Skip to content

Escaner http://chacortes.files.wordpress.com/2011/09/heraldo.pdf

El corredor mediterrani inclourà Madrid i deixarà fora Alacant – VilaWeb.

Actividatz aragonesas en Barcelona, mosica, teyatro y luenga « Cultura « Arredol.

icipio de la provincia de Teruel, comunidad de Aragón con una extensión de 96,72 km², con la más destacada cadena montañosa del noreste de la provincia turolense. Por su término municipal discurren los tramos altos de ríos como el Matarraña, el Ulldemó o el Algars teniendo junto a bosques, conglomerados y sierras, que conforman paisajes montañosos de gran belleza y espectacularidad que albergan uno de los ecosistemas más variados y mejor conservados de Europa y que deberéis superar durante la carrera si queréis ser auténticos INVENCIBLES.

mitjançantBeceite/Matarraña busca a sus INVENCIBLES, el dia 6 de Noviembre con ETERNALRUNNING con Fisherman’s Friend. | Lagaya.

Educación atura o programa Moncada d’o catalán en a escuela « Columna « Arredol.

Anul·la el programa que portava escriptors a les aules de la Franja

La conselleria d’Ensenyament d’Aragó ha eliminat el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, destinat a reforçar les classes de català a les escoles i instituts de la Franja amb tallers, conferències, exposicions sobre les variants lingüístiques locals de cada zona i les visites als col·legis de la Franja d’escriptors, cantautors i grups de música de tot l’àmbit lingüístic català. El programa funcionava des del curs 2000/01 i la seva anul·lació fulminant, amb el curs ja començat, ha agafat de sorpresa la comunitat educativa de la Franja: la conselleria ho va anunciar divendres per carta al professor que s’encarrega del projecte, i li va anunciar que el programa quedava suspès i que dilluns s’havia d’incorporar a la seva plaça en un institut de Saragossa.

La conselleria d’Ensenyament també ha eliminat el mateix programa per a la llengua aragonesa i al·lega problemes pressupostaris, però les entitats culturals de la Franja hi veuen una confirmació dels seus pitjors auguris un cop el PP va obtenir el govern d’Aragó. “És una barbaritat, el seu cost és mínim però feia molta feina per promocionar i potenciar l’ensenyament de la llengua pròpia a la Franja”, es queixa Julio Moreno, secretari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Moreno recorda que el nou govern aragonès “ha dit que retallarà la llei de llengües, que és una llei tova i insuficient, i ara entren a retallar l’ensenyament del català a les escoles”. La Institució Cultural de Baix Cinca subratlla que el programa ha permès fer 800 activitats i que la seva anul·lació talla un vincle molt important entre l’escola i el medi social de les comarques de la Franja.

A través d’aquest programa han passat per les aules de la Franja els escriptors franjolins Francesc Serés i Mercè Ibarz, el poeta i filòleg mequinensà Hèctor Moret i el poeta de la mateixa vila Marià López Lacasa, i també d’altres punts de l’àmbit lingüístic, com ara Màrius Serra, Carme Riera, Pep Coll, Imma Monsó i Emili Teixidor. Gràcies a un conveni amb la Generalitat els escriptors de la Franja han estat convidats també al programa d’Itineraris de Lectura del Departament d’Ensenyament català
.

A la Franja, el català és assignatura optativa si les AMPA del centre ho demanen, i s’hi fan dues hores a la setmana.

 

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó retalla el català a l’escola.

De noche la fiesta se transforma….

28 octubre: Humberto Vadillo comparecerá en Cortes a petición CHA para explicarse como director general Cultura 

mitjançantTwitter / @CHACortes: 28 octubre: Humberto Vadil ….

 CULTURA Y CREACIÓN EN EL MATARRAÑA, UN ESPECIAL DE BORRADORES POR ANTÓN CASTRO PARA ARAGÓN TELEVISIÓN

 

Plató: Javier Aguirre y el Dúo Recapte

Artistas: Gema Noguera, pintora fallecida en 2008, y Laia Vaquer, fotógrafa.

Escritores: Marta Momblant, dramaturga y narradora, y Andreu Subirats, poeta.

Libreros: Octavio Serret

Músicos: Sofía Asunción Claro, arpista, y Lars Graugaard, flautista y compositor

Borradores emite mañana un programa especial sobre ‘Cultura y creación en el Matarraña’, grabado en Beceite, Calaceite y Valderrobres. El escritor y viajero Javier Aguirre, autor de diversos libros del Matarraña, acude al plató para hablar de sus publicaciones, de varios libros colectivos y los secretos de esa comarca, que se caracteriza por la exuberancia del paisaje, una intensa vida cultural y por el desarrollo del turismo y los espacios con encanto. Aguirre acaba de publicar ‘Remansos. El Matarraña y la tierra alta’, ‘Del Matarraña a Nueva York’ (escrito al alimón con Angélica Morales) y ‘Los follets del Matarranya’.

Arranca el programa el Beceite. Allí, en la Antigua Fábrica Noguera, se realiza un amplio reportaje sobre la pintora Gema Noguera, fallecida en 2008: se reconstruye su trayectoria, su línea de trabajo y su impacto en la zona de la mano de Ersi Samará, la artista griega que trabaja en las salas, Lola Pintado, del Museo Juan Cabré, y de su propia madre Rosa María, que recuerda su vida, la relación con su padre y nos muestra el nogal del jardín donde reposan para siempre sus restos.

Laia Vaquer es una escultora y fotógrafa que trabaja con su cuerpo como si fuera un paisaje: explica su obra, sus influjos, la relación que establece con la naturaleza del Matarraña y la complicidad que tiene con el fotógrafo Hugo Roglan, que es quien le toma las fotos. El librero y editor Octavio Serret, de Valderrobres, siempre quiso ser librero: es un animador cultural imprescindible de la zona, un defensor de la ‘paraula ebrenca’. Recuerda las actividades que se realizan con distintos colectivos, con editores y con sellos editoriales como March Editor especialmente.

La escritora Marta Momblant compagina la literatura en catalán con la dirección escénica: ha montado a Shakespeare y a otros autores en castellano, catalán o inglés. Momblant, desde la orilla del río Matarraña a su paso por Beceite, habla de sus libros: la pieza teatral ‘Fora de temps, fora de lloc’ (Fuera de tiempo, fuera de lugar) y de su novela ‘La venta de l’hereva’ (La venta de la heredera), que recibió el premio Guillem Nicolau y está centrada en la enfermedad de Alzheimer. Otro escritor, Andreu Subirats, un poeta catalán que reside en La Fresneda y que ha traducido a François Villon, habla de su poesía, de la importancia del paisaje en su obra y de sus viajes al Matarraña desde su juventud. Subirats es rapsoda y lee uno de sus textos en la entrada de la Antigua Fábrica Noguera.

El programa visita a dos músicos instalados en Calaceite: la arpista chilena Sofía Asunción Claro, para la que han escrito piezas varios compositores, y el flautista y compositor danés Lars Graugaard, que trabaja en algunas obras que se estrenarán en Nueva York en los próximos meses. Ambos buscan el silencio y la inspiración en esa villa llena de literatura y de historia.

El Dúo Recapte, formado por Mario Sasot (bandurria) y Antoni Bengoechea (rapsoda), interpreta dos temas de Héctor Moret (‘Paisatge’) y ‘La solicitud’ de Desideri Lombarte.

 

[Borradores. Aragón Televisión. Realización: Teresa Lázaro. Ayudante de realización: Yolanda Liesa. Producción: Arantxa Melero. Empresa de producción: CHIP. Redacción: Carlota Muñoz y Ana Catalá Roca. Dirección y presentación: Antón Castro. Se emite los martes, a las 0.55, y se redifunde los sábados a las doce de la mañana.]Serret Bloc.

El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja

El projecte ‘Jesús Moncada’ ha difós peces culturals en català durant una dècada arreu de les escoles franjolines · El nou govern popular ja va anunciar que mutilaria la Llei de Llengües d’Aragó per minimitzar-hi les llengües catalana i aragonesa

Si el nou govern aragonès fruit del pacte PP – PAR que encapçala Luisa Esperanza Rudi ja va anunciar fa dos mesos que retallaria i derogaria molts dels punts de la Llei de Llengües d’Aragó malgrat les mínimes concessions que oferia a català i aragonès (deixa el castellà com a única llengua oficial) ara l’executiu popular tancarà el projecte “Jesús Moncada”, que promocionava el català a les escoles de la Franja de Ponent. Així ho ha confirmat la nova consellera d’Ensenyament del govern d’Aragó, Maria Dolors Serrat, segons comenta Natxo Sorolla al seu blog. El projecte “Jesús Moncada” o “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha” [emprant una denominació amb normativa catalana no reconeguda] era una de les poques formes que hi havia fins ara per difondre peces culturals en català de tota mena als alumnes majoritàriament catalanoparlants de la Franja, ja que en aquest territori el català no hi és oficial i només s’imparteix en alguna assignatura optativa a les zones i localitats on hi ha hagut una important mobilització popular en aquest sentit. Personalitats vinculades al projecte van demanar al govern aragonès una reunió abans del seu tancament però no han rebut cap resposta.

D’aquesta manera queda clausurat el projecte que feia arribar a les escoles franjolines la literatura popular en català, centrada bàsicament en fer arribar als alumnes els autors locals i les seves obres; havien visitat les aules escriptors, cantautors o grups musicals i s’hi havien fet exposicions i tallers culturals en català de tota mena [vegeu-ne un exemple en vídeo]. De la manteixa manera els convenis signats fa anys entre la Generalitat de Catalunya i el govern d’Aragó havien permés que alumnes del Principat “estricte” fronterers amb la Franja gaudissin de la visita dels autors locals franjolins, de la mateixa manera que les escoles de la Franja van rebre escriptors com Emili Teixidor, Maria Barbal, Màrius Serra o Enric Larreula. En total unes 800 activitats en 11 anys, acollides en vora mig centenar d’escoles de tots els nivells i edats.

A part del “Projecte Moncada” el govern popular d’Esperanza Rudi també tancarà el projecte “Luzia Dueso”, una iniciativa equivalent a la zona de parla aragonesa d’Aragó.

Racó Català – El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja.

500 persones acudeixen a la Festa del Tossal del Rei | Comarques Nord.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 23 de setembre de 2011

M’he baixat una magnífica entrevista al lingüista i catedràtic Jesús Tuson (València 1939), per a sentir-la amb calma. En plena polèmica pel tema de la immersió —un model d’èxit contrastat—, escoltar-lo ha estat un bàlsam per a les meues oïdes. Manel Fuentes ha fet la pregunta que tots els catalanoparlants (sobretot els aragonesos) ens fem: El català fa nosa?. La resposta ha estat demolidora i, desgraciadament, encertadíssima: «Hi ha algunes persones […] que si en una habitació solitària, sense ningú que els veiés, tinguessin un botonet i poguessin pitjar-lo amb la conseqüència que la llengua catalana desapareixeria, el pitjarien. Els fa nosa tot allò que no sigui l’unitarisme: un estat, una llengua; un estat, una religió; un estat una llei; un estat, una mentalitat… Hi ha una llarga tradició […] d’unitarisme estatal que diu que és molt més còmode de governar un estat de gent uniformada que un estat amb gent diversa. […] Aquesta gent que pitjaria el botó ha de fer una reflexió: en el món hi ha uns 200 estats, però es mantenen 6.000 llengües. Si volen una llengua per a cada estat i la resta morralla que s’ha de deixar de costat, són responsables de l’eliminació de 5.800 llengües amb els centenars de milions de persones que hi ha al darrera, que la parlen per què és la que han heretat, és la seua, no per a emprenyar. El seu argument és que així el món serà més simple… però 200 llengües encara són massa llengües, per a ells. El que realment voldrien és que tothom parléssim, a tot estirar dues o tres llengües: l’anglès (“quina nosa, això de parlar anglès”), xinès (“què complicat això dels bastonets…”) i la tercera, la seua, perquè ja la tenen apresa: en el fons són uns egoistes.» Si la voleu sentir sencera, aneu a http://www.catradio.cat/audio/563927/

El botonet « L’esmolet.

Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, que l’any 2010 va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants

3/10/2011PrintEmail

|

Comparteix:

Aquesta setmana ha vist la llum el primer diari digital generalista escrit íntegrament en aragonès. El seu nom és Arredol i la seva publicació suposa tota una fita per a una llengua que compta amb uns 10.000 parlants. El nou mitjà aposta per la participació ciutadana, per la creació de continguts per part dels propis usuaris, i per una informació amb una mirada sobre el món, sobre el país i sobre la realitat en general, no només d’Aragó.

Els impulsors del projecte consideren que la creació d’un mitjà de comunicació en llengua aragonesa és un element clau a l’hora de fer de l’aragonès ‘una llengua d’ús normal’. Un dels creadors, el periodista i autor del bloc Purnas, Jorge Romance, explica que el diari neix sense cap aportació econòmica pública ni privada, amb una redacció de tres persones, molta col·laboració externa i l’aprofitament de les tecnologies en línia.

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, òrgan que encara no té el reconeixement explícit del Govern d’Aragó, però que el 2010, després d’una tasca social intensa, va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants i de la majoria d’associacions del sector. Aquestes normes són força més respectuoses que les que hi havia fins aleshores, aprovades l’any 1987, amb la tradició llatina i també amb les formes pròpies aragoneses medievals.

Més informació:

Lloc web d’Arredol

Twitter d’Arredol

 LINGUAMÓN – Casa de les Llengües > Notícies > Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’.


Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau informar-vos del curs de fotografia que es farà a Beseit els propers dies 14, 15 i 16 d’octubre. Trobareu tota la informació a l’enllaç següent:

Curs de fotografia a Beseit, amb la magnífica fotògrafa Rosa Isabel Vázquez

14, 15 i 16 d’octubre

 

http://rosavazquez.wordpress.com/2011/05/09/curso-de-composicion-y-lenguaje-fotografico-en-beceite-teruel/

 

http://aprenentdenatura.blogspot.com/

 

Rebeu moltes salutacions,

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT

Tel. i Fax: 978851521Curso de composición y lenguaje fotográfico en Beceite (Teruel) « El laberinto interior.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja