VilaW
eb.cat
Analitzem la situació un cop pintat el mapa post-electoral
Els tres primers dirigents del PP i presidents de govern que han caigut després dels resultats electorals del 24 de maig són precisaments els tres que han estat més bel·ligerants amb la llengua: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant ni encapçalant el partit. Avui ens volem fixar en la Franja de Ponent i en com els resultats de les eleccions als municipis i al parlament aragonès poden ser una porta al canvi de model lingüístic, dos anys després de la polèmica llei que nega el nom a les llengües catalana i aragonesa.
Els resultats a l’Aragó fan pensar en un previsible nou govern tripartit, conformat per PSOE (18) Podem (14) i Chunta Aragonesista (2). Junts sumen els 34 escons en què se situa la majoria absoluta i als quals no arriba la suma de PP, Ciutadans i PAR. Què faran PSOE, Podem i CHA per la llengua?
Què diuen els partits sobre el català?
La CHA són els únics que defensen l’oficialitat del català i de l’aragonès, però amb dos escons el seu pes serà força limitat al nou govern. Segons que portaven al programa electoral, els nacionalistes aragonesos tenen intenció de suspendre la llei de llengües del 2013 i aprovar-ne una de nova que porti cap a la cooficialitat i la normalització de l’ús de l’aragonès i el català. A més, també volen que es constitueixin les Acadèmies de l’aragonès i del català i que s’apliquin mecanismes de promoció de l’ús social de les llengües pròpies de l’Aragó.
El PSOE és el més ambigu. En el seu programa no diu res de la llei que converteix el català en LAPAO i l’aragonès en LAPAPIP i es limita a dir que els centres educatius situats en zones d0ús predominant de les llengües pròpies oferiran l’ensenyament en aquestes llengües.
Al costat del PSOE, i amb tan sols quatre escons menys, Podem entraria al govern defensant una ‘quasioficialitat’ de les llengües pròpies i apostant per la derogació de la llei de llengües. D’acord amb el programa electoral dels de Pablo Echenique, volen anar cap a la plena normalització a partir d’un acord social i polític i redactar una nova llei de llengües en què es reconeguin la denominació i la unitat lingüística de les llengües pròpies. També volen obrir un procés ciutadà per a establir la cooficialitat de les llengües en les seves zones d’ús.
De fet, el partit més clar sobre la situació de la llengua és Esquerra Unida, que ha aconseguit tan sols un diputat i que no queda clar si entrarà al govern o no. Són els qui defensen que les llengües pròpies gaudeixin del rang de cooficials i tinguin garantida la presència en els mitjans de comunicació públics.
Més enllà de la llei, què?
Vista aquesta radiografia, sembla força probable que el nou govern aragonès acabi derogant la polèmica llei de llengües. És això suficient? El sociòleg del Matarranya Natxo Sorolla diu a VilaWeb que tombar la llei i tornar a obrir un debat parlamentari propiciarà que es continuï confictivitzant la qüestió de la llengua: ‘Moltes de les coses que calen són de base, no necessiten cap llei ni oficialitat sinó actuacions concretes i de mínims, algunes tan senzilles com facilitar la incorporació del català a l’institut. Canviant la llei o posant un supletori allà on diu ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’ no n’hi haurà prou. Allà on cal treballar és en una altra banda, és en l’ensenyament i la incorporació de la llengua com a part important del currículum educatiu.’
Justament aquesta setmana una trentena de pares i mares de l’IES Matarranya de Vall-de-roures han sortit al carrer per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català als alumnes d’ESO. Molts governs municipals de la Franja de Ponent també han canviat de color i passaran a ser governats per l’esquerra. Això pot propiciar una atenció més especial per la llengua, si bé Sorolla diu que a nivell municipal el català està més normalitzat i els partits no n’han fet cap bandera. Per això considera: ‘El més important és que es prenguin decisions sobre ensenyament, perquè els resultats sociolingüístics apunten a canvis greus en la població més jove; els canvis han de vindre del govern aragonès.’
Més enllà de la derogació de la llei de llengües de Luisa Fernanda Rudi, sembla clar que caldrà que el nou govern aragonès tingui la voluntat de fer valer, promoure i protegir les llengües pròpies. ‘Més que lleis, calen polítiques efectives. Per moltes lleis que es desenvolupen, si això després no té una conseqüència a nivell educatiu ens quedem com sempre. Això no resoldrà el gran problema que tenim sobre l’inici de la substitució lingüística. Per tant, serà a partir de la voluntat política que s’aconseguirà’.
Miguel Anchel 
