La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: RibagorçaViles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011
Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.
En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».
S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.
La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.
El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.
Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.
Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN
Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».
En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.
Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.
En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».
Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.
Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».
En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.
Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.
En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».
Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.
L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens
Afortunadament, aquells que en el seu moment van abandonar el poble, van tornar a ell, van restaurar les seves cases i van construir de noves, gràcies a la qual cosa els seus fills amb les seves parelles, els fills d’aquests i uns altres, que van venir atrets per la tranquil•litat que ofereix Santorens, formen avui una ben avinguda comunitat.
L’Ajuntament de Sopeira, al front del qual està des de fa més de 20 anys D. José Mª Ariño del PSOE, mai ha vist de bon grat a aquests que solament estan a Santorens alguns caps de setmana, en Setmana Santa, Nadal i per descomptat en els períodes vocacionals d’estiu.
Doncs bé de aquí va néixer l’Associació Cultural San Salvador de Santorens, la qual, aquest any després d’escassos 10 dies de la presa de possessió dels nous regidors de l’Ajuntament, en el qual, per cert, un d’ells és veí de Santorens, a ordenat a la Junta Directiva de l’Associació mitjançant BUROFAX dirigit al seu President, que desallotgin amb caràcter d’urgència el despatx que mitjançant escrit signat pel propi alcalde, José Mª Ariño, havia cedit a aquesta Associació. Com a conseqüència d’això, Santorens està des de fa escassos dies sense connexió a INTERNET, servei que l’Associació prestava a la totalitat del municipi de Santorens, fossin o no fossin socis de la mateixa, servei que l’Ajuntament mai es va dignar a oferir, molt al contrari del que succeeix a Sopeira, on es troba la seu de l’Ajuntament.
Aquest és el servei que l’Ajuntament socialista de José Mª Ariño ofereix a bona part dels seus veïns i tot això sempre de molt males maneres i amb un total i absolut menyspreu, especialment cap a aquells que no són habitants fixos als quals ell anomena “TURISTES”. Després de gairebé 35 anys de democràcia, encara queden residus governats a la vella usança i per mes vergonya sota els signes d’una formació política que es fa dir, SOCIALISTA i OBRER.
ARENY DE NOGUERA: L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens.
“CANVI RURAL, TRANSFORMACIO DELS PAISATGE I POLITIQUES TERRITORIALS A LA TERRETA”
ACCÉS SENCER A LA TESI DOCTORAL
PART 1
PART 2
PART 3
PART 4
PART 5
PART 6
mitjançantEIRA.COM NOTÍCIES DE LA TERRETA, SAP.
Troben a Areny el cocodril més antic d’Europa
Investigadors de la Universitat de Saragossa han descrit un nou cocodriloide fòssil, el més antic d’Europa i el segon més antic del món, a partir del crani de l’animal trobat el 2008 al jaciment paleontològic Elías, d’Areny, a la Franja. El treball, que acaba de ser publicat a la revista científica PloS ONE, assenyala que es tractaria d’un cocodriloide de petites dimensions, amb una longitud que oscil·laria entre 1 i 1,5 metres i amb un aspecte i un mode de vida molt semblants al dels cocodrils actuals. El fòssil, batejat com Arenysuchus gascabadiolorum, es va trobar en roques de fa uns 65 milions d’anys, uns quants centenars de milers d’anys abans que un meteorit marqués l’extinció dels dinosaures, segons el comunicat de la Universitat de Saragossa. Quan vivia Arenysuchus, l’Atlàntic Nord ja estava format, motiu pel qual tradicionalment es considerava que Europa era una sèrie d’illes infranquejables on les faunes evolucionaven de forma endèmica. De tota manera, Arenysuchus està estretament relacionat amb cocodrils nord-americans de la seua mateixa edat.“Per aquest motiu, la conclusió és immediata: hi havia migracions dels cocodrils fa 65 milions d’anys entre les illes europees iAmèrica del Nord.” Des del 1997, el grup d’investigació Aragosaurus, de la Universitat de Saragossa, investiga en sis jaciments d’Areny, una tasca que els ha permès escriure les restes dels dinosaures més moderns d’Europa.
L’Associació Cultural d’Areny menysprea el català i es castellanitza
Aquestes darreres setmanes l’Associació Cultural d’Areny creada al 1997 i reconeguda com a tal ha apostat per crear una pàgina web i un bloc, Molt bona notícia, el de promocionar el poble per internet
Però si ens fixem, únicament ho fan en castellà i el nom reconegut com a tal pel Registre d’associacions del Govern d’Aragó és ASSOCIACIÓ CULTURAL D’ARENY, ara li diuen pel Internet ASOCIACIÓN CULTURAL DE HARÉN, perdón, DE ARÉN.
Mireu quines coses hi ha el bloc el nom és en català i la resta en castellà
http://associacioculturaldareny.blogspot.com/
La web el nom ja es en castellà
http://www.asociacionculturaldearen.com/
fet que demostra el cacao que els “nous” dirigents porten al cap, semblant al cacao de la facao (
Ja a a la pàgina de l’Ajuntament d’Areny http://www.areny.com/, en castellà i català,hi havia una explicacació de l’Associació i en la versió castellana, castellanitzàven fins i tot el nom: ASOCIACIÓN CULTURAL DE ARÉN; ara és l’Associacio qui hi fa tot en castellà i castellanitza, a imatge i semblança de l’Ajuntament; sols queda el logotip i així no hi haurà cap petjada de la llengua d’aquest poble. Todo en castellano, claro y llano.
Si l’Ajuntament de clara tendència socialista ha apostat per bilingüisme a internet i per fer-ho tot en castellà al poble, com sempre fa el PSOE amb aquestes ambigüitats i lleis escrites sobre paper mullat que tenen que a Saragossa diuen una cosa i a Areny un altra, l’Associació socialista fa el mateix, sense cap crítica ni res.
Felicitats, o millor dit: Felicidades que así me entenderán mejor los de la Asociación Socialista Cultural de Harén, perdón Arén.
CARLES BARRULL: L’Associació Cultural d’Areny menysprea el català i es castellanitza.
El balanç de les darreres eleccions és d’una derrota municipal molt important al PSOE, acompanyada d’una pujada del PP. El govern d’Aragó, com molts altres d’autonòmics, ha vist pujar el PP assolint les majories, com a les Balears o el País Valencià. A Aragó la conseqüència més immediata serà un govern del PP amb acords del PAR.
L’aprovació d’una Llei de llengües molt tímida, per part del PSOE i CHA, va ser diana d’una oposició reaccionària del PAR i PP. Durant les eleccions els dos partits conservadors han explicat per activa i per passiva que volen retornar a una política lingüística d’arraconament del català i l’aragonès. És ben segur que protagonitzaran accions, especialment mediàtiques, per transmetre al seu electorat el missatge que estan posant a ratlla els catalans. Els bens de la Franja, els acords hospitalaris entre les dues autonomies, les Olimpíades… Qualsevol excusa serà bona per reforçar la idea que a Espanya té un enemic intern i els aragonesos han de ser al front de la batalla. I un dels principals lesionats serem la terra de frontera.
No sabem si només deixaran aparcada la Llei de llengües, desplegaran polítiques mediàtiques de gran efecte, o finalment tombaran la Llei. No sabem si retornaran la situació a una situació de passivitat màxima davant el català, o prohibiran les classes de català a les escoles. En l’etapa que van governar PP i PAR les classes van continuar fent-se. Res hauria d’evitar que en esta ocasió tot es quede com està i puguem continuar treballant per mantindre la llengua.
El PSOE poc ha fet avançar el reconeixement del català, amb comptades tímides excepcions. Des dels anys 80, en què José Bada va incorporar les classes optatives de català, poc s’ha millorat en la pedra angular de la nostra societat: l’escola. No s’ha avançat en incorporar el català a les escoles. I mentre, la llengua s’ha anat quedant en un reducte minoritari a alguns patis del Baix Cinca, o de la Llitera, o…. De les nostres escoles han d’eixir tots els xiquets trilingües, capaços de desenvolupar el seu recorregut en la llengua del país (català), de l’Estat (castellà) i de la comunicació internacional (anglès). Han de ser capaços d’arribar a tot un món global mantenint les arrels.
Durant aquests anys de governs democràtics no hem demanat massa. No hem estat especialment conflictius. Però ni amb aquests demandes mínimes els governs autonòmics han estat capaços de complir. Des de l’activisme continuarem treballant amb les ferramentes a que estem acostumats: constància, constància i constància. Amb governs aliens o governs oposats. La nostra línia sempre ha estat la de treballar amb tot aquell que ens ha volgut escoltar.
Lo català a la Franja amb el nou govern del Partit Popular « Xarxes socials i llengües.
Les eleccions municipals (2011) han constatat que a la Franja el vot local continua sent majoritàriament socialista (41%), però seguit de molt prop pel PP (35,5%). El PAR (17,9%) actua d’articulació entre els dos grans partits estatals. Aquest vot municipal present la Franja és força diferent a la configuració que es troba a Aragó. El PSOE ha mantingut la majoria a la nostra terra, 10 punts per damunt de la mitjana aragonesa. Per contra, el PP té un vot molt similar al que va aconseguir a Aragó, només 1 punt per davall. El PAR té un poder molt major a aquestes comarques, 6,5 punts més. La resta de partits obtenen resultats menors en el còmput total: CHA 3,7%, Convergència Democràtica de la Franja 1,1%, IU 0,5% i Entesa per Calaceit 0,3%.
Però el vot no és homogeni al llarg de tot el territori. La major diferència es troba entre una Franja amb majories socialistes, que s’estén des de la Ribagorça (44%) fins el Baix Cinca (45,7%), amb especial concentració a La Llitera (50%). El Matarranya, però, s’hi diferencia amb un PSOE que no aconseguix majoria, amb només el 31,9% dels vots. Aquesta majoria és ostentada pel 41% de vot al PP, que a les tres comarques del nord no supera en cap cas el terç dels vots (32,8%). I també el vot al PAR marca una gran distància entre el Matarranya, amb el 21,5% del vot, i també al Baix Cinca (18,1%), però amb valors inferiors a la Llitera (12,8%) i la Ribagorça (14,2%). Amb tot, en totes les comarques el valor és superior a l’autonòmic.
A distància d’estos tres grans partits se mouen fins a quatre forces menors. Dos tenen carta de natura a la Franja, enllaçades en els dos grans partits catalanistes: Convergència Democràtica de la Franja arreplega 283 vots, la majoria d’ells a Fraga. Però ha estat a Pont de Montanyana a on ha estat la força més votada (41,2%). I l’Entesa per Calaceit (ERC) que ha aconseguit un 9,4% del vot i ha estat la clau per traure del poder el PSOE i donar l’alcaldia al PP. Chunta Aragonesista també ha tret resultats importants a Nonasp (34,2%), en un vell conegut de l’activisme al capdavant, i en resultats menors però superiors al 10% a la Torre del Comte, Valldellou, Montanui, Fraga, Queretes, Vall-de-roures o Bellmunt. Esquerra Unida només presentava candidatura a Fraga.
En un imaginari Parlament de la Franja (amb 67 representants), el PSOE tindria 28 escons, el PP 25, el PAR 12 i CHA 2, no arribant a consolidar representació ni CDF, ni IU ni EC. En un hipotètic govern, el PP no tindria la majoria i el PAR tindria la clau del govern, per triar entre el PP o el PSOE. CHA no podria fer valer els seus dos escons.
Fent una anàlisi que focalitzat en les poblacions, veiem tres models ben diferenciats:
En un primer grup s’aglutinen les poblacions amb majories socialistes. En ocasions una majoria clara superior al 70% (Bonansa, Viacamp i Lliterà, Sant Esteve, Areny de Noguera, Sopeira, La Sorollera), en altres una majoria compartida amb el PP (Vensilló, Beranui, Benavarri, El Torricó, Saidí, Favara, Arenys de Lledó, Lledó), en altres, amb un pes important també del PAR (Tolba, Torlarribera El Campell, Mequinensa, Mont-roig,) o de CHA (Valldellou, Montanui, Camporrells).
En un segon bloc trobem les poblacions amb majories del PP, clares, i a on a més no es presenta el PAR (Faió, Les Paüls, i també amb forta presència de CHA a Torre del Comte i Nonasp), en altres una majoria de vot que va sobretot al PP, però força repartida l’oposició entre PSOE i PAR (Queretes, Vall-de-roures, Bellmunt, La Freixneda, Estopanyà, Isàvena,) i en altres amb competició sobretot entre el PP i el PSOE (Beseit, Massalió, Calaceit, Torre de Vilella, Maella, Fraga, Tamarit, Albelda)
Finalment, en un tercer bloc, trobem les viles on hi ha una majoria molt clara de vot al PAR, per damunt del 60% (La Ginebrosa, La Canyada de Beric, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Peralta de la Sal), amb una majoria important del PAR, entre el 45 i el 60% (Aiguaviva, La Codonyera, Pena-roja, Valljunquera, Torrent de Cinca, Baells, Zanui) o un repartiment del vot entre una majoria de vot al PAR i una oposició en el PP (Fórnols, Fondespatla, Vall del Tormo, Vilella, Castellonroi, Lasquarri, Castigaleu, Monesma i Queixigar).
Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Franja « Xarxes socials i llengües.
Este es el mayor honor de mi vida y os lo agradezco.
Mis hijos tienen 2 y 3 años y empiezan ya el colegio, me dicen que tienen que aprender Ingles y me parece bien.
Si lo hablan correctamente, junto con el español, les permitirá ser globales, me insisten en que hablen Chino y yo les digo que no, que antes haré lo posible para que hablen patues.
La razón es porque les hará diferenciales por dentro, no solo por fuera.
No existe un regalo mayor que hablar una lengua que representa a tu mundo, es un privilegio.
Hay que disfrutarla y conservarla, como si fuéramos los últimos mohicanos, como una misión vital.
A veces sueño en Patues y son mis mejores sueños.
Veo un mundo de montañas, lleno de bosques y ríos, con valles y praderas…. se sente baixa el bestia de la montaña, encomense el fret, cal abrigase y fe foc, y al foc se charre y se charre y se balle y se balle.
Je un foc mol gran, jei chen d´asi y d´alla pero cuan van al ball tots son de Benas, perque je un lluga que te repiega.
Sempre jei una puerta ubierta tal de fora, y sempre el de fora pora fese d´asi.
Veigo un lluga pieno de chen fort.
Mai les han achudao masa .Y ara ya se u saben fe els,
Veigo un lluga pieno de chen chove,
veigo un lluga al que baigues agon baiges, sempre tornaras.
El aigua del rio me fa ubri el guells y men acordó de la ulo dels llinsols que Mama penchabe al tendedo del rio.
A veces es difícil decir porque algo es especial, otras no, ese es el caso de Benasque.
Es especial porque es evidente que lo es y porque hay lugares que nos hacen sentir únicos, sitios donde la vida nace, donde la energía fluye, donde el ying no tiene yang.
Para algunos Benasque es donde empieza todo y también donde acaba, muchos somos salmónidos que nacemos en el Esera y solo cerramos nuestro circulo si volvemos a el, el valle tiene la fuerza de la madre tierra, y sus hijos no vagamos por el mundo, ¡¡¡ Vamos por el mundo¡¡¡ Porque nuestro Norte esta muy claro.
Ta la mainada Benas je una escuela, tot els maitinos se veden els abres, els muixons, el sol…
Asi se vede el mundo despujao, el mundo real y asto je un privilegio.
Jei un altro mundo, que no je el real, que quere amaga la pureza, pero a Benas no puede perque el mundo real así, se vede en coló.
Ser de Benasque es un orgullo, un lugar que ha sabido conservar su entorno, superar la crisis y mantener su espíritu esencial.
Le digo a mi padre que este tranquilo, que en un mundo en cambio permanente, Benasque siempre ha sido capaz de interpretar lo que ocurre.
Preguntadle sino a la gente mayor, y recordad cuando muchos se vieron obligados a emigrar, o cuando vinieron las centrales, o cuando llego el esquí, o cuando se fueron la vacas.
Recuerdo la escuela. Con mis amigos Gabi, Aurelio y 4 más llenábamos varios cursos.
No tengáis miedo.
Aquí somos hijos del cambio por eso ahora también sabremos adaptarnos y liderar el futuro, porque esta en nuestra manera de ser.
Cuan era chiquet me feve goi busca al muixon de la neu, moltes vegades pensó en el muixon de la neu, el busco y no el trobo.
Solo a Benas mos canten cuan neve.
Benas je un lluga de chen única a vegades pareixe Alaska, y altres pareixe Manhattan.
No podría elegir un solo momento en Benasque en el fondo porque se que los mejores están por venir y porque elegir un solo instante de Benasque es como comer un solo grano de arroz de una chireta, imposible.
Cuando paseo por Anciles me acuerdo de mi abuela Carmen y de totes les dones que han feto posible que hue estiguem asi.
Dones de la Ball de Benas, les dones mes grans que he coneixeu gracies per tot.
Molta chen no sabe perque se fan les festes de Benas cada an ta San Marcial.
Se fan perque cuan uno ha visto la primavera a Benas le apiene tanto que u a de celebra.
Chen de Benas, Viva Benas y viva San Marcial.
IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”.
Jornades a Erill la Vall el dissabte 2 de juliol (Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí) / “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local“
-> A les 10h30, Intervencions d’Antoni Pol (arquitecte, SAC, Andorra), Marta Pallarès (geògrafa, gestió cultural, La Seu d’Urgell), Pep Espluga (sociòleg, UAB, El Campell), Oscar Jané (historiador, CERIb-Mirmanda)… Així com les intervencions de Carles Barrull sobre la qüestió de la planificació territorial i les autopistes elèctriques, i la presentació dels llibres de Mirmanda-Afers sobre “fronteres”… Tot aquest dissabte vinent al matí a la Vall de Boí.
En la Catalunya actual, el pes central de Barcelona com a capital ha oblidat la consistència territorial d’un espai que ha estat, i ha de ser, fonamental en la construcció de la seva identitat, en la vertebració de les idees, tenint en compte els petits detalls de la imaginació local, dels pobles, de la gent, de l’art que hi circula… El ‘Turisme’ és un punt essencial en la mirada ultralocal, un dels elements majors de la societat globalitzada… la Vall de Boí, lloc simbòlic d’aquest ultralocalisme com a mostra universal de l’art romànic i de la nació catalana a ulls del món, pretén tenir una funció de debat i respostes necessaris.
-> A les 13h, Presentació dels llibres “Observar les fronteres, veure el món” i “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir-la” (Ed. Afers- Mirmanda, 2010), que van ser pensats en part a la Ribagorça durant els anys anteriors.
-> A les 13h45: Presentació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”
Us hi esperem!
+info: tel. 630.526.156 / 669.346.071
http://cerib.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com
CERIb: IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”..
sapeira
mitjançantRecullen 200 al·legacions contra laMAT en tres hores.