Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües

Reunió de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries amb representants de les associacions defensores del català a la Franja

 El passat dia 7 d’aquest mes de juliol es van reunir a la Facultat de Filosofia i Lletres de Saragossa membres de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries (Sra. Simone Klinge) amb els representants de les associacions culturals de la Franja, Artur Quintana, Ramon Sistac, Màrio Sasot i Antoni Bengochea. Es tractava de copsar l’estat real del català a l’Aragó. Van parlar també amb Carme Alcover com a representant del Govern d’Aragó. Fins a l’u de setembre se’ls haurà d’enviar un informe sobre les actituds i actuacions del nou Govern.

La Comissió havia estat prèviament a València i Palma. També s’havien d’entrevistar amb representants del Govern Central a Madrid.

De ben segur que allò que va manifestar la Sra Rudi, presidenta de la DGA en el seu discurs a les Corts d’Aragó: “el Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies»”; serà el primer material per a l’informe a enviar a la Comissió Europea de Llengües minoritàries i regionals.

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Con respecto a la derogación de la Ley de Lenguas, Rudi remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley que elimine todos los aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés» y, a su vez, «proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias».

Las reacciones no han tardado en aparecer y tanto la Plataforma No Hablamos Catalán (PNHC) como la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), se han apresurado en aplaudir la decisión de la popular. Ambas han ofrecido su colaboración tanto al Gobierno de Aragón como a la Diputación Provincial de Teruel: «Queremos que se tenga en cuenta la realidad sociolingüística de la comunidad y que todas las modalidades lingüísticas propias del territorio como parte del aragonés», manifestó el presidente de FACAO, Raúl Vallés. «Nuestro deseo es que la Ley de Lenguas elimine cualquier referencia al catalán», apuntó la PANHC. El alcalde de Valderrobres, Carlos Boné, también se mostró satisfecho con el anuncio de Rudi: «Nosotros no hablamos catalán convencional y eso es lo que se pretendía con la nueva ley; que se enseñara catalán en nuestras escuelas». El primer edil de la capital matarrañense, defendió que cada municipio tiene su vocabulario y su modalidad lingüística y que, en ningún caso «se habla el catalán estándar». Por otro lado, también los defensores de la Ley reaccionaron ante el anuncio de la presidenta. El alcalde de Beceite y miembro del Consejo de Lenguas, Alberto Moragrega confió en que los cambios sean «sustanciales» y el Partido Popular se muestre «receptivo» en la reunión que la concertarán en las próximas semanas las dos entidades. «No se habla de normalización del catalán sino de voluntariedad», especificó. También la Asociación Cultural del Matarraña manifestó su optimismo: «Hubiésemos preferido que quedase como estaba pero no podemos olvidar que somos una asociación cultural y no política. Colaboraremos con el nuevo Gobierno y en la reforma», sentenció su presidente, Josep María Baró.

mitjançantRudi toma posesión de su cargo en un acto emotivo y multitudinario.

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.

PP uno y no cincuentayuno « Xarxes socials i llengües.

 

14/07/2011 10:58
Sin título
El PP y el catalán
Francesc Moreno

La nueva presidenta de Aragón, la popular Luisa Fernanda Rudi, ha anunciado que quiere derogar la ley sobre el catalán aprobada por el anterior ejecutivo, lengua hablada por entorno a 50.000 personas en la zona que desde Catalunya se denomina Franja de Ponent. Además niega la unidad del catalán y califica la lengua hablada en Fraga y en otros municipios de cuatro comarcas aragonesas como modalidades lingüísticas.

Soy nieto, por vía materna, de catalanohablantes de Fraga. Aunque, como los lectores saben, no soy nada nacionalista, sí que creo en los derechos de las personas. Por tanto, igual que he defendido una mayor presencia del castellano en nuestro sistema educativo – sin romper su unidad y manteniendo que el catalán sea el idioma vehicular – o en nuestras instituciones públicas, defiendo también que se reconozca y ampare la lengua propia de los habitantes de la Franja, que no es otra que la catalana.

En mi caso no hay ninguna motivación política de reconstrucción de los Països Catalans, sino una estricta defensa de los derechos de una minoría que merece amparo. Por otra parte, negar la unidad del catalán como hace el PP en Valencia o en las Islas Baleares es la misma estupidez que negar que lo que hablan los andaluces es castellano. No reconocer la realidad y querer alterarla artificialmente es siempre un acto de autoritarismo. Malos tiempos para la libertad de los individuos.

El PP y el catalán.

Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja

El nou govern d’Aragó derogarà la llei que reconeix la llengua a la Franja

La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana l’empara del govern català

L’expresident d’Aragó Marcel·lí Iglesias i Luisa Fernanda Rudi, ahir al ple d’investidura. Foto: EFE.

La nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi (PP), ha anunciat en la seva investidura que derogarà la llei de llengües que van aprovar les Corts d’Aragó durant la legislatura passada amb els vots del PSOE i Chunta Aragonesista (CHA). La llei no atorgava cap oficialitat al català i a l’aragonès, però reconeixia l’existència d’aquestes dues llengües al seu territori i en preveia algunes eines per al seu foment i el seu ús en l’àmbit administratiu i escolar no obligatori.

Rudi ja havia anunciat durant la campanya electoral que reformaria o derogaria la llei perquè, pel PP aragonès, el que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó que són “modalitats lingüístiques” locals pròpies com el fragatí, el tamarità o el lliterà i que segons Rudi cal protegir com a llengües alienes al català, amb uns arguments similars al del secessionisme lingüístic que promouen alguns grups al País Valencià. El PAR, partit que ahir va donar els seus vots a la investidura de Rudi, també és contrari al reconeixement del català a la Franja. Per aprovar la llei de llengües el PSOE, tot i formar coalició amb el PAR la legislatura passada, es va haver d’ajudar del CHA.

Petició d’auxili

L’anunci de Rudi no ha sorprès ningú però posa sobre la taula la nova etapa política que s’obre ara a l’Aragó respecte a la llengua catalana, parlada per unes 50.000 persones a les quatre comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, va llançar ahir una petició d’auxili al govern de la Generalitat perquè actuï políticament a favor de la llengua catalana: “Igual que el govern espanyol intervé per defensar i promocionar el castellà a l’Amèrica Llatina, la Generalitat hauria d’intervenir per aturar els atacs i el secessionisme que pateix el català a la Franja ”, ha dit Fontoba. El coordinador de l’entitat cultural estén aquesta petició “al conjunt de la societat civil del Principat, diaris, entitats culturals, cíviques, perquè s’adonin que els atacs al català a la Franja o al País Valencià són atacs a un patrimoni comú, que compartim”.

L’acord per TV3

A finals de la legislatura passada els governs català i aragonès van signar un acord de reciprocitat per quatre anys per tal d’estendre el senyal dels canals de Televisió de Catalunya a la Franja i els d’Aragón Televisión a les comarques d’administració catalana més pròximes a l’Aragó. Fontoba confia que aquell acord no es trencarà des de l’Aragó.

El PSOE no va voler blindar el català amb la reforma de l’Estatut d’Aragó, i ara ho paguem car
Paulí Fontoba
coordinador de la institució cultural de la franja de ponent
Derogarem la llei en aquells aspectes que imposen el català en contra de les modalitats pròpies
Luisa Fernanda Rudi
presidenta del govern d’aragó, proclamada ahir

Crítiques al PSOE per no haver “blindat” la llengua

El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent es va mostrar ahir molt crític no només amb el nou govern aragonès sinó sobretot amb l’anterior. En el seu dia aquesta entitat cultural ja va denunciar que la llei de llengües promoguda pel PSOE era del tot insuficient, no fa oficial la llengua sinó que simplement la reconeix com una expressió cultural més, obria la porta al secessionisme lingüístic (la llei permet que cada ajuntament catalanoparlant anomeni oficialment la llengua amb noms localistes en lloc de català) i no establia els mecanismes legals oportuns per conservar-la i potenciar-la suficientment. “El que hauria d’haver fet el PSOE és incloure l’oficialitat del català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia, però no van voler fer-ho i van pactar la reforma estatutària amb el PP”, lamenta Fontoba.

Avui+ – Notícia: Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja.

Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l’Aragó, modificarà la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia

Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, va ser investida ahir nova presidenta del govern d’Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal com va explicar al debat d’investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades en el programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l’aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació.

 

El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

Precedents al País Valencià i les Illes

La de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d’almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe que es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d’ara. També va apostar per modificar l’article de la llei que estableix uns mínims de català per a poder accedir a la funció pública.

Al País Valencià, el conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l’ensenyament amb l’aplicació d’un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d’Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d’assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d’anglès.

Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l’anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant així una estacada a l’espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.

El PP ataca ara el català a la Franja – VilaWeb.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC

12 07 2011

La FACAO ha observat els darrers temps una escalada de posicions del seu membre més radicals: Ángel Hernández. Actualment ocupa la posició de portaveu de la Plataforma No Hablamos Catalán, que encapçalen la seua darrera nota de premsa així:

