Skip to content

Archive

Category: Matarranya

El Matarranya, comarca puntera en difusió i innovació turística | Comarques Nord.

Los brigadistas de la helitransportada de Alcorisa, premiados con el primer ‘Amics del Matarraña’.

Los Ports de Beseit candidats a Parc Natural « Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha engegat un procés per a la creació del Parc Natural dels Ports de Beseit a la vessant matarranyenca dels Ports. El procés es va engegar amb el Parc Natural a la banda catalana l’any 2001, i el Parc de la Tinença de Benifassà l’any 2006 a la banda valenciana.

Aquí podeu escoltar la declaració de Modesto Lobón sobre la creació d’este Parc Natural, i també el Parc Nacional de Posets-Maladeta: Lobón_Parques-Naturales-y-Nacionales.mp3

Aquí podeu llegir les característiques dels Parcs Naturals, diferents de les dels Parcs Nacionals

Vídeo sobre la cabra salvatge al Matarranya, amb música de Los Draps:

Més informació: El Periódico de Aragón

El Ejecutivo modificará la Ley de Espacios Protegidos en Aragón para “simplificarla”

Se inicia el proceso para declarar parque nacional a la zona de Posets-Maladeta y parque natural a los Puertos de Beceite.

EUROPA PRESS 05/06/2012

El consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente del Ejecutivo aragonés, Modesto Lobón, ha informado al Consejo de Gobierno de una propuesta de modificación parcial de la Ley de Espacios Naturales Protegidos en Aragón para “simplificarla y disminuir su complejidad”.

Según ha explicado en la rueda de prensa posterior al Gobierno de Aragón, se trata de un anteproyecto de ley que también pretende adaptar la actual ley de Espacios Protegidos en Aragón “al marco nacional e internacional”.

Concretamente, a la ley básica del patrimonio natural y de la biodiversidad, al Real Decreto de medidas urgentes en materia de medio ambiente y a la ley básica de la Red de Parques Nacionales.

Por otra parte, Lobón ha informado al Consejo de Gobierno del inicio del proceso de declaración de un nuevo parque nacional en Aragón, el actual parque natural de Posets-Maladeta, y de un nuevo parque natural en Teruel, en la zona de los Puertos de Beceite, procesos “largos y complejos, que queremos comenzar cuanto antes”.

El consejero ha indicado que corresponde a las Cortes de Aragón pedir al Gobierno central la declaración de un parque nacional, si bien el Ejecutivo aragonés debe “antes hacer trabajos previos”, que “son los que vamos a comenzar”, mientras que la declaración de parque natural corresponde al Gobierno autonómico.

Lobón ha mostrado su voluntad de iniciar el proceso “estableciendo un diálogo participativo con todos los interesados y afectados” y ha asegurado que el Gobierno está “abierto a alternativas”, si bien ha comentado que ya se han “sondeado” opiniones y estas propuestas “no son nada descabelladas”.

Según ha apuntado, actualmente Aragón cuenta con un parque nacional, el de Ordesa y Monte Perdido, y pasaría a dos, ambos en el Pirineo aragonés, mientras que ha recordado que la provincia de Teruel carece de parques naturales, por lo que el propuesto sería el primero y sí que hay en las provincias de Huesca y Zaragoza.

Modificación legislativa
El anteproyecto de ley de modificación parcial de la Ley de Espacios Naturales Protegidos en Aragón introducen mejoras a nivel procedimental al simplificar los procedimientos administrativos relacionados con la declaración de espacios protegidos en Aragón y la aprobación de sus instrumentos de gestión.

Asimismo, “disminuye el exceso de intervención administrativa” en la aprobación del planeamiento ligado a la protección de espacios protegidos (PORN), ha explicado el Ejecutivo. Además, contempla que el actual ‘Catálogo de Espacios Naturales Protegidos y las Areas Naturales Singulares de Aragón’ pase a denominarse ‘Catálogo de Espacios de la Red Natural de Aragón’.

El Gobierno autónomo propone también la reducción de trámites administrativos mediante el procedimiento de aprobación de los PORN, que contará a partir de ahora con una sola información pública y un plazo máximo para aprobar los PORN, de forma que el procedimiento caducará transcurridos dos años sin que se haya aprobado definitivamente el plan.

Igualmente, plantea la necesidad de desarrollar las Areas Naturales Singulares (ANS), incluyendo en ellas nuevas categorías de protección internacional, comunitaria y estatal.

La propuesta de modificación, tras recibir la aprobación de una seria de informes técnicos y de los servicios jurídicos del Departamento, se enviará a Consejo de Gobierno para su revisión en las Cortes de Aragón, han señalado las mismas fuentes.

El cantautor Àngel Villalba treu un nou disc | masdebringue.

 

 

El cantautor de Favara del Matarranya Ángel Villalba acaba de traure al mercat  un nou treball discogràfic on ens mostra tretze de les seves cançons més conegudes i inèdites fetes entre els anys 1969 i 2011. En aquest disc han col•laborat músics com Eugenio Arnao amb la percussió, Lorenzo Latorre amb guitarres i baix, Jean Pièrre Guitard amb els teclats, Alberto Navas amb el violí, Florencio Roca amb el llaüt, la bandurria i la guitarra i el mateix Àngel Villalba hi posa la veu, la guitarra i el timple canari.

 

Entre les cançons d’aquest nou disc s’hi troben temes més íntims i personals com “Un receret d’amor” u “Olivera d’Aragó”,  i altres de contingut més social i vindicatiu de rabiosa actualitat com “Este món és un mercat”, o “Amic Desideri”, on Villalba li fa cinc cèntims al seu amic, el poeta matarranyenc, Desideri Lombarte, de la desastrosa i lamentable situació en que es trobe el català a la Franja davant el desinterès i la desídia dels principals grups polítics i institucions aragoneses.

 

Ángel Villalba es va donar a conèixer l’any 1968 com a teloner de Quico Pi de la Serra, però aviat va començar a actuar amb Ovidi Montllor , Quintín Cabrera, Carlitos Molina. Tocà durant les Jornades llibertaries de Barcelona durant set dies. També tocà amb LLuis LLac, Teresa Rebull, Luis Pastor, Marina Rosell, Araceli Banyuls, entre d’altres. A partir de l’any 1976 pràcticament va desaparèixer de l’escena, fins que l’any 1984 en motiu de la preparació del “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana” inicià gires per gairebé tots els pobles de la Franja d’Aragó.

 

L’any 2002 va gravar el CD “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, editat per “El señor Guindilla”  i produït per Grup 51 amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).L’any 2007 participà en el CD llibre col·lectiu “Sons de Matarranya” produït per ASCUMA.

 

Les cançons de Villalba s’han inspirat sempre  en el compromís amb les lluites en contra de les desigualtats socials, com artista crític, solidari i d’ideologia  llibertària. Així mateix, d’una altra part de les seves lletres es desprèn un fort arrelament a la seva terra, la terra aragonesa del Matarranya, com es demostra amb el ventall de cançons que mostra en aquest disc. També es poden notar eixos arrels en el fet de que el seu enregistrament ha estat fet a l’estudi ”Aleatòria” de Queretes (Matarranya, Terol), propietat del músic i tècnic de so, Jean Pièrre Guitard. La resta dels músics que han participat també viuen, treballen o tenen relació d’una manera o altra amb el Matarranya.

 

Us adjunto, perquè feu un tast, la maqueta prèvia de dos de les cançons del disc.

 

Àngel Villalba, acompanyat del Màrio Sasot en un concert a Aguarón (Saragossa)

La gente del medio rural tiene menos miedo a arriesgar | Heraldo.es.

 

 

Evelyn Celma recoge plantas para elaborar sus cosméticosEvelyn Celma recoge plantas para elaborar sus cosméticos

La crisis económica se ha convertido en un lastre para muchos aragoneses, pero también en el empujón que algunos emprendedores necesitaban para dejar atrás unas ciudades que ahora no pueden cumplir todo lo que les prometieron. “Nací, me crié y estudié en Barcelona, pero hace unos años decidí regresar al pueblo de mis padres para montar mi propio negocio”, comienza Evelyn Celma, licenciada en Ciencias Ambientales y fundadora de Matarrania, una empresa dedicada a la elaboración de cosméticos naturales a partir del aceite de oliva ubicada en la localidad turolense de Peñarroya de Tastavins.

De esta forma, Evelyn recorrió a la inversa el camino que unas décadas atrás había llevado a sus padres hasta la Ciudad Condal y ha logrado recuperar sus raíces mientras se gana la vida haciendo lo que le gusta. “Desde que he llegado aquí no solo he aprendido mucho de la cultura popular que hay en la zona sobre el uso de las plantas para cuidar la piel, sino también de la mentalidad emprendedora que hay en el medio rural. No es que la gente inicie negocios novedosos, pero la mayoría de los habitantes de los pueblos son autónomos y están acostumbrados a invertir y tener iniciativa. Tienen menos miedo a arriesgar”, asegura esta catalana de nacimiento y aragonesa de raíces.

Pregunteu a la Consellera d’Educació sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Herado de Aragón tindrà a la Consellera de Cultura del Govern d’Aragó en una ronda oberta de preguntes el dimecres 6 de juny. És possible que el filtre siga important, més del que ho és en este tipus d’entrevistes en línia. La causa és clara, perquè la Conselleria manté obertes dos polèmiques importants: la Llei de llengües i la política cultural: “La consejera Serrat abucheada en la inauguración de la Feria del Libro de Zaragoza “.De fet, la notícia que anuncia l’entrevista ja compta amb 67 comentaris.

Però encara així crec que val la pena que hi arribon moltes consultes sobre la Llei de llengües i el tractament del català i l’aragonès per part del Govern d’Aragó. Hi ha moltíssimes perspectives des del que tractar-ho: manté un Director General de Cultura (Humberto Vadillo) que defensa que a la Franja es parla xapurriau, ella no té un discurs coherent sobre quines llengües es parlen a la Franja, etc. Haig enviat este pregunta a l’adreça que indica l’Heraldo: redaccioninternet@heraldo.es

El Gobierno de Aragón ha manifestado en diversas ocasiones su incomodidad respecto la Ley de Lenguas actual y las denominaciones de catalán y aragonés. A pesar de ello, aún no ha hecho ningún cambio en el entramado legislativo aragonés respecto estas dos lenguas. ¿Cuál es la denominación correcta para estas lenguas y cuáles son las políticas que deben protegerlas, dada la debilidad sobre la que se sustentan según denuncian sus hablantes?

Encuentro digital con Dolores Serrat

Heraldo.es. Zaragoza| 31/05/2012 a las 14:17   67 Comentarios

La consejera de Educación del Gobierno de Aragón mantendrá un encuentro digital con los lectores de HERALDO.es el 6 de junio a las 10.00.

OLIVER DUCH La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, visitará el próximo miércoles 6 de junio la redacción de HERALDO.es para mantener un encuentro digital con todos los lectores que deseen transmitirle cualquier cuestión relacionado con su departamento.

El chat con la consejera comenzará a las 10.00. Todos los lectores que quieran participar en él pueden enviar sus preguntas a la dirección de correo electrónico redaccioninternet@heraldo.es con el asunto ‘Encuentro digital con Dolores Serrat’.

Hem rebut la informació gràcies a Miguel Martínez Tomey.

 

Petit observatori

El retorn a la fonda de Calaceit

Josep Maria Espinàs

Ja vaig dir ahir que amb les meves editores, Isabel i Joana, tornava cap a Barcelona després d’haver estat fugaçment a la Terra Alta. Era l’hora de dinar. Passant per Calaceit ens aturem un moment per preguntar a uns homes que s’estaven drets al carrer, parlant a l’ombra del rengle de cases, si podien recomanar-nos un restaurant. Sé, per experiència, que la resposta no sempre és fàcil. I si n’hi ha, de resposta, no és segur que sigui de fiar. Recordo molt bé que a Castella, havent arribat a Vinuesa a peu, vaig preguntar a tres homes que seien en un banc on podria dinar bé, en aquell poble. Un dels homes, amb una veu dura i alta, innecessàriament irritada, em va engegar: « La gente de aquí cómo vamos a saberlo, donde se come bien ». Era com si l’hagués insultat. « Mire, eso sólo lo saben los forasteros, nosotros no sabemos nada ». Almenys m’hauria pogut dir: «El que té més fama és…»


L’home a qui hem fet la pregunta a Calaceit ens parla de la Fonda. Anem a la Fonda, a peu de carretera, molt a prop d’on som. I quan hi arribem llegeixo a la façana: Fonda Alcalá. De cop i volta sento un sotrac en la memòria. Fa quinze o setze anys vaig dinar aquí. El que passa és que, exceptuant el nom, ha canviat tot: la façana, que és moderna i més ampla, i l’estructura del menjador, que s’ha engrandit. Quan ocupem una taula se’ns acosta un home que deu ser l’amo, i que em reconeix. Sí, jo havia estat aquí el dia que vaig començar a caminar pel Matarranya. En aquell temps m’havia rebut el seu pare. I al cap d’un moment, el fill em porta un àlbum que recull algunes dedicatòries i, passant pàgines, descobreixo la lletra petita, creativa, personal, que no puc confondre amb cap altra: la de l’escriptor i gastròm Nèstor Luján, el meu cunyat, que va morir ja fa anys. «Per a Enric Alcalá, i per a la seva gran cuinera, que és la seva dona, Dora, molt senyora meva. I per tants records inoblidables, i per tot el que encara menjarem, a casa teva. Una abraçada». Sento una punxada al pit. Han passat anys i anys, el disseny del menjador és més gran i més a la moda d’avui. Però la qualitat de la cuina no ha estat víctima dels nous temps. Busco aquell moble estrany que havia vist l’any 1997 i el veig. Una monumental gàbia d’ocells, buida, amb un cos central catedralici i quatre altres torratxes als angles. Una filigrana de fusta i arcs de filferro. És l’objecte, singularíssim, que em fa present el passat. I la manera de servir els clients heretada per l’ Enric d’ara. Calaceit és el nom àrab d’un castell. Aquesta fonda sembla fortificada contra les frivolitats de l’ofici.


http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=03/06/2012&idioma=1

 

Y isto lo que diz d’o valenciano, d’o lemosín y d’o catalán

Valenciano. Vid. catalán y lemosín

Lemosín. (…) También se aplicó el término lemosín para designar al catalán y todos sus dialectos. El trabajo posterior de los filólogos, demostrando que tal lengua no deriva de la Provenza, y mostrando las verdaderas relaciones que ligan al valenciano y al mallorquín en el seno del catalán.

Catalán. Idioma hablado en Cataluña, Valencia, Baleares, Rosellón y Alguer. Su límite con el aragonés es muy poco preciso desde los Pirineos hasta Benabarre, Purroy y Calasanz; se perfila mejor desde Támarite a Lérida y Fraga. Su línea de contacto con el castellano, en Valencia no coincide con la frontera administrativa de las tres provincias (…) El catalán occidental comprende el leridano (Andorra, Lérida, salvo Arán, Cerdaña, O. y S. de Tarragona; N. de Castellón; una larga y estrecha faja al E. de Aragón, y el valenciano.

Empremtes del temps al rostre « Lo finestró del Gràcia.

 

Parc Natural dels Ports

Curs-Taller:

“Iniciació als cants dels moixons”

Data: Dissabte 2 de juny de 15.30 a 20.30 i de 21.30 a 22,30h.

Lloc de trobada:  Molí de l’Oli – Arnes

Coneixerem les principals característiques morfològiques i els cants de les espècies més comunes

dels Ports i els seus pobles. Farem dos passejades d’observació: una a la tarda per escoltar les aus diürnes, i una altra al vespre per escoltar les nocturnes (podeu portar picnic per a sopar).

A càrrec de Víctor Vidal, educador ambiental i col·laborador de Seo-BirdLife.

 

Activitats gratuïtes

Informació i inscripció 977 500 845-676308021

Parlar i viure en català a la Franja no sol és plorar. | masdebringue.

(També és morir un poc i altres tòpics derrotistes).

Com a palestins sense terra, com a minusvàlids físics davant d’una barrera arquitectònica de l’alçada d’un tros de muralla xinesa, com a clowns d’un circ que mai hem aidat a muntar, així ens sentim els habitants de la Franja quan volem traure la nostra llengua al carrer, perquè li done l’aire i el sol.

Estem farts de que als diputats regionals del PAR i el PP, i als sectors més reaccionaris d’aquesta regió, que mai s’han preocupat de les llengües minoritàries, els entre un furor de repent en favor de les “modalitats  lingüístiques” d’Aragó quan exigim que es tracte les nostres llengües maternes amb la mateixa dignitat i els mateixos drets que les altres. I quan aconsegueixen que el tema lingüístic quede postergat a l’oblit o institucionalment inexistent, llavors s’obliden del tema i esperen que l’aragonès i el català de l’Aragó desapareguen del mapa i quedar-se així tranquils amb la còmoda, àmplia, única i total presència de la “llengua de l’imperi” campant pels seus territoris.

Però miraculosament, el català de la Franja continua viu i se sent als carrers dels nostres pobles, des d’Aneto i Bonansa fins a Aiguaviva, passant per Benavarri, Tamarit, Fraga, Val-de-roures i tants altres pobles, tot i que es va perdent molt lèxic antic i la substitució pel castellà, en alguns llocs, va a la vertiginosa velocitat de creuer de la València costera.

Aquí us passo un escrit sobre l’estat actual  de la qüestió  que vaig publicar al número 1 de  la revista “Crisi”, que es va presentar a Saragossa fa uns pocs dies.

 

Las lenguas minorizadas en Aragón. La crisis como excusa.

MARIO SASOT

La crisis, por supuesto, está afectando seriamente a los ámbitos culturales, y el de las lenguas patrimoniales aragonesas no son una excepción. Si en Aragón las lenguas minoritarias (el aragonés y el catalán) nunca han gozado del efusivo favor de sus gobiernos, en estos momentos, el actual ejecutivo autónomo del PP-PAR ha encontrado con la crisis económica la excusa perfecta para paralizar el tímido reconocimiento que dichas lenguas obtuvieron en la legislatura anterior, tras más de diez años de porfía, en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Uso, Protección y Promoción de las lenguas propias de Aragón, paralizando en seco su aplicación, esterilizando el funcionamiento de  órganos como el Consejo Superior de las Lenguas y suspendiendo algunas de los programas y actividades que ya estaban en marcha desde hacía tiempo. Entre otros temas ha quedado en suspenso la declaración de las zonas de  utilización de las lenguas propias, cuyo plazo de presentación por parte del Consejo Superior de Lenguas expira a finales de este año, según la vigente Ley. El “mapa” de uso de estas lenguas facilitaría el uso público y las relaciones con la administración en aragonés o en catalán en los territorios. de utilización histórica de esas lenguas.

Junto a la suspensión de estas y otras muchas actuaciones jurídicas y legales que deberían haberse desarrollado desde la celebración de las elecciones autonómicas y el acceso del nuevo gobierno regional, éste ha aplicado sustanciales recortes en los presupuestos de 2012 en este ámbito. La consejera de Educación, Cultura y Deportes, Dolores Serrat, ya  anunció a los miembros del CSL que “no había dinero para la política lingüística aragonesa”. Como paso previo, además de la eliminación del Proyecto de Animación “Jesús Moncada”, que llevaba actividades culturales y extraescolares en catalán a los centros de la Franja que impartían esta materia,  se han llevado a cabo sustanciales reducciones presupuestarias en Formación del Profesorado que afectan a las lenguas no oficiales Los seminarios de profesores de catalán y aragonés continúan  realizándose, pero fuera de los días y horarios lectivos, básicamente los sábados, lo que obliga a los profesores a sacrificios suplementarios  y la Escuela de Verano de Fraga, podría dejar de celebrarse el próximo curso.

Pero lo que preocupa más que los drásticos recortes económicos es la desvalorización moral y cultural que pretende dar el gobierno a estas malhadadas lenguas en una posible reforma de la actual Ley, considerándolas como meras modalidades lingüísticas inconexas sin especificar a qué sistemas lingüísticos pertenecen.

Una muestra y un avance de este trato chocarrero, infamante y paternalista que el gobierno regional pretende aplicar a esta parte fundamental de nuestro patrimonio es el enfoque que el programa de la televisión autonómica “Bien dicho” da al hecho lingüístico de las hablas locales. ¿Se imaginan a un conductor de un programa deportivo que no tuviera la más mínima noción de las reglas del deporte que narra? Pues en el caso de las  lenguas, todo vale. Y la presentadora de este programa escucha “carxofes” en Aiguaviva y dice que le suena a alemán y la palabra fusta no le suena a madera sino a látigo y por unas extrañas coincidencias encuentra una aún más extraña conexión veneciana con la lengua de Aiguaviva. La periodista María de Miguel y los directivos de Aragón TV nos están marcando el duro camino que nos espera.

Evocacions des de les Roques de Benet « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital.4, juny 2012
L’altre diumenge vam pujar a les Roques de Benet. No és l’alçada mes remarcable del Port, però la seva mola vertical la fa un mirador privilegiat. Des d’allà dalt se’n veien molts, de pobles, i això que el dia no era del tot transparent. Viles d’ençà i dellà l’Algars. A dalt hi vam trobar una coneguda de Mont-roig casada a Caseres. Mentre parlàvem vaig sentir una espurna d’enveja pel fet que el seu fill podia estudiar en la llengua que empràvem tots els que érem allà, mont-rogins, torredarquins, caserols i barcelonins. Hi ha llocs on encara es valora el patrimoni, encara que sigui immaterial.
Feia molts anys que no pujava a les Roques de Benet. Tants que em fa vertigen comptar-los. La seua silueta traçava l’horitzó dels meus estius infantils, com una presència paternal. Els records van aflorar de seguida: el iaio Ramon duent-me a les Valls o al riu, la iaia Rosario corregint-me el meu parlar de suburbi. L’àvia sempre em deia que un tal Ramon Berenguer s’havia equivocat marcant la frontera: «va agafar la seua espasa i va partir pel riu, deixant Catalunya a una banda i Aragó a l’altra». No sé d’on havia tret aquesta informació. Tal i com m’ho explicava, m’imaginava el compte-rei dalt del seu cavall desbocat, colpejant l’aigua amb l’espasa mentre els d’Arnes i Queretes s’ho miraven atònits des de les respectives ribes. La Rosario, que si no hagués estat per la guerra s’hauria quedat a Barcelona, sempre es lamentava de la decisió. Suposo que l’instint li deia que érem més afins als d’Arnes que als d’Alcanyís. Amb aquestes influències, no m’estranya que servidor hagi acabat així.

Se presenta un libro sobre as luengas d’Aragón a primers d’o S. XX | Arredol.

O libro replega y analiza textos d’entre 1901 y 1917

portalada
Portalada d’o libro

O martes 29 de mayo a las 19:30 se presenta en o  CSL La Pantera Rossa, o libro “Las lenguas de Aragón en el primer tercio del siglo XX. Vol. I. Inéditos, rarezas y caras B”, de José Luis Aliaga, publicau por Gara d’Edizions. A presentación la ferá o editor, Chusé Aragüés, o mayestro, traductor y lexicografo, Miguel Anchel Barcos y o propio autor, José Luis Aliaga, profesor de Lingüistica Cheneral y Hispanica en a Universidat de Zaragoza.

 

Iste primer volumen sobre as luengas d’aragón en o primer tercio d’o sieglo XX tracta d’o periodo comprendiu entre 1901 y 1917. En ixe tiempo se chestoron os textos publicaus en o libro -a más gran parti ineditos dica agora, y atros complementarios d’edicions anteriors). En analizar-los s’ha meso o foco de ficacio en a suya condición de valiosas piezas que fan parti d’o contino historiografico sobre as luengas d’Aragón. Iste libro va acompanyau d’un mapa de Uesca trestallau en rechions filolochicas de 1902, reyalizau por Benito Coll y Altabás.

 

A obra analiza o contexto sociolochico a on que viviban as luengas d’Aragón en prencipiando o sieglo XX y, denden ixe analís, s’alportan prous claus interpretativas ta comprender a situación sociopolitica d’as luengas d’Aragón en o momento present y, mesmo as posturas que tienen a o respecto as collas politicas representadas en as Cortes d’Aragón.

 

José Luis Aliaga Jiménez ye profesor titular en o Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica d’a Universidat de Zaragoza y conta con arrienda publicacions en a demba d’a lexicografia y a historiografia d’as luengas d’Aragón, asinas como en a demba d’as relacions entre a luenga y o chenero sociocultural.

Fuent: http://arainfo.org/2012/05/presentacion-del-libro-las-lenguas-de-aragon/

Muere un escalador tras sufrir una caída en las Peñas de Masmut, en Peñarroya de Tastavins – Accidentes aéreos y espaciales – Noticias, última hora, vídeos y fotos de Accidentes aéreos y espaciales en lainformacion.com.

El ‘Manifest per l’Ensenyament’ divideix el Consell Comarcal | Comarques Nord.

La Franja