El Punt Avui – Notícia: Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques.

Associacions de la Franja critiquen la “fragilitat” del català en aquestes comarques

Alerten que en la darrera dècada s’han notat “els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades”

Reclamen polítiques educatives que ajudin a preservar la llengua

Fraga, un dels nuclis més importants de la Franja de Ponent, en una imatge d’arxiu Foto: SEBASTIÀ ABRAHAM.

1

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés | Arredol.

As asociacions d’a Francha demandan politicas ta potenciar o catalán y l’aragonés

Ascuma, IEBC, ICF y CERIB demandan presencia en as leis, normalitat en l’emplego y presencia educativa

25 abril, 2012 | | Autor: Arredol |

As asociacions culturals d’a Francha reclaman una politica cultural y educativa ta potenciar y fer pervivir o catalán y l’aragonés en as zonas d’o país an que son luengas historicas. A traviés d’un comunicau, han feito saber a suya preocupación por a situgación d’as dos luengas, d’o catalán enas redoladas d’o Matarranya, Cinca Baixa, Litera, Ribagorza, Baixo Aragón y Baixo Aragón-Caspe y de l’aragonés en o norte d’o país. As asociacions remeran que i hai unanimidat en a comunidat scientifica “en reconoixer as fablas d’as nuestras comarcas como luenga catalana”. Asinas mesmo, fan saber que iste patrimonio de totz os aragoneses “se mantiene en una frachilidat excesiva y dende primers d’o decenio pasau ya amuestra os primers sintomas de substitución lingüistica en as arias mas pobladas, convertindo o castellán en luenga d’intercomunicación entre catalanoparlants en importants napas de población choven”.

Ta las asociacions d’a Francha (Ascuma, Iebc, ICF y CERIB) o reconoiximiento d’a luenga ye lo que ferá posible o mantenimiento d’a luenga catalana y seguntes as sinyants “ye especialment necesario que a educación obligatoria asegure a plena competencia lingüistica en catalán y en castellán de toda la población d’as nuestras comarcas”. Asinas mesmo reclaman que se guarancien os dreitos d’os parladors d’aragonés y catalán por as institucions autonomicas, provincials, comarcals y municipals “ta poder desembolicar a suya actividat en a luenga que triguen”.

Entremistanto que s’aspera a modificación o supresión d’a lei de luengas aprebada por l’anterior gubierno, as asociacions d’a Francha exichen “que se reconoixca a luenga catalana y a luenga aragonesa en a lechislación aragonesa y que s’aseguren as midas necesarias ta la conservación d’a luenga catalana y aragonesa en as comarcas a on ye luenga historica”. Asinasmesmo, demandan que as dos luengas faigan parte activa d’a educación ta que toda a población escolar conoixca a luenga propia d’as suyas comarcas y o castellán y “que se faigan d’una vez, por parte d’as institucions, campanyas activas d’información y conscienciación d’a población d’Aragón que o catalán y l’aragonés faiga parte irrenunciable d’o suyo patrimonio cultural, como fa parte d’o de toda la humanidat”.

Asociaciones de la Franja piden políticas en Aragón que preserven el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Las asociaciones culturales de la Franja reclaman que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación autonómica y que se aseguren las medidas necesarias para su conservación en las comarcas donde es lengua histórica.

El Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans piden que la lengua catalana y la lengua aragonesa formen parte activa de la educación para que toda la población escolar conozca la lengua propia de sus comarcas y el castellano.

Asimismo, solicitan que las instituciones realicen campañas activas de información y concienciación de la población de Aragón de que el catalán y el aragonés forman “parte irrenunciable de su patrimonio cultural, como forma parte del de toda la humanidad”.

Estos colectivos apuntan en un comunicado que existe unanimidad en la comunidad científica en reconocer las hablas de las comarcas del Matarraña, Bajo Cinca, Litera, Ribagorza, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe como lengua catalana y consideran que cualquier duda debe resolverse con consultas a los departamentos universitarios.

En este sentido, opinan que este patrimonio se mantiene “en una fragilidad excesiva” y desde principios de la década pasada ya muestra “los primeros síntomas de sustitución lingüística en las áreas más pobladas”, convirtiéndose el castellano en lengua de intercomunicación entre catalanohablantes en importantes capas de población joven.

Por ello, creen que el mantenimiento de la lengua catalana como patrimonio de estos territorios “depende del reconocimiento de la lengua por parte de las instituciones”, y es especialmente necesario que la educación obligatoria asegure “la plena competencia lingüística en catalán y en castellano” de toda la población.

A su juicio, únicamente una política decidida por la alfabetización en catalán y en castellano de la población escolar puede evitar esta fragilidad, toda vez que añaden que los hablantes del catalán y los del aragonés deben tener “los derechos lingüísticos asegurados por las instituciones”.

Les associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja

DECLAREM

–          Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).

–          Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

–           Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

–          Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

–          Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

–          Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

–          Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

–          Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

–          Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

continue reading…

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català «.

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català

20 04 2012

• TV3: Un professor de Tremp afronta un judici per injúries que veu com una persecució defensar el català a la Franja
• TV3 Vídeo: Jutgen un professor de Tremp per suposades injúries
• Manel Riu: La FACAO i el Marlon Brando
• Manel Riu: Mai no oferisques unes calcetes muixades a la FACAO després de mitjanit
• El Punt Avui: Jutgen un autor de la Franja per textos satírics
• El Punt Avui: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja

La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando.

La FACAO i el Marlon Brando

Un professor de Tremp afronta un judici per injúries que veu com una persecució defensar el català a la Franja.

Un professor de Tremp s’asseu avui al banc dels acusats als jutjats d’Osca per un presumpte delicte d’injúries. La Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, coneguda com a FACAO, va presentar una querella l’any 2005 contra el docent perquè creu que va violar el seu honor en diferents blogs d’internet i en un llibre, on qualifica l’entitat de feixista. L’acusat creu que tot plegat respon a una persecució política per defensar el català a la Franja.

Aquest professor de Tremp, natural de Benavarri, encara no es creu que aquesta entitat li demani més de 20.000 euros per un presumpte delicte d’injúries.

Els querellants diuen que només volen defensar el seu honor, però l’advocat de l’acusat creu que es tracta d’una persecució del català a la Franja.

El judici ha arribat set anys després de publicar els primers textos. El docent va anunciar al jutjat penal número 1 d’Osca la seva intenció de declarar en català, un dret recollit en la llei de llengües de l’Aragó, però la jutge li ha denegat facilitar-li un traductor. La fiscalia no ha presentat acusació perquè no hi veu delicte.

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Us pengem el ‘Temps de Franja’ de l’abril: hi podreu trobar reportatges sobre la despoblació a la Franja, Gran Scala o la propera modificació de la Llei de Llengües

La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya 28 març 28UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, Matarranya, par
trackback , edit post

Portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i PAR) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja.

• Vadillo: “No creemos que las lenguas deban imponerse y defensa de las modalidades propias de Aragón”
• La DGA enviará la ley de subvenciones y la de lenguas a las Cortes en unos días
• Luisa Fernanda Rudi ha anunciado que están “a punto de salir” los proyectos de ley de reforma de la Ley de Lenguas
• La modificación de la Ley de Lenguas llegará a las Cortes próximamente – Aragón – El Periódico de Aragón

No és preocupant això, perquè és d’esperar per part del PP. El problema és que no s’han produït respostes contundents per part dels que el parlem. Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental. Trobareu lo text complet al final d’este post.

Al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca  del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA. Però la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la FACAO. I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.

Conoce Pueblos Comarca

COMARCA BAJO ARAGÓN CASPE / BAIX ARAGÓ-CASP

LENGUA

Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano. Es esta confluencia de características las que otorgan a este conjunto de hablas su personalidad particular, que las han llevado a buscar soluciones lingüísticas propias. De los cuatro pueblos, Maella destaca por sus singularidades dialectales, algunas de las cuales las hemos de ir a buscar en las hablas septentrionales ribagorzanas.

Esto es así porque durante la Edad Media, estos pueblos fueron repoblados por colonizadores cristianos, venidos del norte como consecuencia de la conquista sobre territorio sarraceno, que procedían, mayoritariamente, de las comarcas del Pirineo occidental: la Ribagorza, el Pallars, la Noguera, el Alt Urgell.

Desde la Comarca velaremos por la aplicación de la LEY 10/2009, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, para conseguir que los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados.

Según mosén Mariano Valimaña, primer cronista caspolino, hasta el siglo XVI se hablaba catalán en Caspe por lo que aún se observa esta influencia en el léxico caspolino.

Los habitantes de Chiprana utilizan en su habla un acento o deje especial, que los distingue del castellano que se habla en el resto de Aragón.

• Jotetes a dos lingüistes, escrites des de l’avió « Lo finestró del Gràcia
• CHA presenta la denuncia por la ley de lenguas
• Ley de lenguas – Ligallo de Fablans

La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya « Xarxes socials i llengües.

  Documentos asociados:
1

Ayudas y subvenciones.

La ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar aquest dijous que en l’horitzó de l’any 2024, lo seu departament farà actuacions a la xarxa de gran capacitat d’Aragó que consistiran en la construcció de 388 quilòmetres de noves autovies amb una inversió de 2.254 milions d’euros i 27 quilòmetres d’augment de carrils en autovies en servei amb una inversió de 25 milions d’euros.

En este context, està previstes noves autovies en los trams Alfajarín – Fraga (N-II), Figueruelas – Mallén (A-68), i també l’autovia A-68 des de Saragossa fins al corredor del Mediterrani. També es completarà el nou eix de comunicacions que formen les autovies A-21, A-23 i A-22 entre Pamplona, Jaca, Osca i Lleida; l’autovia A-40 entre Conca i Terol, o la prolongació de l’autovia A-14 entre Lleida i Soperia.

Foment anuncia 388 nous quilòmetres d’autovia, entre ells l’A-68, de cara al 2024 | Comarques Nord.

Una colla de Facebook replega as protestas d’a Litera por o plan d’aturar as obras en a carretera A-133 entre Sant Esteban y Binéfar. A colla ya achunta a más de 700 presonas. As obras de l’A-133 que fa la interpresa Marco Obra Pública, podrian estar aturadas seguntes os plans d’o gubierno “por problemas tecnicos”. A construcción d’iste tramo de via, de 7 kilometros, s’encetó en 2010 dentro d’o Plan Red y seguntes o vocero d’o PSOE en as Cortz, Javier Sada, nomás quedan que dos meses ta la suya finalización.

Dende o gubierno, o director cheneral de Carreteras, Miguel Ángel Arminio, ha explicau que as obras se ferian más amonico por un cambeo de prochecto. L’alcalde de Sant Esteban, Fernando Sabes, diz, por o contrario, que o cambeo de prochecto “ya se ye fendo” y que o problema ye de “financiación”.

Tamién l’alcalde de Binéfar, Agustín Aquilué, ha reclamau a o gubierno que contine con as obras, como han feito tamién dende CHA, os empresarios uescanos, acollaus en CEOS-CEPYME u o Consello Economico y Social de Binéfar.

Una colla de Facebook demanda que no s’ature l’A-133 entre Sant Esteban y Binéfar | Arredol.

Temps de Franja digital.2.

Corren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.

PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?

Els canvis polítics en imatges (FACAO) «.