El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

• Legislatura: VIII
• Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
• Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
• Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
• Informe de Ponencia pendiente
• Dictamen de la Comisión pendiente
• En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

El PSOE pide al Gobierno de Aragón que complete las obras de la A-133 entre San Esteban de Litera y Estada por su estado de deterioro y pide agilizar las inversiones en infraestructuras para dinamizar la economía – PSOE.

El portavoz socialista en la Comisión de Obras Públicas, José Ramón Ibáñez, lamenta que al único que le ha sorprendido el aumento del paro en Aragón ha sido al Gobierno de Rudi

El Grupo Parlamentario Socialista ha pedido al Gobierno de Aragón que ejecute las obras de la carretera A-133, que une las localidades de Binéfar-Estada (Puente de las Pilas), una importante vía de comunicación que une tres comarcas de La Litera, Cinca Medio y Somontano, “y sea considerada un eje prioritario de comunicación para el desarrollo” ya que se encuentra muy deteriorada y con problemas de señalización.

El portavoz socialista en la Comisión de Obras Públicas, José Ramón Ibáñez, ha indicado que el Gobierno de Aragón tiene una parálisis total en políticas que crean empleo como en las infraestructuras o en suprimir las ayudas a la rehabilitación de vivienda “subvenciones que han desaparecido con el consiguiente efecto negativo en el territorio”. El diputado ha señalado que la A-133 es sólo un ejemplo, como muchos otros tramos, de cosas que se podrían hacer para dinamizar la economía, pero que han sido frenadas en seco y sólo nos venden un Plan de Carreteras que “es pura ficción”.

Ibáñez ha señalado que “a los únicos que ha sorprendido el dato del dramático aumento del desempleo en Aragón ha sido al Gobierno de la presidenta Rudi porque vive en una burbuja y no sabe lo mal que lo está pasando la gente”.

El diputado socialista ha indicado que la parálisis en las políticas que generan empleo se está traduciendo en un alarmante aumento del desempleo en 22.100 personas más que el trimestre anterior en Aragón, lo que supone un incremento del 18,5 % más, hasta llegar a los 144.100 parados en Aragón, según las estadísticas oficiales de la EPA. Ibáñez ha pedido al Gobierno de Aragón que “haga algo y ponga en marcha obras para dinamizar el empleo y frenar los datos dramáticos que afectan”.

El diputado ha indicado que “esta carretera, por ejemplo, es la vía más recta que existe desde la Autovía Huesca-Lleida al Eje del Ésera, lo que supondría en el caso de estar en buen estado la recuperación de buena parte de los vehículos que ya no usan esta vía para acceder a este Eje pirenaico”.

El diputado ha indicado que el Gobierno de Aragón concluyó los siete primeros kilómetros de dicha carretera A-133 entre Binéfar y San Esteban de Litera el pasado mes de diciembre de 2012 y esta ejecución puso de manifiesto la necesidad urgente de acometer una mejora integral en el resto de los kilómetros por los que discurre la vía que actualmente presenta diferentes deficiencias como un firme en mal estado y una precaria señalización.

Ibáñez señala que esta carretera, que se encuentra en mal estado, estaba incluida en el Plan Red, sin embargo, la Consejería de Obras Públicas del Gobierno de Aragón ya ha informado de la anulación de dicho plan, pese a que para ello han tenido que indemnizar de forma importante a las constructoras adjudicatarias sin que éstas hayan tenido que mejorar ni un solo kilómetro de estas obras ya adjudicadas, entre las que estaba la A-133 entre Binéfar y Estada (Puente de las Pilas) a través de Azanuy, Fonz, Estadilla, sin olvidar la Almunia de San Juan ni Peralta de Calasanz.

Moviment Franjolí per la Llengua.

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

3. Ruegos y preguntas.

Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.

mitjançantTemps de Franja 117.

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

Via Cellit Litera: Avui, a les 20h. a Alcampell, xerrada sobre La Franja de Ponent, per Joaquim Monclús.

https://twitter.com/Barrull/status/320146666680369152

Els lladres guanyen les bruixes-Opinió-El Periódico.

Llegeixo en aquest diari que una modesta patrulla de quatre homes circula per Albelda, poble de la Llitera, per evitar que hi hagi robatoris. La notícia m’ha fet recordar que jo vaig aturar-me una estona a Albelda quan, ara deu fer uns 25 anys, caminava per aquella comarca aragonesa. Aleshores no em van parlar de lladres nocturns, sinó de bruixes. Bruixes de no feia gaires anys. Un dels homes que vaig trobar fent tertúlia a l’ombra d’un arbre em va dir que podia contar-me’n molts casos.

-Hi havia una casa que semblava maleïda, perquè cada any per Nadal, al punt de la mitjanit, se’ls moria la millor de les mules. Cada any. Un Nadal van posar un mosso a vigilar. Quan van tocar les dotze, un gat negre es va posar sobre una mula. El mosso se li va tirar al damunt i el va baldar a bastonades. I miri, l’endemà l’àvia no s’alçava del llit, i el mosso li va preguntar què li passava. Tenia un braç trencat. Sí, l’àvia era una bruixa que s’encarnava en un gat.

-Però no es pensi que només parlem de coses antigues -em va dir un dels homes-. Fa uns 40 anys hi havia un noi que feia el servei militar i s’estava a casa d’una dona. Ella no volia que el noi marxés quan va acabar el servei. Es veu que li havia agafat sentiment.

«Agafar sentiment», quina frase més bonica.

-Però el noi va marxar, i va agafar una set que no se li acabava mai. Tip de patir, un dia va anar a casa de la dona i en una cambra fosca va veure-hi el cor d’un animal amb tot d’agulles clavades. Va agafar la dona i li va jurar que si no s’acabava tot allò la mataria, perquè ell ja no podia més. Ella es va espantar, va deixar de clavar les agulles i al noi li va passar la set.

Jo devia fer una cara d’estranyesa, perquè l’home va ser contundent: «Aquell noi era cosí del meu cunyat, miri què li dic!».

Ara recordo aquells camps de l’Albelda i penso que les bruixes es deuen haver convertit en lladres. És un ofici que dóna més.

(2) Primavera….

Llegiu en pdf a L’Excletxa

Arreu del país / Franja de Ponent

El temps (no) passa continue reading…

DGA prevé cerrar el próximo curso las aulas que tengan 5 alumnos o menos.

El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.

Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.

La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.

La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.

La supressió del Premi Nicolau

El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’

S’acaba el projecte Jesús Moncada

La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.

«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.

Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.

El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad  hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones  lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.

A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.