En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, ‘com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català’. També demanen ‘que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua’.

La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, ‘cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès’.

Mequinensa reclama el català al Currículum de Primària | Mas de Bringuè.

Mequinensa reclama el català al Currículum de Primària

 

Mequinensa. pont sobre l'ebre

 

Diverses entitats socials i culturals de Mequinensa, junt amb i l’Ajuntament de la localitat, han sol•licitat que es mantingue l’assignatura de Llengua Catalana al currículum aragonès d’Ensenyament Primari recentment presentat pel govern aragonès, i no se substituixque per la de Llengües pròpies de l’Aragó Oriental (LAPAO), conjunt de modalitats lingüístiques del català que no apareixen citades ni desenvolupades en el Currículum .

Quant a la Llengua Aragonesa pròpia de les àrees Pirenaica i pre Pirenaica (Lapapyp), el Currículum de Primària en fa esment dient que es compromet a fixar una ortografia unificada i que de moment s’atendrà a la proposta ortogràfia de l’anomenada Acadèmia de Filologia Aragonesa.
L’elaboració del nou Currículum de l’Educació a Aragó i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, i el substitueix per la de llengües pròpies d’Aragó. Aquesta situació, en opinió de les entitats mequinensanes al•legants, posa en perill el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de l’Aragó Oriental, i la convalidació de l’assignatura per obtenir el ‘nivell B’ de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del Govern d’Aragó per aquestes entitats, sol•liciten que la “assignatura de català, com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del certificat B de català “. També es demana que “sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua”.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant des de 1984, moment en què van començar a impulsar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va impulsar la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord amb els nous currículums i en 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès .
En torn a aquesta polèmica, la Consellera d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, s’ha limitat a dir que, tot i que aquesta matèria no apareix en el nou currículum, el seu Departament “no té intenció de treure l’assignatura de Català dels centres on s’imparteix”.

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

 

Gestionar la diversidad lingüística

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Moviment Franjolí per la Llengua: Per una escola digna i en català, també a la Franja.

Per una escola digna i en català, també a la Franja

Aquest proper dissabte 14 de juny es durà a terme una cercavila a Barcelona en defensa del model d’escola catalana, um model que porta dècades en ús a Catalunya i que té com a pal de paller la llengua catalana com a vehicular a l’educació. La plataforma educativa Somescola.cat convoca la concentració i crida a la participació en un acte festiu i reivindicatiu.

A la Franja també tenim el català com a llengua pròpia, la llengua (encara) majoritària a les viles i comarques franjolines, dels pirineus al matarranya. I tanmateix, aquí s’acaben les semblances, car la presència del català a l’escola es redueix, únicament, a ser una assignatura optativa dins un entorn totalment castellanitzat, i a on està per veure quines seran les conseqüències a l’ensenyament d’anomenar la llengua com a “Lapao”.

Avui dia, cada colp més, la llengua de comunicació dels infants i jovenets del territori és el castellà, i aquesta situació pot esdevenir en el risc de la substitució lingüística en benefici del castellà i a la progressiva pèrdua de pes de la llengua pròpia en tots els àmbits.

I tot això només ho pot aturar l’escola, una escola on la llengua de la gent, la llengua del poble, sigui emprada amb normalitat i ajudi així a la seva dignificació, perquè a la Franja es parla una llengua digna, vàlida per a qualsevol cosa, una llengua tan digna com qualsevol altra, i els xiquets i xiquetes tenen tot el dret d’aprendre-la. Una llengua que es feia digna als llavis de Desideri Lombarte, exemple de dignitat lingüística ala nostra terra.

I és per tot això, perquè trobem normal que la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, comenci per l’escola que demanem una eduació de qualitat, digna i en català.

Moviment Franjolí per la Llengua                                                                 13/06/2014

El proper 21 de juny celebrarem la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins, centrada en la commemoració del 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya.

         La 24ª Trobada Cultural del Matarranya se celebra en col·laboració amb el Franja Rock 2014, que tindrà lloc els dies 20 i 21 de juny i que organitza l’Associació de Jóvens de Pena-roja. Adjuntem programa dels actes i activitats, i cartells informatius.

El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Tastavins. Cal reservar abans del 15 de juny trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51, o enviant un correu a acmatarranya(arrova)gmail.com. El preu del dinar és de 18 €.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

 

PROGRAMA D’ACTES

 

 

11               Plaça Major:

Políglota Teatre presenta Jocs XXL per al públic infantil.

 

11.30          Replà del Rosari, davant de casa de Desideri Lombarte:

Benvinguda de l’Alcalde de Pena-roja, Sr. Francisco Esteve

Presentació de la 24ª Trobada Cultural del Matarranya, a càrrec de la Vicepresidenta Sra. Mª Dolores Gimeno

Taula rodona “25 anys de l’Associació Cultural del Matarranya”

Presentació a càrrec de l’Instituto de Estudios Turolenses de Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, i del poemari Menú: la cuina del corde Cesc Gil Lombarte

 

13.30          Dinar de germanor a l’Hotel Tastavins.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de juny. Preu 18 €.

 

16.30          Replà del Rosari, davant de casa de Desideri Lombarte:

Presentació-recital de les obres dels autors matarranyencs: Juli Micolau, Àtic antic, iMarta Momblant, Resposta a cartes impertinents

                   Representació-homenatge de La Quiqueretaa Desideri Lombarte, Lo pobre llop

 

17-20                  Plaça Major:

Espai Franja Rock. Inauguració de la Taverna Reivindicativa. Música en viu. Joc del Trinquet. Tast de cervesa; pinxos i paradetes. Xerrades sobre una nova política de l’aigua, amb els col·lectius El Bergantes no se toca, Plataforma en defensa de l’Ebre i Aturando Yesa

 

20              Saló Cultural:

Concert de Turnez&Sesé: Turnez&Sesé canta a Desideri Lombarte

Cloenda de la Trobada

 

23.30          Edifici Multiusos:

Concerts a càrrec de Boikot+ Atzembla+ Vadebo+ La Llitera Tropical

               

 

Organitza:         Associació Cultural del Matarranya

Ajuntament de Pena-roja de Tastavins

Associació de Jóvens de Pena-roja

 

Col·labora:        Institut Ramon Muntaner

Comarca del Matarranya

Instituto de Estudios Turolenses

 

COMUNICAT DE SUPORT DE CLARIÓ (Associació de pares del Matarranya per l’escola en català)

CLARIÓ, Associació de pares del Matarranya en Defensa del Català, dóna ple suport i se solidaritza amb les entitats convocants de la manifestació de Somescola per la continuïtat del sistema educatiu d’immersió com el millor sistema per a una normalització lingüística.

Vall-de-roures a 14 de juny de 2014

Consellera Serrat, la Magnànima | Lo Finestró.

 

_sinttulo_a158164f
Fotografia de l’Heraldo

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo señora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.

No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.

De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? A passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?.

 

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?

 

Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”

 

Lleida | 12/06/2014 – 00:05h

 

Un año de 'Lapao' en la Franja: ¿qué ha cambiado?

Los aragoneses que viven la Franja hace un año que oficialmente dejaron de hablar catalán. La lengua que utilizan desde entonces, según reza la ley aprobada por las cortes de Aragón, que entró en vigor el 24 de junio de 2013, es la Lengua aragonesa propia del área oriental y la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica. Estos circunloquios, usados para referirse administrativamente a las hablas maternas del territorio se popularizarían mediáticamente por sus siglas, el ‘Lapao’ y el ‘Lapapyp’.

Casi un año después, la vida cotidiana en la Franja ha cambiado muy poco. La polémica Ley de Lenguas no se ha desplegado como se anunció, ni se ha creado la Academia que debía redactar una normativa oficial para las dos hablas. Las escuelas han mantenido las clases extraescolares de catalán, las dos lenguas conviven en las tiendas y bares y los alcaldes más combativos son igual de contrarios a la nueva ley que hace 12 meses. En el terreno político, las posiciones están enquistadas entre los partidos favorables y contrarios al texto aprobado en 2013.

Desacuerdo de fondo sobre el mapa lingüístico
La nueva Ley de Lenguas, anunciada ya por Luisa Fernanda Rudi en su discurso de investidura como presidenta del gobierno de Aragón, derogó el texto que el gobierno socialista anterior había aprobado en 2009 y suscitó una fuerte polémica a nivel social, político y académico. Además, eliminó el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, paralizó la creación de las dos academias previstas en la norma anterior -una para el catalán y otra para el aragonés- y anunció la creación de una única Academia Aragonesa de la Lengua, que, hoy todavía no se ha constituido.

La nueva Ley de Lenguas que según el texto pretende “proteger y fomentar las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad” cuenta con el apoyo del PP, el PAR, Compromiso con Aragón, Ciudadanos y entidades locales anticatalanistas como FACAO, Plataforma No Hablamos Catalán o Amics de Fraga. En la postura contraria, PSOE, Chunta Aragonesista e Izquierda Unida, además de muchos alcaldes de la Franja, lingüistas y entidades culturales defienden que los dialectos de la Franja de Ponent forman parte del catalán noroccidental y del aragonés de transición en los pequeños municipios de los valles de Benasque.

Unos y otros dibujan un mapa lingüístico muy distinto sobre la misma geografía oriental de Aragón, que discurre de forma alargada desde el Pirineo hasta la comunidad Valenciana lindando con tierras catalanas. Unos dicen que se habla catalán y aragonés de transición y los otros aseguran que cada municipio tiene su modalidad dentro del dialecto del aragonés oriental.

Múltiples variedades
Ramon Sistac, profesor de dialectología de la Universitat de Lleida, miembro del Institut d’Estudis Catalans (IEC) y oriundo de Camporrells, un municipio de la comarca aragonesa de La Litera, sostiene que “no existe un catalán propio de la Franja”: “Hablamos catalán noroccidental. Al norte, en los valles del río Èssera e Isàvena encontramos un reducto de pueblos pequeños donde se habla una variedad que está a medio camino entre el catalán y el aragonés. En el Valle de Benasque se habla un aragonés de transición al catalán y en el resto de la Franja se habla el catalán noroccidental”.

“En las comarcas del norte, la Ribagorça y la Llitera, se habla Ribagorzano. En el sur encontramos el habla de la zona del Ebro, conocida como tortosino y en el centro, el Baix Cinca, en poblaciones como Fraga, Saidí o Mequinensa, es una zona de transición, pero básicamente es leridano, arriba con influencia ribagorzana y abajo con influencia del tortosino”, puntualiza Sistac.

Ángel Hernández, fundador y portavoz de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (Facao), explica que la Facao comulga con la ley de lenguas aprobada en 2013 que recoge el castellano como lengua oficial en Aragón y asegura que además reconoce y pretende proteger el resto de lenguas de la comunidad. Según los portavoces de la entidad, desde Catalunya se ha pretendido ridiculizar la norma aprobada por las cortes aragonesas simplificando sus “lenguas propias con los acrónimos despectivos ‘Lapao’ y ‘Lapapyp’, que no aparecen recogidos en la ley”. Ángel Hernández explica que la lengua aragonesa tiene dos grandes dialectos, el oriental y el septentrional, dentro de los que se encuentran el chapurreat de la Ribagorça, el patués de Benasque, el fragatí de Fraga o el chapurriao de Teruel, entre otros. La Facao considera que “la futura academia de la lengua aragonesa, que se ha demorado demasiado, será el órgano competente para estudiar cada dialecto y darle el nombre que le corresponde a lo que ahora el texto recoge bajo dos nomenclaturas generales”.

El catalán en las escuelas de la Franja
Según los datos que ofrecía en 2013 Natxo Sorolla, socio-lingüista hijo del Matarranya, miembro de la Xarxa Cruscat del IEC y del CUSC de la Universitat de Barcelona, de los 50.000 habitantes de la Franja, unos 42.000 tienen el catalán como lengua de uso habitual en el ámbito familiar y local. Ramon Sistac añade que “la mayoría de colegios e institutos de la Franja imparten catalán opcional y voluntario fuera del horario lectivo, a petición de las asociaciones de padres y prácticamente el 90% del alumnado estudia catalán”.

Según Sistac, el argumento para estudiar catalán “no responde a una manifestación de identidad sino a un criterio práctico” por la cercanía y relación con municipios cercanos que ya pertenecen a Catalunya. Y en este punto, extremos opuestos de la polémica coinciden. Facao también cree que el estudio de la lengua responde a motivaciones pragmáticas, aunque el portavoz de la entidad, Ángel Hernández, va más allá y acusa a los “pancatalanistas” de usar la lengua “como herramienta de expansión de Catalunya”.

A pesar de la polémica avivada por las entidades proaragonesistas, el alcalde de Fraga –la localidad con mayor peso de la Franja–, Santiago Escándil (PP), apacigua el debate: “Las lenguas sirven para que la gente se entienda hablándolas, no para enfrentarnos y, por eso y entre otras cosas el equipo de gobierno del que formo parte ha hecho lo necesario para que los jóvenes de Fraga acaben la Secundaria con un dominio suficiente del máximo de lenguas posible. Entre ellas, y por razones prácticas, está el catalán”. “Las lenguas son un elemento integrador y enriquecedor y no un elemento diferencial y separador”, añade el alcalde de la capital del Baix Cinca.

Literatura
La Franja también es una zona de gran producción literaria entre los catalanoparlantes. Uno de los novelistas de final de siglo más importantes que ha tenido el catalán fue el ya fallecido Jesús Moncada, hijo de Mequinensa. Otro de los escritores contemporáneos ilustres en los campos de la poesía, el teatro y la novela fue Desideri Lombarte, nacido en la comarca del Matarranya. A estas dos figuras les han seguido autores prolíficos de Saidí como la periodista y biógrafa de Mercè Rodoreda, Mercè Ibarz, el periodista Mario Sasot, el escritor Francesc Serés o el alcalde de Alcampell, payés y escritor Josep Anton Chauvell.

Rechazo a la Ley de Lenguas
Sistac explica que uno de los daños graves de la Ley de Lenguas fue quitarle el nombre a la lengua que usan los parlantes, cosa que además de la burla y la ridiculización ante “un idioma sin nombre”, llevó a decenas de consistorios de la zona a rechazar la norma. El primero en hacerlo fue Alcampell, un municipio aragonés de habla catalana con unos 700 habitantes en la comarca de la Litera y localidad natal de Josep Antoni Duran i Lleida. El secretario general de CiU y portavoz de la federación en el Congreso, aseguró entonces, sentirse orgulloso de la reacción en Alcampell.

Su alcalde, Josep Antón Chauvell, se reafirma, un año después: “Es una ley hecha desde la mala fe, ofensiva y que menosprecia nuestra vida cotidiana”. “Esperamos que en las próximas elecciones el panorama permita derogarla, porque aunque no se esté desplegando, puede ocasionar problemas como que no se exija a los profesores de lengua ningún título de catalán”, añade.

Otra reacción inmediata fue la reunión de treinta alcaldes para ratificar la ‘Declaració de Mequinensa‘ de 1984 en pro de la defensa y de la protección de la lengua materna, que en el caso del catalán aceptaba la gramática catalana con las peculiaridades de cada pueblo y comarca. En 2013, la segunda reunión tenía como objetivo frenar las intenciones del gobierno de Aragón. La Diputación de Lleida pidió de forma institucional que el gobierno de Aragón reculara con la Ley de Lenguas. Además, 63 diputados representantes del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU y ERC presentaron en agosto un recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas aragonesa.

El futuro de la ley que no se ha desarrollado
El portavoz del Grupo Parlamentario de Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, exigía esta semana al Ejecutivo autonómico que constituya la Academia Aragonesa de la Lengua y que publique un mapa de uso histórico de las modalidades lingüísticas minoritarias de la comunidad. La Chunta denuncia que la nueva norma ha sido nula y que por tanto su objetivo no era el de proteger las lenguas minoritarias sino derogar la ley que sí reconocía el aragonés y el catalán.

Por su parte, la portavoz del PAR, María Herrero, ha matizado a LaVanguardia.com su decepción con la lentitud legislativa: “No estoy satisfecha con el desarrollo de la ley pero lo entiendo, porque conozco la realidad y la complejidad del tema ralentiza su despliegue y mucho más la creación de la Academia”. “Además hay que tener en cuenta que la anterior Ley se encontró con la misma dificultad y tampoco llegó a desarrollarse”, sostiene.

Ramon Sistac, desde una visión académica y fruto de la experiencia, lamenta que, en el fondo, el mayor perjudicado en esta historia es el aragonés: “El catalán no necesita ninguna academia porque ya tiene una normativa consolidada, pero el aragonés sí que necesita una”. “Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”.

A punto de cumplir el primer aniversario, unos y otros se muestran insatisfechos con una ley que parece estar en espera de los próximos acontecimientos electorales. Si los actuales partidos del gobierno revalidan su mayoría, han prometido que acabarán de despegarla. Pero si gana la oposición, ya han advertido que la norma será sustituida por un nuevo texto contrario al vigente.

II CAMPUS 2014 triptic oficial PDF

II CAMPUS 2014 triptic paginat Cartell oficial II CAMPUS 2014 (2)

graella activitats II CAMPUS 2014

T’informe que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya reconeix els alumnes amb un certificat de 30 hores. L’any que ve treballarem perquè Educació del Govern d’Aragó reconega també el Campus com a activitat de formació entre el professorat.
Així mateix tota la informació i procés de matrícula del Campus la podeu trobar en http://www.moradebre.cat/ i en la nostra pàgina de facebook https://www.facebook.com/Campusebre?fref=ts, i en concret en https://www.facebook.com/media/set/?set=a.881341568546549.1073741834.647202818627093&type=1 des d’on podeu fer un enllaç directe en el vostre perfil de facebook.

David Monteagudo entrevista Carles Terès.

Tots dos tenen en comú que han escrit novel·les sobre homes llop (‘Brañaganda’ i ‘Licantropia’, respectivament). Els demanem que udolin junts a la llum de la lluna

D.M. | Quina cosa fa el protagonista del teu llibre que no t’has atrevit a fer mai?

C.T. |Córrer despullat rostos avall sense tenir por de res. De nit.

¿Creus que l’Artur Mas és un home llop? ¿No et sembla que aquesta història és una perfecta al·legoria de les aspiracions del sobiranisme català?

Home, no ho havia pensat… Però no està mal trobat. Sí que pareix que Catalunya té dins seu el germen antic de la licantropia-sobirania, que algun dia emergirà. El vostre president no sé si és un home llop: li hauria de mirar el peu esquerre…

¿No hi ha manera de fer literatura en català sense incórrer en el que és metalingüístic, sense parlar de la llengua?

Esclar que sí, però jo no ho he pogut evitar. Pensa que viure a l’Aragó catalanòfon per a algú que està infectat del mal de llengua és un exercici molt dur. De fet, és un element més del paisatge, un dels predominants.

¿A la perifèria es manté una llengua més genuïna?

Dins de Catalunya segur que sí. Per les Terres de l’Ebre, per exemple, se sent un català de carrer, ple d’argot genuí, popular de debò. A Barcelona les paraules col·loquials ja es diuen en castellà. Fa modern. Però al Matarranya això s’acaba: el català està prohibit de facto a les escoles, als mitjans i a les esferes oficials. Per tant els joves comencen a utilitzar tot de castellanismes fins fa poc inexistents en la parla de la comarca.

Com viu un català a la frontera? Què n’opines de la tasca que fa Octavi Serret des de la seva llibreria?

Com a català de llengua (que no de ciutadania) és acostumar-se a la situació i intentar fer pedagogia amb fets, no amb discursos que no serveixen per a res. La gent és tan bona com a qualsevol altre lloc, però el tema de l’idioma i de Catalunya… intento que no m’afecti. A mi com a persona tothom m’ha tractat de meravella, però. El Serret defensa la llengua de manera positiva, és un punt de referència a tot el territori ebrenc. Si no hi fos, l’hauríem d’inventar.

¿Ets tan bona persona com el teu protagonista? Si em demanessin un titular per al comentari de la novel·la, jo escriuria: “Un llop que és un bon jan”.

Jo no sé si sóc bona persona. Espero que no tant com el babau del Llorenç. Sobre el narrador omniscient, queda clar que se centra en el punt de vista del protagonista. De fet hi interfereix. Es posa molt dins la seva pell.

Quina és la pregunta que no t’agrada que et facin?

Les que van sobre la llengua em fatiguen molt, perquè m’hi enganxo. M’ho faig a sobre.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja