Origen:La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios

Origen: 14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” | Xarxes socials i llengües

Dijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

Origen: OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

 Institució Cultural de la Franja de Ponent

OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA

Vaigue per davant que com a ateu practicant que sóc m’importen ben poc les obres d’art relacionades amb l’Església, i encara em fa menys goig que uns capellans puguen decidir -a mitges amb altres institucions, encara sort- d’un patrimoni cultural que se suposa tan important. Els béns de la Franja, però, tenen un valor afegit: presenten un debat més polític i territorial que cultural. I no només ho dic jo, sinó que també ho va afirmar Josep Giralt, director del Museu de Lleida en una entrevista per Catalunya Ràdio el passat mes d’abril.

Les poblacions de la Franja, excepte algunes situades al Matarranya, van pertànyer al bisbat de Lleida des de la seua creació al segle XII fins la reforma que va acabar l’any 1998, amb els darrers llocs traspassats a la diòcesi de Barbastre-Montsó. L’única voluntat del canvi era fer coincidir els límits eclesiàstics -que tanta importància política havien arribat a tindre- amb les fronteres autonòmiques, cosa que va fer perdre al bisbat més de 100 parròquies. Llavors, des de l’Aragó va començar una campanya política i mediàtica perquè les obres del Museu Lleida tornessen a Barbastre -si és que es pot tornar allà on no has estat mai-. Des de Lleida, els diferents organismes no han considerat legítimes les resolucions que obligaven a portar les obres a Barbastre, i a dia d’avui continuen a la capital de Ponent.

Els béns han tornat una vegada més a la primera línia d’informació franjolina gràcies (o per culpa) del nou bisbe de Barcelona Juan José Omella, natural de Queretes i que també va ser bisbe de Barbastre. Omella també és partidari de portar els béns a Barbastre, no per justícia històrica ni res paregut, sinó per voluntat política. Si es vol veure quin tipus de franjolí és Omella, només cal llegir les paraules que va dedicar cap a la seua llengua en una entrevista a l’ABC, on va afirmar parlar “un catalán malo” i que treballaria per aprendre millor la llengua de Barcelona. Sí, un sinyor de Queretes mirant d’aprendre la llengua que fa 70 anys que parla.

Des d’una òptica catalanista, els béns de la Franja han de romandre a Lleida com a part de la cultura catalana que són. O, si tanta ràbia els fa que estiguen dins del límits autonòmics catalans, poden reclamar que tornen a la Franja, però no a Barbastre on mai han estat. Està clar que a la Franja hi ha una manca d’infraestructures on poder conservar les obres i de voluntat política des del Govern d’Aragó per conservar cap patrimoni propi. Exemple d’això és l’estat de Vil•la Fortunatus a Fraga, a més de totes les troballes romanes que van anar a parar a Saragossa. D’això ningú se’n queixa, tot i que Saragossa queda molt més lluny que Lleida per a qui vulgue anar a gaudir d’un dia cultural i visitar les obres. Per alguna cosa Lleida és la capital econòmica i social de referència de les gents de les comarques centrals de la Franja.

Marcel Pena, periodista lliterà

El presente texto no es propiamente un estudio estricto de la colectivización agraria durante la guerra civil española. Sí de sus condicionantes previos y sus lecturas posteriores. Considerando una necesidad la superación de lo hecho hasta la fecha,

Origen: (25) « Cada cual según sus capacidades y a cada cual según sus necesidades». Guerra y colectivización de la tierra en Aragón. | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: La Litera Información – 6è Concurs de Fotografia d’Alcampell

Un año más, el concurso de Fotografía de Alcampell vuelve a animar a todas aquellas personas aficionadas a la fotografía a presentar sus obras al certamen. Todas las fotografías recibidas estarán expuestas en la Sala polivalente de la Casa de la Cultura entre el 1 y el 3 de enero de 2016, para que puedan ser vistas y además votadas por el público asistente. El concurso consta de dos premios, uno del público basado en las votaciones que se realicen durante la exposición, y otro del jurado, compuesto por dos personas expertas y un miembro del GRAPA, que deliberará y emitirá su veredicto el día 3 de enero. Los premios consisten en sendos lotes de productos cedidos por las entidades patrocinadoras, que este año son Chelats Sarrate, La Botiga y la Cooperativa de Alcampell (Unic-Oli).

El concurso de Fotografía de Alcampell celebra este año su sexta edición, lo organiza el GRAPA (Grup de Recuperació d’Arquitectura Popular d’Alcampell) y cuenta con apoyo del Ayuntamiento. Cada edición se dedica a un tema concreto, que en esta ocasión es ‘Espacios y rincones con encanto de Alcampell y/o comarca’. En las ediciones anteriores se han hecho exposiciones monográficas dedicadas a ‘Olivos y aceite’; ‘La tradición vinícola local’; ‘Cerámica popular y otros objetos de barro’; ‘Fenómenos atmosféricos’ y ‘ Animales domésticos y salvajes que nos rodean’, en todos los casos con un gran nivel de participación y obras audaces y de elevada calidad. El concurso constituye una excelente ventana gráfica a nuestra vida cotidiana, así como una buena oportunidad para reflexionar sobre una realidad que, de tan cercana, a menudo nos pasa desapercibida. Además, los días en que está abierta al público, la exposición se convierte en un ineludible lugar de encuentro a nivel local, que ya forma parte del calendario de fiestas de invierno en Alcampell.”

BASES

1. Participants: Poden participar-hi totes les persones que vulguen i en tinguen ganes, sempre que accepten les bases del concurs.

2. Tema: “ESPAIS I RACONS AMB ENCANT D’ALCAMPELL (I COMARCA)”. Cantonades, amagatalls de carrer, i tots ixos llocs públics o a l’aire lliure tan bonics que trobem pels centres urbans de la comarca.

3. Obres: Cada participant podrà presentar un màxim de 3 fotografies. No s’admetran fotomuntatges. Han de ser inèdites.

Les dimensions de les fotografies han de ser de 20×30 cm, muntades en un suport de 30×40 cm (cartolina o cartró-ploma).

Les fotografies podran ser reproduïdes a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, Tamarit). En qualsevol cas cadascú podrà anar a revelar les fotografies on vulgue.

Les fotografies es presentaran amb el títol i el lloc on han estat feites escrits al davant.

Cada fotografia anirà acompanyada d’un sobre tancat i a dins hi constaran el títol de la fotografia, el nom i cognoms de l’autor/a i el telèfon.

4. Premis: Hi haurà dos premis, un per votació popular i un del Jurat. La seua resolució serà inapel·lable.

5. Jurat: Estarà format per tres persones entre membres del G.R.A.P.A., experts en fotografia i patrocinadors del concurs. El jurat podrà declarar desert el premi si es decideix que les fotografies no tenen la qualitat esperada i/o suficient.

6. Fotografies guanyadores. Passaran a formar part del fons documental del G.R.A.P.A., que es reserva el dret d’exposició i reproducció, però sempre es farà explícit el nom de l’autor, tal i com exigeix la llei de propietat intel·lectual.

7. Devolució: Les fotografies no premiades podran ser recollides durant els 60 dies posteriors a la proclamació dels premis. Passat el termini, les obres que no hagen estat retirades passaran a formar part de l’arxiu fotogràfic de G.R.A.P.A.

8. L’organització es reserva el dret de resoldre els casos no previstos a estes bases.

9. La participació en el concurs pressuposa l’acceptació d’estes bases.

10. Presentació: Les obres s’han presentar a l’Ajuntament d’Alcampell (c/Autonomia de Aragón,1, 22560 Alcampell)

o a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, 22550 Tamarit).

fins el dia 30 de desembre de 2015.

11. Exposició: Les fotografies s’exposaran els dies 1, 2 i 3 de gener de 2016 a la Casa de la Cultura d’Alcampell.

Horaris: cada dia de 17h-19h. El dia 3 a les 19h es donaran a conèixer els premis guanyadors.

Més informació a la web de l’Ajuntament, i a la secció GRAPA dehttp://tertuliesalcampell.wordpress.com/

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, per Marcel Pena

Programa: SEM AUTONOMIC CATALÀ 2015-16.pdf – Google Drive

Origen: Els franjolins podran continuar sent atesos als Hospitals de Ponent

Una quarantena d’alcaldes de la Franja de Ponent han reclamat que els veïns d’aquesta zona fronterera puguin continuar rebent atenció mèdica a Catalunya, com fins ara. I recorden que fins al 2015 està vigent un conveni en aquest sentit entre Aragó i Catalunya. Els últims mesos nombrosos veïns s’han queixat que, després de la primera visita, els metges lleidatans els remeten a Barbastre. El motiu és un protocol nou de l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, que deriva als respectius hospitals de procedència els pacients d’urgències que no requereixen ingrés. La crònica és de Marcel Pena des de la Llitera.

Origen: El Socialista Digital – Celaya manifiesta su compromiso con la atención sanitaria de calidad en el Aragón Oriental

El consejero de Sanidad, Sebastián Celaya, se ha reunido esta mañana en Fraga con los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, Evaristo Cabistañi, la Litera, Josep Anton Chauvell, y Ribagorza, Lourdes Pena. En la misma también han participado el alcalde fragatino, Miguel Luis Lapeña, y el senador autonómico José María Becana. En el encuentro, el titular de Sanidad les ha transmitido su compromiso de mantener una atención sanitaria de calidad en la zona del Aragón Oriental, lo cual conlleva continuar con los criterios de accesibilidad y cercanía a la hora de que los ciudadanos reciban atención médica, concretamente en el Hospital Arnau Villanova de Lérida.

“Quiero transmitir que no va a haber ningún problema, que los ciudadanos van a seguir siendo asistidos en los centros que decidan y que cualquier problema que hubiera será solventado en las comisiones de seguimiento del convenio con Cataluña”, ha indicado el titular del departamento tras el encuentro. La desaparición en los presupuestos generales del Estado para 2016 del Fondo de Cohesión Sanitaria lleva consigo buscar una nueva fórmula para hacer frente al pago de las atenciones que cada Comunidad Autónoma presta a ciudadanos que no sean de su propio territorio.

Existe un proyecto de Real Decreto en este sentido, que plantea que cada Comunidad presentará un balance de atenciones y obtendrá un saldo a abonar o a recibir. Después, la liquidación se realizará a través del dinero que cada una recibe del Instituto Nacional de la Seguridad Social. En el caso de Aragón, y con datos de 2014, el saldo sería en torno a seis millones a abonar.

En todo caso, Celaya ha destacado que la cuestión de la financiación “no va a afectar a la atención que se presta a los ciudadanos, la cual está garantizada”. Y ha añadido que ya ha abordado esta cuestión con el consejero catalán de Sanidad, Boi Ruiz.

Por otro lado, el consejero de Sanidad ha manifestado la intención del Departamento de ir potenciando los servicios del centro de alta resolución de Fraga, que tiene un población de referencia de más de 40.000 personas.

Origen: El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Fondo de Cohesión Sanitaria

El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental

Sebastián Celaya se desplaza hoy a Fraga para abordar el Fondo de Cohesión Sanitaria con los afectados.

Origen: Immersió. Patrimonials | Lo Finestró

Origen: Todo a punto en Alcampell para la 16 edición de La Lliterana | Agenda de Huesca

Como viene siendo habitual con la llegada del otoño, la localidad literana de Alcampell se prepara para acoger la ya tradicional marcha BTT La Lliterana, una de las más reconocidas marchas BTT que desde su anterior edición cuenta también con una versión trail running. Ayer por la tarde responsables de la organización, Ayuntamiento de Alcampell y Almacelles Pedal Club, presentaron esta nueva edición que secelebrará en Alcampell el próximo 8 de noviembre de 2015 y que, como el año pasado, contará con unavertiente solidaria mediante la recogida de alimentos.

El presidente del Alcacelles Pedal Club, Víctor Alarcón, señaló que “este año La Lliterana ha planteado unas inscripciones más económicas para que el coste de la carrera no suponga un impedimento a todo aquel amante del deporte que quiera participa. Además, invitamos a cada participante a realizar su aportación de alimentos no perecederos para repetir el éxito solidario del año anterior” .

La beneficiaria de La Lliterana Solidaria será nuevamente la Fundación Arrels Sant Ignasi de Lleida, entregada a la atención a personas desfavorecidas y con diversos programas para promover la integración social. Pilar Mas, responsable de gestión de la Fundación, indicó que todo lo recogido servirá para mantener ‘La Botigueta’, un proyecto que anualmente atiende a 4.000 personas desfavorecidas mediante el abastecimiento de alimentos totalmente gratuitos.

En cuanto a recorridos, tanto La Lliterana BTT como La Lliterana Trail mantienen una estructura y dificultad similares a sus anteriores ediciones. Como indicó Ludovic Agudo, responsable de la versión Trail, los participantes podrán escoger un nivel de dificultad acorde a su forma física: la Trail contará con un recorrido de 10 o 21 kilómetros, mientras que la marcha BTT incluye los 21, 48 o 67 kilómetros. Los desniveles son similares también a las anteriores ediciones, porque, como destacaba Agudo “lo que se busca desde la organización es incentivar la participación y el disfrute de la actividad deportiva, y no tanto el carácter competitivo de la misma”.

En base a las últimas ediciones, la organización tiene previsto contar con cerca de 450 participantes entre ambas categorías. Desde primeros de octubre, todos aquellos que quieran pueden inscribirse ya a través de la web www.lalliterana.com, con costes anticipados de 12€ para federados y 15€ para no federados. Igualmente, quienes decidan participar a última hora, podrán inscribirse el mismo día de la prueba, siempre que queden dorsales disponibles.

La presentación finalizó con la intervención de Iván Facerías, concejal de Deportes del Ayuntamiento de Alcampell, recordando el importante papel que juegan los voluntarios a la hora de hacer posible una jornada como esta, al tiempo que invitó a todo aquel que lo desee a inscribirse y participar en una de las jornadas deportivas más señaladas de la comarca de La Litera.

UGT – Les notícies de llengua i treball – Octubre de 2015 – Pàgina 59

Ressenya Assaig polític

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Joaquim Montclús i Esteban

Institut d’Estudis Catalans

Des de fa gairebé quaranta anys, l’historiador i periodista calaceità Joaquim Montclús s’ha ocupat –i preocupat– públicament de les terres –i dels seus habitants, pretèrits i presents– administrativament aragoneses de llengua catalana, i ho ha fet de tal manera que ha arribat a comptar amb una obra bibliogràfica prou extensa que comprèn innombrables col·laboracions a la premsa catalana i en diverses publicacions col·lectives, així com l’edició de diferents obres signades individualment. Una bibliografia que, en volum, s’inicià el 1983 –fa més de trenta anys!– amb la publicació de La Franja de Ponent avui, títol al qual han seguit Una vila medieval entre fronteres (1987), La catalanitat de la Franja de Ponent. Crònica de 20 anys (1999), Matarranya. Crònica de viatge (2012), i la miscel·lània obra que ara ens ocupa: La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics (2014). Doncs bé, en aquesta darrera obra en volum, Montclús vol projectar-hi un retrat històric, jurídic i –afegim–, sociològic i polític d’un territori que té, ara per ara, una difícil articulació i que mai ha constituït una unitat politicoadministrativa. En concret es tracta del conjunt de poblacions que conformen la coneguda Franja (Oriental, si qui se la mira ho fa des de l’Aragó interior; de Ponent, si la mirada es fa des de la franja de la Catalunya marítima; i d’Aragó si qui l’observa és una entitat acadèmica que aspira a l’objectivitat científica). I vet ací la primera sorpresa d’aquesta, en principi, prou desconcertant obra, ja que en el títol mateix s’obvia la denominació que l’entitat editora –Institut d’Estudis Catalans– ha emprat institucionalment i tradicional, tal com encara ara fan moltes altres institucions acadèmiques catalanes: La Franja d’Aragó. Cal dir que molt sovint –per evitar polèmiques nominalistes– es recorre a denominar simplement, per tal d’evitar complements denotatius, aquest territori com la Franja. Tot i deixant de banda la denominació del territori administrativament aragonès i lingüísticament català, trobem que aquesta obra és un vast conjunt impressionista de reflexions i descripcions de caràcter subjectiu i extensió desiguals. Així, al costat d’un intens i vast detallisme en la descripció d’unes comarques –Matarranya i, en menor mesura, la Ribagorça–, d’unes etapes històriques –l’Edat Mitjana– o de determinades institucions –gairebé nominals– i tímides accions reivindicatives a favor de la llengua i la cultura catalanes d’aqueix territori i dels seus habitants, trobem que s’hi fa una descripció massa prima d’unes altres comarques, fets històrics o iniciatives culturals i reivindicatives directament relacionades amb el territori i la societat –present i pretèrita– descrits. És clar, que en els «aspectes» del títol potser ja es vol manifestar la parcialitat que caracteritza l’obra. Sembla com si massa sovint s’haja pretès elevar anècdotes fugisseres a categories permanents; de magnificar fets de poca volada i d’escassa incidència en la societat del territori descrit. Això passa –per assenyalar només dues afirmacions prou controvertides–, quan s’apunta que la llengua catalana era parlada a Graus, Casp o a l’oest d’Alcanyís, però, això sí, sense aportar altra cosa que comentaris escadussers i opinions impressionistes (és a dir, no documentades) fetes fa cent o cent cinquanta anys en un context no gaire acadèmic. També pot resultar desconcertant (i en aquest cas molt més que controvertit) afirmar, per exemple, que a la que es denomina Franja de la Franja, és a dir a les poblacions de «Benasc, Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d’Éssera […] encara parlen una forma dialectal catalana –per més que algunes persones i, fins i tot, alguns filòlegs vulguin negar-ne l’evidència– que a poc a poc es va perdent». Evidentment, si es vol ser prou rigorós, hauria calgut apuntar que cap filòleg ni sociòleg/sociolingüista de formació (ni cap dels parlants nadius d’aquestes localitats) subscriurien la tesi que pretén sustentar les paraules citades. No es pot, repetim, intentar elevar anècdotes esmunyedisses a categories irrefutables. Només caldria haver llegit amb atenció i profit les anotacions de Joan Coromines –reconegut i rigorós científic de la llengua– quan escrivia el 1970 que: «En acabar observem que és totalment infundada (llevat potser d’algun poble escadusser com Binèfar, on altrament tampoc és segura, i en tot cas no se n’ha donat una demostració satisfactòria), l’opinió vulgar segons la qual havia estat català a l’Edat Mitjana tot el territori a l’Est del Cinca, i pel que fa a altres valls més enllà i tot. Ben al contrari, la frontera actual sembla haver-se mantingut intacta durant molts segles». En definitiva, potser millor que ens deixem acomboiar un cop més pels clàssics –Amicus Plato, sed magis amica veritas– per afirmar que l’obra que ens ocupa ens presenta, en essència, una anàlisi controvertida, peregrina, feble, parcial i molt poc aprofundida. No es traca sinó d’un seguit d’anotacions impressionistes a propòsit de la societat de la Franja i de la seua història que serveixen per confeccionar un relat no sempre prou matisat, un discurs destinat fonamentalment a ciutadans lectors de l’àrea metropolitana de la franja marítima de Catalunya, intel·lectualment inquiets i força motivats en la (re) construcció de la nostra nació. Però encara que ja se sap que, com diuen per la part meridional de la Franja, tota brossa fa paret, potser que ens comencem a preguntar quina és la paret que volem bastir, quina és la nació que volem (re)fer. Amb tot, és d’agrair que el màxim organisme cultural del país haja volgut afavorir una aproximació a la societat catalana en general –ni que sia d’una manera poc convencional i potser amb una mirada un xic esbiaixada– d’un territori de difícil articulació, un territori –i els seus habitants– sovint desatès per totes bandes i de perenne discussió a propòsit de la seua identitat nacional i cultural, com és l’anomenada Franja (de Ponent/Oriental/d’Aragó: trieu el complement del nom que més us plaga, si és que us cal).

Esteve Betrià

Origen: Canal Litera

El Presidente de la Comarca de la Litera, Josep Anton Chauvell, destacó que la entrevista mantenida con Boi Ruiz, Conseller de Sanitat de la Generalitat de Cataluña “ha sido muy positiva. Ruiz nos ha transmitido el compromiso de que mantendrán la atención sanitaria, porque es un derecho de todos los ciudadanos que viven en España, y esa afirmación nos ha sorprendido gratamente”. Además ha querido desvincular, “la continuidad de esta atención de la financiación del servicio”. Chauvell destacó además “que el tono de la entrevista ha sido agradable, y nos llevamos una sensación muy grata de que la atención queda garantizada”.

Igualmente Chauvell destacó que tanto el Conseller como el delegado territorial de la Generalitat en Lerida, “valoran que los usuarios puedan seguir empadronados en sus poblaciones donde residen, como una forma de no perder censo en el medio rural, y nos ha gustado esa valoración”.

Un buen número de poblaciones de la comarca, las que reciben atención en el centro de salud de Tamarite,  y Vencillón reciben atención desde el Arnau i Vilanova. El próximo lunes los presidentes de Litera, Bajo Cinca y Ribagorza mantendrán encuentro en Fraga con el Consejero de Sanidad de Aragón.

Origen: La Voz del Bajo Cinca

La asistencia sanitaria a los aragoneses de las comarcas limítrofes con Cataluña en centros de salud y hospitales catalanes está plenamente garantizada. Es el mensaje que ha trasladado el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz que este lunes 19 de octubre ha recibido en Barcelona al alcalde de Fraga y a los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, La Litera y Ribagorza.

La reunión «ha sido muy positiva», asegura el alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña. El conseller Ruiz «nos ha confirmado que, independientemente de quién pague la factura, la asistencia sanitaria está garantizada, sin ningún tipo de problema», explica Lapeña. Si en algún caso no fuera así, el consejero «ha insistido en que se lo comuniquemos para resolver el problema». Por ese motivo, apunta el alcalde de Fraga, a la reunión ha asistido también el delegado Territorial de la Generalitat en Lleida.

Respecto a los casos de vecinos de las comarcas aragonesas que se han empadronado en Lleida para recibir tratamiento médico, el conseller de Sanidad Boi Ruiz ha asegurado que nadie debe empadronarse en Lleida para recibir asistencia sanitaria, ya que la asistencia «es universal» y «se mantendrá».

Los aragoneses regresan de Barcelona satisfechos y más tranquilos tras esta reunión. El consejero de Sanidad catalán «ha sido muy receptivo, conocía muy bien el tema y ha mostrado muy buena predisposición», asegura Miguel Luis Lapeña.

Las consejerías de Sanidad de Aragón y Cataluña coordinarán una estrategia conjunta para exigir al Gobierno central que dote de presupuesto el Fondo de Cohesión Sanitaria para hacer frente a la factura sanitaria entre comunidades.

Aunque no se descarta un acuerdo entre comunidades, el objetivo prioritario de los gobiernos de Aragón y de Cataluña es que sea el Estado quien asuma esta compensación, como ha hecho desde 2005 hasta ahora, a través del Fondo de Cohesión Sanitaria.

En 2005 el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. Sin embargo, en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 la partida presupuestaria para este fondo desaparece. A partir del próximo año «no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras comunidades», recordaban los representantes de las comarcas de La Litera, Ribagorza y Bajo Cinca y de 24 municipios aragoneses vecinos de Lleida en el manifiesto que firmaron en Fraga el pasado 14 de septiembre.

El consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón Sebastián Celaya visitará Fraga el próximo lunes 26 de octubre para mantener una reunión con alcaldes y presidentes de las tres comarcas aragonesas sobre este mismo tema.