Skip to content

Archive

Category: Matarranya

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

  • Legislatura: VIII
  • Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
  • Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
  • Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
  • Informe de Ponencia pendiente
  • Dictamen de la Comisión pendiente
  • En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Reinventando la cocina tradicional en el IES Matarraña.

Boné critica las pretensiones ‘anexionistas’ de Esquerra – Aragón – El Periódico de Aragón.

27/04/2013

El grupo del PAR en las Cortes de Aragón someterá a debate una iniciativa parlamentaria para reclamar “inteligencia” a Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) a fin de mantener una “adecuada relación de vecindad” entre ambos territorios. En un comunicado, el portavoz de esta formación en el Parlamento aragonés, Alfredo Boné, consideró “inaceptables y fuera de lugar” las nuevas reivindicaciones “anexionistas” de ERC sobre el territorio de Aragón durante la celebración de los actos del Día de San Jorge en Cataluña. Criticó, asimismo, la puesta en cuestión del partido catalanista sobre las decisiones que toma Aragón en el ejercicio de sus “legítimas” competencias, así como su continua reivindicación de permanencia en Cataluña de los bienes de las parroquias aragonesas cuya devolución ha ordenado el Vaticano.

Por otra parte, el PAR ha registrado una segunda iniciativa en el Parlamento regional para instar a la Generalitat de Cataluña a “no promover, financiar ni utilizar en centros públicos materiales que falseen la historia de la Corona, el Reino y la comunidad autónoma de Aragón, al amparo de la normativa vigente”. La propuesta insta a las Cortes a dirigirse al Ministerio de Educación y Cultura para que intervenga en la solicitud planteada a la administración catalana.

Artur Quintana: «La ley de Lenguas surge del anticatalanismo, una forma de ganar votos de forma indigna».

Artur Quintana ha ampliado y reeditado su tesis doctoral sobre el catalán de La Codoñera. El barcelonés presentó el libro en Alcañiz frente a varias decenas de personas.

¿Qué puede encontrar el lector en ‘El català de La Codonyera’?
Es una gramática del catalán que se habla en la provincia de Teruel, es decir, en la comarca del Matarraña y en parte de la del Bajo Aragón. Aunque en el título solo se incluya el catalán de La Codoñera, la publicación aborda la lengua de una forma más general. Si bien es cierto que se dan muchos más detalles del hablar en este municipio por sus especificidades.

Una de estas singularidades podría ser que la lengua en este municipio presenta rasgos fronterizos con el castellano.
En efecto, las peculiaridades más específicas son un sinfín de castellanismos que se han inmiscuido en el idioma. Aunque las formas castellanas están presentes en todo el catalán que se habla en España, en el caso de dialectos como el de La Codoñera es mucho más evidente. Por el hecho de estar a la frontera y no tener una normativa catalana ha vivido al margen de la conjunción con otros dialectos. Eso provoca que conserve arcaísmos como las formas «piau» y «cial» para referirse a «peu» y «cel». También hacen correr la zeta, que significa que utilizan este fonema sordo pese a no ser propio del catalán.

¿Por qué se registra la presencia de estos castellanismos en la zona?
Porque el castellano ha sido lengua oficial desde el Decreto de Nueva Planta en 1707. Desde entonces, se ha perseguido cualquier lengua que no fuera la castellana, entre ellas el catalán. Esto se ha situado bajo el dominio del Estado absolutista de Felipe V y monarcas posteriores. El catalán en Aragón era lengua oficial hasta la irrupción del régimen de los Borbones, aunque ya estaba de capa caída por la mayor presencia del castellano. Cabe reiterar que en la Corona solo eran oficiales el aragonés y el catalán.

¿Y el castellano?
No, porque no existía aquí. Los miembros de las instituciones lo utilizaban algunas veces, especialmente cuando tenían que dirigirse a cargos de los reinos castellanos. Pero para dirigirse a cualquier otro territorio utilizaban el catalán. Y cuando se comunicaban con reinos vecinos, más a nivel oficial, solían hacerlo en latín.

¿Se podría decir que la situación actual del idioma es peor que hace cuatro siglos?
Totalmente. Estamos ante el final. Si seguimos la ley vemos que incluso el catalán ha desaparecido. Ya no utilizan este nombre para referirse a él. La propuesta de ley de Lenguas no puede ser peor. Es una declaración de guerra para que desaparezca la lengua en las cinco comarcas aragonesas. No tiene contemplaciones. Y todo surge del anticatalanismo que, por desgracia, se ha instaurado en España. Es una corriente que gana votos de forma indigna y los políticos se benefician de ella. Desde mi punto de vista, así ganan elecciones de forma indigna.

Cartells / Cartelería.

Monroyo: El habitat disperso (Las masías).

 

 

MONROYO: El hábitat disperso (las masías)

 

A les masoveres i als masovers de Mont-roig, auténtiques/autentics protagonistes d´estla obra

A las masoveras y a los masoveros de Monroyo, auténticas/os protagonistas de esta obra.

“Tú, el más firme edificio, destruido,

tú, el gavilán más alto, desplomado,

tú, el más grande rugido,

callado, y más callado, y más callado.”

 

 

Miguel Hernández, fragmento del poema “ELEGÍA PRIMERA (A FEDERICO GARCÍA LORCA, POETA)”

 

(ENTRAR)

 

 

Asociación Cultural Sucarrats    Coordinación y textos: José Antonio Carrégalo Sancho   

 

Enlace con: PATRIMONIO ETNOLÓGICO DE ARAGÓN   

Ediciones electrónicas del Servicio de Patrimonio Etnológico, Linguístico y Musical.  Diputación General de Aragón

Créditos y advertencias legales

Prólogo

Introducción

Fuentes documentales y abreviaturas utilizadas

Colaboradores  Agradecimientos  Solicitud

El hábitat disperso (las masías):

La masía: orígenes y hábitat El nombre

El marco geográfico i la situación geológica

El contexto

Características de las edificaciones y técnica constructiva

Apuntes antropológicos

La cuestión socioeconómica

Situación actual

Las casas en el pueblo El inventario Masías y masets

Los topónimos

Las agrupaciones El cuestionario y la labor de campo

        La localización

Las masías (Relación y fichas individualizadas

Otras masías documentadas (toponimia pretérita)

Bibliografía consultada

Bibliografía temática

Una capa de 7 centímetres de neu enfarina el sud del Matarranya | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Pena-roja . dilluns, 29 d’abril de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes:

2013 passarà a la història per ser un any ‘nevador’. A les quatre nevades registrades els mesos d’hivern cal sumar la que es va produir la matinada de diumenge, que va arribar a acumular 7 centímetres d’espessor als municipis del sud del Matarranya. Tot i que les previsions auguraven un cap de setmana fred i passat per aigua i neu, la nevada que va començar a caure al Matarranya a partir de les cinc de la matinada va sorprendre a més d’un. I és que veure nevar el 28 d’abril és una cosa poc usual. La nevada va ser conversa de taverna durant el diumenge, i la gent del territori recordava aquella que es va produir un 8 de maig. Però d’això ja fa uns quants anys.

La neu va ser present a pràcticament tots els pobles del Matarranya, essent a Mont-roig, Torredarques, Pena-roja, Fontdespatla i Ràfels els nuclis de població que van veure nevar durant més hores. De fet, en alguns d’ells ha nevat fins esta matinada. Estampes blanques als carrers, places i montes del Matarranya, que encara tenen molt present la gran nevada registrada el 28 de febrer i l’1 de març. La nevada no va donar problemes a les carreteres, sobretot perquè va estar precedida d’aigua i no es van registrar unes temperatures extremes. Tot i això, es demanava precaució a l’hora d’eixir a les carreteres i inclús es va posar en marxa l’operatiu llevaneus.

Francisco Esteve, president de la Comarca del Matarranya, va reconèixer que “el temps és capriciós i hem tingut neu a cotes baixes. El dissabte ja ens va ploure. A migdia va obrir i a la matinada de diumenge va nevar amb traça i es van posar uns centímetres de neu. En alguns pobles va nevar inclús durant tot el dia”. Una precipitació en forma de neu excel·lent per a la terra. “És una aigua molt bona per al territori”, va afegir Esteve, que va concretar que “no ha hagut problemes a cap lloc de la comarca. La neu va caure per tot el sud del Matarranya i tota l’àrea dels Ports de Beseit, arribant també a nuclis de població com Queretes, Lledó o Arenys.

Nevada anecdòtica i curiosa, que solapa la temporada de neu amb la de prevenció dels incendis forestals. De fet, les autobombes van posar la cunya per si de cas. A cotes més altes, com per exemple al Maestrat i a la comarca dels Ports, sí que van haver d’actuar les màquines llevaneus a les comarques dels Ports, on inclús es van produir algunes eixides de carretera en alguns punts quilòmetres. De fet, al Port de Torremiró inclús va nevar el matí de dissabte, deixant enfarinat el camp a 1.200 metres d’altitud. De cara als pròxims dies es manté este temporal d’inestabilitat, amb precipitacions que no remetran fins el dimecres. A partir de llavors, pujaran les temperatures.

Víctor Amela: «Hay partes de la trama de los cátaros que suceden en Valderrobres y en Beceite».

El periodista Víctor Amela vuelve al Matarraña para recrear fragmentos de su última novela ‘El cátaro imperfecto’. En ella, narra los últimos años de un grupo de cátaros que se refugió en Morella y en Los Puertos tras huir de Occitania.

Vuelves a Morella y al Matarraña de la mano de un cátaro imperfecto. ¿Cuál es la trama de esta novela?
La trama de la novela recoge los hechos históricos sucedidos ahora hace 700 años en Los Puertos de Morella y Beceite, y que a mi me sedujeron por la riqueza de datos que conseguí recoger en documentos inquisitoriales de la época. A partir de ellos he creado una narración que tiene un 90% de documentación histórica y un 10% de ficción para complementar los ambientes y la acción.

 
¿Qué está resultando tan atractivo para los muchos lectores que ya tienen ‘El cátaro imperfecto’ en sus casas?
Creo que lo más especial para un lector moderno es poder zambullirse en Los Puertos de hace 700 años cuando estaban recién conquistados por los cristianos. Es entonces cuando empieza a construirse el mundo que conocemos. En ese contexto llegó un grupo de personas a toda la zona de Morella, Valderrobres y Beceite.

¿Quiénes eran?
Se trata de los cátaros, fugitivos que habían huído de la Inquisición en Occitania. Se consideraban herejes y habían sido perseguidos por su creencia y sus rituales. Acabaron instalándose en los municipios de aquí para vivir secretamente sin darse a conocer y no ser molestados. Además, con la particularidad de que he podido identificar el lugar exacto en el que estuvieron viviendo la mayoría de ellos, en una plaza de Morella que se llama dels Tarrascons. Después de siete siglos hoy todavía conserva ese nombre.

Una vez más, destacas el atractivo de la zona de Los Puertos.
Por supuesto. Hay dos capítulos de la novela que suceden en Beceite porque he descubierto que allí estuvieron viviendo durante los años 1319 y 1321 unas famílias cátaras heréticas. He llegado incluso a descubrir los nombres, los parentescos y los hechos que protagonizaron.

¿Como cuáles?
Una de las hijas de estas personas que estuvieron en el Matarraña, que se llamaba Juana, quería denunciar al líder espiritual del grupo, Belibasta, y volver al seno del catolicismo oficial. Se convirtió en una amenaza para el resto de cátaros hasta el punto de que el propio Belibasta decide asesinarla.

También se habla de Valderrobres, incluso hay un personaje que hace referencia a un vecino actual.
En la novela he hecho un guiño a Octavio Serret con el personaje Oc de Serret. En un momento de la trama los personajes principales tienen que salir de Morella porque sucede algo que les inquieta y se refugian en la capital actual del Matarraña, en Valderrobres. En ese momento, la localidad era muy importante. Allí engañan a una persona de la que desconocemos su nombre y por eso me he permitido la licencia novelesca de llamarla de forma parecida a Octavio.

Después del multitudinario ‘press trip’ en Morella, cualquier otra idea de promoción te va a parecer sosa.
La verdad es que fue muy emocionante. Fuimos con un historiador local, Carlos Ripollés, que nos explicó sus conocimientos sobre la presencia cátara en Morella y el resto de la zona. Para ello se basó de algunos fragmentos de mi libro. Es muy difícil superar una propuesta tan intensa como el press trip. Como colofón, ahora el Ayuntamiento valora poner una placa para conmemorar la presencia cátara en la plaza dels Tarrascons.

Moviment Franjolí per la Llengua.

Diada de Sant Jordi al Matarranya. “Quedaran les paraules II” | Lo finestró del Gràcia.

 

Lledó 4

La segona edició de “Quedaran les paraules”, dedicada al poeta del Matarranya Juli Micolau, ha estat un èxit de participació i públic. Entre lectura i lectura els jóvens músics de la comarca han interpretat diverses obres clàssiques al violí, al piano, i amb clarinet i saxo. Lledó ha estat el poble amfitrió d’esta iniciativa que va començar a Calaceit l’any 2012 i que continuarà cada Diada de Sant Jordi en pobles diferents.

 Sant Jordi se celebra a diferents pobles del Matarranya amb la venda de llibres, roses i flors; concerts i activitats relacionades amb la cultura i la llengua, que cada any organitzen les associacions culturals, els ajuntaments i, en el cas de “Quedaran les paraules”, el Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.

Lledó 1Lledó 2Lledó 3

Concert

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

Encara pagues per veure pel·lis a Internet? – Viles i gents | Xarxes socials i llengües.

Article publicat a la columna Viles i gents de La Comarca, 18/4/2013.

Encara pagues per veure pel·lis a Internet?

 La veritat és que el títol del Viles no explica la preocupació que tinc. Però d’alguna manera havia de cridar l’atenció de l’audiència.  En tot cas… tu encara pagues per veure pel·lis per Internet? Encara no has descobert que a la vida moderna no cal pagar per accedir a la videoteca més gran del món? Tu no sé què faràs… Però jo SÍ, encara pago. Perdona el sarcasme inicial. Però de quan en quan pago per veure pel·lis. Sí, sí, pago. No sempre. Depèn de la situació i l’accessibilitat del que vull. Però no em costa cap horror pagar un preu raonable per veure una bona pel·li. Pago molt gustosament los dos o quatre euros que val veure pel·lis legalment a les webs d’Internet, per anar a algun cine del Matarranya, per llogar un DVD…  És raonable!

En tot cas, fa unes setmanes vaig pensar en lo tema. Vaig començar a mirar El Planeta dels Simis.  Una pel·li de ciència ficció de l’any 1968. Legalment era complicat arribar a la joia, i no estava disposat a pagar per veure eixa antigualla. Però no em va ser difícil trobar la pel·li en accés lliure il·legal a Internet. I la vaig anar mirant quan podia i per parts.

Me va sorprendre tant lo frikisme en què a finals dels 60 s’imaginaven la societat del futur, que vaig continuar en la segona part. I en la tercera. I fins completar la llarga saga de cinc pel·lícules, lo remake de 2001 i la preqüela que es va estrenar el 2011. Vaig passar de ser un complet desconeixedor del tema a estar esperant la seqüela que s’estrenarà l’any que ve. Tot de manera il·legal i a cost zero.

Això és negatiu per a la indústria cultural? En cap cas. A canvi de què podia accedir de bades a estes pel·lis, l’any 2014 la pel·li tindrà un espectador més al cine. Si haguera hagut de pagar per veure la primera pel·li possiblement l’haguera substituït per un capítol dels Simpson a la televisió. I eixe espectador de cine no existiria. La cultura ha eixit guanyant.

mitjançantTemps de Franja 117.

Calaceite cierra su feria oleícola con más de 3.500 visitas.

La Franja