Skip to content

Archive

Category: Matarranya

20à Trobada Cultural del Matarranya a Maella (Crònica)

A Maella, on, al 1404 celebrà les Corts Martí l’Humà, i Felip V, al 1700 i escaig, li atorgà el privilegi de la flor de lis per al seu escut per haver-s’hi posat al seu costat en la Gerra de Successió, el 6 de novembre del 2010 tingué lloc la 20à Trobada Cultural del Matarranya, al Saló de Plens de ca la Vila, tant ben adreçat com ple d’amics i maellans, dins de la Torre del Rellotge, d’impressionants 48 metres d’alçària, mig quadrada, mig redona, mig romànica i mig mudèjar. I entre el públic tres socis d’ASCUMA, recentment nomenats membres del Consell de Llengües d’Aragó: Carme Alcover, José Bada i Ignacio Micolau.

Just a les 11,30, després de l’actuació dels gaiters de la vila, començà l’acte de celebració dels 10 anys i 100 números de Temps de Franja. Va parlar l’alcalde de la vila, Antonio Tudor; José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA; Juan José Vázquez, viceconseller de Cultura d’Aragó; Artur Quintana president d’ICF; Pep Labat president d’IEBC, Màrio Sasot, director de la revista i Carles Terès, dissenyador. Tots lloaren la revista, magnificaren el seu llarg període de vida, el nou format i la seua específica significació com a única publicació mensual en català a l’Aragó. Li desitjaren llarga vida i èxits. El públic també hi va participar

El plat fort, després, a la mesa redona: la Carme Messeguer, simpàtica i acurada va repassar la Galeria de personatges i entrevistats dels deu anys, Carles Sancho, amb precisió i bon relat va recórrer els temes matarranyencs, Hèctor Moret analitzà les disquisicions literàries, gastronòmiques i de debat i opinió del seu amic Esteve Betrià i d’altres, i Ramon Sistac, com sempre, erudit i de fluida paraula, del intimisme eròtic virtual passà al model de català de la revista.

Un llarg dinar de germanor i van sonar novament els gaiters.

Per la tarda, al magnífic cine-teatre la Germandat, tingueren lloc les actuacions musicals, després de les presentacions del llibres Roda la Mola i Melodía provençal de Tomàs Bosque per part de Loli Gimeno i Artur Quintana.  I vingué l’acte més emotiu, les actuacions musicals. L’Anton Abad, saidinès experimentat en la cançó, crític amb llenguatge viu i de regust popular, va acabar la seua actuació amb una preciosa cançó acompanyat a la banduria pel Màrio Sasot. Tomás Bosque, codonyerenc, més de 30 anys sense pujar a un escenari, ple d’emoció va fer cantar a tots “Roda la mola” i ens va fer tremolar amb “Hauríem” i amb una tendra i nova cançó. Forts aplaudiment a un i a l’altre. “Els maellans”, Puyol i Estanya al seu poble, amb guitarra i acordió ompliren el teatre de veu i ritmes populars. Més aplaudiments.

Hauríem de tornar un altre any amb la Trobada a Maella.

Lluís Roig

(Fotografies de Sigrid)

mitjançant20à Trobada Cultural del Matarranya a Maella Crònica « Lo finestró del Gràcia.

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 5 de novembre de 2010)

Fa un matí rúfol, de núvols i vent. És el primer de novembre i fem la visita al fossar de Torredarques. Hi ha les tombes recents, amb els familiars que pateixen encara el dolor viu de la pèrdua. Hi ha també les tombes antigues, epitafis esborrats, retrats color sèpia de rostres remots i greus. Al cementiri també s’hi aprèn. Les filles són alliçonades amb els noms de la família materna: Adrian, Joaquina, Francisco (els dos), Trini… I, si ens remuntem un parell o tres de generacions, hi trobem un Josep i un Roc. Vet aquí com abans el normal era normal: que els noms propis fossin en la llengua de la vila.
Penso en els meus, de morts. I em sap greu no poder allargar-me avui a Queretes, a fer-los-hi una visita al Ramon i la Rosario. L’altre avi Ramon, el Terès, no el podré visitar mai. Les seues restes, per obra i gràcia del “Generalísimo”, fa anys que s’han convertit en terra en un indret incògnit de la Cerdanya. L’àvia Encarna, filla de Llert, reposa dignament al fossar d’Estopanyà. I el més important, mon pare, el tinc a Barcelona.
Hi ha també d’altres morts que ens han colpit recentment. Joan Solà o José Antonio Labordeta, insubornables exemples d’integritat i saviesa. És un tòpic dir-ho, però sense ells el món s’ha fet més petit i hostil.
L’any enfila el seu darrer tram; l’aire fred així ho subratlla. Els amics compartim taula i tertúlia, i és quan ens emmirallem els uns en els altres que veiem les traces que la vida ens ha dibuixat a la pell. D’altra banda hi ha els fills, que progressen cap a l’adultesa. Ells esborren qualsevol vel·leïtat jovenívola que ens pugui entelar l’ànim. És inevitable recordar els magnífics versos de Joan Vergés, musicats per Toti Soler:

Transparent de records
veles guarda el novembre
missatger de l’enyor
de l’absència i de l’ombra.

No em val haver viscut

Creu antiga al fossar de Torredarques

Un dia de difunts « L’esmolet.

ASCUMA a la fira sinMUGA a Alcorisa

sinmuga

Per segon any la Comarca del Baix Aragó organitza i celebra SinMUGA, la trobada cultural que pretén unir totes les tendències artístiques que es generen en les diferentes comarques que conformen el Baix Aragó Històric. SinMUGA, va néixer amb la pretensió d’eliminar fronteres comarcals durant un cap de setmana, i reforçar els llaços culturals que tradicionalment han unit a les sis comarques que avui coneixem com “Baix Aragó Històric”.

En aquesta ocasió el lloc elegit és Alcorisa, que durant els dies 12 i 13 de novembre serà el punt on es donin cita les diferents mostres que s’han preparat per a l’ocasió.

Entre les activitats programades per a aquest segona trobada artística es pot destacar la II Fira del llibre Baixaragonès. A més està previst un Taller de relats i construcció de microcontes (per a nens), així com la presentació de diferents llibres d’autors de la terra. També hi haurà un lloc destacat per a la música, els poetes i la gastronomia.

L’Associació Cultural del Matarranya hi participa amb un estand i presentant el llibre de Tomàs Bosque, Melodia provençal.

Programa aquí

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA a la fira sinMUGA a Alcorisa.

Neix la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’


comarquesnord.cat, Saragossa
dijous, 4 de novembre de 2010

La Comarca del Matarranya i la Universitat de Saragossa han firmat un conveni de col·laboració que supose la creació de la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’, un instrument que contribuirà a la generació de coneixement en les àrees de paisatge i recursos mediambientals, ordenació del territori, treball sostenible qualitat del territori, enfortiment institucional i de govern local i també desenvolupament social.

Se tracte de la primera càtedra que la Universitat de Saragossa cree amb una comarca aragonesa i també la primera relacionada amb les activitats de les Facultats de Veterinària i Filosofia i Lletres. Les càtedres són unions estratègiques i duradores en el temps on se beneficien les dos parts dels resultats de les seues investigacions, lo desenvolupament i la innovació que se desenvolupen en diferents àrees del coneixement, tant des del punt de vista científic, com empresarial.

Projectes d’investigació
Los objectius de la ‘Càtedra Matarranya’ passaran per la promoció de la ‘Marca de Qualitat’ del Matarranya’, i se posaran en marxa projectes d’investigació en diferents línies temàtiques, se recolzaran tesis doctorals i projectes final de carrera en l’àmbit d’activitat cobert per la Càtedra, se farà formació contínua per als professionals de la Comarca del Matarranya, se faran pràctiques per a estudiants a la Comarca del Matarranya o la concessió de beques i premis.

Pròximament, se constituirà una Comissió Mixta de Seguiment del Conveni, integrada per tres representants de cada una de les parts, que nomenarà el Rector de la Universitat de Saragossa i lo president de la Comarca del Matarranya, que es reunirà, almenys, una vegada a l’any. Lo Matarranya aportarà 50.000 euros anuals per a la realització dels diferents projectes.

Neix la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’ | Comarques Nord.

2 Noviembre 2010

II Iniciador Teruel el Martes 9 Noviembre en Valderrobres, ponente Empar Fayos

El II Iniciador Teruel se llevará a cabo el Martes 9 de Noviembre 19.00 hs Valderrobres. La ponente será Empar Fayos de la empresa valenciana Viscoform fabricante de sistemas de descanso y en particular, colchones para la gente que padece de dolores de espalda y hablará sobre cómo aprovechar con efectividad las redes sociales en el turismo rural y las PYMES.

Empar es una experta en el uso de redes sociales como Facebook, Twitter, Linkedin y Xing para comercialización y branding de los productos de su compañía y charla se centrará en la aplicación de estos nuevos sistemas de interrelación social en la promoción de servicios con especial focalización en el turismo rural.

El evento está organizado por Iniciador Aragón impulsado por Eduardo Paz LLoveras (Comercio Electrónico Global) – en Twitter: @eduardopaz, Javier Romero, (Primera Línea) – en Twitter: @Mcallan, Fernando Tomás en Twitter: @bambino y Antonio Galvan, emprendedor del sector consultoría empresarial, Ricardo Lop Moliner de Aceros de Hispania (Iniciador Teruel) y Chema Pascual de NewLink en Twitter: @pascualchema (Iniciador Huesca).

Ficha del Evento:
Fecha: 9 de Noviembre
Ponente: Empar Fayos
Título: Aprovechamiento de las redes sociales en el turismo rural y las PYMES
Horario:
19,00 hs a 19,40 hs Presentación de todos los emprendedores
18,45 hs a 20:00 hs Charla-Workshop
20,00 hs a 21,30 hs Networking y cervezas

Lugar: Sede de la Comarca del Matarraña en Valderrobres, Avenida Cortes De Aragón, 7 Valderrobres, Teruel
Apúntate en ESTE FORMULARIO.

Colaboradores:
Sabor Artesano
La Comarca del Matarraña
Asociación empresarial del Mezquin

Patrocinan:

II Iniciador Teruel el Martes 9 Noviembre en Valderrobres, ponente Empar Fayos « Teruel.

Desafío a cuchilladas en Fayón

Hace unos meses decía aquí que a principios de siglo XX se cometían muchísimos más delitos ‘de sangre’ que ahora. Había más crímenes, premeditados o por sorpresa, pero crímenes, al fin y al cabo. Y eso que los castigos eran más duros que ahora. Se mataba, igual que hoy en día, por celos o por dinero; pero se mataba, también, casi por cualquier cosa. Lean esta pequeña información que se publicó en 1910:

En el gobierno civil se recibió ayer tarde un telegrama del teniente de la Guardia Civil D. Pío Ranui, expedido desde Fayón, participando que en el trayecto comprendido entre Mequinenza y la mencionada localidad había sido muerto el vecino de Mora la Nueva José Agüero por un sujeto que viajaba en su compañía y que también resultó gravemente herido. Por la noche se recibieron nuevos informes en dicho centro oficial, que aclaran por completo el suceso y el cual ha causado penosa impresión en aquella comarca. Los protagonistas del suceso son José Alguero, de 33 años de edad, casado, natural de Mora la Nueva y vendedor ambulante de vajilla, y Agustín Campanales Millán, de 26 años, casado también, vecino de Fabara y labrador de profesión.
Según el relato de Campanales, que fue detenido por la benemérita en el pueblo de Más de Camarasa, anteayer salieron ambos de Mequinenza con dirección a Fabara para efectuar unas compras. En el camino cambiaron impresiones sobre la venta del carro y las caballerías, no cerrando el trato hasta llegar cerca de Fabara.
Campanales entregó al Alguero dos billetes de cincuenta pesetas cada uno y un pagaré de 150 extendido a su favor. Cuando faltaban ocho kilómetros para llegar al pueblo, José Alguero manifestó a su compañero que cambiaba de ruta y se marchaba a Fayón.
-Pues si te marchas -parece le dijo Campanales—devuélveme el dinero y el pagaré.
-No puedo darte el dinero porque te he vendido el carro.
-No hemos cerrado el trato todavía y el dinero me pertenece. Además, íbamos juntos a Fabara y ahora quieres marcharte a Fayón.
-Y a Fayón voy.
Cuestionaron brevemente, sacaron ambos los cuchillos y lucharon desesperadamente a cuchilladas dentro del carro, hasta que Alguero cayó del vehículo mortalmente herido.
Varios labradores recogieron al herido, que falleció antes de llegar a Fayón. El agresor, Agustín Campanales, que recibió varias heridas en la riña, se dirigió a Más de Camarasa, donde fue detenido. El juzgado de instrucción practica diligencias para el esclarecimiento de los hechos.

Ya lo ven, por una tontería… Bueno, en realidad por un carro.

Y mañana…
Los cinco himnos de Aragón

Desafío a cuchilladas en Fayón | Tinta de hemeroteca.

Sonny Rollins a Barcelona « Lo finestró del Gràcia.

Fuentespalda cierra con notable éxito su primera Feria de la Energía.

Noticias de Valderrobres

mitjançantYA ESTÁN LISTAS LAS NUEVAS PARCELAS DEL POLÍGONO INDUSTRIAL DE VALDERROBRES.

La foto del darrer Stalin

per Ricard Solana el dimecres, 3 / novembre / 2010 a les 19:06

Fa uns anys en un viatge al Kasakstan, de camí a Turkistan, vam tenir l’ocasió de veure i fotografiar la que diuen és la darrera estàtua d’Stalin en aquell país, que el dictador soviètic va convertir en immens camp de concentració de qualsevol dissidència. Stalin es va fer famós per l’eliminació física dels dissidents, i va fer una cosa encara més sofisticada, els va eliminar de la història i fins i tot els va esborrar de la foto quan calia, i tot sense Photoshop.

Acabo de rebre el darrer número de Temps de Franja, el número 100, i em felicito per la part que em toca. O almenys això em pensava. La revista com és natural celebra aquesta fita, i moltes de les col·laboracions tracten del tema. En la secció del Matarranya hi ha un extens article que es dedica a repassar el paper del Matarranya i els matarranyencs que han aparegut o que han participat en la revista. Fins i tot podríem dir que hi apareix el nom de qui treu la pols a la redacció virtual. Hi trobo, però, a faltar la més mínima referència a la impremta matarranyenca que ha produït la revista durant gairebé 10 anys, que s’ha encarregat de dissenyar-la, corregir-la, maquetar-la, imprimir-la, enviar-la per correu, crear i mantenir el seu arxiu fotogràfic i mantenir-la econòmicament durant llargues temporades en aquests 10 anys, fins el número 92.

Aquest article elimina de la petita història d’aquest territori nostre, qualsevol referència a unes persones que hem treballat com molts altres en aquest projecte des dels seus inicis.

A Stalin no li va eixir bé la seua estratègia.

Facebook | La foto del darrer Stalin.

Facebook | Fotos de Ràdio Matarranya – Fotos del mur.

VII CONCURS DE PINTURA

“DESIDERI LOMBARTE”

AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

Preu únic: 800 euros

LLoc de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

Plaç limit: AVANS DE L’3 DE DESEMBRE DE 2010.

Les bases del concurs es poden consultar al Ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.

Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.

Organitza: Col.labora:

VII CONCURS DE CONTES CURTS

“VILLA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARÉS”

AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS

Prime premi: 300 euros.

Segon premi: 200 euros.

Les bases del concurs es poden consultar al ajuntament de Pena-roja de Tastavins o a la nostra Oficina de Turisme.

LLoc de presentació: OFICINES DEL AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS.

Plaç límit: AVANS DE L’3 DE DESEMBRE DE 2010.

Organitza: Col.labora:

Bòsnia

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 d’octubre del 2010)

A la República de Bòsnia dins de l’antiga Iugoslàvia es parlava una única llengua real i oficial el nom de la qual era serbocroat. A l’actual estat de Bòsnia se segueix parlant una única llengua real idèntica a la que abans s’anomenava serbocroat i que tanmateix gràcies a l’ajut de la lingüística-ficció ara s’ha metamorfosejat en tres llengües oficials diferents: el bosni, el croat i el serbi. Les fronteres lingüístiques entre aquestes tres llengües de Bòsnia no són territorials, sinó religioses. Qui és catòlic de fe, o de tradició, anomena croat la seua llengua, qui és ortodox li diu serbi i qui es musulmà diu que parla bosni. Però, repeteixo, tots parlen una única, idèntica llengua. Cadascun d’aquests tres grups -no diré religions- mira de posar diferències allà on no n’hi ha, i així els croats fomenten els llatinismes, els serbis préstecs del vell eslau eclesiàstic i els bosnioparlants de l`àrab alcorànic, possiblement molt inferiors en nombre als anglicismes que els arriben a raig fet a tots per un igual. O insisteixen en alfabets diferents. I proliferen els diccionaris i gramàtiques de serbi, croat i bosni i altres fantasies per l’estil. A les comarques orientals de l’Aragó, a la Franja, passa una cosa en certa manera semblant, i dic en certa manera perquè hi ha una diferència fonamental que més endavant explicaré. Ací es parla català i gràcies a la lingüística-ficció una altra llengua anomenada xapurriau, cap de les quals és oficial. Les fronteres lingüístiques entre aquestes dues llengües no són territorials, sinó ideològiques: qui és anticatalà diu que parla xapurriau, qui no ho és diu que parla català. La diferència entre Bòsnia i l’Aragó es que mentre allà s’estableix l’oficialitat tant del bosni, com del croat o del serbi i se’ n fomenta la lectoescriptura i l’estudi, ací, a la Franja només els qui anomenen la seua llengua català n’exigeixen l’oficialitat, la lectoescriptura i l’estudi, mentre que no ho fan els qui anomenen xapurriau el català que parlen. És ben conegut el seu eslògan, exhibit quan els Fets de la Codonyera: ’Chapurriau parlat, escrit no”.

Artur Quintana i Font

mitjançantViles i Gents :: Bòsnia :: October :: 2010.

Òpera

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 30 d’octubre del 2010)

Un reconegut personatge de l’àmbit artístic aragonès em va dir una vegada al monestir de Veruela que l’òpera no li agradava gens ni mica, perquè la considerava antiquada, inversemblant i totalment fora de la realitat. També va afegir que de la música cantada l’interessaven les idees i els sentiments (sobre tot aquests), i no les exhibicions de puixança i destresa vocal. Mentre pontificava sobre això va afegir que ni n’havia vist mai cap, ni intenció que en tenia.
Les idees d’aquest catedràtic (semblava parlar ex cathedra) provenen de tres confusions que convé aclarir: voler lligar l’òpera amb la cançó i gens o molt poc amb el teatre; una incorrecta interpretació del terme líric o lírica, i confondre tot el gènere operístic amb un tipus o estil específic que n´anomenem Bel canto.
L’òpera és un invent italià. La paraula prové de l’expressió que deien els antics italians “opera in musica”, que vol dir obra (de teatre) amb música, i té el mateix significat que l’expressió “melodrama”. Les dos expressions, en origen sinònimes, volen dir drama (u obra de teatre) cantat amb musica (amb acompanyament instrumental). L’òpera és el primigeni d’aquests espectacles teatrals cantats com la sarsuela, l’opereta i, més actualment, el musical, etc. L’òpera és, doncs, teatre, un tipus de teatre diferent i complex, que de vegades també s’anomena teatre líric, que vol dir ni més ni menys teatre cantat, per diferenciar-lo de les peces teatrals que podíem dir normals.
La paraula lírica o gènere líric, com molt bé saben els estudiants de lletres, es relaciona amb la poesia, que antigament era cantada i anava unida a la cançó. Per això és incorrecte per redundant parlar de cant líric quan es fa referència a l’òpera. En realitat, quan s’esmenta l’adjectiu líric, es vol dir, com hem assenyalat més amunt, teatre líric, amb el sentit de teatre cantat. Si ens referim al cant, hauríem de dir amb dret i raó cant dramàtic (teatral) en oposició al cant o cant líric que seria tot tipus de cançó.
I la finalitat de l’òpera és en essència la mateixa del teatre i de la poesia: l’expressió de idees, sentiments i emocions. Del Bel Canto ja en parlarem.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Òpera :: October :: 2010.

Juan Alberto Belloch reivindica, a la cadena SER, la comunicació “imprescindible” entre Terol i Castelló | Comarques Nord.

La Franja