La foto del darrer Stalin
Fa uns anys en un viatge al Kasakstan, de camí a Turkistan, vam tenir l’ocasió de veure i fotografiar la que diuen és la darrera estàtua d’Stalin en aquell país, que el dictador soviètic va convertir en immens camp de concentració de qualsevol dissidència. Stalin es va fer famós per l’eliminació física dels dissidents, i va fer una cosa encara més sofisticada, els va eliminar de la història i fins i tot els va esborrar de la foto quan calia, i tot sense Photoshop.
Acabo de rebre el darrer número de Temps de Franja, el número 100, i em felicito per la part que em toca. O almenys això em pensava. La revista com és natural celebra aquesta fita, i moltes de les col·laboracions tracten del tema. En la secció del Matarranya hi ha un extens article que es dedica a repassar el paper del Matarranya i els matarranyencs que han aparegut o que han participat en la revista. Fins i tot podríem dir que hi apareix el nom de qui treu la pols a la redacció virtual. Hi trobo, però, a faltar la més mínima referència a la impremta matarranyenca que ha produït la revista durant gairebé 10 anys, que s’ha encarregat de dissenyar-la, corregir-la, maquetar-la, imprimir-la, enviar-la per correu, crear i mantenir el seu arxiu fotogràfic i mantenir-la econòmicament durant llargues temporades en aquests 10 anys, fins el número 92.
Aquest article elimina de la petita història d’aquest territori nostre, qualsevol referència a unes persones que hem treballat com molts altres en aquest projecte des dels seus inicis.
A Stalin no li va eixir bé la seua estratègia.
