La Franja

Fotos.

Naix al Matarranya l’Associació de Pares ‘Clarió’ en defensa del català a l’escola | Comarques Nord.

Davant la preocupant realitat en matèria lingüística que s’està vivint en l’interior de les aules del Matarranya, pares i mares del territori han decidit engegar l’associació ‘Clarió’ en defensa d’una escola en català. El passat diumenge 4 d’agost, Mont-roig va ser el municipi encarregat de presentar en societat esta entitat, una associació que naix de la necessitat de defensar una educació en la llengua materna i de fer front a la substitució lingüística que estan patint els xiquets en aspectes tan bàsics com la comunicació entre ells. ‘Clarió’ es va donar a conèixer amb una ‘Alifara Infantil’ que va aplegar nombrosos tallers per a xiquets, una assemblea per als pares i un dinar de convivència.

José Manuel Aragonés, membre de ‘Clarió’, va concretar que l’associació “s’ha creat a través d’una sèrie de pares molt conscienciats amb la llengua. Estem veient que els nostres fills es relacionen entre ells en castellà, i considerem que és molt necessària una associació de pares que defense la llengua com cal”. Esta ‘Alifara Infantil’ va reunir a pares i xiquets de diversos pobles de la comarca, i va ser una primera concentració que va aplegar tallers de cant, pintura, massatge i música, entre altres, com també assemblea i decoració d’una pancarta. ‘Clarió’ ha estat impulsada per diverses famílies del territori i ara ha entrat en ple funcionament.

El propi Aragonés va recordar que existeixen moltes necessitats en matèria lingüística a l’escola. “Al setembre volem posar-nos dins l’escola i treballar per una segona hora de català a l’escola”, va concretar. Des del seu punt de vista, “una hora de català és ridícul per a aprendre la llengua materna”, i l’objectiu de l’associació seria “arribar a tots els pobles de la comarca”. José Manuel Aragonés va dir que “ens estem jugant la llengua. La llengua és la riquesa cultural que ha vingut dels nostres pares, i si no la cuidem bé, esta desapareixerà. Ens fa falta conscienciació. El patrimoni físic es protegeix. Però el patrimoni immaterial, la llengua i la cultura que ens han transmès, no la valorem”.

MONT-ROIG * MONROYO.

“El Bergantes no es toca” | Lo finestró del Gràcia.

Més de 600 persones es van manifestar a Aiguaviva, el dissabte 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró de la vila, contra el projecte de la CHE de construir una presa de laminació al riu Bergantes, enarborant pancartes: “Salvem lo nostre riu”, “No a la pressa, n’hi ha altres solucions”. La plataforma ciutadana “El Bergantes no es toca”, convocant de l’acte, ja havia demanat l’allargament del període d’informació, i també havia fet arribar a la CHE més de 3000 al·legacions contra el projecte. Representants de Chunta Aragonesista eren presents a la manifestació que va arribar fins al riu on es llegí un manifest. La plataforma contra el projecte al·lega raons socials, econòmiques i mediambientals. El Matarranya i els pobles valencians de la conca del Bergantes estan donant suport a la plataforma, la qual es sent com a David contra Goliat que són PP i PAR, el quals ocupen la majoria de les institucions. La vall del Mesquí no es mou.

El hospital de Valderrobres albergará un centro de interpretación.

Twitter / JordiDuranS: El Matarranya, terra de l’Ebre ….

Facebook

Degenerat Entartete Kulture.

https://fbcdn-sphotos-g-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/559734_393756234058511_1199913252_n.jpg

Facebook

Organitzat pel Club de la Joventut (Massalió)

Descenso a saco 2013 | La Fresneda.

REGLAMENTO Y HOJA DE INSCRIPCIÓN del XX Descenso a Saco 2013

PRECIO INSCRIPCIÓN:

ANTICIPADA 12 EUROS

EL DÍA DE LA PRUEBA: 15 Euros

Fecha de  celebración: 17 de agosto de 2013.

Rutas en bici

Massalió i Cretense viuran el primer derbi oficial de la pròxima temporada a la jornada 3 | Comarques Nord.

Portes obertes per al teatre a Ràfels | Lo finestró del Gràcia.

Els dies tres i quatre d’agost es representaren, a la vila matarranyenca de Ràfels, cinc microespectacles avantguardistes, dins del festival “Matarranya íntim” (una transformació del “Cabanyal íntim” de València de la mà de Jacobo Julio, el qual té casa a Ràfels). Cinc cases particulars van obrir les portes per convertir-se en escenaris íntims de les representacions. Actors i públic es movien en el mateix espai, de fet, en algunes obres participaven tots plegats. Val a dir per començar, que l’èxit del festival va ser total: les obres molt ben triades, els espais singulars, la promoció i publicitat ben dirigides, l’organització acurada i cobertes totes les places dels diferents espectacles i funcions —en total una cinquantena de representacions, deu per espectacle. Aplaudiments a dojo en totes elles.

Amb el suport de la Comarca del Matarranya, l’Ajuntament de Ràfels, Produccions la Tia Lola i Francachela Teatro, sota la direcció de Isabel Caballero i Jacobo Julio, i la producció de Sara Sevilla; i uns quants col·laboradors econòmics, el festival va ser possible. L’èxit va estar la recompensa.

Els espectacles que es van representar deu vegades entre el dissabte i diumenge, van ser els següents: “Això ací no passa… no passa ni poc” per la Companyia Almudena Francés, “Carrusel de los niños perdidos” pel Colectivo Piel,  “El día que cambié mi casa por una trompeta de colores” per Maquinant Teatre, “Enviudada” per Pepa Cases, Üiqü’is” per la Panda de Yolanda, “La caseta d’Anacleta” per la Companyia Almudena Francès i la vetllada musical “Música dels somnis” al Molí de l’Hereu per Luna y panorama de los insectos” (concert).

Per concloure cal dir que “Matarranya íntim” ha estat  el precedent de, potser, la millor iniciativa cultural de la Comarca, que de ben segur es repetirà en el futur.

La presión social o la vía judicial, única salida para parar la presa del Bergantes.

«Son proyectos que se elaboran de espaldas a la ciudadanía, de ahí que generen tanto rechazo social y más si afecta un río con un alto valor sentimental y ecológico». Estas palabras de Iñaki Belanche, presidente de la Plataforma en Defensa del Matarraña (PLADEMA), definen el sentimiento que tienen la mayor parte de los aguavivanos con respecto a la presa del Bergantes. Belanche fue uno de los participantes en una charla coloquio que organizó la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ en la Casa de Cultura de la localidad el pasado viernes. El objetivo era dar a conocer la experiencia de otros municipios ante conflictos generados en Aragón por determinadas obras hidráulicas.

En el caso del Matarraña, el proyecto de elevación de aguas del río Matarraña al Pantano de Pena en 1997 generó un fuerte rechazo social en Beceite y Valderrobres, que provocó que los antidisturbios «tomaran» los accesos a los pueblos y a las obras durante meses. Finalmente, el conflicto, que duró casi 15 años, se saldó con la construcción de balsas laterales. «La administración hace oídos sordos a las alternativas que presentan los afectados y al final el tiempo les da la razón. Es mucho más sensato solucionar los problemas de la presa de Calanda», reiteró Belanche. 
Por esta razón, otro de los ponentes fue Valentín Cazaña, presidente de la Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET). Cazaña expuso casos como el de Lechago o la presa del Val en Los Fayos (Zaragoza), donde se produjo un retraso de más de 10 años a la hora de cumplir las restituciones prometidas. Otro de los ejemplos que se puso de manifiesto fue el de la presa de Mularroya (Zaragoza), proyecto que fue paralizado tras una sentencia del Tribunal Supremo que detectó deficiencias de protección ambiental y que ahora ha vuelto a ser expuesto a información pública con un nuevo estudio de impacto ambiental.
«De momento el trabajo de las alegaciones ya está hecho, ahora sólo queda darle mayor difusión al problema para sumar más apoyos y plantearse llevar el caso ante los tribunales», destacó el presidente de COAGRET. Cazaña comentó que en casos como el del pantano de Santaliestra (Huesca) se consiguió que la Comisión del Agua decidiera no llevar a cabo las obras debido a la presión social y a una sentencia en la que se llegó a solicitar pena de prisión para el secretario de Estado que aprobó la obra. «Uno de los datos que puede animar a los vecinos es que Aguaviva es el pueblo con más habitantes que está inmerso en un conflicto hidráulico en Aragón, por lo que la presión social puede llegar a ser fundamental», añadió Cazaña.

Por el momento, el próximo 10 de agosto tendrá lugar una manifestación en Aguaviva que comenzará a las 18.00 en la plaza de España y terminará con un acto reivindicativo en el río.

Català a Mannheim | Lo finestró del Gràcia.

(Foto de Sigrid von der Twer)

Als aparadors del carrer Major de Mannheim (Alemanya), les rebaixes s’anuncien també en català.