La Franja

Calaceit aprova mocions per la vigent Llei de Llengües i la unitat de la Llengua Catalana | Comarques Nord.

En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.

A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.

La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.

V Jornada de lectura pública a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

Ramon Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquin de Bellmunt han organitzat una lectura del llibre Pasqual Andreu, Lo Florit (Lo Floro en vers) de José Miguel Gràcia al pati de la Casa Membrado de Bellmunt, el dia 15 d’agost, a les 10 del matí. Invitem a tots aquells que vulguin venir a llegir algun poema del llibre. Seria interessant i bonic que llegiren els poemes persones de la pròpia vila d’on són les contalles. També és una bona ocasió per conèixer l’arxiu i les habitacions on va viure Juan Pío Membrado. L’acte començarà amb la lectura del “Manifiesto para la fundación de la sociedad Fomento del Bajo Aragón” de Juan Pío Membrado, celebrant el seu centenari.

Foto d’arxiu

El Baix Aragó-Casp també tirà endavant una moció en defensa del català amb l’abstenció de consellers del PP | Comarques Nord.

La comarca del Baix Aragó-Casp, que integra els municipis catalanoparlants de la zona baixa del riu Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió) van aprovar la nit de dimarts una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó que reconeix la parla de tots els pobles de la Franja com a ‘català’. Aquesta moció es va aprovar en l’últim ple comarcal, que va durar quatre hores i ha estat un dels més llargs de la seua història.

La moció va ser presentada pel grup comarcal de CHA, i que va tirar endavant gràcies als 11 vots a favor del PSOE (9) i CHA (2). Per la seua banda, els 3 consellers del PAR es van abstindre a la votació, mentre que els 3 de CPC (Compromiso por Caspe) van votar contra la moció. La votació del consellers del PP va estar dividida, ja que alguns d’ells van votar en contra però altres es van abstindre. Aquestes abstencions van permetre tirar endavant la moció presentada per Chunta.

En el seu contingut, la moció destacava que l’avantprojecte de la futura Llei de Llengües “ha generat múltiples reaccions com les diferents iniciatives davant del Parlament Europeu, la revisió del tercer informe de monitorització de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, les manifestacions de diversos col·lectius, associacions culturals i plataformes de parlants de les llengües minoritàries d’Aragó i el pronunciament del Consell Escolar, la Universitat i el Consell Superior de Llengües contra la modificació”.

Per això, amb la moció es demana que Aragó compleixi tota la normativa europea, estatal i autonòmica vigent per protegir i emparar als parlants de l’aragonès i el català, així com també des de Chunta s’ha demanat la compareixença del Ministre de Cultura en el Congrés dels Diputats perquè expliqui l’incompliment a l’Aragó del tractat internacional que garanteix la protecció i promoció de l’aragonès i el català a l’Aragó.

Amb aquesta moció, són diverses les Comarques i ajuntaments dels pobles de la Franja que s’han posicionat en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó i contra la nova que vol negar l’existència del català a l’Aragó. Municipis com Mequinensa, Calaceit i de municipis de la Ribagorça ja han bloquejat la denominació de la parla del poble com català. Per la seua banda, els consells comarcals del Matarranya, la Llitera (i ara Baix Aragó-Casp) s’han pronunciat sobre la mateixa situació.

Diulls 6 d’agost

16,30 a 20,30 h Taller de manualitats: Arbret ambientador. A l’Ajuntament.

Dimarts 7 d’agost

17 h Taller infantil: Experiments de

meteorologia. A les piscines

19,30 h Xerrada: Com saber quin temps farà.

A càrrec de Jordi Mazon, professor de la UPC. A l’Ajuntament

LES ACTIVITATS SÓN GRATUÏTES

Més informació i inscripcions (per al taller de l’arbret):

A l’ajuntament de Ràfels

A Guies del Port, tel 676308021, info (arrova ) guiesdelport.com

Com parlaven els nostres avantpassats « Lo finestró del Gràcia.

Conferència a la Freixneda sobre el tema “Com parlaven els nostres avantpassats. Una aproximació lingüística a través dels nostres documents”, a càrrec de Maria Teresa Moret Oliver, de la Universitat de Saragossa, Àrea de Filologia Catalana, el dia 10 d’agost, a les 19,30 hores.

Veure a: Ajuntament de la Freixneda

Canvi de director al Diario de Teruel « Lo finestró del Gràcia.

La Diputació Provincial de Terol, en mans del Partit Popular, propietària del “Diario de Teruel” ha nomenat un nou director. Es tracta de Juan Ignacio Alfonso, el qual fins l’u d’agost era director de Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, editora del “Diario del Alto Aragón” L’anterior director del “Diario de Teruel”, Juan José Francisco ha passat ha ocupar el càrrec de subdirector. El procés de control dels mitjans de comunicació per part del Partit Popular és ben evident, i les seues conseqüències les podrem veure ben aviat. Sobre el futur de la columna en català “Lo Cresol” no s’ha rebut, per ara, cap notificació, per tant continuarem en la nostra tasca.

El Consejo de las Lenguas tacha de ‘frívola’ la nueva ley del Ejecutivo – Aragón – El Periódico de Aragón.

El órgano critica que la DGA no les haya remitido el texto legal. Considera que las denominaciones que propone la norma son “ambiguas”

M. VALLÉS 04/08/2012

Un grupo de alumnos aprendiendo catalán en una escuela. Foto:EL PERIÓDICO

Edición en PDF

Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Críticas en las formas y en el fondo. El Consejo de las Lenguas de Aragón ha emitido un comunicado en el que carga con dureza contra el Ejecutivo autonómico y el departamento de Educación a raíz de la reforma de ley que reconocía las lenguas propias de la comunidad. Ni se les ha remitido el texto legal, ni se les han consultado las modificaciones introducidas, que tildan, en algunos casos, de “frívolas”.

El consejo manifiesta su malestar por no haber recibido directa y oficialmente el texto del llamado Anteproyecto de Ley de Lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, pues, según la normativa vigente (Ley 10/2009), es el organismo competente en materia de asesoramiento sobre política lingüística en Aragón.

Pese a ello, una vez estudiado el texto, el consejo considera que la nuevo ley aprobada por el Gobierno PP- PAR adolece de un defecto esencial en relación con la caracterización de “las lenguas y modalidades propias de Aragón”. Al denominarlas a todas ellas genéricamente con el adjetivo “aragonesas”, no distingue adecuadamente la diversa filiación de los conjuntos lingüísticos aludidos, que se corresponden, respectivamente, con las lenguas románicas “históricamente reconocidas como aragonés y catalán”, explican.

EQUÍVOCOS En opinión del consejo, al identificarse el término aragonés con uno de los conjuntos lingüísticos propios de Aragón, “la ley debe dejar claro cuáles son, sin equívoco, las lenguas y modalidades lingüísticas –o ámbitos lingüísticos– que determina”, explican. “Caben matizaciones sobre el nombre de las variedades lingüísticas de Aragón, pero no cabe crear equívoco sobre la especificidad diversa de su esencia”, sentencian. Y añaden: “Una ley no debe inducir a error; y una ley que trate sobre las lenguas y las modalidades lingüísticas de Aragón, no puede tratar con frivolidad los resultados reconocidos mundialmente en materia de filología románica”.

La “inadecuada ambigüedad” señalada en el anteproyecto se hace más evidente, según el consejo, en el capítulo III del texto legal, donde se incurre incluso en una contradicción. En él se reconoce la Academia Aragonesa de la Lengua, a la que se le asigna el rango de “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón. La denominación en singular de lengua induce a error, dicen, “porque denota como un solo conjunto lingüístico lo que son lenguas y modalidades esencialmente diferentes”.

El anteproyecto de ley se presenta como un texto legal que trata de proteger las lenguas y modalidades propias de Aragón en sus manifestaciones más peculiares, salvaguardando los derechos de los hablantes y respetando la voluntad de estos. En relación con dichos derechos, “paradójicamente, y respecto de la norma 10/2009, el anteproyecto actual rebaja los derechos, porque sustituye el verbo garantizar por reconocer“, dicen.

Padres de alumnos del Matarraña protestan por la reducción de profesores. Vizcaya – El Correo.

Asociación de padres del CRA ALGRAS elabora un manifiesto contra reducción profesorado prevista curso 2012-2013

Ni llengüeta ni balança « Lo finestró del Gràcia.

(Publicat a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel, el dissabte 21 de juliol)

“Col·loquem en un dels platets d’una balança imaginària: la raó científica expressada en l’opinió dels filòlegs, lingüistes, escriptors, membres de les acadèmies de la llengua i de les universitats, estudiosos, activistes documentats i una cosa que sol escassejar i que es diu sentit comú. A l’altre platet col·loquem: la manca d’autoestima per la llengua i cultura pròpies, la manca d’anàlisi crítica per mala informació secular, l’odi irracional al veí català i fins i tot al propi nom, l’afany uniformador i la intolerància cap al grup d’aragonesos que tenim com a pròpia una altra llengua diferent del castellà. Seguim col·locant en aquest segon platet: la politització dels drets lingüístics de les minories, la manca de vergonya i del sentit del ridícul dels governants, la inclinació d’alguns cap a la cultura uniforme i homogeneïtzadora i, fins i tot també, la bona fe de un bon grapat de ciutadans mancats d’informació i farts de convencionalismes. ¿Quin serà el resultat? Cap persona amb sentit comú pretendrà trobar, ni tan sols, la verticalitat de la llengüeta d’aquesta imaginària balança. El pes irreverent o insensat del segon platet l’estamparà fatalment cap al seu costat. Desapareixerà la llengüeta i inutilitzarà la balança.

S’equivoquen els que pretenen trobar l’equilibri o buscar qualsevol acord en les actuals circumstàncies polítiques i socials, atès que el pes de la raó, està molt per sota de la raó de la força.

Més enllà de les metàfores i els simbolismes, aquells que ens col·loquem al costat del primer platet, observant tota la desraó i la interessada manipulació política del contrari, ens aferrem a la lluita diària per la defensa de la nostra llengua i els nostres valors culturals, siguem on siguem. Ens enforteix el sentiment de trobar-nos al costat del saber i de l’evolució de la ciència, i de la seua prevalença encara que no sigui a curt termini, acompanyats, de moment, amb l’entranyable capa del dolç encant de la minoria. Llàstima que la nostra llengua, antic i bell català, llangueix dia a dia a casa nostra, i el llarg termini, és més una amenaça que una esperança, a menys que la molla del dinamòmetre dels valors que defensem es vagi allargant dia a dia pel pes de la tossuda realitat científica i el sentit comú.

Dur enfrontament entre govern i oposició en l’últim ple de Calaceit | Comarques Nord.

. La dimissió de Fontoba

Finalment, cal destacar que després de la sessió plenària es va conèixer la dimissió de Paulí Fontoba, regidor d’Entesa per Calaceit (EC), dels seus càrrecs de tinent d’alcalde, regidor de Cultura i regidor de Medi Ambient. Fontoba no va voler fer declaracions al respecte i va anunciar que els motius d’aquesta decisió els explicarà públicament en el pròxim ple de l’Ajuntament de Calaceit, que previsiblement se celebrarà al setembre.

Definición.

Un contrato de río para el Matarraña

El Contrato de río para la cuenca del Matarraña, es el primero que se implementa en España y abarca tres comunidades autónomas y 36 municipios enmarcados en la Demarcación Hidrográfica del Ebro. Aunque el marco político es complejo, los habitantes del Matarraña son ejemplo único en el diálogo y resolución de conflictos vinculados con los usos del agua, lo que le convierte en una cuenca idónea para la realización de un proceso de participación por la mejora y el desarrollo sostenible en torno a un río.

El Contrato del río Matarraña aprovechará las experiencias de otros territorios en la implementación de esta herramienta de gestión, adaptándola al territorio y al contexto socioeconómico, político y administrativo. De este modo, el Contrato del río supone un refuerzo al Plan de Cuenca del Matarraña, respetando sus disposiciones y estableciendo un plan de acción a corto y medio plazo para garantizar la sostenibilidad ambiental del río.

La moció ha estat aprovada amb els 11 vots favorables de PSOE i CHA. El PAR s’hi va abstenir (3 vots) i també alguns consellers del PP. Van votar en contra Compromiso por Caspe (3 vots) i alguns consellers del PP.

Segons fonts properes, el portaveu del PP, Nestor Fontoba de Casp, va manifestar que la llengua dels pobles del Baix Matarranya és el català i es va mostrar oposat a la nova Llei de llengües que proposa el seu partit a Saragossa, pel fet que l’Institut d’Estudis Catalans regula el català a l’Estat i pensa que no té sentit crear una nova Academia de la Llengua a l’Aragó per a aquesta llengua.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

La Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón supuso el reconocimiento y ejercicio democrático de los derechos de los hablantes de las lenguas propias –aunque minoritarias- de Aragón: el aragonés y el catalán.

Con la aprobación de esta ley se conseguía establecer el marco jurídico que permitiese el reconocimiento expreso de estas lenguas y reconociese los derechos de sus hablantes Aragón ateniéndose a lo dispuesto en la Constitución española, la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y el Estatuto de Autonomía de Aragón.

Durante el proceso de tramitación de la ley 10/2009 se introdujeron enmiendas que permitían dar cumplimiento a los preceptos que la Carta Europea establecía para las lenguas de Aragón –aragonés y catalán-, para las que sucesivos informes de control, de dicha Carta, elaborados por el Consejo de Europa, reclamaban la aprobación del marco legal para el cumplimiento de los mandatos de dicho órgano supranacional.

Tres años después de aprobar dicha ley, que fijaba el umbral mínimo de cumplimiento de las obligaciones internacionales contraídas por el Estado español para la protección del aragonés y del catalán en Aragón, esta ha sido incumplida, hecho que ha sido denunciado por CHA ante las instituciones europeas.

Recientemente, la Diputación General de Aragón ha presentado públicamente un anteproyecto de ley que niega la existencia de ambas lenguas; las reduce, bajo la etiqueta de modalidades de una lengua desconocida, a una amalgama de hablas locales sin relación aparente entre sí, reduce a su mínima expresión los ámbitos públicos en los que pueden ser utilizadas y vacía de contenido las disposiciones actuales que estaban destinadas a garantizar su enseñanza, uso en la vida administrativa, económica y social, en los medios de comunicación, y su difusión y dignificación.

Este anteproyecto ha generado múltiples reacciones como las diferentes iniciativas ante el Parlamento Europeo, la revisión del tercer informe de monitorización de la aplicación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, las manifestaciones de diferentes colectivos, asociaciones culturales y plataformas de hablantes de las lenguas minoritarias de Aragón o el pronunciamiento del Consejo Escolar de Aragón, la Universidad de Zaragoza y el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón en contra de la modificación, a la baja, de la Ley vigente.

Desde CHA se ha solicitado la comparecencia del Ministro de Cultura en el Congreso de los Diputados para que explique el incumplimiento en Aragón del tratado internacional que garantiza la protección y promoción del aragonés y del catalán en Aragón. Así mismo, se exige la retirada del citado anteproyecto de ley que se niega a cumplir una ley aprobada por el poder legislativo aragonés.

Por otra parte se exige a la DGA el cumplimiento de toda la normativa europea, estatal y autonómica vigente para proteger y amparar a los hablantes del aragonés y el catalán,

Por todo ello, el Grupo Municipal de Chunta Aragonesista presenta al Pleno la siguiente

MOCIÓN

El Pleno de la Comarca del Bajo Aragón/Caspe-Baix Aragó/Casp insta al Gobierno de Aragón a:

1.- Cumplir de forma inmediata todas las previsiones contenidas en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón y respetar en su integridad la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.

2.- No impulsar ninguna modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa.

3.- Tomar las medidas contenidas en la legislación vigente, para que se respeten los derechos de los hablantes que reconoce la legislación internacional, europea, española y aragonesa, en los municipios de Maella, Favara/Fabara, Nonaspe/Nonasp y Fayón/Faió incluidos en la zona de utilización histórica predominante del catalán.

4.- Hacer llegar este acuerdo al Gobierno de Aragón y a las Cortes de Aragón.

L’acte precedirà la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya en homenatge a l’escriptor Jesús Moncada
La Xarxa de Llibreries Acreditades continua desplegant-se al territori de parla catalana amb l’objectiu de garantir
l’accés a les publicacions editades per la Generalitat a través de la signatura de convenis amb llibreters privats. El
proper dissabte 4 d’agost tindrà lloc la presentació de l’acord amb la Llibreria Serret de Vall-de-Roures, a la Franja de
Ponent, amb la participació del director general de l’EADOP, Jordi Miró, i el president del Gremi de Llibreters de
Catalunya, Antoni Daura.
L’acte de presentació de la integració de la Llibreria Serret a la Xarxa de Llibreries Acreditades s’emmarca en un cap
de setmana de marcat regust literari a Vall-de-Roures, ja que servirà de preludi per a la celebració de la VII Trobada
d’Autors Ebrencs al Matarranya de diumenge 5 d’agost. Una jornada que en aquesta edició retrà homenatge a
l’escriptor Jesús Moncada i a la seva obra amb un seguit d’actes entre els quals figuren una taula rodona sobre l’autor
i una lectura pública de fragments literaris de l’escriptor de Mequinensa.
Imatges: web Llibreria Serret.
Enllaços:
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya
Llibreria Serret