Para cualquier duda o aclaración pueden ponerse en contacto con los portavoces de la Plataforma Ángel Hernández, 6XXXXXXXX  o   Jesús Fraile, 6XXXXXXXX.
Ángel Hernández destacà a principis de l’anterior dècada per dirigir FACAO amb les posicions més radicals i promovent la violència. Va ser apartat de l’Assemblea Local de Creu Roja de Fraga i de Cáritas Fraga, poc més tard de la heroica acció de les enganxines en defensa  dels Països Catalans: en plena campanya electoral del 2007 va criticar airosament alguns partits i associacions fragatins per posar enganxines independentistes per tot arreu. Dies més tard va ser retingut per la Guardia Urbana enganxant ell mateix aquesta simbologia i va passar pel Jutjat Electoral de Fraga.
Ángel Hernández es conegut també pels seus escrits com els del Contracorrellengua (2004) per a cridar als Grups d’Acció Valenciana per anara a Fraga i passejar-se per tots els carrers penjant enganxines i trencant els vidres del Casal Jaume I o per les manifestacions conjuntes de la FACAO amb Democracia Nacional.
A més, la Plataforma és qui ha enviat la nota de premsa anunciat la seva total disponibilitat per a assessorar a la nova presidenta Rudi, i ha estat FACAO qui l’ha penjat al seu web. Cadascuna posant el nom de pròpia institució, però amb un text acrivillat amb perles com “que en la nueva Ley de Lenguas se elimine cualquier referencia al catalán y que se engloben todas las modalidades lingüísticas propias aragonesas dentro del aragonés. El catalán y la fabla no son lenguas propias de Aragón”. Amb el nou govern reapareixen els més radicals de FACAO.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC «.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès

La candidata a la Presidència del Govern d’Aragó ha anunciat que remetrà a les Corts un projecte de reforma de la Llei de Llengües que derogui aquells aspectes que «imposen l’anomenada normalització del català i l’aragonès».Rudi, en el seu discurs d’investidura pronunciat a les Corts d’Aragó, que demà previsiblement li atorgaran la seua confiança com a presidenta de l’Executiu, ha assegurat que el seu Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies».

Què sap la Sra. Rudi de normalització lingüística i de modalitats lingüístiques? Què l’importa a la Sra. Rudi l’opinió de la ciència? I dels drets de les llengües minoritàries? Tot és pura demagògia, analfabetisme lingüístic i odi a la diversitat i a la cultura.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès « Lo finestró del Gràcia.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA
12/07/2011 a las 13:01
12Comentarios
 
 

La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN

Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA 12/07/2011 a las 13:01 12Comentarios    

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

Columna «L’Esmolet», Temps de Franja núm. 108, juliol-agost 2011

No estic parafrasejant l’inefable Mourinho: aquesta pregunta és la que em faig per intentar trobar el motiu del meu sentiment cap a la llengua. Miro al meu voltant i, tret de la «secta» que ens n’ocupem, la gent no perd la son per aquest tema. M’agradaria pertànyer a l’arcàdia feliç dels qui no els amoïna el present (ni el futur) del nostre idioma. Tinc algun escrit impublicable on recrimino als déus no haver nascut en plena província de Segòvia o al bell mig de Lavapiés. M’atreviré a transcriure’n la primera frase: «Vull ser de dretes, del Real Madrid i parlar sols castellà!» Tot plegat per estalviar-me el disgust constant de pertànyer al club dels que només guanyen si fan un esforç titànic i la conjunció dels astres els és propícia: les esquerres es barallen entre elles, els seus votants no els en deixen passar ni una (no com al PP de València) i, quan arriben al poder, a voltes acaben cometent les errades dels impunes adversaris. Al Real Madrid no li cal jugar bé per a guanyar i, a més, té al darrera la majoria del poder mediàtic i econòmic d’Espanya (penseu que parlo des de la perspectiva de viure a Alcanyís). I als monolingües castellans no els cal témer, i ho saben, per la pervivència del seu idioma. I s’ha acabat l’espai per a seguir amb aquesta «palla mental», que és com, amb molt d’encert, defineix el nostre estimat director aquesta mena d’articles.

Per què? « L’esmolet.

El municipio oscense de Veracruz cambia su nombre por Beranuy
El Gobierno de Aragón autoriza al municipio oscense de Veracruz a cambiar su denominación por Beranuy, atendiendo a la tradición histórica de dicho nombre. El Pleno del Ayuntamiento de Veracruz aprobó el inicio del expediente para el cambio del nombre por mayoría absoluta el pasado 20 de enero.
Zaragoza.- El Pleno del Ayuntamiento de Veracruz, en sesión extraordinaria celebrada el día 20 de enero de 2011, acordó, por mayoría absoluta legal de sus miembros, iniciar el expediente de cambio de nombre de su municipio por el de Beranuy.

Las razones de este cambio, como señalan desde el Consistorio, atienden “tanto a la tradición histórica de dicha denominación como al hecho de que la denominación actual nada tenga que ver con los núcleos que conforman el municipio por lo que resulta difícil de localizar”.

Mediante un anuncio publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de Huesca del 8 de febrero de 2011, se sometió esta decisión a información pública por plazo de treinta días hábiles, sin que se produjese reclamación alguna.

Todo ello en cumplimiento de lo dispuesto en los artículos 23 a 25 de la Ley 7/1999, de 9 de abril, de Administración Local de Aragón y artículo 68 del Decreto 346/2002, de 19 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Territorio y Población de las Entidades Locales de Aragón.

Remitido el expediente a la Diputación General de Aragón fue sometido a informe del Consejo Asesor de Heráldica y Simbología de Aragón y de la Dirección General de Administración Local, siendo ambos favorables al cambio de nombre del municipio.

En su virtud, a propuesta del Consejero de Política Territorial, Justicia e Interior, previa deliberación del Gobierno de Aragón en su reunión del día 31 de mayo de 2011, se decidió autorizar al Ayuntamiento de Veracruz, de la provincia de Huesca, el cambio de denominación de su municipio por el de Beranuy, de conformidad con lo dispuesto en los artículos 23 a 25 de la Ley 7/1999, de 9 de abril, de Administración Local de Aragón y artículo 68 del Decreto 346/2002, de 19 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Territorio y Población de las Entidades Locales de Aragón.

El municipio oscense de Veracruz cambia su nombre por Beranuy.

El primer disco en patués, grabado por la Asociación Chen Choben, ya es una realidad

En cuestión de quince días, estará en la calle físicamente, pero el primer disco grabado en patués ya es una realidad. Este sábado, componentes de la Asociación Chen Choben se trasladaban hasta los estudios sitos en Labuerda (Aínsa), donde interpretaban los cinco temas que componen este novedoso y pionero disco en dicha modalidad de la lengua aragonesa.

El trabajo contará con carátula, un desplegable con la explicación, fantástica, a modo de cuento, de la historia del proyecto, la transcripción de las letras de las canciones así como con fotos, tanto de la grabación del disco como de los ensayos. Gracias a la colaboración de la Asociación Ribagorza Románica, este proyecto, en el que llevan trabajando desde el otoño del pasado 2010, con ensayos semanales, se ha podido llevar a cabo. Una veintena de vecinos, contribuían a la composición e interpretación de cinco temas, entre poemas y villancicos; tres de ellos “de cosecha propia”, y dos propios de las zonas geográficas donde se habla patués, en este caso, uno de Benasque y otro de Liri.

Marta Alcántara, presidenta de la Asociación Chen Choben de Laspaúles apuntaba que lo más enriquecedor es el intercambio y la interacción entre los participantes en este proyecto, vecinos de la localidad con edades comprendidas entre los 4 y los 65 años aproximadamente.

Para las fiestas de la localidad, a finales de este mes de junio, la asociación hará una presentación oficial con alguna actuación para darlo a conocer. De igual manera distribuirán el disco entre medios de comunicación y colegios del entorno para fomentar y promover la lengua del valle, contribuyendo así a que el patués perdure en el tiempo a través de futuras generaciones.

Radio Huesca.

CRÍTICAS DE LA ASOCIACIÓN LENGUA COMÚN

La Asociación Lengua Común manifestó ayer su “profunda preocupación” tras conocer que la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación del Campus de Huesca ha decidido implantar como estudio propio un Diploma de Especialización en Filología Aragonesa “que pretende la preparación a maestros y profesores para la enseñanza del aragonés y ofrecer formación que facilite el acceso a puestos de trabajo en la administración, medios de comunicación, instituciones o medios culturales, a partir del desarrollo de esa norma aragonesa”.

Este colectivo, en una nota de prensa, denuncia que dicha medida académica “está encaminada a consolidar políticas de imposición lingüística que empobrecerán a todos los aragoneses, al obligarles innecesariamente a adquirir unos conocimientos de dudosa utilidad y a dilapidar unos recursos en un momento en que estos son preciosos”.

En el mismo comunicado, recuerdan que desde la Asociación Lengua Común “siempre hemos entendido como incorrecta la denominación de “Lengua Aragonesa” a las variedades dialectales que se daban en los diversos valles del Pirineo, y entendemos que entre ellas la diferenciación era lo suficientemente marcada como para que su normalización en una lengua moderna suponga una remarcable pérdida cultural y etnográfica”.

Asimismo, subrayan que “desde la sociedad civil ya se ofrecen suficientes medios culturales para aquellos que tengan interés en conocer o aprender estos dialectos del Pirineo”.

La Asociación Lengua Común, por último, denuncia en la misma nota de prensa que el origen de estas medidas “es profundamente ideológico y con una clara voluntad de fractura civil, y en ningún caso puede la Universidad plegarse a semejantes intenciones, que suponen de forma total lo opuesto a lo que esta institución debería representar”.

Fuente: www.diariodelaltoaragon.es

mitjançantCRÍTICAS DE LA ASOCIACIÓN LENGUA COMÚN – LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

segundacircular.pdf (Objecte application/pdf ).

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja