Les oliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia candidates a premi a Europa | Lo Finestró.

“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any | Josep Bargalló.

 

 

 

La llengua que parlem és clara i forta,

i és dolça si convé, i és falaguera

i és jove com un brot de primavera,

i és vella com l’hivern, i no està morta.

 

 

 

Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions literàries, com ara el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte, el poeta del Matarranya. Nascut el 1937 al Mas del Molinar, del terme de Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya (en les terres que, des d’una visió central dels territoris de la nostra llengua, anomenem la Franja), l’obra de Lombarte no té, sens dubte ni el to ni tampoc la voluntat de la de Vinyoli, però, malgrat que la seva dedicació a la producció literària va ser malauradament breu (bàsicament els darrers deu anys de la seva vida), el seu interès és indiscutible.

Activista cultural, poeta, autor teatral, narrador, historiador, assagista i dibuixant, el gruix de la seva obra, encara, va ser publicat pòstumament. Després d’anys d’una perllongada malaltia, Desideri Lombarte va morir a Barcelona, on residia i on havia treballat de delineant, el  1989.

La seva llengua poètica és popular, la llengua dels pagesos (com ell mateix havia estat en la seva joventut), dels homes i les dones de la seva terra, però conscientment tractada com a material literari. El seu paisatge és el Matarranya i els seu tema central el seu territori. Podríem dir, doncs, que es tracta d’una obra rural, però és més aviat un cant a la gent, a la seva vida quotidiana, als seus anhels, a la seva lluita pel futur, a la seva identitat concreta… Des d’un món urbà potser això és rural, però és tan universal com la ciutat o la multiculturalitat.

Quan no quedarà res,

quan morts els rius blanquejaran les gleres,

eixuts ullals, seques les fenasseres.

Ofegat el caliu

a les dures entranyes de la terra,

quan no plourà ni nevarà a la serra.

Quan ni un arbre hi haurà,

ni cap garba de blat per les garberes,

ni creixerà cap xop per les riberes.

Quan no quedarà res,

només ermes les terres, sec el mar,

quedarà la paraula. Quedar.

És, precisament, la paraula allò que defineix la poesia.  La poesia de l’individu que, com tants altres poetes catalans (també de la seva generació de postguerra), ens parla d’ell mateix. De la seva malatia, en aquest sonet de versos blancs –que repeteix, precisament, “vida” com a paraula final del primer vers dels dos quartets, gairebé un mot-rima:

LA VIDA SE ME’N VA

 

Entre els dits de les mans se m’escola la vida,

i l’abundós ullal s’eixugarà a l’estiu.

La vida se me’n va a costes avall furienta,

mentre, tossut de mi, pujo la costa amunt.

 

L’últim raig de l’ullal, l’últim alè de vida,

l’últim borboll d’amor que a l’estiu brollarà,

no serà per ningú, que es perdrà per la costa

entre motes de jonça i fenasseres seques.

 

A la terra tornat el que ve de la terra,

el que a la terra dec pago amb bona moneda,

amb moneda corrent, corrent costes avall.

 

Si se’l beguere algú l’últim raget de l’aigua,

a la jonça del prat ell pagaria el deute,

que jo, amb l’últim alè, m’ho deixo tot pagat.

 

Poesia d’adagis juganers. Llengua i entorn:

SOROLLA’T I POCA SON

 

SOROLLA’T i poca son,

ja s’ha acabat lo dormir,

espavila’t, que si dorms,

de net no en farem un dit.

 

SOROLLA’T i fes sorolla

i als sords fot-los un bon crit

que si et quedes com un poll,

callat, banyat i arrupit,

encara aniràs al roll,

al roll dels pobres d’esperit.

 

SOROLLA’T i fes camí,

camí de la llibertat,

llibertat de dir o no dir.

I dient la veritat, a la nafra posa el dit.

 

I no parlos per parlar,

si parles, parla amb sentit:

agre, dolç, moll o enfurit.

SOROLLA’T. Si estàs parat,

te quedaràs ensopit.

 

Poesia de la quotidianitat, d’un passat que roman:

Ni llum, ni foc, ni caliu,

ni foc, ni cendra calenta.

Ni un rosegonet de pa

al cul de la panereta.

Ni aigua al cànter i a l’armari,

ni gota d’oli a l’olleta.

Al carrer flors i violes,

i al balcó clavellinera,

i a dins de casa ni un ral,

i a fora la gran fatxenda.

Aparences de cristiana

quan va a missa primera,

i quan vas al de nitet,

i puges la costereta,

a on vas, que no ho sàpiga ningú?

A on vas, que vas tan contenta?

 

Món rural, passat, territori… sí. També ironia i actitud crítica, gens complaent, en aquest altre sonet:

MOROS I CRISTIANS

 

De damunt de la roca miro el pla

i veig atrafegats cristians i moros,

uns porten les espases a la mà,

altres guanyen perquè trumfen els oros.

 

Per un trosset de terra de secà

vendrien a son pare i a sa mare;

per un bocí de pa, si ne’ls faltare,

li treurien la sang a son germà.

 

I per hausir una dona, si convé,

traeixen a l’amic, i satisfets,

amb el cap alt passegen pel carrer.

 

De damunt de la roca els miro i veig

com trafeguen pel pla i per la vall verda,

i s’omplen de misèria i pasten merda.

Per mantenir el record de la seva petjada al Matarranya (d’on sempre es va sentir tot i els anys a Barcelona) i posar en valor la seva obra dins la literatura catalana, diverses entitats de la comarca han convocat l’Any Desideri Lombarte, “l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja”, com diuen els seus convocants. Són: l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori. Podeu trobar les activitats de l’Any al blog Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

 

 

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet

Assaig històric

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja

 

NOTES

• Podeu descarregar-vos bona part d’Ataüllar el món des del Molinar en aquest PDF

• Túrnez& Sessé han musicat poemes de Lombarte en alguns dels seus discos. Aquí en teniu el llistat. Us podeu descarregar-ne una: Ara vindrà

• També han musicat poemes seus Los Draps,Mallacán i Xeic!, entre d’altres.

Moviment Franjolí per la Llengua: Bones festes i Bon any 2015 des del MFLL.

                                            La llengua que parlem és clara i forta,

i és dolça si convé, i és falaguera

i és jove com un brot de primavera,

i és vella com l’hivern, i no està morta.

 

 

Desideri Lombarte

 

 

 

 

 

 

Post blog Josep Mª Bargalló sobre Lombarte

Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.

Natxo Sorolla, uno de los investigadores del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

Natxo Sorolla, uno de los investigadores del Seminario Aragonés de Sociolingüística

• Sábado, 20 Diciembre 2014 00:00
• Escrito por  Nieves Adsuara

Nuevo camión para la recogida de basuras en el Matarraña.

El diseño del centro de ocio del Matarraña se conocerá en febrero.

Una crònica | L’ esmolet.

Diuen allò que a cal ferrer es fa anar cullera de boix. Em passa doncs, que tot i que els meus ulls examinen minuciosament cada Temps de Franja, rarament he fet una crònica. Tinc tan assumit quina és la meua comesa, que no se m’ocorre ficar-me en altres negociats. En descàrrec meu diré que cal acabar la revista a temps, i quan m’arriba ja no hi ha marge per fer res més que ajustar-la, corregir, retocar, dissenyar la coberta i una multitud de petites coses que fan que la cosa quedi com cal. Explico tot això per justificar-me d’esmerçar aquesta columna per fer una minúscula crònica personal sobre la celebració del Ball del Poll el passat 1 de novembre a Torredarques.

El ball l’hem mantingut des de l’any 97, quan vam “recuperar-lo” gràcies a una sèrie de coincidències i a la col·laboració del grup La Birolla. Amb el pas del temps la festa s’havia anat pansint —no és fàcil eixir a ballar tot sol, davant de tothom, per a lluir-te i endur-te el magnífic pollastre de mas. De fet, jo no l’he ballat mai (una càmera fotogràfica és molt útil per amagar-s’hi al darrere). Per això enguany, amb la inestimable ajuda de la Rondalla dels Ports, vam donar un nou i poderós impuls a la tradició. A banda del ball (amb tota la solemnitat i molts valents dansaires, alguns vinguts de lluny), es va fer classe de ball, xerrades, dinar i ‘bureo’, que és com s’anomena a la festa que es feia als masos. Va anar molt bé, amb la participació de gent de totes les edats. Creieu-me si us dic que s’ho van passar millor que amb les actuacions habituals a les festes, és a dir, les orquestres carregades de llums, de decibels i de músiques adotzenades.

Ara cal esperar que la revifada es mantingue els anys a venir. Si no, d’ací una centúria, un grupet de torredarquins hauran de tornar a començar.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 124, gener 2014

Podeu completar aquesta crònica (amb imatges i enllaços) en aquest altre post d’aquest blog

CHA presenta enmiendas por valor de 22 millones para el Bajo Aragón Histórico.

Maella comienza la primera fase de las obras de su nueva biblioteca.

Los hosteleros se interesan por el centro de ocio de Monroyo.

Fa 2 anys que vaig decidir començar esta aventura…sessions a xiquets, a parelles, embarassades, novios, reines, comulgants… tots han passat per davant de la meua càmera de fotos. Dissenys de camisetes, cartells, flyers, targetes de visita… fins i tot he donat nom a projectes d’alguns emprenedors al territori. Estic molt orgullosa de tot el que he aconseguit en estos dos anys, però cal seguir treballant i creixent… gràcies a tots vatres!!

Per això ara, en l’excusa de complir dos anyets, hem pensat de fer algo una mica més gran:

Esteu convidats lo 27 de Desembre al Salón Municipal de Massalió a l’estreno d’un curtmetratge titulat “Ora et Labore”, ambientat en la Inquisició i rodat a les Antigues Presons de Massalió en actors locals. També hi haurà espai pels més menuts en un espectacle de màgia a càrrec de Mark Samaniego i per descomptat, música! Presentació del nou disc “Cerezas” de Ya Babé i per primera volta en acústic, presentant disc “¿Que tramáis modernos?” la banda de rock GEN.

TOS ESPEREM!!!

El Contrato del Río Matarraña debate sobre el futuro del cauce.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística estudiará el impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón

El próximo viernes, 19 de diciembre, la Asociación Aragonesa de Sociología presentará en Zaragoza los nuevos estudios del Seminario Aragonés de Sociolingüística. La jornada comenzará con la presentación del libro “Actas de las comunicaciones del Grupo de Trabajo de Lenguas e Identidades a las II Jornadas Aragonesas de Sociología”, trabajo coordinado por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno.

Las II Jornadas Aragonesas de Sociología, celebradas el pasado mayo, marcaron como su objetivo general estudiar el impacto que la crisis iniciada en el 2008 ha tenido en diversos ámbitos de la sociedad contemporánea en general y la aragonesa en particular. Para ello trabajaron diferentes líneas de investigación: Exclusión y Desigualdad Social, Trabajo y Economía, o Lenguas e Identidades, con la intención de trasladar a la opinión pública aragonesa “diagnósticos y propuestas”.

Durante el verano la actividad de una parte de este grupo de investigadores de la Universidad de Zaragoza no se detuvo, y en julio se celebró el curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, promovido desde el Departamento de Psicología y Sociología y dirigido a “profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas; alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología; profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas; y público en general”.

El acto inaugural de la jornada del Seminario Aragonés de Sociolingüística tendrá lugar en la Institución Fernando el Católico -Diputación de Zaragoza-, y además de la presentación del Libro de Actas de las II Jornadas, por Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, contará con dos ponencias: Josep Espluga explicará las representaciones mediáticas de la prensa aragonesa al aprobarse la Ley de Lenguas de 2013 del PP-PAR, y Ceci Lapresta explicará su estudio sobre lengua e identidad en los dominios del aragonés y el catalán.

Cabe recordar que Asociación Aragonesa de Sociología se define como “una organización de profesionales y estudiosos de la Sociología en Aragón que pretende impulsar el conocimiento de nuestras sociedades para colaborar en la mejora de las condiciones de vida y de trabajo de los ciudadanos”. La Asociación Aragonesa de Sociología tiene una larga historia. Nació en junio de 1976 como una necesidad sentida por los profesionales que entonces dedicaban su tiempo y energía al estudio de la sociedad aragonesa.

“Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario”, explican Natxo Sorolla, profesor en la Universitat Rovira i Virgili y miembro de la Associació Cultural del Matarranya, Josep Espluga, profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona y miembro del Centro de Estudios Literanos, Antonio Eito, profesor en la Universidad de Zaragoza y miembro del Consello d’a Fabla Aragonesa, Ceci Lapresta, profesor en la Universitat de Lleida y socio del Institut d’Estudis del Baix Cinca, Miguel Montañés, profesor en la Universidad de Zaragoza, y Chabier Gimeno, investigador en la Universidad de Zaragoza.

[ara] 

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón ye un país plurilingüe y pluricultural. Y ista realidat cultural implica realidatz socials complexas.

A las sociologas y sociologos aragoneses mos interesa l’efecto que a nuestra sociedat tien sobre as luengas. Procesos que van dende as diferents categorizacions d’os aragoneses por o feito de parlar diferents luengas u variedatz lingüisticas, dica os retes en os que istas luengas son inmersas.

Mos interesa, a la finitiva, a sociolingüistica en un sentiu amplo.

Dende o seminario queremos estar atentos, dende diversas sensibilidatz, a l’impacto d’as politicas publicas en as comunidatz bilingües d’Aragón: a d’o catalán y a de l’aragonés.

Creyemos que ye menister chenerar conoiximiento sobre a situación sociolingüistica d’Aragón, ya que se troba sozmesa de tot a os dreitos regulaus por a lechislación.

Como sociologos, creyemos que tenemos cualcosa que alportar a la sociedat nuestra, pa conseguir que a chestión actual y esdevenidera d’o plurilingüismo reflexe muito más respetuosament a diversidat cultural y lingüistica aragonesa.

Si i yes interesau u interesada, en colaborar con nusatros, u tiens bella propuesta, mete-te en contacto con cualsiquiera d’os miembros d’o Seminario.

[cat]

Seminari Aragonés de Sociolingüística

L’Aragó és un país plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari  volen estar atents, des de diferents sensibilitats, al impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta, entre d’altres, als drets regulats per la legislació.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més  respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col•laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, ficat en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

[cas]

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Aragón es un país plurilingüe y pluricultural. Y esta realidad cultural implica realidades sociales complejas.

A las sociólogas y sociólogos aragoneses nos interesa el efecto que nuestra sociedad tiene sobre las lenguas. Procesos que van desde las diferentes categorizaciones de los aragoneses por el hecho de hablar diferentes lenguas  o variedades lingüísticas, hasta las redes sociales en las que estas lenguas están inmersas.

Nos interesa, en definitiva, la sociolingüística en un sentido amplio.

Desde este seminario queremos estar atentos, desde diversas sensibilidades, al impacto de las políticas públicas en las comunidades bilingües de Aragón: la del catalán y la del aragonés.

Creemos que es necesario generar conocimiento sobre la situación sociolingüística de Aragón, ya que esta se encuentra absolutamente sujeta a los derechos regulados por la legislación.

Como sociólogos, creemos que tenemos algo que aportar a nuestra sociedad, para conseguir que la gestión actual y futura del plurilingüismo refleje mucho más respetuosamente la diversidad cultural y lingüística aragonesa.

Si estás interesado o interesada en colaborar con nosotros o tienes alguna propuesta, ponte en contacto con cualquiera de los miembros del Seminario.

Túrnez & Sesé. Canten “L’Any Desideri Lombarte” a la Festa de les Letres Catalanes.