Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Do de llengües/aragonès – Catalunya Ràdio.

Presentamos un proyecto de Ley de Lenguas alternativo al que ha presentado el Gobierno de Aragón | IU Aragón | Aragón.

Europa adverteix al Govern d’Aragó que no ha rebaixar la protecció de les Llengües

Europa adverteix sobre la desprotecció del patrimoni lingüístic d’Aragó si es porta a terme la reforma de la Llei de Llengües prevista pel PP i el PAR. Acaba de donar-se a conèixer (després de mantenir un any sense divulgar per petició del nou govern espanyol del Partit Popular) el tercer informe del Comitè d’Avaluació sobre el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En les seves conclusions per al cas de les llengües d’Aragó assenyala als governs d’Aragó i d’Espanya que, si més no, s’ha de mantenir el nivell actual de protecció, cosa que no passarà si entra en vigor el projecte previst. En concret la indicació diu “118.A la llum de la informació rebuda sobre plans per modificar la Llei de Llengües a Aragó, el Comitè d’Experts urgeix a les autoritats a almenys mantenir l’actual nivell de protecció atorgat a l’aragonès i al català . “

 Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, assenyala que “el Govern d’Aragó, que ja va rebre aquest estiu aquesta mateixa advertència en una carta signada per diversos diputats del Parlament Europeu en la línia ara repetida per l’informe del Consell d’Europa, no compta amb el suport de les institucions europees. És una advertència en tota regla contra una reforma que violaria un tractat internacional (la Carta) que forma part de l’ordenament jurídic espanyol, i que està dirigida al govern d’Aragó ia tots els partits polítics que han de tramitar el projecte de reforma a les Corts d’Aragó. Ignorar aquesta advertència podria resultar en un delicte de prevaricació per part de tots ells “. 

D’altra banda, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa també ha emès les seves recomanacions a l’Estat espanyol, d’entre les quals n’hi ha tres que també han de ser aplicades pels governs central i aragonès a l’hora de protegir la realitat trilingüe d’Aragó.

– Revisar l’organització de la contractació, i el desenvolupament professional i la capacitació del personal dels serveis de l’Administració de l’Estat, per assegurar que un percentatge adequat del personal que realitza les seves funcions en les comunitats autònomes tinguin domini suficient de les llengües amb finalitats professionals.

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l’Estat.

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en la prestació de serveis públics de salut.

No és la primera vegada que Europa adverteix sobre la barbaritat que pretenen impulsar el PP i el PAR. CHA denunciar a Europa l’incompliment de la Carta Europea de les llengües minoritàries i la incapacitat del Govern d’Aragó per posar en marxa l’actual Llei de Llengües. També es va advertir sobre la reforma que pretén impulsar l’actual Govern d’Aragó.

José Luis Soro, president de CHA, va intervenir en l’Intergrup del Parlament Europeu per a les minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües per denunciar la situació a Aragó i presentar diverses iniciatives. Una de les conseqüències de la presència de CHA a Europa va ser que “el Parlament Europeu va expressar que la reforma de la Llei de Llengües del PP-PAR comet un error científic, de greus conseqüències jurídiques i de política lingüística, amb una reforma legal que, entre altres aberracions, evitar cridar pel seu nom a les nostres llengües autòctones: català i aragonès “- explica Miguel Martínez Tomey.

En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.

Continua… Ayuntamiento de Fuentespalda – Lengua catalana.

Twitter / REA_rolde: Día del Patués… (aragonés ….

Presentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’Aragó

Presentació del Mapa a Fraga

  Argumentos para el reconocimiento de la diversidad lingüística aragonesa

El libro Mapa lingüístico de Aragón será presentado el martes 20 de noviembre en Zaragoza.

  Esta publicación es resultado de la colaboración de 9 entidades culturales aragonesas.

Tras su presentación en Fraga hace unas semanas, el libro Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) será presentado el próximo martes 20 de noviembre, a las 20 horas, en el restaurante Siendra (plaza de España, 6) de Zaragoza. En este acto intervendrán José Ignacio López Susín  (coordinador del proyecto), el filólogo y escritor en aragonés Francho Nagore y el profesor y periodista Mario Sasot.

Con textos de José Ignacio López Susín y Natxo Sorolla, el libro ha aparecido bajo el sello editorial de Aladrada Ediciones, con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Este trabajo recoge la relación de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán, cuya declaración establecen como necesaria tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón. Este trabajo, con criterios legislativos y sociolingüísticos, toma como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

 Puede accederse al mapa en la web de Rolde de Estudios Aragoneses: http://www.roldedeestudiosaragoneses.org/mapa-lingistico-de-aragon-95/

  Más información:

  José Ignacio López Susín, 676 774 543

Aladrada Ediciones, aladrada@gmail.com, 655 620 983

Rolde de Estudios Aragoneses, coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org, 976 372 250

mitjançantPresentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’Aragó | Mas de Bringuè.

Beneficis de l’actual Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’actual Llei de llengües (2009) està immersa en un procés de reformulació per part del PP i el PAR, que ja ha arribat a les Corts i allà es troba en negociació. En tot cas, si s’aprova un canvi de Llei, serà negatiu de cara a la llengua. Mentre, podem aprofitar algunes virtuts dels mínims que va establir la Llei de llengües aprovada l’any 2009. Per exemple, en un document orientatiu sobre el concurs de trasllats de mestres (2012),  fet pel mateix Departament d’Educació que lidera el canvi de la Llei, s’especifica:

CONCURSO DE TRASLADOS DE MAESTROS 2012

RESOLUCIÓN de 17 de octubre de 2012, del Director General de Gestión de Personal del Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, por la que se anuncia convocatoria de concurso de traslados de ámbito estatal para la provisión de puestos de trabajo en el Cuerpo de Maestros, vacantes en Centros Públicos docentes dependientes del ámbito de gestión de la Comunidad Autónoma de Aragón.

1. La información contenida en esta sección es orientativa y en ningún caso será vinculante para la resolución de los procedimientos administrativos.

Entre la documentación justificativa de los méritos voy a presentar títulos de cursos en catalán. ¿He de presentarlos traducidos?

Tal y como se establece en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán se configuran lenguas propias e históricas de nuestra Comunidad Autónoma. En el artículo 4 se reconoce como derecho lingüístico “usar oralmente y por escrito las lenguas propias de Aragón tanto en las relaciones privadas como en las relaciones con las Administraciones Públicas”. Por tanto, todos aquellos documentos aportados en catalán por el interesado, deberán ser tenidos en cuenta, sin necesidad de que éste acompañe la traducción.

El mateix Departament anima a presentar la documentació en català. Tot un canvi de paradigma que hauria de ser més habitual en un país plurilingüe.

Indymedia Barcelona: CNT Fraga 14-N Vaga General, concentració a les 12 del migdia..

CNT Fraga 14-N Vaga General, concentració a les 12 del migdia.
per CNT Fraga Email: fraga (nospam) cnt.es (verificat)	11 nov 2012
Comunicat
Confederació Nacional del Treball Federació Local de Sindicats de Fraga A TOTS LOS TREBALLADORS I TREBALLADORES A TOTA LA SOCIETAT CIVIL A TOTES LES ORGANITZACIONS SOCIALS SINDICALS I POLÍTIQUES Comuniquem que el passat dia 31 d’octubre el Comitè Confederal de la CNT va legalitzar davant el Ministeri de Treball la convocatòria de vaga general de 24 hores per al pròxim dia 14 de novembre. Des del dia posterior a la vaga general del 29M, la CNT ha treballat per una nova convocatòria de vaga, i per una campanya de mobilitzacions generalitzades que vagen més enllà de les convocatòries de 24 hores, fins a aconseguir la retirada de la reforma laboral, també la paralització de les successives reformes legals en favor de la banca i la gran patronal, i la suspensió immediata de les polítiques de retallades socials. La CNT de Fraga fa una crida a la participació a tots els treballadors i treballadores en actiu o a l’ atur, estudiants, jubilats, jubilades, a totes les organitzacions socials, sindicals i polítiques i a tota la ciutadania, que comparteixin la nostra preocupació i rebutgin les dures retallades laborals i socials que el govern central i altres administracions estan realitzant. Fem també una crida, per participar dimecres que ve, 14 de novembre, en la concentració a la Plaça d’Espanya (davant de l’Ajuntament), a les 12 del migdia, per fer visible a les autoritats la nostra disconformitat amb les seves polítiques. CNT Fraga Fraga novembre 2012

Temps de Franja 115.

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

Chesús Yuste sol·licita la compareixença del ministre Wert « Lo finestró del Gràcia.

Chesús Yuste sol·licita la compareixença del ministre Wert

El diputat de Chunta Aragonesista (CHA) per l’Esquerra d’Aragó al Congrés, Chesús Yuste, ha sol·licitat la compareixença del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, amb l’objectiu d’informar sobre la “realitat trilingüe” i la protecció de les llengües parlades a l’Aragó.

Yuste ha recordat que el Govern d’Espanya “té una obligació inexcusable amb l’aragonès i el català, ja que va signar la Carta Europea de Llengües Minoritàries que també compromet a la defensa i protecció de la realitat trilingüe aragonesa”.

El diputat de la CHA ja ha presentat una iniciativa parlamentària en la qual sol·licita la compareixença del ministre Wert en la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats —en la qual Yuste és portaveu del grup parlamentari de l’Esquerra Plural—, per a què expliqui les actuacions del Govern en l’aplicació dels compromisos adquirits per la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

En la seua iniciativa, a més de reclamar la compareixença del ministre, Yuste adverteix al Govern central que “ha de realitzar informes sobre la situació de les diferents llengües en tot l’Estat en general, i a Aragó en particular, pels compromisos adquirits en la Carta Europea i, per tant, la seua obligació va més enllà d’un mer reconeixement a la seua existència, sinó que hauria d’adoptar mesures d’impuls i protecció d’aquest patrimoni cultural aragonès”.

Finalment, assenyala que “tant la UNESCO com el Consell europeu sobre les llengües minoritàries adverteixen que l’aragonès està en perill d’extinció i, per això, és obligació de les institucions públiques aragoneses i espanyoles impulsar la seua protecció”.

Asociación “Wirberto Delso”: Seguro que hay otra salida.

Aqui teneis una de las canciones del disco, que escribio en 2010, titulada “Este món és un mercat” (Este mundo es un mercado).

Ya podeis poneros en contacto con la asociación para asistir al acto.

Nos vemos en Fabara.

Yuste

Chesús Yuste, diputado de CHA por la Izquierda de Aragón, ha pedido la comparecencia del Ministro de Educación y Cultura con el objetivo de informar sobre la protección de las lenguas habladas en Aragón que les otorga la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias
http://www.chunta.org/