La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Matarranya
Les precipitacions de les últimes hores poden ser molt bones per a un turisme de tardor cada vegada més consolidat al Matarranya. El nostre territori és destí de turisme micològic, de gent aficionada als bolets que aprofite l’estada per a conèixer els pobles, la natura i la gastronomia, i compaginar això amb les eixides al monte. Són moltes les persones arribades des de Barcelona, València i Saragossa que compaginen les visites turístiques amb activitats micològiques, sobretot a partir de les Festes del Pilar i de la segona quinzena d’octubre, que és quan s’inicie la campanya forta de bolets al territori.
Javier Moragrega és president de l’Associació d’Empresaris del Matarranya i explique que setembre és un bon mes per al turisme. “Encara es pot gaudir del nostre paisatge i de les nostres excursions. Encara hi ha gent que té vacances. I a l’octubre es treballe bé els caps de setmana. Tenim la Mare de Déu del Pilar i els bolets”. Moragrega afegeix que “el turisme micològic estire moltíssim. És un micro-segment molt gran que cada vegada té més tirada”. A més, “programes de televisió com ‘Caçadors de Bolets’ a TV3 han apostat fort i donen a conèixer un recurs que és molt bo”.
El president dels empresaris va més enllà, i creu que si el Matarranya té un recurs com el bolet que està tan valorat, n’ha de traure profit. “Hi ha llocs on comencen a acotar. Tenim els casos del Maestrat o Albarracín”, que ja ho fan. Moragrega considere que si “els bolets són un gran recurs, el territori li ha de traure valor. Igual quan natres anem a les ciutats i hem de pagar per aparcar, per què no fer un coto de bolets? Això suposaria un impacte econòmic que pot arribar a ser simbòlic”, diu. Per ara, que plogui de valent, que serà bo per a la campanya micològica.
. ‘Dia dels Bolets’, parada obligada
Arturo Queral és dels ‘Amics dels Bolets’, entitat encarregada, amb la col·laboració de l’ajuntament de Beseit i associacions del municipi, de fer el ‘Dia dels Bolets’, una de les festes de tardor més boniques del Matarranya. Queral diu que la campanya dels bolets “a la nostra zona comence de meitats octubre per avant”, i que el ‘Dia dels Bolets’ s’ha consolidat com una festa de molta fidelitat. Enguany serà els dies 26 i 27 d’octubre. El rovelló és la varietat estrella de la terra, un bolet que “enguany potser coste trobar-lo. Però d’aquí a la festa crec que en trobarem, i bastants”.
Els primers bolets en trobar són rovellons, crueldes, bitxacs i mataparents, passant pels bolets de bestiar i els cabrits, i tancant amb bateons i boletes. “Estos bolets són els que més coneixem al territori”, reconeix Queral. Tenim varietats que “a vegades no les arrepleguem per desconeixement o perquè no les sabem guisar. I d’aquí la importància de les Jornades Micològiques”, concrete el membre de ‘Amics dels Bolets’. A l’hora de recollir-los és molt important una explotació sostenible, com també el respecte amb els bolets i el monte.
En relació al comportament de la gent, Arturo Queral recalque que “natres anem bastant al monte i la gent del territori està molt conscienciada. No destrosse el monte, no xafe espècies o les deixe tirades al monte”. I en relació a les regulacions de coto implantades al Maestrat o a la província d’Osca, el membre de ‘Amics dels Bolets’ creu que quan es cree una figura així “s’ha de comptar amb propietaris i associacions micològiques, amb la realitat del territori”. Al Maestrat van crear la figura per la massificació de boletaires. “Al Matarranya no hem arribat a esta massificació ni a les males pràctiques”, sentencie.
Twitter / natxosorolla: Avui fa 24 anys que va morir ….
Natxo Sorolla
Avui fa 24 anys que va morir Desideri Lombarte. La mort: “Ara vindrà un bon temps dolç i suau” http://www.youtube.com/watch?v=lcN2NJ4RSYI … (3/10/1989)
Lo Raconet Calaceite El @natxosorolla m’ha fet recordar paraules de Desideri Lombarte sobre l’estimada terra del #matarranYA… http://fb.me/2rpOHdTru
Anchel Otín
@natxosorolla Gran, gran. Per la seva carrera autodidacta, un altre Miguel Hernández que vam tenir als PPCC.
La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña
oct. 3La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña.
El desdoblamiento de la N-232 en algunos de sus tramos y las balsas del Matarraña son las cuestiones que ayer se trataron en la Comisión Bilateral Aragón – Estado y que afectan al territorio. El portavoz de la Comisión, José Ángel Biel destacó que se realizará una encomienda de gestión para acelerar el desdoblamiento de la N-232 pero únicamente en el tramo Mallén-Figueruelas, y no en el que va de Azaila a Morella.
La Comisión Bilateral Aragón-Estado acordó iniciar las gestiones de una nueva fórmula de gestión que acelere el desdoblamiento de la N-232. El acuerdo, indica la voluntad de ambas Administraciones de llevar a cabo las actuaciones precisas para desdoblar esta carretera transformándola en la autovía A-68 en los tramos Figueruelas-Gallur y Gallur-Mallén. Así, Fomento y el Ejecutivo autónomo han decidido avanzar en la definición de proyecto, las actuaciones y el análisis de las distintas fórmulas de gestión entre las que se contempla la encomienda de gestión, tal y como estable el artículo 88 del Estatuto de Autonomía de Aragón que según el co-presidente de la Comisión Bilateral, José Angel Biel, posibilita que “obras de interés general puedan ser ejecutadas por el Gobierno de Aragón y financiadas por el Gobierno de España”.
Balsas laterales del Matarraña
En el encuentro se ha consideró declarar Obras de Interés General la balsa de Monroyo y los embalses de Comellares y Peñarroya de Tastavins, ubicados en la Comarca del Matarraña. El objetivo, regular hasta 3 Hm3 en la cuenca alta del río Tastavins, lo que permitirá abastecimientos, almacenamiento de agua disponible para su uso contra incendios, garantizar regadíos y facilitar el desarrollo ganadero para favorecer el empleo y el arraigo en la zona de influencia. Con el fin de llevar a cabo las actuaciones necesarias, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la DGA han pactado colaborar de manera conjunta en la definición de los proyectos y actuaciones así como a analizar las distintas fórmulas de gestión. Todo ello, con el objetivo de agilizar la ejecución de estas obras.
Además de Biel, La vicepresidenta del Gobierno de España, Soraya Sáenz de Santamaría, participaron en el encuentro los consejeros de Hacienda y Administración Pública, José Luis Saz, y de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Modesto Lobón, el director general de Desarrollo Estatutario del Ejecutivo, José María Bescós, y el vocal de la Comisión, Manuel Pizarro.
Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? | Xarxes socials i llengües.
L’any 2013 s’aprova a Aragó la II Llei de Llengües per part del PP i del PAR. Molts la denominen com la Llei de NO-Llengües, perquè a pesar que el text de la Llei es reitera a protegir les llengües de la Franja i de l’Alt Aragó, en tota la Llei no apareix cap nom per a les llengües. De fet, lo text permet qualsevol denominació, entre elles, la de català i la d’aragonès, denominació històrica, científica i que encara conserva la Llei de Patrimoni Cultural (1999) a l’article 2. Però comparant Lleis, es pot saber que precisament és com NO se’ls vol denominar. Perquè a la I Llei de llengües d’Aragó (2009) se’ls denominava català i aragonès. I la II Llei de llengües exclou estes denominacions conscientment.
I és aquí a on naix lo LAPAO. La intenció de la majoria parlamentària aragonesa per arraconar les denominacions acadèmiques no ho té fàcil. Perquè l’única denominació unitària per al català és la de l’orienaragonès inventada pels blaveros més radicals al voltant de l’any 2000. I el PP-PAR no es podria trobar a gust entre grups radicals associats amb actes de l’extremadreta. Així que en l’únic punt de la Llei en què es posa nom a les reiterades llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (Article 5), reben el nom de lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma i lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, ambdós amb les seues corresponents modalidades lingüísticas, també . Evidentment, les noves denominacions no podien tenir recorregut, i socialment van arrelar les sigles: LAPAO i LAPAPYP. Que, per cert, no van ser inventades pels pèrfids catalans. De fet, unes setmanes abans ja hi havia una altra proposta, que tampoc era catalana.
A tot això, lo Govern d’Aragó es va veure aïllat, perquè no va medir bé la seua capacitat de controlar el nivell d’irracionalitat que es pot permetre. Ni l’Heraldo va eixir a donar base ideològica a la bèstia. I una vegada que ha començat lo curs, és quan toca fer política. Partim del fet que ni el PP ni el PAR creuen realment que el que se sent als carrers de la Franja no és català (Postureo LAPAO, riau riau!). Però en la política del dia a dia, la Consellera Serrat, ha fet passos que fins ara no havia donat: ha afirmat oficialment que a la Franja no es parla català (16/9/2013).
Recopilem: es fa una Llei on les llengües poden rebre qualsevol nom, fins i tot el de català i aragonès. Però la Consellera declara oficialment que el català no és una llengua pròpia d’Aragó (i per tant, los catalanoparlants són al·lòctons). Creieu que la irracionalitat pot arribar fins este punt? Doncs no. Pot anar més enllà. Perquè pot afirmar tot seguit que a la Franja es parla la llengua aragonesa. Al més pur estil del blaverisme radical.
Per tant, ja tenim resposta a la pregunta inicial: Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? NO. A la Franja es parla la llengua aragonesa. I queda així la cosa? Doncs tampoc. És pot anar més lluny? Sí. Bastant més. Fins on? Fins dir diego on s’ha dit digo, i contradir tot allò que s’ha dit oficialment. Segons la mateixa Consellera Serrat, a la Franja s’impartien classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. Cercle tancat. No se li volia dir català, se li posava una denominació que podia incorporar el català, per a finalment declarar que no era català, i que de fet, era la llengua aragonesa, per a acabar fent classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. I finalment, lo Govern d’Aragó continua signant lo conveni en Catalunya per a fer classes de català. Tot correcte!
I ara sí! Ja podem respondre a la pregunta inicial. Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? No se sap. Ni s’espera saber-ho. Perquè la política lingüística del PP i del PAR és, sobretot, de postureo LAPAO, riau, riau.
Documents i imatges via @CHACortes
Ramón Segura, eclesiástico de Peñarroya, protagoniza un proyecto de investigación.
Francisco Javier Ramón Solans, Doctor en Historia por la Universidad de Zaragoza y en Études Hispaniques por la Universidad de Paris VIII va a realizar un proyecto de investigación sobre Ramón Segura, un eclesiástico de Peñarroya de Tastavins y párroco de Valdealgorfa que estuvo al servicio de José I.
Financiado por el Instituto de Estudios Turolenses, el proyecto ha obtenido la puntuación más alta de los proyectos presentados que recibirán ayudas en 2013. El proyecto ha sido considerado “sólido porque se inserta en las principales líneas de investigación sobre los vínculos entre religión y política en el contexto de la Revolución Francesa y el tránsito hacia el mundo contemporáneo” y “novedoso, porque el tema de los afrancesados en la provincia de Teruel no había sido tratado hasta la fecha”.
A través de la figura de Ramón Segura, el trabajo propone entrar en los tiempos de la ocupación francesa, ya que fue una de las figuras centrales de dicha ocupación, llegando a ocupar importantes cargos eclesiásticos en Zaragoza.
Desde la entidad que subvencionará el proyecto se indica que “el análisis de la biografía de Ramón Segura puede iluminar tanto el papel de mediadores que los clérigos desarrollaron durante la ocupación francesa entre los ocupantes y la sociedad, como los mecanismos de colaboración que se fueron implantando en la provincia de Teruel a medida la invasión de los ejércitos franceses se convertía en una realidad incontestada”.
Los trabajos de investigación, como este, son depositados en el Instituto de Estudios Turolenses e incorporados a su biblioteca y publicados, en la medida de sus posibilidades, en la revista científica “Teruel”, que será próximamente renovada y potenciada, en la revista “Sharq Al-Andalus, o en sus ya numerosas series monográficas.
Ello posibilita el conocimiento general de los avances que actualmente se están produciendo en la investigación turolense.
Estas ayudas se convocan anualmente para la realización de trabajos de investigación científica, tecnológica, histórica o sociológica, referentes a la provincia de Teruel. La dotación económica de cada una de las ayudas concedidas asciende a un máximo de 2.000 euros, mientras que su presupuesto global asciende a 16.000 euros.
Otro de los proyectos seleccionados es un estudio de la dinámica espeleotémica actual en la Cueva del Recuenco de Ejulve. El autor de este proyecto de investigación es Miguel Bartolomé Úcar, licenciado en Geología por la Universidad de Zaragoza. Este trabajo plantea el estudio de la dinámica actual de la Cueva del Recuenco para conocer así la variación de la composición isotópica del agua de goteo y del carbonato de precipitación actual y poder establecer las relaciones con las condiciones climáticas actuales. Esas relaciones, extrapoladas hacia el pasado usando el registro estalagmítico de la cavidad, indicarán los escenarios climáticos del pasado.
Els moviments sísmics de l’Ebre es detecten a Pena-roja i Vall-de-roures | Comarques Nord.
La costa de Castelló ha registrat avui a les 05.32 hores un moviment sísmic de 4,2 graus a l’escala de Richter que s’ha notat al sud del Matarranya. Veïns dels municipis de Vall-de-roures i Pena-roja han explicat que prop de les cinc i mitja de la matinada “han notat una petita tremolor que els ha despertat”. Des d’inicis del mes de setembre, a les Terres de l’Ebre s’han registrat més de 350 moviments sísmics. L’últim d’ells, que ha suposat el de major magnitud, s’ha arribat a detectar a l’altre costat dels Ports. A finals de l’agost també es van detectar petits moviments sísmics a Morella.
Segons ha informat avui l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la costa de Castelló ha estat l’escenari este dimarts a la matinada d’un nou terratrèmol, esta vegada de 4,2 graus a l’escala de Richter, a la mateixa zona dels sismes del dilluns i on fins fa pocs dies es duien a terme treballs d’injecció de gas a la planta Castor. El terratrèmol, que d’acord amb l’Institut Geològic de Catalunya no ha suposat danys, s’ha produït a les 05.32 hores i s’ha detectat per la població de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i també el Matarranya, com han confirmat alguns veïns a Ràdio Matarranya.
Un parell d’hores abans s’ha registrat un primer sisme a la mateixa zona, de 2,9 graus a l’escala de Richter però que no ha arribat a detectar la població. Durant la matinada anterior, de diumenge a dilluns, també es van registrar terratrèmols de fins a 3,9 graus de magnitud. Estos es van registrar a les 04.21 hores. Poques hores abans els sismògrafs havien detectat dos moviments de 3,4 graus i 3,6 graus. Ahir dilluns, 300 persones es van concentrar davant l’ajuntament de Vinaròs per a mostrar el seu rebuig al projecte de gas submarí Castor arran els terratrèmols.
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
▶ Tertulia de Federico: Gira europea de Mas – 30/09/13 – YouTube.
A partir del minut 30.
Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord
set. 30Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va defensar la unitat de la llengua catalana, així com el “contingut científic” dels llibres de text catalans durant la seua visita a Calaceit en el marc de la ‘II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’.
La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, va reunir més de 40 especialistes en la llengua catalana amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i l’evolució de la mateixa en les zones catalanoparlants. Temes que es van debatre en les diferents conferències que es van fer durant el dia. Una vegada acabades les sessions més tècniques, ja a la tarde, el conseller de Cultura va desenvolupar una conferència sobre el català. Esta va ser introduïda per l’alcalde del municipi, Josep Maria Salsench, i el filòleg en llengua catalana Ramon Sistac, qui va analitzar la situació del català a l’Aragó. Sistac va destacar que “el que parlem aquí és català, agradi o no agradi” i que “la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”. Després d’ell, Mascarell va reafirmar estes paraules, defensant així la unitat de la llengua catalana. El conseller també va destacar que “el major problema del català és polític i és conseqüència de les polítiques estatals” pel que “cal que el català sigui tractat com una llengua d’Estat”. Finalment, referent a la polèmica 
sorgida sobre el contingut dels llibres de text catalans, Mascarell va defensar que “té tot caràcter científic, són fets provats científicament”.
. 23 Trobada Cultural
Esta jornada sobre la llengua va coincidir i compartir actes i inauguració amb la 23ena Trobada Cultural del Matarranya que enguany va estar dedicada a l’arqueologia i durant la qual els participants van visitar la ruta dels túmuls funeraris situada entre els termes municipals de Queretes, Arenys de Lledó i Lledó.