Skip to content

Archive

Category: Matarranya

La DPT millorarà la carretera que connecta Arenys de Lledó i Calaceit | Comarques Nord.

La Feria del Aceite plantea a partir de hoy los objetivos inmediatos del sector.

Destaquem com a activitat principal d’este cap de setmana la 26ª Fira de l’Olivera i l’oli de Calaceit. La fira arrencarà el divendres amb una xerrada informativa sobre les noves normatives en matèria d’olis, seguida de la inauguració de l’exposició de Francesca Calaf, ‘L’esperit de la terra’. Al llarg del dissabte i el diumenge els visitants podran passejar pels diferents expositors i gaudir tant de les activitats programades com de la gastronomia de la localitat.

 

I ja per el Dia de Sant Jordi s’han organitzat diverses activitats en diferents pobles:

 

      Areyns de Lledó muntarà un stand amb roses i llibres per a la seva venda durant tot el dia. A les 18:00 h hi haurà un espectacle de màgia.

      Calaceit, la vespra presentarà el llibre de poesia Arrels de Francesca Calaf, i el dia de Sant Jordi durant el matí en els porxos de l’ajuntament es vendran llibres, roses i plantes. A la tarda a les 18:30 h s’ha organitzat una activitat d’animació infantil.

      També Queretes celebra este dia amb expositors de llibres, plantes i roses, menjar popular i concursos de jocs de cartes i morra.

      Montroig per la seva banda realitzarà a la tarda lectures tant per a adults com per a nens.

      Pena-roja de Tastavins també festeja este dia amb una caminada pels camins del terme que s’iniciarà a les 8:00 h.

      Finalment, Lledó, serà l’amfitriona de l’II Quedaran les paraules…  Al llarg del dia es muntaran llocs per a la venda de llibres, roses i plantes. A les 12:00 h s’iniciarà la lectura dels poemes que en aquesta ocasió seran de l’escriptor de La Freixneda, Juli Micolau.

 

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Viles i Gents :: La Mola de Mont-roig (un abric inquietant) :: April :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el 6 d’abril del 2013)

Poc més podrem afegir a una expressió escènica que a la pica del seu llarg recorregut ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre de Catalunya només l’any passat, quan encara pot seguir escalant amunt en altres serralades, apostada com ha estat per un bell cúmul de trajectòries artístiques, composades a partir de fèrtils bancals culturals, rics en creativitat, sedimentats per reflexions del tot quallades.
Amb tot, ens plaurà de donar un cop d’ull d’àliga voleiant l’escena, per gaudir dels factors a partir dels quals els seus components humans han tingut prou capacitat d’harmonitzar les seves forces, ja que hi han confluït, per començar, la nostra benvolguda i colpidora Carme Sansa i Albert, intèrpret tant de mots com de melodies a més d’haver esdevingut un dels referents en l’activisme socio-cultural al nostre país, essent per ella per qui celebrem el Premi Nacional del 2012; ella monologa la proposta que amb el director Xavier Albertí, rellevant personalitat teatral en haver pres cura de la dramatúrgia contemporània, especialment en la nostra llengua, així com de la restauració d’un teatre musical d’arrels pròpies per la que no ha escatimat demostracions d’estima i qui ens serà director del Teatre Nacional de Catalunya a partir del Juliol del 2013, dèiem, ha desenvolupat ara aquesta visió per a l’escena de Vostè Ja Ho Entendrà a partir del text del novel•lista italià Claudio Magris. El prestigiós germanista italià nascut a Trieste l’any 1939, Catedràtic de Llengües Germàniques de la Universitat d’aquesta mateixa ciutat, que ha conreat una obra literària formada sobretot per novel•les i assaigs en els quals reflexiona tant sobre la idea d’identitat i tolerància com també sobre les ideologies del sXX a la llum de la conflictiva història d’Europa a partir d’un revelador pensament filosòfic, ha estat nomenat l’any 2011 Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. I de rebre’l aquí, a casa nostra, n’ha estat en part responsable Anna Cassassas que d’ençà la seva dedicatòria a la traducció literària del francès i l’italià al català principalment, apropant-nos, entre d’altres, a les obres de’n Magis, en el cas de Vostè Ja Ho Entendrà publicada per Edicions 1984 dins la col•lecció Mirmanda, s’ha revelat ella mateixa també al 2011, autora de l’assaig El ritme de la prosa.
A Vostè Ja Ho Entendrà, és la pròpia Eurídice qui ens expressa, en acabat, perquè es negà a seguir Orfeu en baixar a cercar-la més enllà de tot infern conegut. No ens ha d’estranyar gens, doncs, que la eròtica força de la paraula, única, punyent, hieràtica, dita per Carme Sansa, en el poètic so que se’n desprèn d’aquesta bella traducció, ompli de llum aquesta escena humana sempre enfosquida pel trasbals que ha produït, des de l’inici dels temps en la nostra imaginació aquest mític relat.

Marta Momblant

Viles i Gents :: Escena Humana… davant de Vostè Ja Ho Entendrà :: April :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el 6 d’abril del 2013)

Poc més podrem afegir a una expressió escènica que a la pica del seu llarg recorregut ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre de Catalunya només l’any passat, quan encara pot seguir escalant amunt en altres serralades, apostada com ha estat per un bell cúmul de trajectòries artístiques, composades a partir de fèrtils bancals culturals, rics en creativitat, sedimentats per reflexions del tot quallades.
Amb tot, ens plaurà de donar un cop d’ull d’àliga voleiant l’escena, per gaudir dels factors a partir dels quals els seus components humans han tingut prou capacitat d’harmonitzar les seves forces, ja que hi han confluït, per començar, la nostra benvolguda i colpidora Carme Sansa i Albert, intèrpret tant de mots com de melodies a més d’haver esdevingut un dels referents en l’activisme socio-cultural al nostre país, essent per ella per qui celebrem el Premi Nacional del 2012; ella monologa la proposta que amb el director Xavier Albertí, rellevant personalitat teatral en haver pres cura de la dramatúrgia contemporània, especialment en la nostra llengua, així com de la restauració d’un teatre musical d’arrels pròpies per la que no ha escatimat demostracions d’estima i qui ens serà director del Teatre Nacional de Catalunya a partir del Juliol del 2013, dèiem, ha desenvolupat ara aquesta visió per a l’escena de Vostè Ja Ho Entendrà a partir del text del novel•lista italià Claudio Magris. El prestigiós germanista italià nascut a Trieste l’any 1939, Catedràtic de Llengües Germàniques de la Universitat d’aquesta mateixa ciutat, que ha conreat una obra literària formada sobretot per novel•les i assaigs en els quals reflexiona tant sobre la idea d’identitat i tolerància com també sobre les ideologies del sXX a la llum de la conflictiva història d’Europa a partir d’un revelador pensament filosòfic, ha estat nomenat l’any 2011 Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. I de rebre’l aquí, a casa nostra, n’ha estat en part responsable Anna Cassassas que d’ençà la seva dedicatòria a la traducció literària del francès i l’italià al català principalment, apropant-nos, entre d’altres, a les obres de’n Magis, en el cas de Vostè Ja Ho Entendrà publicada per Edicions 1984 dins la col•lecció Mirmanda, s’ha revelat ella mateixa també al 2011, autora de l’assaig El ritme de la prosa.
A Vostè Ja Ho Entendrà, és la pròpia Eurídice qui ens expressa, en acabat, perquè es negà a seguir Orfeu en baixar a cercar-la més enllà de tot infern conegut. No ens ha d’estranyar gens, doncs, que la eròtica força de la paraula, única, punyent, hieràtica, dita per Carme Sansa, en el poètic so que se’n desprèn d’aquesta bella traducció, ompli de llum aquesta escena humana sempre enfosquida pel trasbals que ha produït, des de l’inici dels temps en la nostra imaginació aquest mític relat.

Marta Momblant

Viles i Gents :: D’on no n’hi ha, no en pot rajar :: March :: 2013.

-Publicada a La Comarca el 15 de març del 2013-
Plana Rasa és la revista que publica l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig i que coordinen i són responsables de la redacció José Antonio Carrégalo, company des d’inici de la columna de Viles i gents, i Daniela Krpan. Este passat mes de desembre van editar el número trenta-vuit i té una periodicitat bianual: un a l’hivern i l’altre a l’estiu. Enguany compleix vint anys d’existència perquè el primer número va aparèixer al juny de 1993 com a portaveu de l’associació. A pesar de ser una revista local els responsables de l’edició han aconseguit una qualitat molt digna i una gran participació. En les seues pàgines alternen amb tota naturalitat els textos escrits en català i en castellà. Compta amb seccions fixes com Correu del lector, Editorial, Plana rasa literària, La Casa de la Vila –informació de l’Ajuntament- i Plataforma informativa, entre altres. I un espai molt ampli dedicat a Mont-roig en premsa, on es reprodueixen totalment o en part tot allò que apareix publicat sobre la vila als mitjans de comunicació escrits en tant en català com en castellà: La Comarca, Matarranya Digital, Comarquesnord.cat, Notícies del Matarranya i El Temps. En la revista de desembre hi ha un total de fins a vint-i-dos col•laboracions, això significa que la revista està ben viva i que, per tant, la continuïtat està plenament assegurada. Compta amb un total de 36 pàgines i la portada i contraportada són a tot color.
La situació de crisis econòmica i les constants retallades de les administracions i dels ajuntaments en els seus pressupostos fan difícil el naixement de noves revistes i publicacions municipals i la permanència de les que ja estan consolidades. Vint anys sense interrupció en la publicació per part de l’Associació Cultural Sucarrats de Plana Rasa és una autèntica proesa.

Viles i Gents :: Nyafes i nyafons :: March :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de març del 2013)

Som animals socials i el nostre destí és moure’ns envoltats d’altres persones que aproven les nostres accions, les critiquen o, més rarament, les contemplen amb indiferència. Entre els crítics, alguns adopten la postura àcida i d’altres, amics de la broma, en fan nyafa. D’ací déu de vindre l’expressió de que mig món s’enriu de l’altre mig. Jo no sé si això és cert amb estadístiques a la mà, però sí que penso que la burla pot arribar a ser molt pitjor que la crítica sèria. Lo riure rebaixa, fa inferior l’objecte de la nyafa, que s’efectua des de la postura de superioritat —física, intel•lectual, moral…— del subjecte que ho formula.
A les nostres viles, comunitats xicotetes, una meitat mira l’altra. I per tradició s’ha consolidat un costum de crear malnoms, batear, posar “motes” que han anat passat de pares a fills, més o menys acceptats per cada generació en funció del seu contingut nyafó. Un apel•latiu que designa un ofici o és la deformació d’un nom de pila una mica estrany pot resultar assumit una mica millor que un altre que implica un defecte físic o un costum o feit concret reprovable. Si ha passat una mica de temps des del seu origen, igual s’accepta una mica millor. Tant se val, a un li pot caure poc en gràcia l’apel•latiu familiar i per identificar-se una mica millor ha d’acabar dient: “Sic fill del tio tal i de la tia qual, de ca el-no-sé-què”. Això als temps en què tots eren “tios” i “ties” a la classe popular, i n’havia “sinyors” i “sinyores” de les terres i els quartos, i els “dons” i les “donyes”, que tenien títols universitaris, un curiós escalafó. Tots estos tractaments s’han anat esfumant al calor de la igualtat essencial i democràtica dels temps, reduïts cada u de nosaltres al nostre nom, igual que els herois grecs, los generals i emperadors romans o els personatges populars de la tele. Tot ha desaparegut excepte els malnoms i els bateadors que els inventen sense parar, amb imaginació inesgotable. Temps de nyafa!

María Dolores Gimeno

Los empresarios del Matarraña urgen a la DGA que sancione a los alojamientos ilegales.

Los empresarios del sector turístico de la comarca del Matarraña pidieron ayer a la Directora General de Turismo, Elena Allué, que se actúe contra alojamientos y casas rurales ilegales. Es la principal reivindicación de un sector que compite en el territorio contra personas que alquilan sus viviendas de forma irregular, sin contrato de arrendamiento ni declaración a Hacienda. Se trata de una competencia desleal hacia los autónomos y pymes que trabajan a diario y tienen sus negocios en regla.

 

Al respecto, Elena Allué mostró su compromiso para evitar el agravio comparativo con los empresarios de la zona en una reunión mantenida ayer en Valderrobres. Asimismo, la Directora General de Turismo explicó ante los asistentes las características del nuevo proyecto de promoción de la comunidad autónoma.

 

El plan incide especialmente en la proyección turística de la marca Aragón a través de las nuevas tecnologías. Preguntada por el futuro de la marca Matarraña, Allué confirmó que es totalmente compatible con el impulso turístico que la DGA quiere dar a la comunidad autónoma al completo.

Los responsables que asistieron a la cita la valoraron como positiva. Por un lado, Allué destacó la necesidad de que la administración esté en contacto con ciudadanos y empresarios para conocer sus necesidades. Por otro lado, tanto el presidente comarcal, Francisco Esteve, como el de la asociación de empresarios, Javier Moragrega, se mostraron satisfechos ante la garantía de que se conserve la marca Matarraña como propia dentro de Aragón

36 cares literàries d’aquest Sant Jordi | Lo finestró del Gràcia.

 

foto VilaWeb

Segons VilaWeb aquestes són les 36 cares literàries de Sant Jordi d’enguany en català, una d’elles la de Carles Terès. Hi ha novetats per a tots els gustos.

Veieu aquí el text de la notícia

Estimulant ressenya del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central | L’esmolet.

Licantropia, Carles Terès

Font: Diari de Sant Jordi. La Central.

Capítol 1: som al segle XVIII, i un jove mossèn Magí, mentre travessa l’alt Matarranya a la recerca d’ànimes a les quals salvar, topa amb un mas i una contrada poc amistosa, terra de llobaters, on l’instint animal té més pes que l’humà. Fins al punt que el pobre mossèn ha de fugir cames ajudeu-me d’aquesta terra que el pertorba.
Capítol 2: Riiing! Sona el despertador. La novel·la gòtica s’ha acabat i som a ple segle XXI. Ara el nostre protagonista és el Llorenç, barceloní resident a la Pobla de la Llobosa, que mica en mica anirà descobrint el seu costat més feréstec. Però no es tracta d’una novel·la sobre un home llop, sinó sobre el subtil autoaprenentatge (gens d’autoajuda), del contacte amb la natura més salvatge, instintiva i suggeridora, de la memòria individual i col·lectiva… Hi trobareu les influències de Lovecraft, Perucho, per exemple, en temes com la ciència contra la natura o l’impuls contra el raciocini. Tot plegat ens remet també a la literatura popular, inclús el to del llibre –sempre intrigant, sempre amb la inquietud rere el clatell–. D’estil àgil però precís, la novel·la acaba per mostrar-nos la llengua i la parla ebrenca –que Terès domina, de la millor manera possible–, sense que el registre dialectal avorreixi, mentre ens situa en aquesta terra de frontera, tan ben ambientada per l’autor, que és la Franja. El costat fosc dels éssers humans ha estat sempre un misteri, i aquesta novel·la, entre el quotidià i el fantàstic, hi furga no pas trobant-hi solucions màgiques sinó proposant més dubtes que respostes. Potser perquè «hi ha zones fosques en l’evolució» i perquè, al final, tots som animals.

Daniel Parellada

P. 7 del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central

P. 7 del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central

 

Recomanació de «El Periódico» per Sant Jordi | L’esmolet.

Una treintena de periodistas siguen la pista del cátaro imperfecto de Víctor Amela en Morella.

 

alt

Víctor Amela reunió a una treintena de periodistas para expliar los enclaves de ‘El cátaro imperfecto’

Los antiguos pobladores de la Corona de Aragón, los cátaros, cobraron vida ayer en Morella con el primer press trip organizado por el periodista y escritor Víctor Amela. El catalán con raíces en Els Ports recreó la historia de su última novela ‘El cátaro imperfecto’ por las calles de la localidad. Es ahí donde huye el protagonista, Belibasta, tras cometer un crimen en Occitania.

‘El cátaro imperfecto’ es un fiel retrato de la vida en el siglo XIV, amén de suponer un escaparate de algunos municipios del entorno. Además de Morella, el libro incluye en su trama las localidades matarrañenses de Beceite, Cretas y Valderrobres. La proximidad de la comarca del Matarraña con Morella y zonas de Cataluña la convierten en el escenario perfecto de las aventuras de los antiguos pobladores.

La propuesta de recorrer Morella para dar vida a la novela centró la atención de una treintena de periodistas de medios de comunicación catalanes, valencianos y aragoneses. La repercusión de la iniciativa será un aliciente más para la promoción de esta novela imprescindible.

El Bajo Aragón no se acaba de acostumbrar a que sus reivindicaciones queden a la cola en la lista de prioridades del ministerio de Fomento. Por eso, siempre ha tomado con la máxima de las cautelas los anuncios y sobre todo las promesas que llegan desde Madrid. La última de ellas, la publicación, en un plazo máximo de un mes, de la salida a información pública del estudio informativo del tramo de la A-68 entre El Burgo de Ebro y las Ventas de Valdealgorfa. Se trata de un trámite administrativo más, pero viene a traducirse en que Fomento es consciente del nivel de hartazgo de los bajoaragoneses, ansiosos por contar con unas infraestructuras dignas del siglo XXI. El compromiso de la ministra Ana Pastor se produjo el lunes ante una sala llena de empresarios aragoneses.

El estudio informativo de la A-68 (2009) está atascado desde 2011 en el Ministerio de Medio Ambiente, que se encarga de analizar las afecciones medioambientales. En ese sentido, la mayoría de las alegaciones se mostraban contrarias a que la futura autovía atravesara las zonas de regadío al Norte de la ciudad de Alcañiz. Así, el documento que saldrá a información pública prevé desplazar la nueva autovía unos 400 metros.

Una vez que esas modificaciones en el estudio informativo hayan sido publicadas en el BOE, el siguiente objetivo de Fomento será establecer un cronograma definitivo. Cabe destacar que para este año, el Ministerio presupuestó 10.000 euros para el proyecto, y no se prevé programación plurianual. Aunque eso puede cambiar cuando se elaboren las cuentas de 2014. Pero para poder ejecutar la obra, de unos 90 kilómetros, serían necesarios al menos 460 millones de euros. Ya que este proyecto está incluido en el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda 2012-2024, el compromiso de Madrid es haber acabado la obra desde El Burgo hasta Vinaròs en un plazo de 11 años.

Según fuentes cercanas a la ministra, el objetivo del nuevo estudio informativo es conseguir que las modificaciones al trazado puedan superar sin ningún tipo de problema la posterior Declaración de Impacto Ambiental. De lo contrario, sería una traba enorme que podría volver a retrasar el proyecto varios años.

«Zaragoza debe involucrarse»

Aunque las principales reivindicaciones llegan desde el Bajo Aragón, el apoyo de Zaragoza a esta infraestructura, esencial para conectar la capital aragonesa con el mar Mediterráneo, se antoja decisivo para lograr acelerar los plazos. Así lo entiende Miguel Omella, miembro de la Junta Local de Carreteras y Ferrocarriles de Alcañiz. «Zaragoza debería ser la máxima interesada, porque la crisis está afectando mucho a su sector hotelero, y podrían beneficiarse de las sinergias de Motorland». Sin embargo, cree que la sociedad de la capital se ha «olvidado» del Bajo Aragón, y opta por viajar al Pirineo. Para trasladarse hasta la costa, señala Omella, toma la autopista de pago. Respecto al anuncio de la ministra, no le dio ninguna credibilidad. «Si son incapaces de terminar los 14 kilómetros de la N-232, no podemos creernos que vayan a avanzar en este otro proyecto».

Por su parte, el alcañizano José Vicente Lop, presidente de la Federación de Empresas de Transporte de Aragón, valoró que sí se cuenta con «todo el apoyo del sector zaragozano», pero el principal problema es que «no hay dinero». Lop explica que, debido a su cargo, mantiene un contacto fluido con los gobiernos autonómico y nacional. «Siempre dicen ‘que sí, que sí’, pero luego no se hace nada».

A su juicio, solicitar la autovía hasta la localidad costera de Vinaròs es una «utopía». Entiende que de las grandes infraestructuras pendientes, la más urgente es el acondicionamiento de la N-232 entre Ráfales y el límite provincial. Fácilmente, podría ahorrar diez minutos. El siguiente paso debería ser acometer las variantes previstas aún no ejecutadas: Quinto, Azaila e Híjar. A continuación, ejecutar la A-68 hasta las Ventas. Eso se conllevaría una rápida conexión con Zaragoza en poco más de tres cuartos de hora. Y por último, extender la autovía hasta el mar.

Carlos Mor, presidente de CEOE Teruel, volvió a reivindicar la ejecución de la obra para revitalizar el tejido empresarial del Bajo Aragón, además de vertebrar las comunicaciones entre Cantabria y el mar Mediterráneo.

Plan de carreteras de la DGA

Entretanto, la DGA ha propuesto aumentar hasta los 1.485 millones de euros la inversión prevista en el Plan General de Carreteras 2013-2024. No es la única novedad respecto al documento que presentó en verano. Se quiere apostar por potenciar la construcción de variantes en aquellas poblaciones donde las travesías presenten problemas de seguridad. Para ese capítulo se destinarán 7 millones de euros. Se beneficiarán Albalate del Arzobispo, Valderrobres y Caspe. Asimismo, se acondicionará la A-226 entre Mirambel y el límite provincial (5,7 millones). Se invertirán 34,2 millones para reforzar el firme de las carreteras autonómicas que conducen a Albalate, Híjar, Calanda, Alcorisa, Caspe, Valdealgorfa, Andorra, Cantavieja y Mas de las Matas.

Paralelamente, la DGA deberá pagar al menos 15 millones de euros para rescindir el Plan Red, sin que se haya arreglado ni un solo kilómetro de carretera. El principal problema han sido las dificultades de las ocho empresas concesionarias para encontrar financiación con la que ejecutar los trabajos. El 82% de las actuaciones previstas se han incluido en el nuevo Plan de Carreteras.

 


Las obras en Monroyo, al 10%, a la espera de que se cambie el proyecto

La carretera N-232, un trazado del siglo XIX, se mantiene a la espera de que por fin se retomen las obras de acondicionamiento detenidas en julio de 2010. Durante todo este tiempo, el Ministerio de Fomento y la empresa constructora han estado involucrados en una negociación, que aún no se ha cerrado, para retomar las obras. Concretamente, los técnicos del Ministerio trabajan con los de la compañía Rover Alcisa para introducir modificaciones en el proyecto constructivos: la supresión del túnel de Monroyo, la obra más ambiciosa y complicada de todo el trazado.

Esa solución, que rebajaría el coste del proyecto en unos 4,5 millones de euros, fue propuesta por Rover Alcisa, entre otras opciones. Aunque en un principio fue rechazada por el Ministerio, los alcaldes de Monroyo (Óscar Arrufat), La Cerollera (Antonio Arrufat) y el diputado Vicente Guillén, los tres del PSOE, dieron su visto bueno a los cambios ante el anterior secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán.

El diputado popular Santiago Lanzuela aseguró que se está trabajando en ese aspecto para resolver el problema administrativo «cuanto antes». Por su parte, Antonio Arrufat, senador del PSOE, señaló que hace aproximadamente un mes registró varias preguntas en la mesa de la Cámara Alta. «Pero aún no hemos recibido contestación». Además, criticó que el principal problema es la falta de inversión. «Quieren cubrir el déficit sin gastar; y así nunca avanzará la obra».

De hecho, a lo largo de estos tres años que el 10% de la obra ejecutada ha permanecido abandonada. Tan sólo se ha llevado a cabo un par de actuaciones. Una de ellas ha sido la instalación de guardarraíles en el tramo que se hundió en 2010 en el kilómetro 90, entre Monroyo y Torre de Arcas. En cuanto al actual trazado, sólo se ha extendido una capa de asfalto en las zonas más bacheadas.

Tira y afloja

El abandono de las obras y la retirada de las máquinas se produjo cuando la empresa constructora, Rover Alcisa planteó un modificado del proyecto por un importe superior al 20% de los trabajos (adjudicados por 47 millones de euros). Se trataba del segundo modificado que solicitaba. Pero el Fomento, entonces dirigido por José Blanco, rechazó ese cambio presupuestario. Cabe destacar que parte de las obras de la N-232 en la zona castellonense fueron ejecutadas por Rover Alcisa, sin que se haya registrado ningún tipo de problema.

Las obras de la N-232 cuentan con un presupuesto de 677.000 euros para este año 2013. En este caso, sí se ha previsto una programación plurianual, que no obstante, se revisa cada año. Concretamente, se prevé invertir 5,79 millones en 2014; 35,34 millones en 2015 y 27,16 millones en 2016. Cantidades que, de mantenerse, servirían de una vez por todas para dar el impulso que la infraestructura necesita.

mitjançantEl estudio informativo de la A-68 se publicará en mayo tras 4 años.

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

La Franja