La Franja

Pujada al Tossal del Rei | Lo Finestró.

El passat diumenge 16 va tenir lloc la pujada al Tossal del Rei amb motiu de la Renovació de la Flama de la Llengua, organitzada enguany per les entitats excursionistes de Reus. El dia, que no acompanyà gaire, no va poder amb la il·lussió dels reunits. L’acte constituí una defensa ferma de la llengua catalana contra els atacs sistemàtics del govern, a través d’iniciatives com l’infame “lapao”, la supressió de Canal 9, el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, els retalls humiliants en l’ensenyament i un insuportable etcètera, tal com han informat els participants.

La Mare de Déu de la Font acull la declaració de l’Any Desideri Lombarte | Comarques Nord.

La Mare de Déu de la Font acull la declaració de l’Any Desideri Lombarte

La Mare de Déu de la Font de Pena-roja va acollir la tarde del dissabte la declaració de l’Any Desideri Lombarte. Enguany es commemoren 25 anys de la desaparició de l’emblemàtic i prolífic investigador i escriptor pena-rogí. I per a recordar la seua figura i la seua obra, Pena-roja té previst organitzar un munt d’activitats al llarg d’este 2014, un programa que s’allargarà fins al pròxim 3 d’octubre. Un Any Desideri Lombarte que es va obrir dissabte amb un petit acte que es va complementar amb l’apertura de l’exposició ‘Quan érem emigrants’ del fotògraf de Queretes Tomàs Riva amb poemes d’en Desideri. El grup de frontera Temps al Temps van ser els encarregats de tancar esta inauguració, interpretant alguns dels poemes que han musicalitzat en el seu treball ‘Ratets’. El punt de partida d’este Any Desideri Lombarte va ser seguit per una 80ena de persones. Va ser presidit per l’alcalde de Pena-roja i president de Comarca, Francisco Esteve, el membre de l’Associació de Jóvens de Pena-roja, Rubén Lombarte, i el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró.

En el marc d’esta declaració, el president de l’Associació Cultural del Matarranya va considerar que “aquest homenatge l’hem de fer molt ben fet i al llarg del temps. En Desideri va suposar el començament de la normalització de la llengua escrita a la terra. Això fa que no es pugui dir mai més que el català del Matarranya no es pot escriure”. Des de l’Associació Cultural del Matarranya van recordar també que enguany portaran la 25ena Trobada Cultural del Matarranya, “una edició especial”, a la vila de Pena-roja. Des de l’Associació de Jóvens de Pena-roja, Rubén Lombarte va valorar de Desideri Lombarte “la restauració de les nostres paraules, d’aquelles que s’arreceren a la vora del foc i que, lamentablement, generació rere generació se’n van per la xumenera com el vapor del topí de l’aigua calenta”. Mentrestant, l’alcalde de Pena-roja va defensar que en Desideri va ser “un pena-rogí molt important. Un pena-rogí que va ser el primer que va estudiar i donar a conèixer la història d’este poble. Un pena-rogí que sempre va defensar la cultura, la llengua”, i “a qui no vam poder aprofitar suficient”.

L’acte de dissabte va ser un tastet del que anirem trobant enguany a Pena-roja. Des de l’Associació de Jóvens van explicar a la inauguració de l’Any Desideri Lombarte que hi haurà diverses propostes culturals, com ara rutes literàries, edició de samarretes, presentacions de llibres, exposicions fotogràfiques, recitals musicals i inclús algun congrés filològic. Des de l’Associació Cultural del Matarranya van concretar que la 25 Trobada Cultural es farà a Pena-roja, prevista per a finals de juny, i que entre altres està prevista també alguna actuació musical de renom. Tampoc faltaran propostes que arriben des de Comarca del Matarranya, que portarà el Quedaran les Paraules per Sant Jordi a Pena-roja. L’Associació Cultural Tastavins també col·laborarà en el 2014 tan especial que vol acollir Pena-roja, com la pròpia agrupació La Quiquereta, qui vol fer l’única obra teatral d’en Desideri Lombarte encara inèdita. L’Any Desideri Lombarte també eixirà del Matarranya. Sense anar més lluny, el pròxim dijous 6 de març, Túrnez & Sesé rendiran homenatge a en Desideri al BarnaSants.

Una roella al cor, flor roja com la sang | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Rastre no dixaré,
rastre no vull dixar:
los ossos per al foc,
la cendra pels bancals.
Ni rastre del meu pas,
ni rastre ni senyal.
I tot quedarà igual
per a sempre més mai.

N’has deixat. I ben llarg…

Hi ha poques paraules per a descriure l’experiència viscuda dissabte. La més correcta seria emoció. L’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja, un enclavament declarat Patrimoni Mundial, va acollir la tarde del 15 de febrer la inauguració de l’Any Desideri Lombarte. Va ser un acte carregat d’emocions, i en el qual van participar veïns del Matarranya en general i de Pena-roja en particular, així com familiars i amics íntims de l’homenatjat. Un acte que obre aquest 2014 tan especial, un any que omplirà d’actes i esdeveniments culturals la comarca del Matarranya. El punt de partida es va viure dissabte a la tarde mitjançant la declaració de l’Any Desideri Lombarte, que va estar presidit per l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró, i el membre de l’Associació dels Jóvens de Pena-roja, Rubén Lombarte. L’acte es va obrir a les sis i mitja de la tarde en un entorn envejable, com és la Mare de Déu de la Font.

En el marc d’esta declaració, Baró va considerar que “aquest homenatge l’hem de fer molt ben fet i al llarg del temps. En Desideri va suposar el començament de la normalització de la llengua escrita al territori”, cosa que fa que “ja no es pugui dir mai més que el català del Matarranya no es pugui escriure”. Per això, des de l’Associació Cultural del Matarranya “no podíem fer altra cosa que fer aquest homenatge”, recordar “una persona que va dignificar la nostra llengua”. Mentrestant, Esteve va defensar que Desideri “va ser un pena-rogí molt important. Un pena-rogí que va ser, un poc, el primer que va estudiar i donar a conèixer la història d’este poble. Un pena-rogí que sempre havia defensat la cultura, la llengua, la manera de ser d’este poble”. Des dels joves, Lombarte va valorar d’en Desideri “la restauració de les nostres paraules, aquelles que s’arreceren a la vora del foc i que, lamentablement, generació rere generació se’n van per la xumenera com el vapor del topí de l’aigua calenta”.

La declaració de l’Any Desideri Lombarte es va complementar amb l’apertura de l’exposició ‘Quan érem emigrants’, del fotògraf de Queretes Tomàs Riva, amb poemes del Desideri Lombarte. Els Temps al Temps d’Arenys de Lledó i Horta de Sant Joan van tancar l’acte amb una actuació d’uns 25 minuts on van musicalitzar poemes d’en Desideri Lombarte. Una 80ena de persones van assistir a la inauguració de l’Any Desideri Lombarte, que es complementarà al llarg d’este 2014 amb un munt d’activitats culturals. Des de l’Associació de Jóvens de Pena-roja van concretar que al llarg d’este 2014 es faran rutes literàries, presentacions de llibres, edició de samarretes, exposicions, així com colònies d’estiu per als xiquets associades a la figura d’en Desideri. Comarca del Matarranya també ha anunciat que farà el Quedaran les Paraules a Pena-roja coincidint amb esta declaració, mentre que l’Associació Cultural del Matarranya portarà la seua 25ena Trobada a Pena-roja.

Túrnez & Sesé al Barnasants.
Canten “L’any Desideri Lombarte”
Dijous 6 de Març a les 20’00h — a Centre Cultural Albareda.

Any Desideri Lombarte

Facebook.

