La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llengües a AragóActo de entrega de los premios “Arnal Cavero 2021” a Don José Solana Dueso y “Guillem Nicolau 2021” a Don Lluis Rajadell Andrés, respectivamente que se entregarán el próximo miércoles 9 de febrero a las 18:30h, en el IAACC Pablo Serrano. En el mismo acto se entregarán los premios al Libro Mejor Editado en 2020 y a la Trayectoria Profesional en el sector del libro de Aragón en 2020
Dirección General de Política Lingüística
Font: El ribagorçà, nova llengua romànica? | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ho ha proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall de Benasc, com aragonès o català. Observà que havien pres una decisió política: és aragonès perquè Grist i tota la Vall de Benasc són a l’Aragó. Però no quedà satisfet d’aqueixa decisió alexandrina, i optà per una de salomònica: ni aragonès ni català: ribagorçà! Per a difondre-la creà el 2005 la revista De Lingva Aragonensi (DLA), dedicada bàsicament a l’aragonesística, i l’hi acomboiaren molts reconeguts romanistes: Colón, Holtus, Metzeltin, Sistac, … . Però ja al número 2 de la DLA afegí una nova llengua a l’aragonès: el benasquès, i ho seguí fent fins al 4, estampant finalment als 5/6: les dos grans lluengues romàniques originals d’Aragó (el ribagorçano i l’aragonès). Havia nascut la seua llengua ribagorçana. La proposta ha prosperat i té seguidors. En Saura prest ha entès que per a una nova llengua la Vall de Benasc és poc territori. I és així com seguidors seus han estudiat la llengua de la vall mitjana i baixa de l’Isàvena i i n’han publicat els resultats el 2021 al número 10 de DLA, concloent que aquest territori ha estat atribuït indegudament al català per tots els seus predecessors –Coromines, Sistac, Bllat colrat!, – i que cal atribuir-lo al ribagorçà llengua romànica diferenciada de l’aragonés i del catalan. Declaren que trets propi d’aquesta llengua com 7 fonemes vocàlics, no diftongació, ll– inicial, pèrdua de –n i –r, –u procedent de t, apitxat, 3 demostratius, hue/en/hi, mateix, tothom, el perifràstic, … no són característics del català. Ja se sap: aplicant la lingüística-ficció tot és demostrable. Volen seguir fent-ho a l’alt Isàvena, continuant per tota la Ribagorça i pel sud fins al Mesquí, … . Queda el dubte de si tot plegat no és una cortina de fum per foragitar el català de l’Aragó. Se n’hauria de parlar in extenso.
Artur Quintana
Source: Per què el castellà, i no el català, va devorar l’aragonès?
Per què el castellà, i no el català, va devorar l’aragonès?
Les oligarquies aragoneses es van castellanitzar molt abans de la creació de la monarquia hispànica
Marc Pons
Foto: Cartoteca de Catalunya
Foto: Cartoteca de Catalunya
Saragossa, 5 de setembre de 1414. Ferran de Trastàmara, el candidat guanyador del Compromís de Casp (1412), era coronat rei d’Aragó. Pocs mesos abans havia estat nomenat comte de Barcelona i, posteriorment i successivament, seria investit amb la resta de corones dels diferents estats que, en aquell moment, formaven l’edifici polític catalanoaragonès. Tradicionalment, s’ha considerat la coronació de Ferran ―el primer monarca de la nissaga castellana dels Trastàmara al tron de Barcelona― com l’inici de la substitució gradual i progressiva de la llengua aragonesa en benefici de la castellana. Però, en canvi, la investigació historiogràfica recent ha posat en relleu que aquest procés de substitució s’havia iniciat molt abans. Per quina raó la llengua aragonesa va cedir terreny al castellà i, en canvi, no ho va fer en benefici del català?
Representació de Saragossa (1647), obra de Mazo / Font: Museu del Prado
Què era la llengua aragonesa?
