Skip to content

Archive

Category: Llitera

Origen: El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Fondo de Cohesión Sanitaria

El consejero de Sanidad se reúne con los alcaldes de la zona oriental

Actualizada 26/10/2015 a las 07:31    
Patricia Puértolas. Huesca

Sebastián Celaya se desplaza hoy a Fraga para abordar el Fondo de Cohesión Sanitaria con los afectados.

El consejero aragonés de Sanidad, Sebastián Celaya, se desplazará hoy a la ciudad de Fraga con el fin de reunirse con una delegación de alcaldes de la zona oriental de Aragón, los mismos que el pasado lunes viajaron a Barcelona y, como pretendían, consiguieron el compromiso de la Generalitat de Cataluña de seguir atendiendo “sin dificultades” a los pacientes aragoneses de las localidades limítrofes en sus centros salud y hospitales, independientemente de quién pague la factura.

Ambos encuentros fueron solicitados el pasado mes de septiembre por los propios alcaldes de la zona oriental, después de detectar algunas dificultades de acceso entre la población y, al mismo tiempo, ver desaparecer el denominado Fondo de Cohesión Sanitaria, que ha sido eliminado de los presupuestos estatales de 2016.
Al igual que hicieron con el consejero de Salud de la Generalitat, el alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña, y los presidentes comarcales del Bajo Cinca, Ribagorza y La Litera expondrán su interés en que sus vecinos sean atendidos en los centros sanitarios de Cataluña, especialmente en el hospital Arnau Vilanova de Lérida, que el año pasado recibió a unos 20.000 aragoneses. Esta asistencia supuso un coste de 7,1 millones de euros.

Hasta ahora, el Fondo de Cohesión Sanitaria, que fue creado en 2001, cubría los gastos sanitarios generados por los pacientes de una comunidad en otra. Ahora, el Ejecutivo central propone sustituirlo por un nuevo sistema de compensación, en el que serán las comunidades las que tengan que compensarse entre ellas, lo que podría conllevar un importante “sobrecoste” para Aragón, según denunció Sebastián Celaya.

Origen: Immersió. Patrimonials | Lo Finestró

espanya plural

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de noviembre del 2015)

Les llengües fortament minoritzades i discriminades, com és el cas, ací a l’Aragó, de l’aragonès i del català, només poden sobreviure, si als territoris on són llengües pròpies i/o històriques l’ensenyament és majoritàriament en aquestes llengües, amb immersió sense excepcions ja des de la guarderia, i vehicularització de la llengua minoritzada. Que aquests programes donen bons resultats és cosa provada –només cal mirar cap a Israel amb l’hebreu, i no és l’únic exemple: sense que calga anar lluny en tenim també, de bons resultats, entre els nostres veïns: al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. I és per això, perquè és ben sabut que aqueixos programes donen bons resultats per a les llengües minoritzades, que molts dels nostres polítics, en llur afany per fer desaparèixer tota llengua que no siga la castellana, s’esforcen qui sap lo perquè no hi siguen aplicats els dits programes -és el que passa aci a l’Aragó on en el millor dels casos només hi ha un ensenyament irrisori de l’aragonès i del català-, o hi posen tants entrebancs com poden perquè no puguen funcionar bé els programes d’immersió i vernacularització allà on són presents –els casos del País Valencià i les Balears en són emblemàtics, i no pas únics, evidentment. Tenen aquests polítics molt de poder: una constitució que només pot ser interpretada com els convé, i en cas d’interpretacions no convenients disposen d’altres mitjans per a inutilitzar-les, com tothom sap. Nosaltres, els que no volem ser discriminats per raons de llengua, per parlar aragonès o per fer-ho en català, tenim la força de la raó, mentre que ells tenen la raó de la força –que val molt més, per més que no siga gens democràtica. Què ens queda davant de la força? Esperances, o potser utopies? Sabem que no es poden aplicar judicis de valor a les llengües, que no hi ha doncs llengües bones o dolentes, que totes són igual de vàlides, que al cap d’uns tres a quatre anys qualsevol llengua morta pot tornar a tenir parlants patrimonials, volem viure en democràcia… Tot això ho sabem, i ells ho saben. Eppur ... .

Artur Quintana  

Origen: Todo a punto en Alcampell para la 16 edición de La Lliterana | Agenda de Huesca

Como viene siendo habitual con la llegada del otoño, la localidad literana de Alcampell se prepara para acoger la ya tradicional marcha BTT La Lliterana, una de las más reconocidas marchas BTT que desde su anterior edición cuenta también con una versión trail running. Ayer por la tarde responsables de la organización, Ayuntamiento de Alcampell y Almacelles Pedal Club, presentaron esta nueva edición que secelebrará en Alcampell el próximo 8 de noviembre de 2015 y que, como el año pasado, contará con unavertiente solidaria mediante la recogida de alimentos.

El presidente del Alcacelles Pedal Club, Víctor Alarcón, señaló que “este año La Lliterana ha planteado unas inscripciones más económicas para que el coste de la carrera no suponga un impedimento a todo aquel amante del deporte que quiera participa. Además, invitamos a cada participante a realizar su aportación de alimentos no perecederos para repetir el éxito solidario del año anterior” .

La beneficiaria de La Lliterana Solidaria será nuevamente la Fundación Arrels Sant Ignasi de Lleida, entregada a la atención a personas desfavorecidas y con diversos programas para promover la integración social. Pilar Mas, responsable de gestión de la Fundación, indicó que todo lo recogido servirá para mantener ‘La Botigueta’, un proyecto que anualmente atiende a 4.000 personas desfavorecidas mediante el abastecimiento de alimentos totalmente gratuitos.

En cuanto a recorridos, tanto La Lliterana BTT como La Lliterana Trail mantienen una estructura y dificultad similares a sus anteriores ediciones. Como indicó Ludovic Agudo, responsable de la versión Trail, los participantes podrán escoger un nivel de dificultad acorde a su forma física: la Trail contará con un recorrido de 10 o 21 kilómetros, mientras que la marcha BTT incluye los 21, 48 o 67 kilómetros. Los desniveles son similares también a las anteriores ediciones, porque, como destacaba Agudo “lo que se busca desde la organización es incentivar la participación y el disfrute de la actividad deportiva, y no tanto el carácter competitivo de la misma”.

En base a las últimas ediciones, la organización tiene previsto contar con cerca de 450 participantes entre ambas categorías. Desde primeros de octubre, todos aquellos que quieran pueden inscribirse ya a través de la web www.lalliterana.com, con costes anticipados de 12€ para federados y 15€ para no federados. Igualmente, quienes decidan participar a última hora, podrán inscribirse el mismo día de la prueba, siempre que queden dorsales disponibles.

La presentación finalizó con la intervención de Iván Facerías, concejal de Deportes del Ayuntamiento de Alcampell, recordando el importante papel que juegan los voluntarios a la hora de hacer posible una jornada como esta, al tiempo que invitó a todo aquel que lo desee a inscribirse y participar en una de las jornadas deportivas más señaladas de la comarca de La Litera.

UGT – Les notícies de llengua i treball – Octubre de 2015 – Pàgina 59

Ressenya Assaig polític

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Joaquim Montclús i Esteban

Institut d’Estudis Catalans

Des de fa gairebé quaranta anys, l’historiador i periodista calaceità Joaquim Montclús s’ha ocupat –i preocupat– públicament de les terres –i dels seus habitants, pretèrits i presents– administrativament aragoneses de llengua catalana, i ho ha fet de tal manera que ha arribat a comptar amb una obra bibliogràfica prou extensa que comprèn innombrables col·laboracions a la premsa catalana i en diverses publicacions col·lectives, així com l’edició de diferents obres signades individualment. Una bibliografia que, en volum, s’inicià el 1983 –fa més de trenta anys!– amb la publicació de La Franja de Ponent avui, títol al qual han seguit Una vila medieval entre fronteres (1987), La catalanitat de la Franja de Ponent. Crònica de 20 anys (1999), Matarranya. Crònica de viatge (2012), i la miscel·lània obra que ara ens ocupa: La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics (2014). Doncs bé, en aquesta darrera obra en volum, Montclús vol projectar-hi un retrat històric, jurídic i –afegim–, sociològic i polític d’un territori que té, ara per ara, una difícil articulació i que mai ha constituït una unitat politicoadministrativa. En concret es tracta del conjunt de poblacions que conformen la coneguda Franja (Oriental, si qui se la mira ho fa des de l’Aragó interior; de Ponent, si la mirada es fa des de la franja de la Catalunya marítima; i d’Aragó si qui l’observa és una entitat acadèmica que aspira a l’objectivitat científica). I vet ací la primera sorpresa d’aquesta, en principi, prou desconcertant obra, ja que en el títol mateix s’obvia la denominació que l’entitat editora –Institut d’Estudis Catalans– ha emprat institucionalment i tradicional, tal com encara ara fan moltes altres institucions acadèmiques catalanes: La Franja d’Aragó. Cal dir que molt sovint –per evitar polèmiques nominalistes– es recorre a denominar simplement, per tal d’evitar complements denotatius, aquest territori com la Franja. Tot i deixant de banda la denominació del territori administrativament aragonès i lingüísticament català, trobem que aquesta obra és un vast conjunt impressionista de reflexions i descripcions de caràcter subjectiu i extensió desiguals. Així, al costat d’un intens i vast detallisme en la descripció d’unes comarques –Matarranya i, en menor mesura, la Ribagorça–, d’unes etapes històriques –l’Edat Mitjana– o de determinades institucions –gairebé nominals– i tímides accions reivindicatives a favor de la llengua i la cultura catalanes d’aqueix territori i dels seus habitants, trobem que s’hi fa una descripció massa prima d’unes altres comarques, fets històrics o iniciatives culturals i reivindicatives directament relacionades amb el territori i la societat –present i pretèrita– descrits. És clar, que en els «aspectes» del títol potser ja es vol manifestar la parcialitat que caracteritza l’obra. Sembla com si massa sovint s’haja pretès elevar anècdotes fugisseres a categories permanents; de magnificar fets de poca volada i d’escassa incidència en la societat del territori descrit. Això passa –per assenyalar només dues afirmacions prou controvertides–, quan s’apunta que la llengua catalana era parlada a Graus, Casp o a l’oest d’Alcanyís, però, això sí, sense aportar altra cosa que comentaris escadussers i opinions impressionistes (és a dir, no documentades) fetes fa cent o cent cinquanta anys en un context no gaire acadèmic. També pot resultar desconcertant (i en aquest cas molt més que controvertit) afirmar, per exemple, que a la que es denomina Franja de la Franja, és a dir a les poblacions de «Benasc, Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d’Éssera […] encara parlen una forma dialectal catalana –per més que algunes persones i, fins i tot, alguns filòlegs vulguin negar-ne l’evidència– que a poc a poc es va perdent». Evidentment, si es vol ser prou rigorós, hauria calgut apuntar que cap filòleg ni sociòleg/sociolingüista de formació (ni cap dels parlants nadius d’aquestes localitats) subscriurien la tesi que pretén sustentar les paraules citades. No es pot, repetim, intentar elevar anècdotes esmunyedisses a categories irrefutables. Només caldria haver llegit amb atenció i profit les anotacions de Joan Coromines –reconegut i rigorós científic de la llengua– quan escrivia el 1970 que: «En acabar observem que és totalment infundada (llevat potser d’algun poble escadusser com Binèfar, on altrament tampoc és segura, i en tot cas no se n’ha donat una demostració satisfactòria), l’opinió vulgar segons la qual havia estat català a l’Edat Mitjana tot el territori a l’Est del Cinca, i pel que fa a altres valls més enllà i tot. Ben al contrari, la frontera actual sembla haver-se mantingut intacta durant molts segles». En definitiva, potser millor que ens deixem acomboiar un cop més pels clàssics –Amicus Plato, sed magis amica veritas– per afirmar que l’obra que ens ocupa ens presenta, en essència, una anàlisi controvertida, peregrina, feble, parcial i molt poc aprofundida. No es traca sinó d’un seguit d’anotacions impressionistes a propòsit de la societat de la Franja i de la seua història que serveixen per confeccionar un relat no sempre prou matisat, un discurs destinat fonamentalment a ciutadans lectors de l’àrea metropolitana de la franja marítima de Catalunya, intel·lectualment inquiets i força motivats en la (re) construcció de la nostra nació. Però encara que ja se sap que, com diuen per la part meridional de la Franja, tota brossa fa paret, potser que ens comencem a preguntar quina és la paret que volem bastir, quina és la nació que volem (re)fer. Amb tot, és d’agrair que el màxim organisme cultural del país haja volgut afavorir una aproximació a la societat catalana en general –ni que sia d’una manera poc convencional i potser amb una mirada un xic esbiaixada– d’un territori de difícil articulació, un territori –i els seus habitants– sovint desatès per totes bandes i de perenne discussió a propòsit de la seua identitat nacional i cultural, com és l’anomenada Franja (de Ponent/Oriental/d’Aragó: trieu el complement del nom que més us plaga, si és que us cal).

Esteve Betrià

Origen: Canal Litera

El Presidente de la Comarca de la Litera, Josep Anton Chauvell, destacó que la entrevista mantenida con Boi Ruiz, Conseller de Sanitat de la Generalitat de Cataluña “ha sido muy positiva. Ruiz nos ha transmitido el compromiso de que mantendrán la atención sanitaria, porque es un derecho de todos los ciudadanos que viven en España, y esa afirmación nos ha sorprendido gratamente”. Además ha querido desvincular, “la continuidad de esta atención de la financiación del servicio”. Chauvell destacó además “que el tono de la entrevista ha sido agradable, y nos llevamos una sensación muy grata de que la atención queda garantizada”.

Igualmente Chauvell destacó que tanto el Conseller como el delegado territorial de la Generalitat en Lerida, “valoran que los usuarios puedan seguir empadronados en sus poblaciones donde residen, como una forma de no perder censo en el medio rural, y nos ha gustado esa valoración”.

Un buen número de poblaciones de la comarca, las que reciben atención en el centro de salud de Tamarite,  y Vencillón reciben atención desde el Arnau i Vilanova. El próximo lunes los presidentes de Litera, Bajo Cinca y Ribagorza mantendrán encuentro en Fraga con el Consejero de Sanidad de Aragón.

Origen: La Voz del Bajo Cinca

La asistencia sanitaria a los aragoneses de las comarcas limítrofes con Cataluña en centros de salud y hospitales catalanes está plenamente garantizada. Es el mensaje que ha trasladado el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz que este lunes 19 de octubre ha recibido en Barcelona al alcalde de Fraga y a los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, La Litera y Ribagorza.

La reunión «ha sido muy positiva», asegura el alcalde de Fraga Miguel Luis Lapeña. El conseller Ruiz «nos ha confirmado que, independientemente de quién pague la factura, la asistencia sanitaria está garantizada, sin ningún tipo de problema», explica Lapeña. Si en algún caso no fuera así, el consejero «ha insistido en que se lo comuniquemos para resolver el problema». Por ese motivo, apunta el alcalde de Fraga, a la reunión ha asistido también el delegado Territorial de la Generalitat en Lleida.

Respecto a los casos de vecinos de las comarcas aragonesas que se han empadronado en Lleida para recibir tratamiento médico, el conseller de Sanidad Boi Ruiz ha asegurado que nadie debe empadronarse en Lleida para recibir asistencia sanitaria, ya que la asistencia «es universal» y «se mantendrá».

Los aragoneses regresan de Barcelona satisfechos y más tranquilos tras esta reunión. El consejero de Sanidad catalán «ha sido muy receptivo, conocía muy bien el tema y ha mostrado muy buena predisposición», asegura Miguel Luis Lapeña.

Las consejerías de Sanidad de Aragón y Cataluña coordinarán una estrategia conjunta para exigir al Gobierno central que dote de presupuesto el Fondo de Cohesión Sanitaria para hacer frente a la factura sanitaria entre comunidades.

Aunque no se descarta un acuerdo entre comunidades, el objetivo prioritario de los gobiernos de Aragón y de Cataluña es que sea el Estado quien asuma esta compensación, como ha hecho desde 2005 hasta ahora, a través del Fondo de Cohesión Sanitaria.

En 2005 el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. Sin embargo, en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 la partida presupuestaria para este fondo desaparece. A partir del próximo año «no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras comunidades», recordaban los representantes de las comarcas de La Litera, Ribagorza y Bajo Cinca y de 24 municipios aragoneses vecinos de Lleida en el manifiesto que firmaron en Fraga el pasado 14 de septiembre.

El consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón Sebastián Celaya visitará Fraga el próximo lunes 26 de octubre para mantener una reunión con alcaldes y presidentes de las tres comarcas aragonesas sobre este mismo tema.

Origen: L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins | Lo Finestró

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

fac3a7ana16

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Demà arriba el CINC al Centre d’Entitats de Tamarit de Llitera amb ‘La casa màgica’

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

Origen: ABC

Los pacientes de los municipios del Aragón Oriental («Franja de Ponent», según la terminología empleada en Cataluña) llevan años sufriendo las consecuencias de los desencuentros políticos entre lasautoridades catalanas y aragonesas. Los problemas comenzaron en 2010 cuando Cataluña se negó a expedir recetas a turistas de la comunidad vecina que veraneaban en la Costa Dorada (Tarragona), conflicto que se zanjó cuando los consejeros de Salud de los dos territorios cerraron un acuerdo de buena colaboración.

Después vinieron las quejas de algunos ciudadanos de esta zona, que, en virtud de un acuerdo entre ambas comunidades, siempre habían recibido asistencia en el hospital Arnau de Vilanova (Lérida) y, según indicaron, ya no les atendían.Ante esta situación, muchos optaron por empadronarse en Cataluña para garantizar el derecho asistencial. Así lo denunció ABC el pasado mes de septiembre de 2014.

Manifiesto de los alcaldes

Ahora, la situación se agrava con la desaparición del Fondo de Cohesión Sanitaria –los presupuestos del Estado para 2016 no contemplan ninguna dotación para este Fondo– a través del cual Cataluña cobraba la asistencia prestada a sus vecinos aragoneses.Los alcaldes y presidentes de las comarcas de la Litera, Ribagorza y Bajo Cinca se reunieron el pasado 14 de septiembre y redactaron un documento en el que piden al Gobierno que incorpore de nuevo la partida económica para este Fondo –creado en 2001 para garantizar la asistencia sanitaria de cualquier ciudadano en otra autonomía– en los próximos Presupuestos.

Los alcaldes temen que ahora, sin tener garantizado el cobro por estas prestaciones asistenciales, Cataluña dé un portazo sanitario y niegue definitivamente la asistencia de especialidad –urgencias y ambulatoria sí está garantizada– a estos enfermos, algo que, según denuncian algunos alcaldes, ya está ocurriendo.

Marcelino Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa, asegura que una de sus vecinas, una mujer mayor afectada de cáncer, debe realizar tres horas de trayecto de ida y tres de vuelta para recibir radioterapia en Zaragoza porque en Lérida, que le costaría tres horas en total, ya no se la ofrecen. La afectada prefiere mantener el anonimato. «Son muchos vecinos pero optan por no hablar porque temen represalias y tienen esperanzas de que la situación se resuelva», apunta el alcalde.

En Mequinenza, a solo 30 minutos de la capital ilerdense, también hay pacientes «frágiles» que deben doblar trayecto e ir a Zaragoza para ser tratados. Fuentes del ayuntamiento confirmaron a ABC que les han llegado denuncias por este motivo. También en Fraga hay enfermos oncológicos derivados a la capital maña, según afirmó el alcalde de Camporells, Pepito Guillem. Dejó también constancia del caso de varios vecinos de su municipio que se han empadronado en Cataluña para garantizar que seguirán siendo atendidos. «Eso irá a más y es muy perjudicial, porque somos pueblos pequeños que tenemos ingresos en función de la población».En algunos municipios, según los alcaldes, el padrón ha caído hasta un 20%.

También denuncia la discriminación de los pacientes del Aragón Oriental el alcalde de Alcampell y presidente de la comarca de la Litera,Josep Anton Chauvell. «Nuestra relación con Lérida es de hace muchos años, entre otras cosas por la proximidad geográfica. Es incomprensible que por cuestiones solo politicas se envíe a estos pacientes a Zaragoza», señala.

Distinguir salud y política

Los alcaldes exigen en su documento, que han remitido al consejero de Salud catalán, Boi Ruiz, y a su homólogo aragonés, Santiago Celaya, que «diferencien y aparten la atención sanitaria, como bien primordial y derecho fundamental, de cualquier enfrentamiento, litigio o posicionamiento alejado en otras cuestiones que puedan existir entre ambos y que en muchas ocasiones –constatamos– están supeditadas a los colores de los diferentes gobiernos o coyunturas electorales».

Por su parte, la Generalitat sigue negando las acusaciones de los políticos de La Franja y asegura que desde Cataluña se sigue atendiendo a los pacientes aragoneses. El delegado del Govern en Lérida, Ramón Farré, asegura a ABC que no le consta que se niegue la asistencia a estos pacientes. Avanza también que desde esta autonomía se seguirá prestando asistencia sanitaria a estos enfermos aunque no cobren por ello. «Les seguiremos atendiendo. Si no cobramos, ya nos entenderemos con el Estado», añadió.

El coste anual de la asistencia prestada a los pacientes del Aragón Oriental en Cataluña fue de 7.191.396 euros en 2013 y de 7.192.880 euros en 2014, según datos de la Generalitat.

Los médicos se van a Aragón por los recortes catalanes

Origen: El Mequinenza golea al Altorricón en la sexta jornada de liga

Xevi Quiñones marco 3 de los 6 goles de Mequinenza por 2 de los locales que se hunden en la clasificación.

 

Unos 40 aficionados del Mequinenza acompañaron al equipo en la que es la cuarta victoria de la temporada en 6 partidos lo que permite a los verdes, hoy de rojo, mantenerse en la parte alta de la clasificación. Partido muy completo de los de Vidal Agné que están mostrándose fuertes fuera de casa, uno de los aspectos de mejora en los que el entrenador había hecho mucho hincapié con respecto a la pasada temporada.

La primera mitad acabó con un 0 a 3 en el marcador con un Mequinenza muy efectivo de cara a gol. Raúl Aragón abría el marcador en una contra en el minuto 16 y Xevi Quiñones, que se convertiría en protagonista del partido con un hat-trick, hacía los dos otros goles en los minutos 31 y 34. Ya en la segunda mitad el Altorricón hizo tres cambios e intentó dar la vuelta a la situación sin excesivo peligro algo que desesperaba a los locales que exhibieron un juego duro en algunos compases del partido.

En el minuto 52 Álex Gómez, que entró en la segunda mitad, marcaba para el Altorricón a la salida de un córner pero la respuesta del Mequinenza no se hizo esperar y el minuto 66 Xevi Quiñones hacía subir el cuarto gol para los visitantes en el marcador, el tercero de su cuenta particular, e Iván González, en un córner, marcaba el quinto a 20 minutos del final. En los últimos minutos del partido llegarían más goles, uno por equipo. De nuevo Álex Giménez marcaba para los locales en el 78 y Pau Soler tras un robo de balón marcaba el sexto.

La próxima jornada el Mequinenza recibe al Giner Torrero en ‘Las Rías’.

Altorricón: Costa, Ariño, Borja (Alba 46’), Álvaro, Pérez (Milovanovic 71’), Macuace, Luque, Jaiteh (Álex 46’), Adrián, Javier (Ogbedor 56’), Ribera

Mequinenza: Palau, Raúl (Pau 86’), Castro (Carbonell 80’), Ricard, Quiñones (Oussama 83’), Polo (Redondo 59), Aguilera, Abel, Sasha, Amine

Origen: Lliurament del VIII Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

El passat diumenge es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya, en aquest cas del Matarranya i del Bergantes, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Llengua i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giralt, Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa

Si entreu aquí podreu llegir l’interessant discurs de Javier Giralt que va pronunciar després de rebre el premi de mans del president d’ASCUMA, Joan Lluís Camps. En dies posteriors parlarem dels altres actes de la Trobada.

 

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

dilluns, 28 de setembre de 2015

Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

Marcel Pena és del Campell i estudiant de periodisme a la UAB. Fa d’enllaç per a Ràdio Terra a les comarques de La Llitera i el Baix Cinca. S’interessa i intenta explicar allà on va la realitat de la Franja de Ponent: la seua salut lingüística, social, cultural i política. Defensor de l’encaix de la Franja dins un projecte de Països Catalans, aquest 27S anava a les llistes de la CUP i ha estat un dels impulsors de la Declaració de Fraga.


Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S

Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n’hi ha pels carrers de la Franja?

Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el “procés” com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l’incògnita augmenta en esto sector. S’ identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l’èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d’unitat nacional a la Franja també hi és present.

Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?

Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran “relacions internacionals”, però l’Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.

El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d’un nou marc polític de relacions o, per contra, s’accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?

La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l’àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s’encarnisaran amb naltres per tal d’ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se’ns obre un horitzó d’esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, “no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin”.

Com afectarà a l’Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?

Si l’Aragó necessita d’un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d’eixir del propi territori, sense pressions externes.

En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d’esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l’aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l’Estat espanyol, i per què no, també a l’Estat francès.

Gràcies Marcel

Per a saber-ne més de l’entrevistat:

Secció d’opinió al digital Racocatalà.cat

Blog d’en Marcel Pena, Lo Reguer

El seu  twitter, @marcelpena_

PATRIMONIO LINGÜÍSTICO

El 45,6% de los habitantes de La Franja dice hablar catalán

Pierden terreno otras denominaciones peyorativas, según un estudio universitario. La mitad de los que utilizan esta lengua (33.743) admite no saber escribirla

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del 'chapurriau'. - Foto:SERVICIO ESPECIAL

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del ‘chapurriau’. – Foto:SERVICIO ESPECIAL

M. VALLÉS 27/09/2015

Versión en PDF de la noticia, página 10

El 45,6% de los habitantes de la Franja dice hablar catalán. Según los datos de un estudio de usos lingüísticos elaborado por el sociólogo aragonés Natxo Sorolla, esta denominación avanza frente a otras más localistas o incluso peyorativas. En el 2004 solo el 20,6% admitía hablar catalán, frente al 45,6% que reconoce hacerlo en la actualidad.

El análisis, que cuenta con el aval científico de varias universidades, como la de Zaragoza, la de las Islas Baleares, la de Valencia o la Rovira i Virgili de Barcelona, es un encargo de la Generalitat de Cataluña y se presentó el pasado mes de julio. Recoge los datos del Instituto Nacional de Estadística y los de su homólogo aragonés. Y determina que en esta comunidad hay 33.743 hablantes de catalán en La Franja. Casi la mitad de ellos admite que no sabe escribir en este idioma.

POLÉMICAS POLÍTICAS La denominación del habla de La Franja ha sido motivo de polémica política históricamente en Aragón. Y este estudio aclara algunas cuestiones que se han utilizado de forma partidista. En la encuesta del 2004, el 43,8% de la población decía hablar Chapurriau –término peyorativo procedente de chapurrear, es decir, hablar mal–. Ese porcentaje se ha reducido hasta situarse en solo el 26,7%. Al contrario ha ocurrido con el catalán, que ha pasado del 20,6% del 2004, al 45,6% actual. Más estables se muestran las denominaciones localistas como fragatino o maellano, que en el 2004 representaban el 35,6% y que ahora representan el 27,7%, según la encuesta.

Los motivos de este cambio no están claros. “No hemos entrado en el análisis de fondo. Nosotros trabajamos con los datos de la encuesta realizada por la Generalitat”, explica Sorolla. El anterior análisis confeccionado data del 2004. Lo sufragaron conjuntamente los gobiernos de Aragón y Cataluña. En el actual, del que ahora se conocen las conclusiones, el Ejecutivo aragonés del PP se negó a participar. En todo caso, que la población tenga cada vez una mejor formación; la enseñanza normaliza del catalán o la propia polémica –ridículo incluido– con el Lapao han podido contribuir a que la gente diga abiertamente que habla catalán.

Según este estudio científico, el 88,8% de la población de La Franja decía saber hablar catalán en el 2004, mientras que en la actualidad el porcentaje ha bajado hasta el 80,4%. Ha subido, en cambio, el que se refiere al número de personas que saben escribir su lengua primaria, que ha evolucionado del 30,3% del 2004, al 41,8% de ahora. La capacidad lectora en catalán también ha mejorado, aunque en una cifra menos relevante, apenas un 3%.

El catalán sigue teniendo un peso muy importante en La Franja. La utiliza como lengua principal la mitad de la población, y además se ha incrementado el uso entre la población inmigrante en un 17,6% en los últimos 10 años, según se apunta en el estudio. De hecho, se explica que gran parte de los cambios que se han producido en la utilización del catalán se debe más a la llegada de foráneos que al comportamiento sociolingüístico de los autóctonos.

Junto a este tipo de fenómenos, se detectan otros, fruto de trabajos sociológicos paralelos a esta encuesta. Natxo Sorolla está elaborando una tesis en la que analiza el uso del catalán entre los niños de varias comarcas de La Franja. “Estamos observando que, aunque en sus casas hablen en catalán, cuando interactúan entre ellos utilizan el castellano”, indica. En su opinión, se está produciendo el principio de la llamada sustitución lingüística: el catalán pierde fuerza frente al castellano.

De hecho, pese a que el catalán es utilizado como lengua principal por la mitad de la población, el número de gente que lo emplea ha bajado 18,3 puntos porcentuales. La cifra se corresponde con el decrecimiento de la población en La Franja. Solo un cuarto de los vecinos de los municipios de la zona oriental de Aragón no usa nunca el catalán.

Per primera volta en la meua vida, vaig poder passar una setmana sencera al poble de mon pare, Estopanyà, a la Ribagorça. Ens vam estar a la casa on ell va nàixer, al barri de Trespena, encarat a llevant i a l’ombra de la gran roca del castell. Les meues filles, ironies de la vida, van dormir a la mateixa cambra on, segons ma tia Jovita, segurament la iaia Encarna el va portar al món…. Continuar llegint… Orígens | L’ esmolet

La Torre de cas de Parisi

L'avi Ramon Terès Benasc vestit de soldat de la República

Signatura de l'avi Ramon Terès Benasc de l'11 de maig de 1935

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja