Durant segles, la masturbació ha segut considerada com un acte immoral. Los nostres avantpassats creïen que el perniciós “vici solitari” ere l’origen de l’acné i de la caiguda del cabell, o, el que ere encara pitjor, de malalties que podien desembocar en greus problemes respiratoris, que et podien dixar tísic, o en la dissolució lenta però progressiva de la massa cerebral. Los representants de la Iglésia posaven especial èmfasi en alliçonar-mos en esta matèria, presentant l’àmplia gama de perjudicis morals, però també físics, que podie comportar l’exercici de l’onanisme. Ells, contra el pecat de la peresa pregonaven constantment la virtut de la diligencia. Però jo penso que allò ere solament una excusa per a fer-mos saltar del llit just al moment de despertar-mos, com a forma ideal d’evitar els mals pensaments i els tocaments impurs que esdevindrien inevitables si mos hi quedàvem fent la pereola. Recordo amb afecte aquella vesprada quan mon pare es va decidir a parlar-me’n. Ere el rader dia de les vacacions, precisament aquell en què havia de tornar a Morella a l’inici d’un nou curs. Deuria tindre onze anys. I avui em puc posar en la situació dels meus progenitors: durant setmanes li haurien donat voltes i més voltes a la qüestió sense trobar ni el moment ni les paraules adequades per a explicar-m’ho. I ho va fer en l’últim instant, quan ja no li quedave més remei, mentre passejàvem per les Vendes esperant lo cotxe de línia. Certament, mon pare hi va posar la millor voluntat. Lo seu posat transcendental donave a entendre que allò que em volie explicar devie ser una cosa important. Però el cert és que va emprar tantes paràboles i tantes metàfores que em vaig quedar “in albis”. Va ser al cap de poc temps que ho vaig comprendre tot. Concretament quan un amic em va explicar qué volie dir exactament allò de pelar-se-la, cascar-se-la o fer-se una palla de lo que tant parlaven, entre escoltetes, los grans d’escola.

-publicat el 25 de juny del 2010-

Des de finals d’abril la comarca del Matarranya compta amb una emissora de ràdio. Des de Calaceit emet diàriament dos hores l’informatiu territorial ‘Matarranya al dia’, de 12 a 14 i repeteix la programació de 18 a 20 hores. És la primera emissora que es constitueix a la comarca i on es pot escoltar la llengua pròpia del territori. La iniciativa corre a càrrec de l’empresa Masmut Produccions, especialitzada en el món dels mitjans de comunicació als Ports i al Matarranya. Ràdio Matarranya emet pel 107.8 de la FM i es pot sintonitzar també on-line per internet. Fins i tot es poden escoltar els programes a través de podcast, a qualsevol hora del dia sense necessitat de transistor. L’emissió de Ràdio Matarranya es completa amb connexions amb Aragón Radio, l’emissora pública autonòmica que d’esta manera amplia la seua xarxa. Com argumenta la mateixa entitat és la ràdio que intenta agrupar els divuit pobles que formen la comarca amb una sola veu. Ràdio Matarranya és la portaveu de la informació de totes les viles. Com molt bé diuen en publicitar-la: és emissora teua, la nostra, la de tots. Per tal d’aconseguir ser més participativa i plural vol donar veu als diferents col•lectius de la comarca i els primers que s’hi han afegit són els jóvens de l’Institut del Matarranya que fan el programa de ràdio setmanal ‘Jóvens’ on opinen dels temes que més interessen i preocupen al col•lectiu d’esta franja d’edat. La iniciativa radiofònica compta amb la col•laboració de l’àrea de Joventut de la comarca. Ràdio Matarranya és un mitjà de comunicació que es feia imprescindible per integrar un territori d’escassa població rural, molt dispersa i de poca tradició comercial per la dificultat de les comunicacions entre les viles però amb una intensa activitat cultural i amb un il•lusionant futur.

Carles Sancho Meix