L’aragonès era ―i és― una llengua llatina del tronc de les llengües iberoromàniques. Com el castellà, l’asturià, el gallec o el portuguès. No és el cas del català, que amb l’occità i el francès forma part de les llengües gal·loromàniques, tot i que alguns estudiosos actuals sostenen que la llengua catalana té més parentiu amb les llengües del tronc italoromànic. Sigui com sigui, el que sabem és que l’aragonès va néixer cap al segle IX als Pirineus Centrals, al solar del comtat navarrès d’Aragó ―sobre el territori de les actuals comarques de la Jacetània, Alt Gàllego i Sobrarb―. I sabem, també, que la llengua aragonesa es va projectar cap al sud (la plana d’Osca i la vall de l’Ebre) seguint l’expansió territorial dels primers reis aragonesos (segles X i XI) i, encara més, la dels primers comtes-reis catalanoaragonesos (el Baix Aragó, segles XII i XIII).
Les llengües anteriors
L’aragonès va ser la llengua de l’Aragó medieval (segles IX a XIV), però, des d’un inici, va haver de conviure amb altres llengües que tenien una arrel històrica més profunda o que havien estat importades durant l’expansió cristiana. En el primer cas, sabem que el protobasc (que les fonts de l’època anomenen basquenz) era la llengua popular de bona part d’aquella societat. I sabem, també, que les bosses de població morisca que havien quedat dins dels nous dominis cristians conservarien la seva llengua (un sincretisme local d’àrab, d’amazic i de llatí vulgar anacrònic) durant segles. Llengües ben diferents de l’aragonès, que era la llengua de les elits ―sobretot urbanes―, del comerç i de l’evangelització. Molt abans que les tropes del rei Alfons el Bataller assolissin la línia de l’Ebre (1118), la societat aragonesa ja era plurilingüe.
Gravat de Daroca (1779), obra de Palomino / Font: Biblioteca Nacional Hispànica
Les llengües posteriors
La conquesta de les valls de l’Ebre (Saragossa, 1118), del Jalón (Calatayud, 1120) i del Jiloca (Daroca, 1120) representaria un abans i un després en la història del petit regne d’Aragó. En tan sols dues dècades, Alfons el Bataller havia duplicat la superfície del regne. Però, per un altre costat, Aragó no comptava amb els recursos demogràfics suficients per colonitzar aquells amplíssims territoris de nova incorporació i el rei Alfons ―que també era monarca de Pamplona― va recórrer a contingents de colons dels seus dominis més occidentals (Haro, Nájera, Miranda) que parlaven castellà o dialectes orientals del castellà. Aquestes colonitzacions introduirien la llengua castellana a Aragó, amb la particularitat que, en el decurs dels segles posteriors, aquell castellà importat adquiriria els girs propis i característics d’un dialecte local.
De llengua de cancelleria a llengua local
No obstant això, des del segle IX fins al segle XV, l’aragonès va ser la llengua de la cancelleria (del poder) i la llengua franca (la més coneguda i la més prestigiada). I, molt probablement, va ser la llengua d’ús social majoritari. Però aquest predomini es va començar a esberlar a finals de centúria del 1300, molt abans de la coronació del castellà Ferran de Trastàmara (1414). Les fonts documentals de l’època delaten que les classes oligàrquiques de Saragossa (noblesa, classes mercantils) havien iniciat un procés d’abandonament de l’aragonès en benefici del castellà que s’intensificaria en el decurs del segle XV i que s’escamparia com una taca d’oli pel territori durant els segles XVI a XIX fins reduir el domini lingüístic a la matriu original (les valls pirinenques aragoneses).
Gravat de Bujaraloz (1668), obra de Baldi / Font: Biblioteca de Florència
Llengua i interessos econòmics
La gran qüestió que planteja aquest fenomen és: ¿per què posats a abandonar la llengua pròpia del país les oligarquies aragoneses es van inclinar cap al castellà, que en aquell context era una llengua més estrangera que el català? I per contestar a aquesta qüestió no hi ha una resposta única, sinó que aquella deserció responia a la suma de diverses causes. Una seria la culminació d’un llarg i progressiu allunyament de les elits catalanes i aragoneses, que, tot i formar part d’un mateix edifici polític, mai havien compartit els grans projectes polítics i econòmics de la Corona. Una altra seria que, simultàniament, les oligarquies aragoneses s’havien apropat a les castellanes per una qüestió de comunió d’interessos econòmics. I una altra seria que castellà i aragonès eren dues llengües molt similars que facilitaria aquest “abrazo del oso”.
La reculada de l’aragonès
La desaparició de l’aragonès a Saragossa (segle XV) va impulsar la castellanització de la meitat sud del país. Quan es van casar els Reis Catòlics (1469), l’aragonès ja havia desaparegut del Baix Aragó i estava retrocedint a la vall de l’Ebre. Quan Felip V va liquidar a sang i foc els Furs d’Aragó (1707), l’aragonès ja havia reculat al nord dels Monegres. I a principis del segle XX, l’aragonès ja estava reclòs a les valls pirinenques. L’aragonès ha reculat fins quasi desaparèixer (només el parlen 20.000 persones) perquè les elits del país es van castellanitzar. Però, també, perquè les classes populars el van abandonar. Històricament, l’imaginari popular ―fabricat per les oligarquies― el rebaixaria de la categoria de llengua pròpia a la d’un simple “patuès” marginal. Dissortadament, per l’aragonés se ha feyto de nuit (‘per l’aragonès s’ha fet de nit’).
“Lambán ha tenido que ir a una radio estatal para que le pregunten sobre las lenguas de Aragón”
gen. 24Lambán ha tenido que ir a una radio estatal para que le pregunten sobre las lenguas de Aragón. Me ha parecido que le sorprendía. En un minuto queda bien resumida su ideología (▶️14:30). https://t.co/ApPRQ0QBfz vía @OndaCero_es
— Carlos Gil (@esconxuradero) January 20, 2022
Any 2022, després de 15 anys d'emissions descobreixen que a l´Aragó oriental es parla català. Aquest canal mai deixa de sorprendre'ns pic.twitter.com/WIf7lT2f2Q
— Ruché (@afrentacasas) January 19, 2022
#tesis Hoy, en la @FacultadFiloZgz de @unizar, Daniel Laspeñas ha defendido su tesis doctoral: "Correspondencias léxicas entre aragonés, catalán y occitano. Algunas relaciones en el mundo vegetal a la luz de las fuentes bibliográficas" dirigida por el #psylexero @Giraltlatorre. pic.twitter.com/kCHe2dqm2h
— psylexlab (@psylex_lab) January 12, 2022
Historia de Aragón 3×19: El aragonés medieval, lengua y Estado | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)
gen. 11Source: Historia de Aragón 3×19: El aragonés medieval, lengua y Estado | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)
En Historia de Aragón
Duración: 00:55:11
Entre los siglos XIII y XIV el aragonés se convirtió en una lengua romance autónoma y funcional en todos los ámbitos comunicativos, tanto en el oral como en el escrito. Una circunstancia que, históricamente, está más que atestiguada gracias a la conservación de decenas de miles de documentos que así lo acreditan. En esta ocasión viajamos en el tiempo para conocer cómo fue el proceso de formación del aragonés como lengua, sus características, la importancia que tuvo, así como las circunstancias que le llevó a ser casi plenamente sustituida por el castellano.
Source: Trovando en aragonés
Aprobada la enmienda a los PGE2022 de Compromís a instancias de CHA sobre lenguas minoritarias
des. 21
Aprobada la enmienda a los PGE2022 de Compromís a instancias de CHA sobre lenguas minoritarias
La enmienda reclamaba la promoción y difusión de las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en las comunidades autónomas de Galicia, Asturias, Euskadi, Navarra, Aragón, Catalunya, València y les Illes Balears. Mulet reclama protagonismo para el Senado
Madrid, 21 de diciembre de 2021
Una de las más de 300 enmiendas de Compromís ha prosperado esta tarde en la fase de tramitación del Senado, al ser apoyada por la mayoría de la cámara, de forma que las cuentas podrían volver al Congreso. La enmienda versa sobre la promoción y difusión de las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en las comunidades autónomas de Galicia, Asturias, Euskadi, Navarra, Aragón, Cataluña, València y les Illes Balears. Se registró a instancias de Chunta Aragonesista, formación socia de Compromís en las elecciones europeas y con quienes defiende infraestructuras y proyectos comunes. La enmienda ha sido apoyada por los 139 votos de PNV, ERC, Junts, PP y las formaciones de la Izquierda Confederal, frente a las 117 en contra y 6 abstenciones y está valorada en 1,6 millones de euros.
Carles Mulet ha expresado su deseo que el Congreso respete la decisión del Senado y ha reclamado protagonismo para la Cámara Alta. “Frente a las prisas de algunos por quitar funciones a esta cámara, nos congratulamos hoy que la perseverancia y el trabajo intenso haya servido para dar un toque de atención al Gobierno, ya que entendemos que el Senado no puede ser una cámara sin protagonismo para las autonomías, para sus personas y diversidad cultural”, ha señalado. Los populares han votado además de esta moción de otras que beneficiaban al territorio valenciano.
Mulet ha defendido la utilidad del Senado. “Celebramos que nuestras ganas de introducir mejoras al texto hayan acabado con una pequeña alegría y que las lenguas regionales y minoritarias tengan una financiación inesperada con la que realizar políticas lingüísticas, de conservación, promoción y ayuda a la celebración de actividades, algo que será muy bien recibido en las CCAA con estas lenguas. LA coalición siempre ha reivindicado la riqueza de las lenguas del Estado, sean oficiales o no y de reconocer la diversidad del Estado. Esto es lo que debería ser el Senado, una cámara con protagonismo, y no un contenedor donde se han presentado más de 3.000 enmiendas por los grupos sin ningún debate ni negociación. El Senado no puede ser un lugar por el que pasan a gran velocidad las leyes para que no se modifiquen. No tiene ningún sentido seguir con una cámara así y celebramos la aprobación de esta enmienda, aunque solo haya sido una”, ha concluido Mulet.
Más de 3.000 libros y documentos en las lenguas de Aragón estarán disponibles en una nueva web
des. 21El Gobierno de Aragón ha impulsado esta iniciativa, a través de la cátedra Johan Ferrández d’Heredia
Los directores generales de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y Cultura, Víctor Lucea, han presentado la biblioteca virtual, accesible en https://bivira.lenguasdearagon.org/
Las lenguas propias de Aragón estrenan nueva biblioteca virtual, desarrollada por la cátedra Johan Ferrández d’Heredia –impulsada por el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza–. BIVIRÁ (Biblioteca Virtual de l’Aragonés), disponible en https://bivira.lenguasdearagon.org/, recopila más de 3.000 libros y documentos en aragonés y catalán de Aragón.
Los directores generales de Política Lingüística y Cultura del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín y Víctor Lucea, respectivamente, acompañados por la vicerrectora de Cultura y Proyección Social de la Universidad de Zaragoza, Yolanda Polo, y el director de la cátedra, José Domingo Dueñas, han presentado este lunes la web, que tiene por objetivo “proporcionar una entrada única para dar a conocer una parte relevante de nuestra cultura expresada en nuestras lenguas propias”, ha manifestado López Susín. Por su parte, Lucea ha subrayado el “impecable trabajo” de los archiveros del Gobierno de Aragón, que ha permitido incluir en el portal más de 2.000 documentos del sistema DARA.
A través de un acceso único, BIVIRÁ recoge tanto los documentos de archivo escritos en cualquiera de las variedades de las lenguas de Aragón como los documentos en formato libro de la literatura (jurídica, religiosa, festiva, literaria…) que ha dado la lengua aragonesa a lo largo de su historia. De esta manera, la biblioteca virtual alberga la mayor parte de los textos que se conocen en aragonés o con rasgos aragoneses desde el siglo X hasta la actualidad, así como documentos medievales en catalán.
Con BIVIRÁ, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno autonómico y la Universidad de Zaragoza buscan dar a conocer estos textos propios de nuestro acervo lingüístico, dignificar las lenguas propias habladas en Aragón, facilitar el trabajo de estudiosos e investigadores de nuestra lengua y, con todo ello, poner el aragonés en el mapa científico y literario del mundo.
BIVIRÁ se divide en dos partes bien diferenciadas:
– Una sección que recoge las obras literarias y se denomina “LIBRA”, destinada a recoger los libros en aragonés, actualmente cerca de 1.000, algunos de ellos disponibles online.
– Otra sección, de carácter documental, incluida en el portal de los archivos de Aragón DARA (Sistema de información de los Archivos de Aragón), cuyo objetivo es ofrecer al usuario acceso a los documentos en las lenguas propias de la Comunidad (aragonés y catalán). En el caso del aragonés, se trata de unos 1.350 documentos albergados en 35 archivos, mientras que en catalán se han incluido 780 documentos de 25 archivos.
Esta biblioteca virtual se suma así al resto de herramientas puestas en marcha por la Dirección General de Política Lingüística del Ejecutivo para fomentar las lenguas propias de la Comunidad, como la web http://aragon3l.lenguasdearagon.org/, el diccionario digital castellano-aragonés Aragonario (con más de 40.000 entradas en aragonés y 30.000 en castellano), el traductor TraduZe, varias apps turísticas multilingües, un sintetizador de voz, el reconocedor de voz (en proceso) ReconoiXe y el Plantero de Parolas de l’Ortal, con más de 300 palabras de la huerta aragonesa.
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia
El Gobierno de Aragón –a través del Departamento de Educación, Cultura y Deporte– y la Universidad de Zaragoza suscribieron en 2017 un convenio para crear la cátedra Johan Ferrández D’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés.
Esta cátedra se crea para favorecer nuevo conocimiento y promover la difusión de las lenguas minoritarias de Aragón, muy especialmente del aragonés, y del patrimonio inmaterial de la Comunidad, de forma interdisciplinar y transversal.
La colaboración entre las dos instituciones se concreta en apoyar e incentivar proyectos de investigación, la realización de tesis doctorales, trabajos fin de carrera y fin de máster, y llevar a cabo tareas de investigación en distintas áreas del saber (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología, etc.) relacionadas con el objeto de la cátedra.
Asimismo, desde la cátedra se han convocado becas de ayudas de investigación, se han organizado actividades de comunicación y formativas y también publicaciones y se trabaja por fomentar el contacto con otras universidades de manera que se intercambien experiencias e información, se organizarán, entre otras cuestiones.
*Se adjuntan declaraciones del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.
Podcasts y Audios relacionados:
Destinatarios web Bivira 339 KB
Destinatarios web Bivira- Objetivo web Bivira 492 KB
Objetivo web Bivira - Contenido nueva web Bivira 960 KB
Contenido nueva web Bivira
Minoritàries dins la minorització. La doble discriminació de les llengües no oficials. El cas aragonès
Resum
Les legislacions internacionals, estatals i autonòmiques estableixen la igualtat com un principi bàsic. Tanmateix, en matèria lingüística trobem disfuncions que discriminen els parlants de les llengües històricament parlades en un territori, però no declarades expressament oficials, davant dels qui parlen la llengua oficial de l’Estat o alguna llengua cooficial. Part de la doctrina i la pràctica institucional i administrativa han instaurat la creença en una jerarquització entre les llengües parlades a Espanya que s’aparta de l’esperit de la Constitució. Aquest article analitza aquesta situació, alhora que planteja l’existència d’un tertium genus o situació de quasioficialitat de les llengües pròpies no oficials. Després de l’estudi de la legislació, la jurisprudència i la praxis, s’arriba a la conclusió de l’existència d’una doble discriminació per als parlants de les llengües reconegudes oficialment però que no gaudeixen d’un estatus d’oficialitat.
Text complet:
. @Puyalon solicita a @aragontv “que el único programa en aragonés se emita en #PrimeTime”
👉 Recuerda que “esta semana Aragón TV volvió a modificar el horario de emisión de @CharrinCharran"https://t.co/ef5c5yNGvQ
— AraInfo (@arainfonoticias) December 1, 2021