Malestar ante la negativa de Madrid de retirar el 30% del estoc de fruta.

El ‘Matarranya Negra’ de Serret inunda el centro de Valderrobres de espías y misterios.

La masiva afluencia de turistas colapsa las zonas de baño en Beceite.

Dos mossos de la Codonyera any 1920 | Lo Finestró.

Una bona dosi de novel·la negra abans de la gran festa de la literatura rural | Comarques Nord.

La Llibreria Serret de Vall-de-roures va organitzar dissabte el seu propi Sant Jordi Negre. Una festa de la literatura en general i del gènere més fosc en particular que va reunir fins a 14 escriptors de renom a la capital del Matarranya. Una festa en tots els sentits en la que van ser presents autors de pes, com ara Sebastià Benassar, Xavier Borrell, José Luis Muñoz, Empar Fernández o Josep Camps, entre altres. Jornada dedicada al gènere negre i que, a la vegada, va dur una bona dosi de literatura prèvia a la gran festa de la narrativa rural que es viurà esta setmana. Un Sant Jordi Negre que va traure la novel·la el carrer, amb taules on els diversos assistents firmaven exemplars i compartiren uns minuts amb amants de la lectura. Amb el permís de l’ajuntament, que va agrair als escriptors la seua estada pel seu municipi, es va tallar el carrer i es va viure una bona festa al voltant de la literatura.

José Luis Muñoz ha fet de coordinador d’esta iniciativa impulsada per Llibreria Serret. En declaracions a Ràdio Matarranya va concretar que esta trobada, que ha segut a la vegada també un homenatge a Josep Forment, “va sortir d’un dinar, d’una vegada que vaig estar aquí pel trenta aniversari de la llibreria. Vam parlar de fer alguna cosa. De mirar de fer una jornada de gènere negre”. En definitiva, tot i la feina a contra-rellotge, “al final hem aconseguit vindre 14 autors de novel·la negra”. Muñoz va reconèixer que “Octavio Serret té una llibreria de referència a tota Espanya. Coneguda pels escriptors. I Vall-de-roures és un lloc amb una població molt itinerant i amb prou gent a l’estiu”. A la vegada, Muñoz va considerar que “Serret és un excel·lent prescriptor de llibres. Si hi hagués tants llibreters com ell no es notaria la crisi a este país”. La trobada va ser molt animada i va estar plena de cares conegudes.

Plomes llegides com la de Víctor del Árbol, que ha venut molts exemplars a França. O Fernando Martínez Laínez, consolidat autor que ha visitat diverses ocasions este territori. “Parlem de gent de renom. I si esta experiència tira endavant, és molt provable que el pròxim any siguin més dies i puguem portar gent de tota la geografia, com Juan Madrid o Andreu Martín”, va recordar José Luis Muñoz. Un Sant Jordi especialitzat en el gènere més venut i llegit de tots. I és que la novel·la negra té un distintiu que la fa única. Es pot parlar de tot i es pot matar a tothom. Precisament, Muñoz va recordar que “la novel·la negra és una ferramenta que tenim els autors per parlar de la societat. No només del delinqüent, sinó del que hi ha darrere el delinqüent. De la trama corrupta de la nostra societat. La novel·la negra és, sobretot, social. I això és important tindre-ho en compte. És hereva de la novel·la social del segle XIX”.

Quan es parla del gènere negre, inevitablement aixequem el cap. Mirem cap a dalt, cap al nord. La novel·la negra i l’efecte Stieg Larsson han posat Suècia i els països nòrdics al més alt del gènere. Però moltes vegades ens oblidem que aquí, a la Mediterrània, i de fa dècades, també sabem matar. De mils de maneres. “Ha hagut una revifada quan han arribat els autors nòrdics”, reconeixia el mateix José Luis Muñoz. Gairebé ha estat una invasió. Escriptors que utilitzen i que parlen de crim “allà on no hi ha crim, com ara a Islàndia”, va bromejar l’autor, on “pot ser a partir d’ara sí hi haurà crim. Però aquí” el gènere negre “està molt arrelat”. Gijón va ser el pare d’estes trobades, d’esdeveniments especialitzats en la novel·la negra. Després van arribar moltes ciutats més. Com ara Vall-de-roures, que va organitzar esta trobada de gran germanor i amb autors de nivell. Una trobada que es complementa amb la setmana de narrativa rural que ara comença.

Los Azero – ¿QUIERES COLABORAR CON NOSOTROS EN LA GRABACIÓN DEL….

Azero. Grabación videoclip en el Río Bergantes. Participa!!!!

diumenge

Aguaviva, SpainHi assistiran 66 persones

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola | Comarques Nord.

Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola

(AVANÇ)
L’Associació de Pares i Mares del Matarranya en defensa del català ha celebrat avui la segona Alifara Clarió. Sota el lema Estimem la nostra llengua, Beseit ha albergat un munt d’activitats pensades per a pares i fills d’allò més entretingudes. Una festa per la dignificació de la llengua que -entre altres- ha acollit una excursió pel riu Matarranya per a conèixer la fauna i la flora de casa. També s’ha fet una manualitat, on els xiquets han creat un cranc autòcton, en perill d’extinció. També s’ha fet un dinar tocant l’aigua del riu i un espectacle infantil davant l’església que ha tingut una gran acollida. Una jornada educativa, lúdica i reivindicativa que pretén donar a conèixer l’associació, així com els objectius de la mateixa.

José Manuel Aragonés, president de Clarió i pare de La Freixneda, va remarcar que l’associació “som una colla de pares preocupats per la pervivència de la nostra llengua. Els nostres fills segueixen el ritme de l’escola”, sent cada vegada menys present la llengua de casa. Hi ha municipis que està substitució lingüística “es nota molt. I creiem que això ha de canviar. Si no li posem remei, pot ser això sigui el principi del final” de la nostra llengua. Per això “hem decidit passar a l’acció”. Per fer front a esta situació, des de Clarió creuen que ampliar les hores lectives de català a l’escola és clau. Ara “només tenen una hora a la setmana. Una cosa ridícula. Vivim al segle XXI”, i el fet de que la llengua autòctona no s’aprenga a l’escola “no crec que passo a cap lloc del món”.

A altres comarques de la Franja, l’ensenyament de català a l’escola és de dos i fins i tot de tres hores a la setmana. Al Matarranya, ara mateix, és només d’una.

Un libro para que no se olviden las masadas de La Cerollera.

Impulsado y coordinado por Casado López, el libro pretende luchar contra el olvido de la forma de vida de los masoveros. Ha sido editado por la Asociación SERVA de Desarrollo Local de La Cerollera, y se puede adquirir en el propio municipio, y en librerías de Alcañiz y Valderrobres, a un precio de 15 euros. En 359 páginas y 11 capítulos, el autor se centra en recopilar las tradiciones que se están perdiendo, la forma de vida y la relación de los masoveros con los habitantes de La Cerollera. Deja atrás tres años de trabajo, tanto de Casado como de María del Carmen Celma Lombarte y Pedro José Bayod, que ilustran las fotografías de Ángel Mora Arrufat.
El libro comienza con un análisis de las antiguas tareas de los masoveros, y los trabajos del campo, relacionados con el cereal. Desde los oficios relacionados con las abejas, las calcineras (en las que se trabajaba la cal, con fines de desinfección y argamasa) a la leña, la madera, las resinas, así como la época de las minas, y las antiguas neveras o pozos de nieve. El segundo capítulo se centra en la alimentación. Recopila el recetario de las masadas, con los alimentos que obtenían del huerto y de los animales que se criaban allí. Asimismo, el tercer apartado es un estudio de los trabajos de los masoveros según el género, haciendo hincapié en la importancia de la mujer como coordinadora de los trabajos, y figura fundamental en el control de la economía familiar. El quinto capítulo trata el ciclo festivo, y el sexto incluye una serie de árboles genealógicos de las masías. «Puede tener un gran interés para los vecinos de La Cerollera que quieran conocer más información sobre sus propias raíces», indicaron los autores.
El capítulo número siete se dedica a la vida cotidiana y la indumentaria propia de la vida en las masadas y el ocho, al patrimonio inmaterial de las mismas, como acertijos, adivinanzas, cuentos, refranes y frases hechas del municipio de La Cerollera, e incluso cantos en tono «picante» que se recitaban en la época. Por su parte, el apartado nueve se centra en los oficios de La Cerollera y en el diez realiza una extensa referencia a los maquis y la escuela guerrillera que se instaló en torno al municipio.
Por último, el capítulo 11 se estudia la situación actual, y a la posible alternativa de futuro empleo en las masadas para evitar que todo ese patrimonio se pierda. El objetivo de los autores es recoger y transmitir toda la vida que había en las masadas, con la ilusión de que puedan tener un futuro a través de su recuperación, como ya se ha hecho en otros pueblos de la zona.

Bañados en agua y espuma.

Fórnoles se da un baño de alegría.

Fiesta y remojón en La Fresneda.

Ocho toneladas de diversión en Torre de Arcas.

Els catalanistes valencians, balears i rossellonesos veuen entre la il·lusió i el temor el procés d’independència de Catalunya.

“Tinc por que si Catalunya s’independitza, nosaltres siguem víctimes d’una pressió més gran per part de l’administració aragonesa”, ha reconegut Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, a la Franja de Ponent, que ha criticat que “des del Principat no s’ha mirat prou els territoris perifèrics”.

Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga

‘En aquest moment no hi ha punts de vista polítics contundents sobre aquesta qüestió des de les nostres comarques. Val la pena recordar que Convergència Democràtica està instal·lada arreu de la Franja però no té influència i Esquerra Republicana té un representant al Matarranya però tampoc té una influència destacable’.

‘Ara bé, hi ha moltes persones que observem el procés de ben a prop. D’una banda, n’estem contents. De l’altra, hi ha qui té por que si Catalunya s’independitza nosaltres siguem víctimes d’una pressió més forta per part de les institucions aragoneses i espanyoles. Aquesta por plana entre la gent… I no només en qüestions de llengua sinó en molts d’altres àmbits.’

‘Per nosaltres, que la gent de les comarques de la Franja poguéssim tenir la ciutadania política catalana seria un pas important ‘.

Continueu llegint: Què hauria de fer la república catalana per a la resta dels Països Catalans? – VilaWeb.

diaridetarragona.com – Els pobles volen celeritat de la CHE per tornar a agafar aigua del pantà de Riba-roja.