Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Jornada de la memòria oral a Nonasp (i altres actes) « Lo finestró del Gràcia.

Jornada memória oral

JORNADA DE MEMÒRIA ORAL: ME’N RECORDO. ELS TRESORS DE CASA
A l’Ajuntament de Nonasp, dijous 6 de desembre de 2012

PROGRAMA
16,30 h. Apertura de l’exposició
Taller infantil: Els tresors de casa
17,15 h. Xerrada i exposició: “Me’n recordo. Els tresors de Casa”.
A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Amb la participació de senyores informants de Nonasp.
18 h. Visita guiada al Museu Etnològic de Nonasp: “Els objectes parlen. Un viatge a la memòria.”
A càrrec de Daniel Maza, historiador i president del museu.
18,45 h. Cant de Jotes.
Amb la participació de Laura Satué, cantautora de jotes i guanyadora del Premi de Jotes en Català de l’Ajuntament de Saragossa.
Per a finalitzar, s’oferirà una xocolatada.

Organitza:
Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia
Etnocentre La Era
Associació Amics de Nonasp

Col·labora:
Ajuntament de Nonasp
Amb el suport de:
Institut Ramon Muntaner
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Aprofito l’ocasió per recordar que avui, a les 7 de la tarde,  comencen les II Jornades de la Guerra Civil a Queretes, amb la conferència “La col·lectivitat de Queretes” de Renato i Encarnita Simoni.

I demà dijous, a les 20 h, es presenta a Arnes “El Matarranya. Crònica de viatge” de Joaquim MONTCLÚS amb el prefaci del’Albert SÀNCHEZ-PIÑOL i publicat per GALERADA Editorial. Al matí, Joaquim Monclús signarà llibres a la Llibreria Serret.

Los monologuistas del Matarraña triunfan en La Fresneda.

Encuentran una bomba en el monte de Monroyo.

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.

 

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas

Granollers 0043

Granollers 10A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas”  a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.

Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.

Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.

Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.

Granollers 1Granollers 2Granollers 3Granollers 4Granollers 5Granollers 6Granollers 7Granollers 8Granollers 9Granollers 10Granollers 11Granollers 12Granollers 13Granollers 14Granollers 15

JORNADA DE MEMÒRIA ORAL: ME’N RECORDO. ELS TRESORS DE CASA

Nonasp, dijous 6 de desembre de 2012

A l’Ajuntament

 

PROGRAMA

16,30 h. Apertura de l’exposició

Taller infantil: Els tresors de casa

 

17,15 h. Xerrada i exposició: “Me’n recordo. Els tresors de Casa”.

A càrrec de Pepa Nogués, antropòloga. Amb la participació de senyores informants de Nonasp.

 

18 h. Visita guiada al Museu Etnològic de Nonasp: “Els objectes parlen. Un viatge a la memòria.”

A càrrec de Daniel Maza, historiador i president del museu.

 

18,45 h. Cant de Jotes. 

Amb la participació de Laura Satué, cantautora de jotes i guanyadora del Premi de Jotes en Català de l’Ajuntament de Saragossa.

 

Per a finalitzar, s’oferirà una xocolatada.

 

 

Organitza:

Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia

Etnocentre La Era

Associació Amics de Nonasp

 

Col·labora:

Ajuntament de Nonasp

 

Amb el suport de:

Institut Ramon Muntaner

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Avancem amb el català « Lo finestró del Gràcia.

El proper dia 30 de novembre i fins al 9 de desembre al cine  d’Arnes es projectarà la pel·lícula EL BOSC del director Oscar Aibar i del guionista i autor Albert Sánchez piñol,  rodada en part al municipi de Arnes amb la parla del Martarraña. El dissabte dia 1 de desembre es fa la presentació al cine de Arnes amb l’assistència dels actors Maria Molins i Alex Brendemülh, del director Oscar Aibar i del autor i guionista Albert Sanchez piñol, hi esteu tots convidats!!
El tràiler de la pel·lícula el podeu veure a http://www.faustoproducciones.com/cat/

 

el_bosc_catala_lr.jpg

 

 

horari el bosc arnes.jpg

 

 

Us presentem “El Matarranya. Crònica de viatge” per Joaquim MONTCLÚS amb el prefaci del’Albert SÀNCHEZ-PIÑOL i publicat per GALERADA Editorial.

“El Matarranya. Crònica de viatge” és un recorregut de l’historiador Joaquim Montclús per les vint-i-nou poblacions de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. L’autor tant s’interesa per l’evolució recent de cada poble com pels aspectes històricament més allunyats, però que expliquen moltes coses del present. Així, doncs, la història, la política, la cult

ura, la gastronomia, l’etimologia o l’arquitectura es barregen en una prosa fluida que aocmpanya al lectorper aquesta comarca tan singular. La gran diferència de les altres aproximacions que s’han fet al Matarranya és que l’autor n’es fill, i en dona una visió més autèntica i comprensiva, adquirida des de la infantesa.
DIJOUS 6 DE DESEMBRE:

12:30: Firma de llibres a llibreria Serret a carrec de l’autor, Joaquim Montclús.
20:00: Presentació del “EL MATARRANYA. CRÒNICA DE VIATGE” de Joaquim Montclús, Albert Sánchez-Piñol, Joan Maluquer (Editor) amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Arnes.

Autor: Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, el Matarranya,1957) és historiador i escriptor. Nascut al Matarranya, viu a Barcelona, on col·labora en diversos mitjans, com El Periódico o el diari Ara. Preocupat per la preservació cultural de la seva comarca, ha publicat La Franja de Ponent avui (1983) i La catalanitat de la Franja de Ponent (1999).

Contingut: El Matarranya. Crònica de viatge és una guia de turisme cultural, que ens presenta un trajecte poble per poble d’aquesta comarca de la Franja de Ponent. És una guia imprescindible per a endinsar-nos en els aspectes històrics (sense tergiversacions interessades), econòmics i culturals d’aquesta comarca.

 

Cartell-presentació-Montclu.jpg

 

 

Sobiranistes versus unionistes « Lo finestró del Gràcia.

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

252216_4336550049557_293732254_n.jpg (Imatge JPEG, 316×448 píxels).

 

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012.


logo

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

El PP de La Fresneda plantea nombrar tres representantes ciudadanos.

Teruel entra en el Guinness con un frac de 99,8 metros de cola – Aragón – El Periódico de Aragón.

El frac con la cola más larga del mundo mide 99,80 metros, ha sido fabricado en una planta textil de Mazaleón –Confección Ram– y será recogido en el Guinness World Record. Fabricado con una bobina de tela de cien metros, el notario Fernando Alonso dio fe de la longitud, que coincide prácticamente con el recorrido de la calle del Salvador de la capital turolense.

Este récord Guinness bate a uno anterior en el que la cola del frac medía cincuenta metros.

PROMOCIÓN Esta iniciativa es de carácter promocional y ha sido puesta en marcha por la organización del salón Exponovios que tendrá lugar en el complejo hostelero El Milagro de esta capital los próximos días 1 y 2 de diciembre y donde será exhibido, según explicó el responsable del evento, Nacho Forner.

El despliegue del frac se llevó a cabo en la calle del Salvador, cortada al tráfico rodado para la ocasión, y despertó la curiosidad de los viandantes, tanto locales como turistas.

Para la certificación notarial actuaron como testigos el director de Ermenegildo Zegna En España, Ramón Piqué Sans, y el concejal de Cultura del Ayuntamiento de Teruel, Paco Martín.

La Franja