Inauguració de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

Inauguració de l’Any Desideri Lombarte

El conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins va acollir la tarda del dissabte 15 de febrer la inauguració oficial de l’Any Desideri Lombarte. A l’espectacular església gòtica es va presentar l’acte on va estar present el president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Pena-roja Francisco Esteve que va obrir la convocatòria mostrant la satisfacció de l’homenatge al personatge més singular de la vila i recordà als assistents alguns dels actes previstos per projectar l’escriptor pena-rogí i la necessària implicació de les entidats. Ruben Lombarte, en representació de l’Associació de Jóvens de la vila, protagonista de la convocatòria, forma part de la generació que només han tingut l’oportunitat de conèixer Lombarte a través de la seua obra i que, a través de la mateixa, han arribat a estimar la pròpia llengua. Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, destacà l’encert del personatge en valorar el  seu parlar mitjançant l’escriptura. Escriure allò que expresem és essencial per conservar i promocionar la nostra cultura.

Acabats els parlaments s’inaugurà l’exposició del fotògraf queretà Tomàs Riva Muñoz “Quan érem emigrants” dins del recinte gòtic de la Mare de Déu. És tracta d’una exposició que incorpora poemes de Desideri Lombarte. La mostra recull imatges de les  dècades dels 60 als 70 que parlen de l’emigració i de la gent que habita les nostres viles a través de la càmera del que retorna al territori d’on ha hagut de marxar per buscar un millor futur. Desideri i Tomàs coincideixen en  molts aspectes, sobretot, en la seua visió de la gent del territori i per això imatge i text es complementen.

Més tard, en el claustre exterior hi va haver l’actuació del grup Temps al temps que interpretaren uns poemes de l’escriptor pena-rogí i que ells han recreat musicalment amb gran encert. Més d’un centenar de persones de Pena-roja i d’altres viles veïnes van voler acompanyar esta primera convocatòria en homenatge a Desideri Lombarte.

Facebook

Estudian en Navarra la viabilidad de la planta de biogás de Peñarroya.

Mont-roig

Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

JOAQUÍN CARBONELL 13/02/2014

–¿Qué es Temps de Franja?

–Una revista mensual para hablar de unos territorios desarticulados, que solo se unen por el punto común de la lengua, de los que hablamos catalán.

–¿Catalán? ¿No habíamos quedado en que era Lapao?

–Lapao son las siglas de la definición, pero es catalán. En realidad ni siquiera lo concreta la DGA. Pero nosotros aquí lo tenemos claro. Es un patrimonio propiedad de todos, más importante incluso que el patrimonio físico, porque en este caso pertenece a todo el mundo.

–¿Tienen dificultades por hablar así?

–Tenemos dificultades. Nos han eliminado las suscripciones que había para las bibliotecas de la Franja y la poca ayuda que teníamos.

–Su radio de acción son cuatro comarcas aragonesas.

–Eso es; el Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorza y la Llitera, comarcas fronterizas con una lengua común. La idea brotó de Josep Galán, de Fraga, que ya falleció, y que se empeñó en 2000 en enredarnos con la creación de esta revista, un órgano para expresar lo que sentimos en todos los aspectos. Es la única revista aragonesa que se edita íntegramente en catalán.

–¿Qué tirada hacen?

–Tiramos 1.000 ejemplares que se distribuyen en las cuatro comarcas, así como a un buen número de suscriptores; otra cantidad va a Barcelona, Valencia, zonas donde viven algunos de estos aragoneses.

–¿Con alguna condición?

–Ninguna, nos alimentamos de artículos de opinión de nuestros colaboradores y de noticias culturales de la Franja.

–¿Se sienten frustrados, dejados de la mano de Zaragoza?

–Pues, sí, pero esto es exclusivo de todos los territorios fronterizos, donde en este caso nos sentimos muy aragoneses; somos bisagra, porque estamos en contacto muy directo con la zona catalana o valenciana.

–Ahora van a caminar juntas tres comarcas distintas.

–Es así; se ha hecho un convenio para promocionar tres territorios como son Matarranya, Morella y Gandesa; eso es muy importante, porque nos une la lengua y podemos ofrecer una ruta muy atractiva.

–Por contra, no sé si les molesta que desde Cataluña se hable de cosas como la corona Catalanoaragonesa.

–Eso son pequeñas anécdotas que no tienen ninguna trascendencia en Cataluña. Sin duda cada uno piensa lo que quiere, pero desde Aragón se pinta la cosa como si mañana fueran a invadirnos los catalanes. Y no.

(1) Encuentro de escaladores ROQUES DEL MASMUT.

(2) Fotos de la publicació de Marc Blasco Marti a… – Marc Blasco Marti.

Els lladres roben en més d’una dotzena de magatzems de Calaceit | Comarques Nord.

Peñarroya marca el inicio oficial del Año de Desideri Lombarte – Diario de Teruel.

Figura pegada a la tierra Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Miguel Ángel Artigas Gracia Teruel 13/02/2014 Vota  Resultado 1 votos Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Con motivo de la efeméride la Asociación Cultural del Matarraña, la Asociación de Jóvenes de Peñarroya, la Asociación Cultural de Tastavins y la Comarca del Matarraña celebrarán numerosos actos en honor al autor a lo largo de todo el 2014. El primero de ellos tendrá lugar este mismo sábado, en la ermita de la Virgen de la Fuente de Peñarroya. Los organizadores presentarán el proyecto y se reinagurará la histórica exposición fotográfica del cretense Tomàs Riva, Quan érem emigrants, con textos de Desideri Lombarte. En ella pueden verse numerosas imágenes del éxodo de las zonas rurales turolenses, preferentemente a Barcelona. Tras el acto protocolario, le llegará el turno a la música, con un concierto a cargo de Temps al temps, que entre otros trabajos han puesto música a varios poemas de Desideri Lombarte. Figura pegada a la tierra Desideri Lombarte es uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia de Teruel. Nacido en el Mas del Molinar, en Peñarroya, el 7 de febrero de 1937, marchó a los 19 años a Barcelona ante la dificultad de sobrevivir en el campo, aunque su mente nunca abandonó la tierra que lo vio crecer, que amó profundamente yq eu inspiró buena parte de su obra literaria. A finales de los años 70 tuvo que dejar su trabajo como aparejador por motivos de salud, y consagró su tiempo a su familia –se había casado con otra Peñarroyina– y a escribir. En solo nueve años, los que van desde 1980 hasta 1989, año de su muerte, escribió una prolija obra –parte de la cual fue publicada a título póstumo– que incluye seis libros de poesía, una obra de teatro, dos novelas y dos trabajos de investigación sobre su Peñarroya natal y su lengua;?600 anys de toponímia a la Vila de Pena-roja?(1990) y Pena-roja. Una vila de frontera?(1999). Sus primeros escritos aparecieron durante los primeros años 80 en revistas como Andalán, Rolde, Gaceta del Matarraña, Desperta Ferro!, Sorrolla”t, La Comarca, Boltenín Interior de Onomástica y Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. En 1987 publicó en la Colección Pan de Casa de la DGA dos obras, Peñarroya y Vallibona, pueblos hermanos (teatro) y Romances de rincón de fuego y Poemas de vida y muerte (poesía). Desideri Lombarte ya no publicaría más libros en vida, pero años más tarde la Asocación Cultural del Matarraña, de la que fue confundador, y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca publicaron através de la Colección Lo Trull, Cuadernos de la Glera y Cuadernos del Risco la mayor parte de su legado escrito. Numerosos actos Entre las acciones que se llevarán a cabo para celebrar el Año de Desiderio Lombarte, destacan varias actuaciones musicales, dos especiales que serán editados por la revista Tiempo de Franja, una presentación oficial de la novela de Lombarte Las aventuras del sastre Roc d”arca, el encuentro que se celebrará este sábado en Peñarroya de Tastavins, así como la lectura poética de la fiesta de Sant Jordi en el Matarraña y las jornadas de lectura del 15 de agosto de Belmonte de San José, que se dedicarán al poeta matarrañense. Además, se está estudiando realizar una presentación itinerante del poeta en varias escuelas de la Franja, y si se encuentra financiación la Asociación Cultural del Matarraña podría reeditar el libro Ataüllar el món des del Molinar, agotado desde hacer varios años.