Temps de Franja de gener | Lo finestró del Gràcia.

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

Twitter / gatalan: Ja és a correus el ….

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda | Lo finestró del Gràcia.

A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.

El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.

Dijous 12 de desembre de 2013

Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»

La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Hora: 19 hores

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística .

Facebook

Plataforma per la Llengua.

Els representants de la Plataforma per la Llengua, Eloi Torrents i Isabel Romano, juntament amb l’alcalde d’El Campell

15-10-2013

La Plataforma per la Llengua dóna lots de jocs de taula en català a instituts de la Franja en suport a l’ensenyament en català i contra la llei del LAPAO

Els representants de la Plataforma per la Llengua han realitzat avui mateix les donacions en mà amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer consistori a rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès, i de l’empresa Devir, que ha cedit els jocs. Amb aquesta donació l’entitat vol mostrar el seu suport a l’ensenyament en català en aquest territori i rebutjar la Llei de Llengües del govern aragonès que margina el català.

La Plataforma per la Llengua ha realitzat donacions de lots de jocs de taula en català (Verbàlia, Catan, Carcassonne, entre d’altres) a diferents centres d’educació secundària de la Franja de Ponent. Amb aquesta donació, l’entitat vol donar suport, de manera efectiva i original, a l’ensenyament en llengua catalana en aquest territori, on el català pateix una situació de marginació, agreujada per la recent aprovació de la Llei de Llengües aragonesa, que no només deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a l’Aragó aconseguits en els darrers 30 anys, sinó que també rebateja el català com a LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental) i no reconeix la unitat de la llengua catalana. La donació ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’alcalde d’El Campell, Josep Anton Chauvell, que fou el primer batlle de la Franja de Ponent a refusar la nova Llei de Llengües i de l’empresa Devir, que ha cedit desinteressadament els jocs de taula.

La Plataforma per la Llengua vol denunciar que la Llei de llengües aprovada per les Corts d’Aragó és contrària a la pròpia Constitució espanyola, atès que nega el caràcter de llengua oficial al català i l’aragonès a l’Aragó, contravenint l’article 3 de l’esmentada constitució, que estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. La recent normativa tampoc s’adapta als mínims establerts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional impulsat pel Consell d’Europa i signat i ratificat per l’Estat espanyol, i per tant, d’obligat acompliment pel govern espanyol i aragonès.

La Plataforma per la Llengua es compromet a donar suport a totes les accions judicials i polítiques que batlles, regidors i societat civil de la Franja decideixin emprendre contra la Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó i en defensa de l’ensenyament en català, tant al Tribunal Constitucional com a les instàncies europees com la Unió Europea i el Consell d’Europa. I a denunciar la situació de total desprotecció en què queda el català després de l’aprovació de la normativa i la manca de drets lingüístics que pateixen els ciutadans de la Franja.

Les donacions inclouen lots amb els jocs de taula Verbàlia, Catan, Carcassonne, El desert prohibit i L’Illa prohibida, de Devir, que els representants de la Plataforma per la Llengua Eloi Torrents i Isabel Romano han entregat en mà als centres d’educació secundària de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca.

▶ Conferència Aragó pel Català a Albelda, 9/08/2013 part 1/3 – YouTube.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: el temps, Franja
trackback , edit post

Fa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).

• 1510ELTEMPS_12_13mini
• 1510ELTEMPS_14_19mini
• 1510ELTEMPS_20_23mini

Temps de Franja

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.

El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.

El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.

Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.

Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord.

El doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l’aragonès, Ramon Sistac, va ser l’encarregat de fer la introducció al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, en el marc de les Jornades sobre Llengua i Territori celebrades dissabte a Calaceit. Rellevant intervenció de Sistac en la que va parlar de la realitat lingüística d’Aragó i que va estructurar en quatre punts, “en quatre obvietats que és bo que recordem. Perquè les obvietats, o no les recordem, o no les volem reconèixer perquè a vegades molesten”.

En relació a estes obvietats, la primera d’elles és que “allò que parlem a Aragó és català, agrade o no agrade”. Sistac va dir que “de la mateixa manera que els governs poden establir polítiques sanitàries però no poden discutir sobre els tractaments d’un constipat, poden establir les seues polítiques lingüístiques però no poden decidir les llengües que parlen a un territori. El català d’Aragó no és ni millor ni pitjor. És la forma autòctona de parlar, perquè no n’hi ha ni de millors ni de pitjors”. La segona obvietat per a Sistac és que el català “hi és des de que es té memòria”.

Al respecte, Ramon Sistac va considerar que la presència del català a Aragó “no és fruit de cap mena de contaminació ni porositat de territoris veïns. No ha hagut colonitzacions ni n’hi haurà. Al nord va ser fruit de l’evolució espontània del llatí. I al sud va ser fruit d’una conseqüència de la Reconquesta i la posterior repoblació”. Com a tercer punt, el doctor va apuntar que “el català és una llengua universal d’interacció social, una llengua que fem servir per a parlar entre natres i que serveix pe a tot tipus de comunicació entre les persones”.

. ‘Forats negres’

El doctor en filologia catalana es va esplaiar en la quarta obvietat. “Si bé es detecten uns forats negres que ens haurien de preocupar”, a la Franja hi ha “dels índex més alts de parlants” en català. I si malgrat això “no és present en tots els àmbits, en bona part és per circumstàncies molt específiques d’Aragó. Aragó és un territori que es va castellanitzar a causa d’unes oligarquies lligades a la Corona de Castella que en un procés històric van anar castellanitzant el territori. Aragó és la punta de llança entre el món basc-navarrès i el català-valencià”, prenent “una falsa senya d’identitat, l’adhesió a la llengua castellana”.

Ramon Sistac també va tractar este conflicte identitari entre llengua i territori. “Algú ha interpretat que per a ser aragonès, el català és una mena de molèstia que no acaba de lligar. Això provoque actituds que porten a la castellanització total, a negar una llengua, una situació molt còmoda que no qüestione la posició de l’aragonès”. Hi ha qui diu que “no pots ser aragonès si parles català, i has de renunciar a la teua condició d’aragonès. I el més heroic és ser aragonès i catalanoparlant, que és la teua forma de ser aragonès, una postura molt castigada”, i més encara des de l’Aragó, “que no ha entès que la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”.

23ª Trobada Cultural del Matarranya

Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013

PROGRAMA D’ACTES

Dissabte 21

11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.

Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr.      José María Salsech Mestre i del  Regidor de Cultura Sr. José Manuel    Anguera Niella.

Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del        Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.

         Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.

Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.

11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.

12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.

–         Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.

També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web:  http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

15:00         Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de          setembre.

17:00 Teatre La Germandat.

-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

18:00 Teatre La Germandat.

-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

19:30 Cloenda i actuació artística.

Organitza:

Associació Cultural del Matarranya

Col·laboren:

Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner