Skip to content

Archive

Category: Llitera

Origen: El Barranco de Gabasa una refresacante y hermosa opción de senderismo de verano – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

Además permite conocer parajes preciosos de la Litera, a pocos minutos de casa a Litera Alta es una tierra reseca en la que el agua brilla por su ausencia. Ubicada al sur de la Sierra de la Carrodilla, es el reino de la media montaña cuyo techo es San Quílez, con 1.062 metros. Estos montes sedimentarios que hace muchos años estuvieron inundados por el mar, están salpicados por campos de cultivo, y granjas y pueblos encantadores como son Calasanz, Gabasa, Peralta de la Sal, Azanuy, Castillonroy, Camporrells…

En este desierto, el barranco de Gabasa es uno pequeño prodigio de la naturaleza. Cuando el andarín se adentra en esta joya de la naturaleza, parece que se sumerge en un espejismo. Una increíble selva de chopos, robles, sauces, nogales, olmos y una alfombra de colas de caballo pueblan este rincón cuyas aguas alimentan el río Sosa.

La visita de este paradisíaco lugar es recomendable para todas las edades. Es el recorrido más indicado para que los niños se adentren y conozcan la naturaleza y para que los más mayores hagan ejercicio moderado. Para los más comodones, se puede acceder a Gabasa por carretera desde Binéfar, dirección Azanuy, Peralta de la Sal y dejando el coche en la pequeña localidad de Gabasa. Desde aquí se recorre el barranco con comodidad en poco más de una hora.

Pero hay otras opciones, como el recorrido circular que sale y termina en Peralta de la Sal por sendas y pistas y que tiene como mayor punto de interés el barranco de Gabasa. Peralta de la Sal está situado en un paisaje de monte bajo, pinos, encinas, olivos y almendros. La huerta a orillas del río Sosa envuelve el pueblo rico en historia y conocido por ser la cuna de San José de Calasanz y por sus salinas.

El recorrido que se puede realizar en media jornada parte de las piscinas de Peralta de la Sal. Durante los meses estivales no es necesario llevar ropa de abrigo, aunque si que es interesante llevar calzado de suela gruesa o botas ligeras y la cámara de fotos para captar paisajes increíbles.

Tras pocos minutos de caminata por pista, el senderista se puede desviar a la izquierda hasta las afamadas Salinas de Peralta. Actualmente se encuentran abandonadas. Se regresa al camino principal con el paisaje presidido por montes redondeados y el torreón del Castillo de la Mora. Tras cruzar un acueducto, se sigue la pista que transita por el barranco de Comadivo. Queda poco para llegar al oasis de Gabasa.

Tras dos horas de camino, llegamos al denominado Clot del Ull o Agujero del Ojo, la antesala del barranco de Gabasa. Todo el recorrido se encuentra perfectamente balizado. Se construyeron escaleras y pasarelas para descender y también se han colocado varios bancos. Tras la sequedad del paisaje, el senderista parece que se adentra en un sueño. Surge el aguas de repente por fuentes y pozos. Las condiciones de humedad, temperatura y umbría que configuran las montañas hacen que la vegetación sea muy diferente al resto de la que nos encontramos en La Litera.

El barranco se divide en dos en la población de Gabasa. Su parte alta es la más bella. Poco antes de llegar a Gabasa, el visitante se sorprende con la irrupción de la cascada de Santana y después el paso de uno bonito estanque con plantas acuáticas. Estas aguas están consideradas blandas, sosas y no son muy recomendables para beber.

A mitad de barranco y protegido por unos potentes escarpes, la denominada como roca de Migdía, se llega a Gabasa, una pequeñita población de 16 habitantes. Este núcleo es conocido también por la famosa Cueva de los Moros. Aquí se encuentran los restos humanos más antiguos de Aragón, que se romontan a más de 45.000 años. Aquí se atestigua la presencia del Hombre de Neanderthal por el descubrimiento de varios molares de mujeres y niños y una falange.

Tras la visita a Gabasa, se atraviesa un puente románico y comienza el segundo tramo del barranco. El caminante no deja de sorprenderse por este fascinante paraje mientras las peculiares colas de caballo le llegan a la cintura. De forma súbita, se abandona este túnel del tiempo y se regresa a los paisajes desérticos de La Litera. Se toma una pista a la derecha, se llega a una balsa redondeada que abastece a Peralta de la Sal y en un suave descenso se regresa a la localidad natal de San José de Calasanz.

Origen: Janet Sanz, una tamaritana, en el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona con Barcelona En Comú – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

 Janet Sanz, una tamaritana, en el equipo de gobierno del Ayuntamiento de  Barcelona con Barcelona En Comú

Defiende la vida municipal como un instrumento útil y necesario que transforma nuestras vidas

Nacida en Tamarite de Llitera, es vecina de San Andrés y es licenciada en derecho y ciencias políticas y de la administración por la UPF. La participación en el movimiento estudiantil y la defensa de la universidad pública y de calidad fueron un gran espacio de aprendizaje. En la actualidad, es concejala en el Ayuntamiento de Barcelona. Desde la oposición ha denunciado proyectos de privatización como la gestión del agua, el desmantelamiento de Barcelona Activa u operaciones urbanísticas como la marina de lujo, la ampliación de la Maquinista o Sagrera Kids al Bon Pastor. Es concejala adscrita a Nou Barris, Sant Andreu y Les Corts. Desde hace 11 años es miembro de JEV e ICV. Ha trabajado en Mujeres con Iniciativa diseñando un plan de feminización y Acción Joven de CCOO analizando el empleo juvenil.

Motivación:

Prefiero Barcelona, su gente, sus luchas. Me indigna ver cómo la gente de Barcelona sufrimos los efectos de una crisis que no hemos provocado. Por eso hago política en el ámbito municipal. Defiendo la política como un instrumento útil y necesario que transforma nuestras vidas. Durante cuatro años hemos sufrido un gobierno y un alcalde al servicio de intereses privados, pero también he tenido la oportunidad de recorrer calles y barrios, de conocer proyectos que dan sentido a la cotidianidad y apoyan a la gente que más sufre, que ofrecen calidad de vida en nuestra ciudad. Quiero poner toda esta experiencia y conocimiento para contribuir a hacer de Barcelona una ciudad más humana y más justa

Origen: El nuevo alcalde de Zaragoza guarda lazos familiares con Alcampell – Somos Litera – Noticias de La Comarca de la Litera – Revista InformativaSomos Litera – Noticias de La Comarca de la Litera – Revista Informativa

Pedro Santisteve Roche, nacido en Zaragoza en el año 1958, tiene un vínculo directo con Alcampell ya que su padre, abuelo y bisabuelo eran hijos de la población literana. El padre del nuevo alcalde zaragozano se trasladó en la década de los cincuenta a Zaragoza, lugar donde años más tarde nacería Pedro Santisteve. En los últimos años, Santisteve ha viajado a Alcampell, en más de una ocasión, por motivos familiares.

Foto: Santisteve tomó posesión como alcalde de Zaragoza el pasado 13 de junio (Heraldo de Aragón)

Josep Antoni Duran i Lleida

L’anunci d’Artur Mas que dissabte, a Molins de Rei, presentarà la seva llista transversal per a concòrrer  al Referèndum d’independència del proper 27S ha accelerat el que tot l’independentisme esperava fa molts mesos. Continuar llegint… El Dioni de la Franja | Telecolítica

Origen: Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells (crònica) | Mas de Bringuè

IMG011 (1)Ràdio Nikòsia emet una programació de 12 hores a la seu de Crisàlida

Damunt d’un espaiós escenari, la gent de ràdio Nikòsia (Barcelona) amb els múltiples protagonistes invitats, (escriptors, crítics culturals, cineastes, locutors i tertulians d’aquesta mítica ràdio que serveix de portaveu dels problemes i il•lusions de les persones amb malalties mentals; artistes plàstics i de dansa ….). I en front, sota una minsa carpa de plàstic que contenia am prou feina un sol infatigable temperat per una brisa salvadora, seia un públic somrient, agraït i solidari.
El passat dissabte 20 de juny, es desenvolupava al descampat en front de la pastisseria de la Fundació Crisàlida de Camporrells, les 12 hores de televisió i ràdio organitzades per a aquesta entitat i Ràdio Nikòsia. Un empeny més del somiatruites realista i rebel Jacinto Marquès i de la seua troupe de Crisàlida, una gran família, sense l’ajut de la qual aquests magnes esdeveniments no serien mai possibles.

La jornada s’inaugurà amb la participació dels escriptors lliterans Josep Anton Chauvell i José Antonio Adell debatent sobre el tema “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura per a pujar i baixar a l’infern”
A continuació tingué lloc la primera tertúlia entre la gent de Ràdio Nikòsia, d’on sorgiren reflexions tant suggerents i estremidores com: “Qui rebutja als medicats no sap que en un moment donat de la seua vida ell en pot ser un”. O: L’origen de la meua malaltia va ser que no vaig saber o voler acceptar el meu sofriment”. O: “Aprendre a gestionar el sofriment és el camí per a sortir del túnel”. I els agraïments i lloances al projecte alliberador de Ràdio Nikòsia. “A través d’ell vaig descobrir en mi una persona creativa”. I una conclusió: “Els nikosians volem deixar clar una cosa: “Totes les persones som iguals i diferents a les demés.”
Després d’una entrevista que el director de la revista “Som Llitera”, Paco Aznar, va fer al cineasta i director de la Mostra de Cinema Iberoamericà de Lleida, on van parlar dels 21 anys de trajectòria d’aquest interessant Festival, es projectà un documental, “Els oblidats dels oblidats” on es feia palès les difícils i precàries situacions sanitàries dels malalts a països africans com Nigèria, Benin, Costa d’Ivori, etc.
Ja a la tarda, amb el solet caient amb més benevolència i suavitat, es presentà el projecte
“Equaid”, a càrrec de Juti Gusi, el seu promotor, una xerrada sobre “Autoestima y autocuració ” amb Gemma Solé i Dolors Zapata
L’entusiasta equip d’animació psicosocial format per Laia Jover, Florence Tessier i Cristina Conesa, junt amb membres de Crisàlida, van donar una esplèndida sessió pràctica d’ “Art Teràpia”.
I així van anant desfilant les tertúlies, els projectes, les il•lusions, els somnis, fins que va arribar, a la vora de les 11 de la nit, l’actuació de les dansaires d’ascendència balcànica Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
Com deia el gerent de Crisàlida, Jacinto marquès,”la veu, potser és un dels trets més humans i la paraula, el seu vehicle per excel•lència, ha estat l’autèntica protagonista d’aquesta experiència, on hem pretès descobrir per a reflexionar; reflexionar per a compartir; compartir per a renovar; renovar per a descobrir”

Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells | Mas de Bringuè

NIKOSIA&Crisálida

La Fundació Crisàlida de Camporrells organitza aquest dissabte, 20 de juny, junt amb els components de la barcelonina Ràdio Nikòsia,unes jornades maratonianes de 12 hores de Radio i Televisió a la seu de Crisàlida en aquesta localitat alt-lliterana, amb el lema: CELEBREM LA VIDA PER A CONTAR’HO A LA RÀDIO/ CELEBRAMOS LA VIDA PARA CONTARLO EN LA RADIO. Animeu-vos a assistir en directe a n’aquestes interessants emisions o sintonitzeu Ràdio Nikòsia entre les onze del matí a les onze de la nit d’aquest proper disssabte.
Us adjunteu aquí la programació provisional (sempre pot hi haver canvis i incorporacions d’última hora, on hi participaran persones conegudes del món de la cultura, el periodisme o la política com Pilar Antillach, Mari Pau Huguet, Josep Pamies, Constanza Brncic y Lana Kovacevic. Una programació amb els objectius: “descobrir per a reflexionar, reflexionar per a compartir, compartir per a renovar, renovar per a descobrir”.

PROGRAMACIÓ (Castellà):

Programa conducido por Tere Silvestre y Paco Aznar:
11:00 “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura para subir y bajar al infierno”
Con J. Anton Chauvell y J.Antonio Adell
12:00 Tertulia de Radio Nikosia
13:00 “Red Line Sarajevo, el poema visual más hermoso de la historia”
Mari Pau Huguet entrevista a Manel Vila, ciudadano honorífico de Sarajevo.
14:00 Actuación musical de Jorcx (musicando poemas de Joan Margarit)
15:30 Proyección del documental “Los olvidados de los olvidados”
Tertulia con Carles Caparrós, director del documental, y Jaume Domingo.
17:00 Presentación del proyecto “Equaid” por Juti Gusi, su promotor
18:00 “Autoestima y autocuidado” con Gemma Solé i Dolors Zapata
19:00 Tertulia de Radio Nikosia
19:45 “Arteterapia” con Laia Jover, Florence Tessier, Cristina Conesa y miembros de Crisálida
20:30 “La espiritualidad de las manzanas”
Tertulia con Ester Temprado, Ramon Collado y Gerard Guerra.
21:15 Cine Iberoamericano que “celebra la vida”
Con Joan Ferrer, director de la Mostra de cine Iberoamericano de Lleida.
22:00 Presentación del proyecto “Dolça revolució” con Josep Pamies.
22:30 Actuación de Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
. Animeu-vos a

Monogràfic sobre la llengua catalana a la revista digital DivÈrsia. Deu especialistes, entre ells, en Francesc Serés, analitzen el present del català i en proposen un altre futur. En el seu cas, l’article analitza la situació de la llengua catalana, del present al futur, a la Franja. divÈrsia és la revista digital de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i apareix semestralment a la xarxa, amb caràcter lliure i gratuït, per a divulgar temes vinculats amb aquesta especialitat. Per consultar la revista: www.upf.edu/diversia

Abstract:

Resumen: Una migración implica mucho más que el movimiento físico de una persona de un lugar a otro. También migran la experiencia, el bagaje personal, profesional, político y militante de aquéllos o aquéllas que mudan su lugar de residencia, de sociabilidad, y llegan a lugares nuevos donde los que habían sido sus mundos hasta la fecha se ven sustituidos por otros: otros espacios, otras gentes, otros ámbitos de relación. Cuando estas personas vuelvan a sus lugares de origen después de haber pasado por uno o más sitios, ya no serán las mismas; llevarán algo más que equipaje en la maleta. De este modo, con la presente propuesta pretendo abordar el fenómeno del colectivismo agrario durante la Guerra Civil Española desde un nuevo prisma de estudio, el de las migraciones. Migraciones llevadas a cabo por algunos de los protagonistas del 36 y otros conflictos previos. El espacio elegido es la retaguardia republicana aragonesa en su parte más oriental, la Franja, en contacto con Catalunya, y las migraciones objeto de estudio son las que tienen el territorio catalán como destino.
El propósito de este análisis es encontrar los puntos de contacto de estas olas migratorias con la movilización obrera sindical catalana, en concreto con aquélla de signo anarcosindicalista, y el carácter de ésta como herramienta para la comprensión de conflictos y adquisición de militancia. Muchos de estos movimientos migratorios serán estacionales, con lo que a su retorno al lugar de origen desarrollarán nuevas prácticas políticas y sindicales, una «importación de militancia» en toda regla. Por tanto, nuestro objetivo último es profundizar en el desarrollo de las culturas políticas, entendiendo que éstas evolucionan a partir de continuidades y elementos de desarrollo tales como el contacto territorial y humano.

Origen: (1) ‘Volvían con un poco más de luz en los ojos’. Entre Aragón y Catalunya, migraciones y militancia. | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC

 

 

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Ansó. Fecha evento:  13/07/2015 to 16/07/2015

Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer

El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.

Ajuntament de Fraga. Font: www.fraga.org
Ajuntament de Fraga. Font:http://www.fraga.org

A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i queConvergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonistaen canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.

Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.

DISCURS MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA PREMI JOAN COROMINES 2015

DISCURS MFLL PREMI JOAN COROMINES 2015
Bona nit a tothom.
Primer de tot dir-vos que ens sentim molt honrats de rebre avui aquest guardó per la defensa de la llengua i cultura catalanes a la Franja de Ponent, i que estem orgullosos de ser al costat de la resta de premiats, als quals aprofitem per felicitar. Gràcies a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana_la CAL, per aquesta distinció que ens encoratja a seguir treballant, sent molt realistes amb la delicada situació del català a les comarques sota administració aragonesa, però alhora amb un rebrot d’il·lusió i d’esperança.
Il·lusió per continuar la tasca a la què estem abocats de tot cor. Ja fa tres anys que un jove de la Llitera va crear el Moviment Franjolí per la Llengua i, des d’aleshores, anem posant el nostre granet de sorra, molt modestament, en la defensa i l’impuls de la llengua pròpia de la Franja.
I esperança, també dèiem, esperança d’encarar el futur sabent que ho fem de manera compartida. Avui volem dedicar aquest premi a les persones i entitats de la Franja que porten moltes dècades lluitant pel català, sovint sota circumstàncies força adverses, alguns gairebé des de l’anonimat. A tots ells i a totes elles va dedicat aquest premi.
I una tercera paraula que no podem obviar, és la de solidaritat. Solidaritat i defensa conjunta de la llengua comú. Tenim molt clar que, front als continus atacs que busquen la fragmentació del català, a la Franja només ens en sortirem des de la unitat d’acció. És per això que participem a la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua. Sense el suport i ajuda dels companys i companyes d’Enllaçats avui no estaríem aquí. Perquè creiem que la dignificació d’una llengua passa pel propi reconeixement de la comunitat cultural a la què pertany, aquells Països Catalans que esmentava Joan Fuster.I nosaltres, des de la nostra migradesa, diem ben alt que la nostra llengua es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. Ja n’hi ha prou de secessionisme lingüístic i de confusió interessada. Ara és l’hora de construir, plegats.
Per acabar, volem agrair publicament tot el suport rebut per col·lectius i persones al manifest que vàrem impulsar, el passat mes de gener, reclamant un estatus digne pel català a la Franja.
I parlant de compartir, compartirem aquest premi amb les nostre famílies, que pateixen sovint la nostra tasca, i amb tots els col·laboradors i seguidors del Moviment Franjolí per la Llengua. Sense vosaltres, res tindria sentit. Vosaltres feu gran el Moviment.
Moltes gràcies i bona nit.

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

Origen: Acambalachous – Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

altorrico

PROGRAMA 2015

ACAMBALACHOUS 2015
4, 5, 6 y 7 de Junio

JUEVES 4

21h
CUENTA-CHOUS – “EquiLIBRIstaS”
Cuentacuentos para adultos con CRISTINA VERBENA (Zgz)
Colabora: Biblioteca Altorricón. Lugar: Biblioteca.

VIERNES 5

18.00h
INAUGURACIÓN a cargo de TITÁNICAS (Zgz) “HOY NOS SACAN DE PASEO”
-Humor, Teatro-Lugar: Pabellón Polideportivo

19:30h
LA JOVE DE LA GALERIA (Bcn) “JO : 6”
-Espectáculo danza y circo- Lugar: Pabellón Polideportivo

20:30h
AGUSTIN FRIDLENDER (Berlin) “TAN-TANGO”
– Mimo, clown, zancos- Lugar: Plaza Pastoret

22.30h
BAMBATUKA (Altorricon)
-Percusión- Lugar: Plaza Pastoret

23:00h
VIKISUA (Bcn) “FONAMBULISME”
-Espectáculo de clown- Lugar: Pabellón Polideportivo

24:00h
CHECHARE ESPECTACULOS (Zgz) “CIRCUM TREMENS”
-Espectáculo de aéreos y malabares- Lugar: Pabellón Polideportivo

01:00h
COTZANI & WENDY(Argentina) “PELIGRO EN VIVO”
-Espectáculo lanzamiento de cuchillos- Lugar: Pabellón Polideportivo

SÁBADO 6

11:00h
TALLER DI CHOUS
-Workshop de circo – Lugar: Plaza Pastoret

12:30h
LOS PAIAIOS (Lleida) “QUE NO ESMORZEM?”
-Espectáculo de Clown- Lugar: Plaza Pastoret

17:00h
AULA MUNICIPAL DE TEATRO ALTORRICÓN “UN YATE PARA UN TESORO y UN ERROR MARAVILLOSO”
-Espectáculo de teatro, hecho por niños de 6 a11 años- Lugar: Pabellón Polideportivo

18.15h
TIRURIRUS FREE
-Musica Popular- Lugar: Pabellon Polideportivo

18.30h
TRAPETELANDO (Lleida) “K BAR AIR”
-Espectáculo de aéreos, acrobacia, malabares- Lugar: Plaza del ayuntamiento

19:30h
RAFA MAZA (Madrid) “SOLO FABIOLO Glam Slam”
-Espectáculo teatro humor- Lugar: Plaza del Ayuntamiento

20:30h
ALODEYÁ (Zgz) “SON RECUERDOS”
-Espectáculo de danza, malabares y música- Lugar: Plaza del Ayuntamiento

23:00h
GALA DI CHOUS
Gran gala de variedades circenses. Pabellón Polideportivo. 6 euros.

Presentada por:
Judita Látigos como “El Tipo”
– transitando entre látigos, cuchillos y algo más…-

Chéchare – “Acrílicus” – bola de contact- (Zgz)
Colectivo Lamajara – “Innings” – danza contemporánea- (Bcn/Brasil)
Akirachan – pelotas de rebote – (Sabadell)
MariLoli Construcciones – “Al tajo… o al Ebro” – trapecio doble – (Zgz)
Mugen – “Sin límites” – acrobacia aérea – (Zgz)
Niumpaloal´Arte – “Natación SinCLOWNizada” – clown gestual- (Bcn)

01:00h
ACAMBALAROCK

DEKADENTES – Punk-Rock (Altorricon)
BLASFEMMES – versiones grandes hits (Bcn)
JUKE & BOX – FreeStyle (Bcn)

DOMINGO 7

12:00h
LO BIEL (Lleida) “UN PAYASO AGOSARAT”
-Espectáculo de clown – Lugar: Plaza Pastoret

13:00h
JOACO (Madrid) “UN CHIFLADO IRREVERENTE”
-Espectáculo de circo, magia y clown– Lugar: Plaza Pastoret

17.30h
CHARANGA CATACRACK (Altorricon)
-Musica Popular-Lugar: Plaza del Pastoret.

18:00h
PROYECTO CARAVANA (Teruel) “VERSOS EN TU VENTANA”
-Espectáculo de títeres- Lugar: Pabellón Polideportivo
19:00h
SU E GIU (Zgz / Italia) “JINAIMA”
-Espectáculo de acrobacias y aéreos – Lugar: Pabellón Polideportivo

20:00h
CLAUSURA Y FINAL con FADUNITO (Cervera) “PROPERS”
-Espectáculo clown- Lugar: Pabellón Polideportivo

“TRASTO PRUDENTE” de CIRCO BADIN

ZONA DE ACAMPADA GRATUITA

Organiza:
Chous&Company

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja