Lenguas amenazadas de desaparición y diversidad lingüística en la Unión Europea.
des de les 19:00 fins a les 20:45
 |
Presentación en Aragón a cargo de François Alfonsi, diputado corso de la Alianza Libre Europea, ponente de dicho informe. XV Jornadas sobre el modelo de Estado de la Fundación Gaspar Torrente. |
Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” | Xarxes socials i llengües.
Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.
Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó
Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
1El govern d’Aragó s’ha trobat molt sol i no s’esperava una reacció tan contundent
Nascut al Matarranya el 1980, Sorolla investiga la situació del català a la Franja i adverteix que pot entrar en declivi. Va ser qui primer va usar les sigles LAPAO per resumir el circumloqui amb què el govern d’Aragó nomena el català
Las inscripciones para este curso (hay plazo hasta el 5 de noviembre) deben ir dirigidas a sga(arrova)usj.es
Aprovechamos la ocasión para recordarte que socios y socias de REA tenemos derecho a 2 entradas gratuitas para el estreno de “Isto s’afunde” (Dingolondango Teatro, Ansó) en Zaragoza el próximo sábado 26 (más información aquí). Para reservar tu/s localidad/es no tienes más que contestar a este mensaje.
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
Refranes del Aragón que se fue | Zaragoza Lingüística.
Ya está disponible el vídeo de la última sesión de Zaragoza Lingüística, que se produjo el día 25 de septiembre de 2013 a cargo del profesor José Luis Aliaga, de la Universidad de Zaragoza. Esperamos que lo disfrutéis tanto como lo hicimos quienes asistimos a la amena e instructiva charla.
Organizan una cursa natural en aragonés por a redolada de Lituenigo | Arredol.
“Conoixer as plantas y animals d’a redolada y fer-lo en aragonés” ye un d’os obchectivos de l’actividat que han organizau ta iste sabado a Colla Gonzalo Ferrer (con siede en Tarazona) de l’Asociación Cultural Nogara, con l’aduya de l’Asociación Los Ancebillos de Lituenigo.
A chornada prencipiará a las 11 d’o maitín, salindo dende Lituenigo y fendo una cursa natural por a redolada. Se i charrará d’as plantas y os animals que se i pueden viyer, antimás de l’entorno natural que bi ha. “As actividatz se ferán en aragonés a un libel simple ta que totz puedan entender-lo, y destacar asinas, a relación d’ista luenga con os nombres tradicionals d’as plantas y animals en a nuestra redolada”, anuncian dende a organización.
A las 14, en a Fuent d’os Ancebillos se ferá una “chenta d’alforcha” a on que cadagún alportará bella cosa de virolla. De tardis, se ferá tamién una charrada y debat sobre tot lo visto en a cursa d’o maitin. T’apuntar-se-ie u demandar más información se puede clamar a lo numero 609617687 u escribir a tarazona@nogara-religada.org
mitjançantPolíticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?.
12 y 13 de diciembre de 2013
Campus Universidad Pablo
de Olavide, Sevilla
Sesión 2 — Aragón : entre vitalidad lingüística y minorización
15:30-16:00: José Ignacio López Susín (Rolde de Estudios Aragoneses), Miguel Martínez Tomey (Centre Maurits Coppieters): “De las modalidades del aragonés y el catalán a la lengua minoritaria única: ¿un camino sin retorno?”
16:00-16:30: Michel Martínez (Université de Toulouse I – Capitole): “Producción literaria en catalán desde Aragón: vitalidad y calidad a pesar de un marco legal desfavorable.”
16:30-17:00: Chesús Bernal, Antonio Gaspar Galán y Fidel Corcuera Manso (Universidad de Zaragoza): “Políticas lingüísticas y lenguas minoritarias: la frontera francoaragonesa.”
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: el temps, Franja
trackback , edit post
Fa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).
Viles i Gents :: El Aragonés: una lengua románica :: September :: 2013.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 d’agost del 2012)
En temps de penúria LAPAO-LAPAPYCA, de desbordat deliri de destruir tot el que no siga castellà per part del Govern amb la dita Llei de Llengües, és un plaer trobar-se amb un llibre com el que encapçala aquest article, on del primer moment queda clar que a l’Aragó s’enraonen tres llengües: aragonès, català i castellà. Ens retorna bona part de la nostra dignitat com aragonesos, d’aquesta dignitat que el nostre Govern fa tot el que pot per a furtar-nos-la. El llibre és escrit per als aragonesos de llengua castellana, que saben ben poc de la llengua aragonesa, malgrat tenir-la al davant. Es va publicar en fascicles al Periódico de gener a maig d’enguany i ara ha eixit com llibre i, a més, amb el Vocabulario básico bilingüe aragonés-castellano, castellano-aragonés d’Antonio Martínez Ruiz. Té disset capítols i s’hi presenta la història de la llengua aragonesa i de la seua literatura dels orígens medievals fins ara. Els autors han fet bé d’incloure a cada capítol un espai dedicat a la cultura que aquelles conformen. S’hi presenta igualment un autor de llengua aragonesa i se n’ofereix un fragment, prou ampli, en aragonès. Hi ha també un apartat, Fendo parola, amb mostres del lèxic aragonès ordenat per camps conceptuals. Des del capítol deu s’hi ofereix un curset d’aragonés. Una bona bibliografia tanca el llibre. En resum: excel•lent introducció a la nostra llengua aragonesa i a la seua literatura, amb amenitat i fonament. De lectura molt recomanable. Crítiques? Els autors podrien haver-se estalviat la frivolitat de voler-nos fer creure que els fragments en aragonés de la Pastorada de Castigaleu són la prova que s’hi parlava aragonès fa cent anys, substituït ara pel català. N’hi ha alguna altra d’aquestes frivolitats, poques, però. Ara que tenim un bon llibre sobre la llengua aragonesa i la seua literatura és l’hora de fer el mateix per a la llengua catalana de l’Aragó i la seua literatura, tant o més desconegudes entre nosaltres. Rolde, que de sempre defensa el trilingüisme aragonès, podria posar fil a l’agulla. Els altres–Universitat, associacions– hi col•laboraríem.
Artur Quintana
Instituto de Estudios Altoaragoneses
www.iea.es
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: aragó, català, Franja, la directa, lapao, par, pp
trackback , edit post
Vam tenir una conversa amb periodistes de La Directa que va donar lloc a l’entrevista que eixia al número 326. Entrevista en pdf:
