La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaColumna «L’Esmolet», Temps de Franja núm. 108, juliol-agost 2011
No estic parafrasejant l’inefable Mourinho: aquesta pregunta és la que em faig per intentar trobar el motiu del meu sentiment cap a la llengua. Miro al meu voltant i, tret de la «secta» que ens n’ocupem, la gent no perd la son per aquest tema. M’agradaria pertànyer a l’arcàdia feliç dels qui no els amoïna el present (ni el futur) del nostre idioma. Tinc algun escrit impublicable on recrimino als déus no haver nascut en plena província de Segòvia o al bell mig de Lavapiés. M’atreviré a transcriure’n la primera frase: «Vull ser de dretes, del Real Madrid i parlar sols castellà!» Tot plegat per estalviar-me el disgust constant de pertànyer al club dels que només guanyen si fan un esforç titànic i la conjunció dels astres els és propícia: les esquerres es barallen entre elles, els seus votants no els en deixen passar ni una (no com al PP de València) i, quan arriben al poder, a voltes acaben cometent les errades dels impunes adversaris. Al Real Madrid no li cal jugar bé per a guanyar i, a més, té al darrera la majoria del poder mediàtic i econòmic d’Espanya (penseu que parlo des de la perspectiva de viure a Alcanyís). I als monolingües castellans no els cal témer, i ho saben, per la pervivència del seu idioma. I s’ha acabat l’espai per a seguir amb aquesta «palla mental», que és com, amb molt d’encert, defineix el nostre estimat director aquesta mena d’articles.
Us recordem que les persones que estiguin interessades en participar en aquest congrés aportant-hi una comunicació poden enviar-ne un resum de 250 paraules a l’adreça electrònica congresdiocesi(arroba)gmail.com, indicant el nom del comunicant, la institució de procedència, si s’escau, l’adreça electrònica i el telèfon de contacte, abans del 27 de juny de 2011. La temàtica de les comunicacions s’hauran d’emmarcar geogràficament en l’àmbit de l’antiga diòcesi de Tortosa i seguir els següents àmbits temàtics: llengua, literatura, societat, antropologia, geografia, patrimoni natural, patrimoni cultural, economia i medi ambient.
Institut Ramon Muntaner
http://www.irmu.org
No creieu que l’Unió Europea no pot romandre mols més de temps, essent-hi únicament una unió monetària i no pas una unió fiscal i econòmica? Són compatibles amb aquests avanços els governs de dretes que dominen gairebé tots el països europeus? És pot progressar amb un egocentrisme de tant curta volada?
No penseu que a les manifestacions d’indignats, empipats o irats hi ha més persones d’esquerres o progressistes que de dretes tradicionals o sobrevingudes? Serà efectiu aquest gran moviment sense carregar-se d’ideologia i sense lideratges atractius i competents? I si fessin un pensament de com és pot conquerir el poder, encara que només fos com a exercici? Quan es diu que tots els polítics són iguals, es pensa que la classe política és el reflex de la societat i per tant que també tothom som iguals? I si les seues peticiones fossin menys òbvies, però més radicals. Si fossin realistes demanarien l’impossible, oi? No penseu que el temps de les rebaixes arribarà quan siguin al poder? Mentre tant per què no sumien que ja tenen el poder al seu abast? I si quan el tinguin se’ls ha esgotat el temps de somiar?
Si l’estat del benestar ens ha portat a l’augment progressiu de les despeses socials, per tant, a posar fora de capteniment el dèficit públic —com una insuportable massa d’“experts” s’encarrega d’anar repetint dia rere dia— com és que els països més desenvolupats d’Europa són capdavanters en serveis socials i benestar? I si els motius de la crisi fossin altres? Ens hem oblidat del bons escombraries, de l’especulació financera i immobiliària, de la llibertat infinita i gratuïta dels moviments de capitals, del creixement irracional…, i etcètera? I els africans què ens diuen de tot allò? Aquells que recomanen la venda dels béns públics per sortir-ne de la crisi, no recomanaran més tard o més aviat la venda o enclavatge de les persones?
Si el problema més gran que tenim és l’atur, perquè des de la gran majoria d’instàncies econòmiques, tècniques, polítiques i acadèmiques es recomana o s’exigeix només retallades de despeses, sous i plantilles que al capdavall només produiran més atur i despesa social? On s’amaguen les polítiques de progressivitat fiscal i les taxes ecològiques i d’estalvi energètic, les idees dels bons emprenedors i el pensament racional?
Com les causes “fonamentals” de la productivitat de les empreses són els baixos costs de la mà d’obra, algú es capaç d’explicar-nos per què les empreses instal·lades a Alemanya, França i altres països nòrdics són més productives que aquelles altres que hi són a països on els costs laborals per hora treballada són gairebé la meitat? Com es comptabilitzen els efectes de l’organització interna del treball i el volum d’inversions de racionalització?
Per què hem de suportar un euro tant sobrevalorat que impedeix les exportacions cap els EEUU i afavoreix, per contra, les importacions? No serà que a Alemanya i França ja els va bé perquè tenen Europa al seu abast?
Per què… i per què?
Teniu uns dies per pensar-ho i contestar-vos. Compte que a la terra li queden tant sols uns quants milions d’anys de vida:
primer escalfada,
després refredada
i amb dues glaciacions
pendents encara.
Feliç solstici d’estiu,
bones fogueres de Sant Joan
i bon mig cap d’any!
José Luis Sampedro diu que ja sent l’olor a sal perquè s’apropa al mar. Jo el veig el més jove de tots els joves.
Si em permeteu i aprofitant l’avinentesa us incloc uns versets meus de fa uns anys, els podria escriure ara mateix:
Guaito el passat
i m’envolto de nuesa.
Penso un instant
i els trossos de futur
em creixen a les mans.
Aquí teniu les dues fotografies d’anys i estats diferents: una de dia, l’altra de nit; una de ben sobris, l’altra no tant.
Filed under: Altres
S’apropen les festes de “La Vaquilla del Ángel” de Terol i esperonat per un comentari que ha fet aquí al meu bloc el meu amic Rafael —habitual visitador i comentador —he cercat i he trobat unes fotografies, de fa molts anys —més properes a 50 que a 40— d’unes festes de “la Vaquilla” que vaig/vam gaudir quan no sabíem que era la joventut perquè la portàvem a sobre i no la podíem veure. Tot i que ara tampoc puc veure amb netedat què és la vellesa, tal vegada perquè també la porto a sobre, encara que gairebé només sento el seu pes físic.
Lo Pasqual i la Felisa a l’estudi fotogràfic d’Alcanyís, l’any 1920 (Punxeu a sobre de les fotos un parell de cops per veure-les més grans)
Segons notícies, ni la banda que porta el Pasqual, ni l’armilla, ni la cadena, ni el cigar eren d’ell
Filed under: Altres
Molí d`Els Ports, galardonada en el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo
Molí d`Els Ports, la almazara de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”, ha resultado galardonada en el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo. Es la primera vez en la historia que una DO del Bajo Aragón recibe esta distinción.
Los Angeles International Extra Virgin Olive Oil Competition, considerado el concurso de aceite de oliva virgen extra más prestigioso del mundo, han otorgado la medalla de plata a Molí d`Els Ports, la almazara de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”.
El director de Molí d’Els Ports, Ignacio Segura, presentó al concurso su aceite de oliva virgen extra monovarietal empeltre acogido a la Denominación de Origen Protegida Aceite del Bajo Aragón, logrando este reconocimiento en Los Ángeles.
SILVER MEDAL
Es la primera vez en la historia que un aceite de la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón”, monovarietal empeltre, recibe tal distinción.
Hace 10 años que el equipo de Molí d’Els Ports forma parte del Panel Oficial de Cata de Aceite de Oliva Virgen de Aragón, tiene una estrecha vinculación con la Denominación de Origen Protegida “Aceite del Bajo Aragón” y está especializado en la extracción del aceite de la variedad empeltre.
Tras años de esfuerzo, Ignacio Segura ha conseguido, en la última cosecha, laborar un aceite robusto, característico y diferente a todos por sus aromas de verde hoja y nueces, con unos extraordinarios parámetros físico‐químicos.
La empresa Molí d’Els Ports tiene su sede en Valderrobres (Teruel), elabora en la Cooperativa de Aceites del Matarraña ubicada en Calaceite y cuenta con el asesoramiento técnico y mecánico experto de Inoxcavonia en Caspe.
Anècdotes electorals
(Lo Cresol, Diario de Teruel)
En aquest breu espai de la columna us contaré unes anècdotes o fets “curiosos” del dia de les eleccions i, més encara, dels actes de nomenament dels nous alcaldes. Em referiré al Matarranya i al Baix Aragó. A la Codonyera es va prolongar tant el recompte del vots que va ser l’últim municipi en enviar els resultats a Terol, i tot perquè l’alcaldessa elegida —del PAR— va impugnar el fet que el vot d’una persona impedida i en cadira de rodes, se’l va donar al seu fill —del PSOE—i aquest el va introduir a la urna. El PAR portava més de quaranta vots de diferència. Van estar a punt de fer intervenir la Guàrdia Civil. Mentre es produïen les votacions, la mateixa candidata del PAR s’havia encarat a una persona gran perquè anava a votar acompanyada d’un familiar —del PSOE—, recriminant-li que el dia d’avanç li havia promès el vot a ella. Quina cara!
A Bellmunt, tots els regidors elegits —dos del PP, dos del PSOE i u del PAR— es van posar d’acord per votar el cap de llista del PP. Ara bé el més curiós va està que l’alcalde elegit va fer tot el seu parlament en català, s’entén en català de Bellmunt, circumstància que mai s’havia dotat a aquella vila, i ben poc habitual en cap altra, i encara més estrany, que ho fes un representant del PP, la qual cosa el dignifica. L’envio la meua modesta, però sincera felicitació.
A Calaceit, amb quatre regidors del PSOE, quatre del PP, però amb menys vots, i u d’Esquerra Republicana, aquest últim increïblement va votar el candidat del PP. Un maridatge sorprenent, impossible d’entendre. Només que hagués votat en blanc, l’alcaldia s’hauria quedat en mans del PSOE. Què es pot pensar?
A la Freixneda, quan semblava que els dos regidors del PSOE i els dos del PAR havien arribat a un acord per guanyar l’alcaldia al PP — tres regidors—, una regidora del PSOE va votar al PP i després va dir que s’havia equivocat. L’elecció d’alcalde està en suspens i a l’espera d’estudi per part de la Junta Electoral. Distracció o penediment?
L’alcalde d’Aiguaviva no es va presentar, ni a la elecció ni a prendre possessió. A la tercera va ser la vençuda. Quin rostre!
Pel fet que, cada vegada més, els alcaldes dels pobles no resideixen habitualment al propi Municipi, se’n podrien omplir unes quantes de columnes.
José Miguel Gràcia
Salsench se hace con la alcaldía de Calaceite
José María Salsench Mestre (PP) ha arrebatado la alcaldía de Calaceite a la socialista Rosa Doménech (PSOE) gracias al apoyo del único concejal de ERC/L’Entesa per Calaceit, Paulí Fontoba. Según los términos del acuerdo, Fontoba será el primer teniente de alcalde de la localidad.
Asimismo, ambas fuerzas tienen previsto poner en marcha comisiones conjuntas para trabajar por el municipio.
Para tomar su decisión, Fontoba explicó que «el PSOE no tuvo intención de pactar». Así, quiso hacer constar su oposición al uso de un edificio municipal como residencia desde el comienzo del proyecto debido a su falta de rentabilidad. «Así lo reconoció la alcaldesa, pero quería probar porque así llegaban subvenciones de 6.000 euros por persona al pueblo».
Tanto Salsench como Mestre restaron importancia a la circunstancia de que dos partidos como PP y ERC cerraran un pacto. «Es normal que en beneficio del pueblo haya que sumar una mayoría para poder llevar adelante iniciativas y proyectos», indicó el nuevo alcalde. Por su parte, su socio de gobierno indicó que «la ideología es algo muy personal. Vivimos en el pueblo con personas, y hay que velar por los intereses de todos».
No lo ve así Vicente Guillén, secretario provincial del PSOE, quien destacó que «el PP tendrá que explicar cómo es posible que haya prestado su apoyo a los independentistas de ERC. Es una incongruencia política a la que Rudi y el PP de Teruel tendrán que responder». Por su parte, fue imposible recabar la opinión de la hasta ahora alcaldesa Rosa Doménech al no atender las llamadas telefónicas.
Visiteu el blog de l’Associació musical Sons de La Terra del Matarranya
Reunió de la Junta d’ASCUMA
El
diumenge dia 12 de juny es va reunir la Junta d’Ascuma, sota la
presidència de Josep Maria Badó, a la seua seu social de Calaceit amb
l’assistència del tots els seus membres. Després d’aprovar l’acta de la
reunió de Junta anterior, es van prendre acords força importants com:
el funcionament de les exposicions, la creació de una nova col·lecció
sobre temes històrics, el nomenaments de representants de l’Associació
en diferents territoris, els actes de la Trobada a la Freixneda, la
administració de menys recursos per la reducció de les subvencions per
motiu de la crisi, etc., etc.
mitjançantASCUMA » Blog Archive » Reunió de la Junta d’ASCUMA.
Reunió de la Junta d’ASCUMA
El diumenge dia 12 de juny es va reunir la Junta d’Ascuma, sota la presidència de Josep Maria Badó, a la seua seu social de Calaceit amb l’assistència del tots els seus membres. Després d’aprovar l’acta de la reunió de Junta anterior, es van prendre acords força importants com: el funcionament de les exposicions, la creació de una nova col·lecció sobre temes històrics, el nomenaments de representants de l’Associació en diferents territoris, els actes de la Trobada a la Freixneda, la administració de menys recursos per la reducció de les subvencions per motiu de la crisi, etc., etc.
mitjançantASCUMA » Blog Archive » Reunió de la Junta d’ASCUMA.