Skip to content

Archive

Category: Matarranya

La V catalana | Viles i Gents.

Sense descans | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 26 de setembre del 2014) 

Suposo que a tot arreu deu passar igual, però este estiu, a Mont-roig, entre l’1 i el 18 d’agost, l’oferta d’activitats ha segut tan summament diversa i atractiva que no ham tengut ocasió de donar-li treva a l’avorriment.

De l’1 al 13 vam disfrutar del complet programa de la Setmana Cultural, preparat al detall per l’Associació Cultural Sucarrats. A senyalar que el documental “Karim, non stop” va ser presentant pel seu productor, Jesús Bosque; que els tallers de marionetes i d’elaboració de cervesa van ser impartits per Javier Omella i Vicki Fígols; i el de primers auxilis per Alfredo Guarc. Els quatre són socis de l’entitat i van aportar els seus coneixements i la seua experiència de forma altruista. L’interés que van despertar totes les activitats es va traduir en una massiva assistència.

Dintre de la pròpia Setmana, entre l’1 i el 3, vam poder conèixer, ben de prop, la innovadora proposta basada en lo teatre íntim, proper i experimental del “2n Festival Matarranya Íntim”, celebrat al nostre poble amb gran èxit, com ho certifiquen les més de 1.500 entrades venudes i una ocupació mitjana en tots los espectacles d’un 95%. Per a natres, una experiència inoblidable i molt gratificant.

Lo 8 i el 9 es va celebrar la multitudinària festa anual de la Penya Taurina. Una festa que cada any atrau moltíssims aficionats de la contornada.

Lo dia 10, a la iglésia de l’Assumpció, l’organista Jonatan Carbó, va oferir un magistral concert, dintre del “10è Cicle d’Orgue Comarca del Matarranya”, que va comptar amb un selecte auditori.

I entre el 14 i el 18 les Festes Majors, de les que cal destacar, particularment, lo bon pensament que es va tindre de guanyar l’espai de la Placeta per a determinades activitats, com han segut les magnífiques actuacions del grup folklòric de jota “Bajo Aragón”, que incorpore el tambor i el bombo com a nous elements de la rondalla, i del grup de teatre “La Quiquereta” de Pena-roja, que va representar l’obra “Ahí vienen los calatravos”. Una divertida comèdia, molt treballada pels intervinents, que compte amb uns decorats, un vestuari, una caracterització i un atrezzo molt elaborats.
Ja ho veeu. Tot plegat una mica estressant, però molt satisfactori.

José A. Carrégalo Sancho

Clarió | Viles i Gents.

Clarió

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de setembre del 2014)

 

Fa tres anys, davant la discriminació del català a l’escola, han sorgit, venturosament, patriotes aragonesos, pares de família amb infants menuts, que han creat “CLARIÓ. Associació de Pares del Matarranya en defensa del català”, perquè aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana es continue transmetent de pares a fills. Enfront de la desídia i inoperància del Govern, quan no agressió oberta, declaren que volem fomentar l`ús de la llengua materna entre els sagals dins i fora de l’àmbit escolar’. CLARIÓ fa trobades lúdico-culturals –les ALIFARES CLARIÓ ja van per la tercera-, xerrades i tallers de formació per a pares i mestres, ofereixen materials didàctics i de difusió de la llengua …. Tot allò que els nostres governants haurien de fer, i no fan o desfan. Ja sabeu com és de difícil de tirar endavant una faena com la de CLARIÓ, sovint amb la indiferència, quan no animadversió de tants, i per això, i per tot el que fa, CLARIÓ mereix l’ajut de tots els aragonesos que no volem la destrucció del nostre patrimoni. Com tothom sap els nostres governs, tant el comunitari com el central, de sempre treballen per a destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana que parlem a la Franja Oriental. No serveix de res que tinguem una Constitució i un Estatut que estableixen que el català de l’Aragó és un ric patrimoni que cal protegir, fomentar, estudiar … . El Govern actua com si en relació al català de l’Aragó no valguessen les prescripcions constitucionals i estatutàries i persegueix i discrimina la pròpia llengua catalana amb empenta i eficàcia. Els resultats no es fan esperar: l’ús del català de l’Aragó va retrocedint, especialment entre els infants, i en bastants de pobles de manera alarmant. L’escola, una de les més bones institucions per al foment de la llengua pròpia, és també una de les millors per a destruir-la, si es dedica a perseguir-la –com així fa. Encara hi ha mestres d’escola, i no pas pocs malauradament, que entenen que la seva missió es fer desaparèixer tant l’aragonès com el català d’Aragó. Calen més CLARIONS.

Artur Quintana

Viles i Gents | Columnes d’opinió des del Matarranya.

 

Natxo Sorolla

 

Publicat a La Comarca el 10/10/2014

 

Dos economistes nordamericans (Acemoglu i Robinson) han intentat explicar per què alguns països, com Espanya, fan fallida en crear economies avançades. I apunten que el principal problema són les elits extractives, que conformen un sistema de captura de rendes que permet, sense crear riquesa nova, detreure rendes de la majoria de la població en benefici propi. En síntesi: los països en fallida permanent són los que tenen elits que capturen la riquesa que es produix al país, però no la inverteixen en la millora, si no que només se preocupen per conservar el sistema que els manté com a elits. Per tant, eviten la innovació, perquè la democratització els podrie substituir com a elit.

La proposta teòrica em fa pensar en les elits matarranyenques que durant lo segle XVIII, XIX i principis del XX van controlar terres i voluntats als nostres pobles, a base del control dels jornals. Eixos terratinents posseïen grans propietats per l’únic mèrit que havien mostrat a la vida: ser fills d’altres grans propietaris, que a la vegada també tenien com a únic mèrit ser fills d’altres propietaris. I aixina indefinidament. Eixes elits hereditàries també van copar els llocs funcionarials locals perquè eren los únics que es podien permetre el luxe de gastar diners en l’educació dels seus fills. I també van ser els que primer van emigrar per a engrandir la burgesia urbana, exercint professions liberals, comerciants… Este comportament, potser no volgut, va funcionar com un mecanisme extractiu: la riquesa dels jornals dels treballadors locals no va revertir en la creació d’empreses locals innovadores i a l’adaptació de les existents, si no que va ser capital que va acabar emigrant en los seus amos, condemnant una mica més lo nostre futur. Lo concepte també em recorde a la inversió que empresaris i autònoms locals fan actualment sobretot en immòbil fora del territori,fent créixer economies alienes. Però això és tema per a un altre dia.

Com també va ser tema un altre dia la similitud en dos casos que explicàvem: l’elit terratinent de Tamarit que va aturar l’arribada del tren i la modernització, i la decisió de PP, PSOE i PAR de Vall-de-roures contra el Parc Natural al Matarranya. Com és lògic, estes dinàmiques d’aturar la innovació només tenen en compte l’opinió dels propietaris. Los que només tenim jornal, de moment per decret, formem part de la majoria silenciosa.

Dos xarrades geoestratègiques a la Franja: Marcelino i el Dret a decidir | Xarxes socials i llengües.

Ningú mos ha avisat i la Franja pareix que ha pres una posició geoestratègicament important. En qüestió de 95 hores desembarquen Marcelino Iglesias a Favara per a parlar d’Incertesa a la Franja: entre castellans i catalans, nosaltres al mig i Chunta Aragonesista a Fraga per a parlar d’Aragó i el dret a decidir. Dos xarrades que es presenten molt interessants. Sobretot perquè les dos s’han anunciat única i exclusivament en castellà. Potser és premonitori.

Imputados seis exmiembros de la D.O. del Jamón por malversación.

Reabren la farmacia de Peñarroya y DGA podría personarse en la causa.

Matarraña: terra, riu…, ¡y ecofiesta!.

Asociación “Wirberto Delso”.

Ya está confirmado. Un año mas, y ya hemos podido llegar al cuarto, celebraremos nuestro foro de debate. 
Será el sábado 25 de Octubre en Favara. 

Esta año el tema a tratar va a estar relacionado con algo que nos afecta por nuestra situación geográfica, por la localización de Favara en la franja oriental de nuestra comunidad y limítrofe a Cataluña. La cuestión va a ser tratar y debatir sobre como le puede afectar a nuestro pueblo y cuales podrían ser las consecuencias de una posible independencia de Cataluña. 

Con el titulo: INCERTIDUMBRE EN LA FRANJA. “Entre castellanos y catalanes…nosotros en medio”

Se va a contar con las ponencias de:

D. José Bada Panillo. Natural de Favara, en la franja de Zaragoza. Dr. en Teología por la Universidad de Munich y Lic. en Filosofía por la de Valencia. Ha sido profesor de Teología en Deusto y de Filosofía en Zaragoza. Consejero de Educación y Cultura de la Comunidad Autónoma de Aragón entre los años 1983 y 1987 y presidente del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

Y, D. Marcelino Iglesias Ricou. Natural de Bonansa, en la franja de Huesca. Su dilatada carrera política, – diputado en las Cortes de Aragón, presidente de la Comunidad Autónoma de Aragón entre los años 1999 y 2011, senador en la cámara del senado de Madrid – , le convierte sin lugar dudas en el político más relevante y autorizado de Aragón.

El acto empezara a las 20:00 y se realizará en el cine municipal. 

Os adjuntamos el programa.

Para poder organizar el acto adecuadamente, incluido el alojamiento, os pedimos que os pongáis en contacto con la asociación a través del correo electrónico o al teléfono 976 63 51 54.

Un saludo para todos.

Os esperamos¡¡¡

(2) FesTA Festival Torredarques – Torre de Arcas ha… – FesTA Festival Torredarques – Torre de Arcas.

 

Una empresaria quiere convertir la Torre del Marqués en un hotel de cinco estrellas – Diario de Teruel.

Medio Ambiente entregará a Aguaviva su informe de aliviaderos.

 

El Ministerio de Medio Ambiente entregará al Ayuntamiento de Aguaviva el proyecto que recoge la viabilidad de construir aliviaderos en el embalse de Calanda. Se trata de un informe que hace años aprobó el Gobierno Central pero que nunca llegó a llevarse a efecto. Este y el de volver a reunirse fueron los dos compromisos que adquirió el Ministerio en un encuentro este jueves.

El antiguo proyecto que planteaba aliviaderos en el embalse de Calanda volvió a desenterrarse hace más de un año cuando la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) planteó la intención de construir una presa en el río Bergantes para prevenir posibles avenidas de agua. En el informe redactado por la Fundación Nueva Cultura del Agua se apuesta por los aliviaderos como posibles alternativas a la presa y se puso de manifiesto la existencia de un informe.

Entregar el documento es uno de los compromisos que adquirió el Ministerio de Medio Ambiente ayer en una reunión en Madrid con el consistorio y la CHE a los que se emplazó a una nueva cita antes de final de año. El encuentro de ayer se concibió como un debate, una especie de continuación del Foro Técnico celebrado en febrero en Alcañiz y que contó con la participación de todas las partes implicadas.

La reunión se prolongó durante tres horas y la Directora General del Agua, Liana Ardiles, escuchó las posturas de Aguaviva y de la CHE. El consistorio estuvo acompañado por miembros de la plataforma vecinal El Bergantes No Se Toca y la participaron de varios expertos. Intervino el catedrático y precursor de la Fundación Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo; el profesor de Derecho Ambiental europeo, Abel Lacalle; el catedrático de Ingeniería Hidráulica de la Universidad Politécnica de Cataluña, Juan Pedro Martín y el hidrólogo José Javier Gracia.

En la misma mesa se sentaron técnicos del Ministerio y de la Confederación.

«Les hemos solicitado el informe de los aliviaderos porque desde el principio la CHE desestimó esta actuación. Lo hemos pedido para poder verlo y sacar nuestras conclusiones», dijo la concejal socialista de Aguaviva, Rosa Clemente. La construcción de aliviaderos es la principal alternativa que proponen los ‘berganteros’ y una opción que la Confederación no considera viable por ser el embalse de Calanda una pieza débil.

En el Foro de Alcañiz los expertos ajenos a la CHE no negaron la «vulnerabilidad de Calanda» pero sí eliminaron «el miedo que gira a su alrededor». Indicaron que el Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX (Ministerio de Medio Ambiente) elaboró hace años un modelo de nuevos aliviaderos para el embalse, «e incluso construyó una gran maqueta para hacer ensayos». Posteriormente se elaboró un proyecto con variaciones respecto a lo hecho anteriormente (aliviadero de ‘laberinto’). «Están proyectados pero ignorados por la Administración», dijeron. Si se desestiman los aliviaderos, en la Nueva Cultura del Agua los expertos demostraron la posibilidad de combinar el recrecimiento de Calanda y la redimensión de los mismos.

Nueva reunión
El encuentro de este jueves es el resultado del primero celebrado el 10 de septiembre. El Ayuntamiento de Aguaviva fue recibido por el Secretario de Estado tras una petición municipal. Aguaviva expuso su postura y se le emplazó a una nueva cita junto al resto de implicados.

«Se agradece el compromiso y que lo cumplan», dijo Clemente. Antes de que finalice el año volverán a ser llamados para continuar analizando la situación aunque por sectores (impacto económico, social,…). El proyecto de la CHE se encuentra en el Ministerio pendiente de que la construcción de la presa reciba la Declaración de Impacto Ambiental. También están las alternativas de la Fundación y por ello continuarán los debates. «Se han comprometido a hacer especial hincapié en el apartado medioambiental. Cuánto más tiempo inviertan en ello, mejor porque hay zonas LIC y ZEPA», comentó.

Sancionado el Ayuntamiento de La Fresneda por una “matanza del cerdo”.

Caminada de “germanor” de l’Associació Cultural Sucarrats | Lo Finestró.

 

La caminada tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre, segons programa que podeu llegir tot seguit.

Camins de Germanor

Usos lingüístics a la Franja, Catalunya i Mallorca + Aprenentage del català per les xarxes dels marroquins | Xarxes socials i llengües.

 

Ja és accessible en línia la publicació Noves immigracions i llengües, que sorgeix de les Jornades CLUB de la UB. Hi podreu trobar diferents articles, en dos dels quals hi participo.

En el primer trobareu una comparació so0bre els usos lingüístics d’alumnat de diferents àrees territorials, i veureu que la baixíssima competència en català dels alumnes fills d’immigrants de la Franja és un molt cas singular.

Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja

En el segon article observareu quines són les vies per les que els jóvens marroquins de Catalunya aprenen el català, entre les que destaca la presència de la llengua a les seues xarxes socials.

F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya

Més informació… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”.

Ja podeu descarregar-vos el volum:

Vila, F. Xavier i Eulàlia Salvat (ed.). 2013. Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR Editorial.
Tal com dèiem en presentar-lo,“El volum recull una col·lecció d’articles d’investigadors majoritàriament joves centrats en l’anàlisi sociolingüística de la darrera onada immigratòria al nostre país. Els articles exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l’àrea de Barcelona… Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l’anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d’acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d’origen forà escolaritzats a Catalunya.”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja