La Franja

As principals asociacions en esfensa de l’aragonés fan publico un manifiesto contra a lei de no luengas | Arredol.

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

As entidatz que treballan en o estudio, promoción, dignificación y ensenyanza d’a luenga aragonesa han sinyau un manifiesto conchunto debant d’a recient aprebación d’a Lei de Uso, Protección y Promoción d’as Luengas y Modalidatz Lingüisticas propias d’Aragón.

En o manifiesto, l’Asociación Cultural Nogará‐Religada, o Consello d’a Fabla Aragonesa, o Estudio de Filolochía Aragonesa, o Ligallo de Fablans de Zaragoza, o Rolde de Estudios Aragoneses y a Sociedat de Linguistica Aragonesa recuerdan a la sociedat aragonesa que l’aragonés, o castellano y o catalán son un patrimonio cultural unico, y que l’aragonés se troba en un grieu periglo de desaparición, en estar perdendo-se a suya transmisión de pais a fillos. Consideran que protecher iste patrimonio ye un deber moral y legal que obliga a la sociedat y a las institucions aragonesas, y recuerdan que tanto a UNESCO como o Comité de Ministros d’o Consello d’Europa levan tiempo alvertindo d’iste periglo, y pedindo una protección especifica ta las luengas minoritarias. En concreto, fan un clamamiento urchent a que o sistema educativo reconoixca y dignifique l’aragonés en as zonas d’uso ta recuperar a transmisión intercheneracional.

Debant d’a nueva Lei aprebada por as Cortz d’Aragón, as entidatz manifiestan o suyo profundo desacuerdo con o texto, ya que creyen que será lesivo ta la pervivencia de l’aragonés, si bien anuncian que seguirán treballando en quantas accions vaigan encaminadas a la conservación, promoción y dignificación de l’aragonés. O manifiesto clama a la sociedat aragonesa a prener consciencia d’iste riquismo patrimonio y le pide un esfuerzo cheneroso pa privar a suya desaparición. Finalment, piden a las institucions aragonesas que adopten as midas lechislativas que guarencien a reconoixencia  d’a naturaleza y unidat de l’aragonés, a suya presencia en o sistema  educativo, a promoción d’o suyo uso en totz os ambitos socials, y o dreito de totz os aragoneses a conoixer-la.

Puetz leyer o manifiesto completo punchando en o vinclo d’abaixo:

Manifiesto

El domini lingüístic de l’aragonès al Google Earth: cartografia de l’extinció d’una llengua

Els parlants d’aragonès a Catalunya, contra la nova llei de llengües – VilaWeb.

L’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que canvia el nom del català i l’aragonès i deixa del tot desprotegits tots dos idiomes, continua suscitant crítiques. El grup de parlants d’aragonès O Corrinche, lligat al Centre Aragonès de Barcelona, acaba de publicar un manifest (en català i en aragonès) en què es denuncia la ‘llei grollera que eludeix els noms científics de les llengües que es parlen a l’Aragó’.

La vintena de signants inicials del manifest ‘Sobre les llengües de l’Aragó’, membres d’un grup de parlants i estudiants de la llengua aragonesa a Barcelona, expressen irònicament ‘la gratitud al govern de la sevillana presidenta de l’Aragó i de la catalana consellera d’Educació i Cultura’ de la seva comunitat d’origen perquè, ‘gràcies a la seva ineptitud política, han aconseguit posar el nom de la llengua, una de les més amenaçades d’Europa, en diaris de tot el planeta, i han fet conèixer la patètica situació en què es troba i la violació contínua de la constitució espanyola del 1978, allà on diu que les llengües seran oficials als seus territoris i gaudiran d’una especial protecció’.

‘Com a parlants de l’aragonès’, conclouen, ‘esperem que les autoritats europees prenguin les mesures necessàries per protegir la nostra realitat cultural i que les altes institucions de l’estat es posin en marxa per fer complir la constitució i atorguin una oficialitat que esperem des de fa ja més de tres dècades.’

“Una tardada por a luenga aragonesa”, en a cafetería d’a Facultat d’Educación | Arredol.

Bi habrá actividatz culturals enreligadas con a luenga aragonesa y una actuación mosical sorpresa

16 mayo, 2013 | Cultura | Autor: Arredol |

Iste chueves, dende as 20:00, a cafetería d’a Facultat d’Educación acullirá una chornada ludica arredol d’a luenga aragonesa, en o marco d’as actividatz de l’Espacio 3E. O Trango, l’asociación organizadera de l’evento anuncia “buena cosa de chuegos y actividatz culturals”.

Entre ellas, se ferá una amostranza de mosica y instrumentos tradicionals aragoneses, se pararán chuegos y actividatz culturals enreligadas con a luenga aragonesa y se prochectarán bells videos curtos arredol d’a suya amostranza. Tamién bi habrá sorteyos y regalos y se i podrá ascuitar mosica en aragonés, antimás d’haber-ie una “actuación sorpresa“.

“Con iste acto, se mirará d’informar y concienciar en o tocant a la situación d’iste patrimonio cultural propio d’a nuestra tierra, en feble situación y a la que le cal promoción y protección, como reconoixen organismos y documentos legals nacionals y internacionals, tals como a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, o Consello d’Europa, a UNESCO, a Constituxión y o Estatuto d’Autonomía d’Aragón. Con isto se quiere empentar a reflexión sobre o papel d’a comunidat educativa en cheneral y d’a nuestra Facultat d’Educación en particular, ta guaranciar o esdevenidero d’iste patrimonio”, sinyalan dende a organización.

Presidente del Matarraña: “¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”.

Maribel S. Timoneda/ La ley de lenguas y la polémica surgida a raiz de la indefinición de la misma con respecto a la denominación del catalán hablado en la zona oriental de Aragón  (catalán occidental desde la perspectiva catalana), que la nueva ley denomina Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) no ha dejado indiferente a los alcaldes del Matarraña. Uno de los más críticos con ella es el alcalde de Peñarroya de Tastavins y presidente de la Comarca del Matarraña, Francisco Esteve (PAR), quien reivindica el trato igualitario para todos los aragoneses “hablen la lengua que hablen, porque así está escrito en el Estatuto de Autonomía”.

Esteve lamenta que con la nueva Ley de Lenguas “los hablantes hemos quedado confinados en un reducto, han marcado unas lineas en un mapa y han dejado escrito que dentro de ese territorio se puede usar el idioma para dirigirnos a la administración, pero que fuera no. ¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”, se preguntaba el alcalde y presidente comarcal.

“Respeto como hablantes”

Para Esteve, lo de menos es cómo pase a denominarse el idioma. “La gente del Matarraña sabe muy bien lo que habla”, dijo, e insinuó que “si la polémica se ha encauzado por ahí es precisamente porque se ha hecho a propósito, porque se busca dividir, cuando el problema es que ni esta ley ni la anterior nos respetaba como hablantes; sólo queremos que nos traten igual en todo Aragón, no sólo aquí”. Aún con todo, afirmó, “la nueva denominación del catalán en Aragón es innombrable, una vergüenza”, y a su juicio “lo que pasará es que nuestra lengua se irá perdiendo, nuestros hijos se castellanizarán y un día tendremos que llamarla lapao, porque no sabremos lo que hablamos”.

—

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.es

Temps de Franja digital 9.

Interès mediàtic del LAPAO | Xarxes socials i llengües.

La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.

Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:

Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24

Entrevista a BarcelonaTV

Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”

Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…

Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”

La Comarca (10/5/2013)  PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal

Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …

Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal

Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)

Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.

Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”

La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación

Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.

Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans

El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”

Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias

I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL.

Vegeu el vídeo

Política

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL

Mireu el vídeo: ‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’ – VilaWeb.

‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest és el començament de la intervenció que ha fet a les Corts de l’Aragó la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que ha dit que avui era un dia trist per a la història de l’Aragó i s’ha mostrat indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües, que deixa de reconèixer el català i l’aragonès.

‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, ha dit Ibeas.

I ha avisat: ‘Avui les nostres llengües minoritàries són més minoritzades, són en un retrocés històric i són en un procés més gran de fragmentació dialectal. I l’aragonès, sense una mínima protecció, es morirà.’

Més informació:

Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès

Entrevista a Alfredo Sancho, batlle de Benavarri: ‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

La fi del català a la Franja?

 
La nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la constitució espanyola i acords europeus

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro – Opinió contundent – VilaWeb.

Fa bells anyos, en un acto d’homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d’o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d’Aragón, Gustavo Alcalde, d’o PP, preguntaba  a qui recibiba l’homenache “si el dialecto en qué había hablado era de la zona”. L’homenacheau heba feito parti d’a suya charrada en aragonés, en l’aragonés d’a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.

A realidat plurilingüe d’un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d’ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d’os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d’a suya zaguera lechislatura t’aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d’as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d’os suyos fablants. Dreito a l’amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d’asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d’as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a a os criterios de normalización, sin presencia dillá d’a aqueferada y activa sociedat civil que l’ha feito pervivir contra l’odio, o disprecio y as prebatinas t’amagar-la d’as politicas publicas.

Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d’os 45000 fablants d’o catalán y d’os 20.000 de l’aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombre d’as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d’antis.

Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista luenga sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas…Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L’aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d’acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d’una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d’una luenga. Pero que con o sin lei l’aragonés pervivirá ye cosa nomás que d’os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d’os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l’aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.

Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol.
Podeu trobar la traducció en català ací.

Manifest contra la Llei de Llengües del PP i del PAR | Lo finestró del Gràcia.

Al voltant de les onze d’aquest mati ha estat aprovada la Llei de Llengües d’Aragó del PP-PAR, riota del món i monument a la irracionalitat i mala bava. Les associacions culturals de la Franja Iniciativa Cultural de la Franja, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans, han fet públic un manifest per estar en absolut desacord amb la dita Llei.

Veieu el manifest:

Manifest contra la Ll. de Ll.

Manifiesto contra la L. de L.

120626 HE – 120626-he.pdf.
LA TRIBUNA
La reforma de la Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno PP-PAR equivale a la derogación del texto legal aprobado en 2009, que ya era una norma de mínimos

Por Nieves Ibeas Vuelta, portavoz de Chunta Aragonesista (CHA) en las Cortes de Aragón

Llegiu a 120626 HE – 120626-he.pdf.