La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentDades sobre l’estat del català
Segons el recent informeCAT de la “Plataforma per la Llengua”, el català és una llengua mitjana d’Europa i no minoritària. Si es compara amb altres llengües, trobem com a resultat que és una llengua dinàmica, en expansió i de notable presència en àmbits diferents. Gairebé 10 milions de persones parlen català i el 91 per cent del seu domini lingüístic l’entén. Es troba entre les 100 llengües més parlades al món i és la 14a més parlada de la Unió Europea. El català és la 8a llengua més activa a la xarxa si tenim en compte l’índex de penetració d’Internet (amb relació al número de parlants), més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi 1 milió de descàrregues de programari en català. Hi ha altres avanços: 3 milions i mig de teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. El català és la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen al món. Un altre dels objectius de l’informe és trencar tòpics al voltant de l’ús social de la llengua: per exemple, en l’informe s’evidencia que als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. Aquest són uns exemples de les dades positives
Ara bé, l’informe assenyala com a puts negatius: només el 3% de les sessions de cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana. Només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català. Dels 30 productes més venuts a l’Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l’etiquetatge en català. 199 lleis obliguen a etiquetar en castellà a Catalunya i només 2 en català. Només el 14 per cent de les sentències dels tribunals es redacten català i 1,5 per cent en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest seria un extracte de les 50 dades de l’informe.
Us deixo una pregunta per a reflexionar: quines series les dades sense la immersió lingüística a les escoles?
Per a comentar la notícia que podeu llegir en el pdf que penjo a sota, no malgastaré moltes paraules. Fruit de l’anticatalanisme visceral, de les idees dretanes que s’estenen com a taca d’oli, de l’impúdic aprofitament polític i de la manca d’instrucció i autoestima, s’ha encetat una nova campanya contra la llengua pròpia de la Franja. El PAR n’és el responsable. Podrien dedicar els seus esforços a combatre la crisi econòmica, però això no dóna vots i se’n ha de saber.
Enèsima ofensiva política contra el català a l’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
A Herbers, a la comarca dels Ports
Més de 50 voltors aterren a la porta d’una casa per menjar
La imatge de grups de voltors al voltant d’animals morts no estranya en poblacions rurals. Però esta vegada la fam dels rapinyaires ha fet que arribaren pràcticament dins del poble. Ha passat a Herbers, a la comarca dels Ports, on més de cinquanta baixaren a la mateixa porta de casa a menjar-se les restes que havien deixat un grup de caçadors.
16022012
La FACAO i la seua òrbita (PNHC i militants del PAR) han patit les baixes temperatures hivernals i declaren que la manifestació que havien anunciat el març s’ha congelat. La raó és important: les direccions del PP i el PAR pensen com ells.
En caso de que finalmente se reconozca el aragonés y se elimine el catalán de la Ley de Lenguas no habrá movilización, en caso contrario sí nos manifestaríamos en la calle.
Dins esta sintonia, lo PAR va publicar al Twitter de Saragossa!
Buenos días a todos! “El aragonés, en peligro de extinción” ¡Unámonos todos para que siga vivo muchos años! heraldo.es/noticias/arago…
@Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.
Parc Natural dels Port
Data: Dissabte 25 de febrer de16 a 20h i diumenge 26 de febrer9,30 a 14h.
Lloc: Alberg/Casa Colònies Els Olivers – Horta de Sant Joan.
Iniciació a la meteorologia pràctica i interpretació de la influència dels Ports en la climatologia del seus pobles. Es mostraran les dades recollides des de 1985 per la Casa de Colònies Els Olivers. Sortida pràctica als Ports el diumenge. A càrrec de Jordi Mazon, professor de la UPC. Amb la participació de Rossend Benavent, d’Els Olivers.
Optatiu: Dissabte dia 25 es farà un sopar/tertúlia amb la presentació del registre de 28 anys de pluviometria i climatologia a Horta de Sant Joan. Al mateix lloc, reserva prèvia al 977 43 53 60 (preu 15€)
Activitats gratuïtes
Informació i inscripció prèviatel. 977 435515-977 500845 www.gencat.cat/parcs/els_ports
Un informe de la Unesco señala que unas 6.000 lenguas del todo el mundo podrían desaparecer. Entre ellas, el euskera, el astur-leonés y el gascón.
El aragonés está en peligro de extinción según un informe realizado por la UNESCO. Según, estos datos, cada 15 días desaparece una lengua.
El aragonés está en “extinción”, según se señala en el mapa de lenguas en peligro. La UNESCO apunta que lo hablan unas 10.000 personas. Además, aparecen otras lenguas de España con diferentes grados de riesgo, como el euskera, el astur-leonés o el gascón.
Este organismos celebrará el 21 de febrero el Día de la Lengua Materna, que se convoca desde el año 2000 para la promoción de la diversidad cultural y el multilingüismo.
El motivo de esta edición es la educación en la propia lengua materna. Los responsables de la UNESCO consideran que los Estadosdeberían verse alentados a apoyar la instrucción en la escuela y la oferta educactiva en las correspondientes lenguas maternas.
La UNESCO puso en marcha un atlas de las lenguas más amenazadas, que será actualizado semanalmente y que ya incluye 2.474 idiomas, la región y su grado de riesgo. Entre ellas pueden contarse ya 230 lenguas desaparecidas desde 1950.
La guerra, la deportación y la estigmatización son algunas de las causas que amenazan la vida de una lengua, pero también hay motivos menos dramáticos como la mediatización global en las lenguas predominantes, la natural mezcla de las lenguas y los fenómenos migratorios.
Los expertos coinciden, sin embargo, en que un factor muy importante para el refuerzo de una lengua debilitada es crecer con una actitud positiva con respecto a la propia lengua vernácula.
Los Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip 14 febrer 14UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.
trackback , edit post
Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!
NOU VIDEOCLIP..
Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…El que si que us podem avançar es que no serà l’últim videoclip d’aquest any…
Per anar obrint boca us deixem unes imatges de la gravació.
El próximo 16 de febrero, jueves, a las 17 h, en la Sala de Juntas de la Facultad de Filosofía y Letras, el Dr. José Luis Aliaga, compañero del área de Lengua Española, estará con nosotros presentando la conferencia:
La vida sigue igual. La cuestión de las lenguas de Aragón hace un siglo
Las lenguas de Aragón han ocupado un lugar relativamente destacado en el debate social y académico de las últimas décadas. En concreto ha sido objeto de especial controversia el estatuto sociojurídico que debían alcanzar o no las lenguas minoritarias (aragonés y catalán de Aragón). Baste recordar el todavía reciente proceso de tramitación y aprobación de la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón y el anuncio de su reforma cuando apenas ha empezado a desarrollarse. En todo ello no hay una novedad absoluta. Ya en el Aragón de finales del siglo diecinueve y comienzos del veinte, el panorama lingüístico de la región saltó a la palestra en un contexto de revitalización de las lenguas de España no castellanas, propiciado por el Romanticismo. En ese pasado reciente –poco conocido todavía desde el punto de vista historiográfico– la polémica sobre las lenguas de Aragón se nutrió de ideas, creencias, argumentos, prejuicios, etc., que presentan llamativas concomitancias –o quizá no tanto– con muchas de las nociones que han aflorado en el presente más cercano.
Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.