Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón | Cursos de verano.

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Huesca recibe hoy un tapiz del S.XVI robado por Erik el Belga hace 30 años – ABC.es – Noticias Agencias.

Un tapiz del siglo XVI, que fue robado hace más de 30 años por Erik El Belga de la antigua Catedral de Roda de Isábena (Huesca) y que fue recuperado por la Guardia Civil en Estados Unidos, regresa hoy a la capital oscense, donde se depositará en el Museo Provincial.

Una vez restaurado en el Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE), el tapiz “La Virgen y el Niño” se deposita hoy en Huesca en un acto presidido por el ministro de Cultura, José Ignacio Wert, y la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, han informado hoy fuentes del Gobierno central en nota de prensa.

El tapiz ha seguido desde 2013 un completo y minucioso proceso de estudio y restauración en los laboratorios del Instituto en unos trabajos dirigidos por la restauradora de tejidos, Ana Schoebel, quien hoy mañana en Huesca de los trabajos realizados.

Las autoridades estadounidenses devolvieron en 2013 a España este tapiz que fue robado en 1979 por el ladrón de arte conocido como Erik El Belga, quien asaltó la catedral románica de la que sustrajo también otras valiosas piezas de artes.

El tapiz fue exportado de forma ilícita a Bélgica y más tarde subastado en Múnich (Alemania), donde lo adquirió un ciudadano de origen italiano que lo llevó a Italia y lo sacó un tiempo del mercado, para poder venderlo más tarde a un precio superior.

Posteriormente, viajó a París (Francia) donde fue restaurado antes de ser vendido en 2010 en una feria de arte en Bélgica a un marchante de Houston (Texas) por 369.000 dólares, el cual según las autoridades desconocía el origen del tapiz.

La Guardia Civil española inició en 2010 la “Operación Telar” para rescatar el tapiz después de que una investigadora de Lérida, Carmen Berlabé, viendo catálogos de ferias y subastas de obras de arte identificara la pieza y realizara la denuncia.

Se trata de un tapiz manufacturado en los Países Bajos de autor desconocido, que pudo ser obra de Quintin Metsys o algún discípulo de su taller.

La Catedral de Roda de Isabena, fundada en el siglo X, fue transformada en iglesia parroquial en 1851 al carecer de obispo y es la catedral más antigua de Aragón.

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

• Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
• Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
• Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
• Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
• La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

La Plataforma per la defensa del Montsec reitera la seva oposició a la presa que Endesa vol construir al Congost de Montrebei.

Lleida.- La Plataforma per la defensa del Montsec ha reiterat aquest dimarts la seva oposició a la presa que Endesa vol construir al Congost de Montrebei. A més denuncien el projecte de construcció d’un pont proper a l’embassament de Canelles. Des d’Ipcena acusen El delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu, Víctor Orrit, d’actuar com ‘portaveu d’Endesa’ en molts casos. La Plataforma exigeix també la declaració de Parc Natural del Montsec perquè definitivament es retirin aquests projectes.

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

Cambià Vall de Benàs confirma su intención de presentar candidaturas en varios municipios del valle | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

L’onomàstica a l’Aragó catalanòfon: una llengua entre dues normes. | Maite Moret Oliver – Academia.edu.

El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.

La Lapao va néixer a Ripoll

Pau Vidal a ‘Els matins’: un filòleg a la selva de la demagògia – VilaWeb.

Milagros Pérez Oliva: problemes entre la essa líquida, la essa sonora i la essa ‘normal’

No recordo si na Milagros ha dit que no era filòloga o no ho ha dit. Però ja us ho asseguro jo: no ho és.

Ha començat dient que era trilingüe. La tercera llengua és… ‘el patuès de la vall de Benasc’, una llengua ‘una mica més arcaica que el català’ (bufa!, tant?) i que ‘té formes pròpies’ (ospa, formes pròpies i tot?). Bé, segons la Gran Enciclopèdia Catalana el benasquès és un dialecte de transició, però què hi deu entendre, l’Enciclopèdia? Bé, total: que això de tenir orígens patuencs és molt dur, ha dit, que et fas un embolic que no ho vulguis ni saber… Però no cal patir, perquè aquesta tortura s’ha acabat: ella és ‘la última’ persona parlant d’una llengua ‘que pràcticament ha desaparegut’ (no Milagros, que volem que visqueu molts anys, dona…).

Programa 2015 carnistoltes 18-2-15

Natxo Sorolla: “La nova Llei de Llengües diu que s’ha de protegir una cosa que no se sap molt bé què és” | Comarques Nord.

El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?

El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.

. La llengua i els conflictes identitaris

La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.

I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.

. Els partits i les seues contradiccions

Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.

02-02 Carretera i manta | Andorra Difusió.

La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb.

Entitats de defensa de la llengua i la cultura han signat el manifest del Moviment Franjolí per la Llengua que reivindica un estatus digne per al català a l’Aragó. És la resposta cívica a l’últim atac del govern aragonès, que dimarts va anul·lar el rastre legal del català. Tot i les polèmiques sobre les denominacions de LAPAO i LAPAYP, des de l’any 1999 la llei de patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ‘llengües minoritàries de l’Aragó en l’àmbit del qual són compreses diverses modalitats lingüístiques’ i com ‘una riquesa cultural pròpia que serà especialment protegida per l’administració’. Però el 31 de desembre proppassat, les Corts d’Aragó van aprovar un conjunt de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.

El manifest de les entitats reclama ‘un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’aplicació de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics’.

També fa referència als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials dels alumnes s’anomenava ‘llengua oriental’ l’assignatura de llengua catalana. ‘L’incident no és casual –diu el manifest–, per molt que la Diputació General d’Aragó l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té l’objectiu d’arraconar el català a les escoles i a la societat franjolina’.

Finalment, les entitats denuncien que a la Franja la situació crònica de manca de normalització de la llengua pròpia ha esdevingut aquests darrers temps un atac sistemàtic, en què les institucions neguen la filiació catalana de la llengua, amb la denominació de ‘LAPAO’. I conviden totes les entitats, col·lectius i persones a defensar la llengua catalana i a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

Al llarg de l’any 2014 heu visitat lafranja.net per a informar-vos sobre el que ocorre a les nostres comarques. Aquí teniu les notícies més visitades durant l’any: