Cant de l’Aplec dels Ports : XXXIV APLEC DELS PORTS FORCALL 2012.
Vine que l’Aplec dels Ports ja ha començat
vine cap a l’enforcall de la nació.
Pel Montsià i el Maestrat arribareu
I també pel Matarranya
Cant de l’Aplec dels Ports : XXXIV APLEC DELS PORTS FORCALL 2012.
Vine que l’Aplec dels Ports ja ha començat
vine cap a l’enforcall de la nació.
Pel Montsià i el Maestrat arribareu
I també pel Matarranya
José Ignacio López Susín, un altre dels membres del Consell Superior de les Llengües, és del parer que la democràcia passa perquè cadascú pugui viure en la llengua que ha popat, la materna: «I aquesta part de la democràcia no ha arribat encara a quasi 100.000 aragonesos. Per què?» (Heraldo 18-5-12). López Susín diu sentir vergonya quan constata que hi ha xiquets que han de deixar els jocs en horari extraescolar per aprendre la llengua que parlen a casa seva: «mentre s’encamina vers l’obligatorietat de fins a dos llengües estrangeres, a més del castellà, la pròpia es llença directa a les escombraries. Això es respectar i tenir cura del patrimoni?». Susín denuncia que ni s’aplica la llei del parlament aragonès de 2009 ni la Carta Europea de les Llengües, aprovada pel Congrés espanyol de Diputats amb Aznar de president i sense vots en contra, «aquells que tenen que vetllar perquè les lleis es compleixin no fan res». López Susín considera admirable l’actual feina de recuperació de part del patrimoni material aragonès (músiques, instruments, danses, costums… ). Però no se’n sap avenir que un dels patrimonis immaterials, com ara les llengües territorials, silenciosament vagin morint amb cada ancià que ens deixa.
Susín l’encerta de ple. Aquesta insensibilitat envers les llengües autòctones fa feredat. En els termes que venen a continuació em va respondre Javier Sánchez Martínez de Baños, gerent de l’alberg juvenil de la Casa Santuari St. Josep de Calassanç de Peralta de la Sal, quan vaig sol•licitar fer-hi nit: «Aunque aquí en esta zona se habla el idioma de toda la Franja, como bien sabes muy parecido al catalán, y aun a pesar de que se entiende perfectamente tanto escrito como hablado, creo queda claro que yo, nacido en Zaragoza, soy castellanoparlante. Ya en la conversación telefónica mantenida ayer por la noche y ahora mismo en este correo puedes comprobar que en ningún momento me he dirigido a ti en catalán. Te agradacería, para que no puedan surgir confusiones, y dado que seguro tú también hablarás y escribirás castellano perfectamente, sea éste, el castellano, el idioma que utilicemos en futuras conversaciones, caso de que las hubiera». Javier Sánchez és un religiós d’uns 35 anys, membre de la comunitat d’escolapis que resideix a Peralta de la Sal, municipi catalanoparlant de La Llitera. Sánchez és capaç d’explicar-te els orígens del poble, els motius pels quals les salines han deixat de rutllar, el tipus de vegetació comarcal, les rutes a peu més interessants de la contrada i d’altres bens materials. Però de la llengua pròpia dels feligresos i d’altres veïns, d’aquest bé immaterial, no en vol saber res. La seva postura recorda la d’aquells missioners europeus establerts a l’Àfrica colonial.
El passat 25-5-12, una delegació de la Chunta Aragonesista es va entrevistar, a Estrasburg, amb el secretariat de la Carta Europea per transmetre la seva preocupació per la situació de la llengües catalana i aragonesa.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Llengua i emoció
El consistorio de Zaragoza apoya el aragonés y el catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.
EL PERIÓDICO 30/06/2012
El Pleno del Ayuntamiento de Zaragoza aprobó ayer, con los votos del PSOE, CHA e IU, una moción del grupo municipal de CHA, que pide al Gobierno de Aragón que cumpla todas las previsiones de la Ley de Lenguas del 2009, así como el respeto a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias. Asimismo rechaza cualquier modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa en el uso del aragonés y catalán. El PP votó en contra.
Por otro lado el rechazo del Consejo Escolar de Aragón al nuevo borrador del anteproyecto de ley que defiende el PP, en el que limita la enseñanza del aragonés y al catalán lo define como “aragonés oriental” tuvo ayer la reacción del PAR del Aragón oriental, que acusó a “presiones de la izquierda” de conseguir que se aceptara una enmienda en contra y minimizó la importancia de este órgano. Por su parte, el portavoz de CiU en el Congreso, el aragonés de nacimiento Josep Antoni Duran i Lleida volvió a ironizar sobre la denominación que quiere dar el gobierno al catalán de Aragón en su carta semanal a los militantes de Unió: “Yo hace tiempo que hablo aragonés oriental. Os llevo ventaja”, indicó a sus militantes.
La reforma de la Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno PP-PAR equivale a la derogación del texto legal aprobado en 2009, que ya era una norma de mínimos
En su obsesión por evitar nombrar a nuestras lenguas propias por su nombre, aragonés y catalán, el PP y el PAR se inventan que lo que se habla en Aragón, además del castellano, son dos lenguas: el aragonés «propio de las áreas pirenaica y prepirenaica» y el aragonés «propio del área oriental de la comunidad». Del catalán, nada. Si no fuera algo tan serio y que afecta a la dignidad de este país y de muchos hablantes, ciudadanos y ciudadanas aragoneses, sería para echarse a reír.
Hace quince años, cuando se aprobó en las Cortes el Dictamen de Política Lingüística, el PP y el PAR sí estaban de acuerdo en que se hablaba aragonés y catalán. ¿Qué les ha pasado? Las lenguas son las mismas, así que deberían explicar este cambio. Lo más probable es que se hayan impuesto internamente en esos partidos las tesis de quienes más desprecian nuestra diversidad lingüística y de quienes buscan réditos electorales fomentando el anticatalanismo y la defensa, en términos equivocados, de una identidad aragonesa monolítica y no plural. El PP aragonés se ha prestado de buen grado a la campaña sostenida de su partido contra todo lo que huela a autonomía y a diversidad, ya sea en el modelo educativo, sanitario, social, judicial, de organización territorial. También, en este caso, en el ámbito lingüístico.
Lástima que en una parte de la ciudadanía aragonesa haya calado más semejante mensaje mezquino que el esfuerzo denonado, argumentado y comprometido que durante décadas hemos mantenido muchas personas, asociaciones y colectivos por la dignificación de nuestra ciudadanía desde la dignificación de nuestras lenguas propias. Una de ellas, el aragonés, privativa de Aragón, está en serio riesgo y de su supervivencia somos los únicos responsables.
Uno de los objetivos fundacionales de CHA fue el reconocimiento legislativo de la realidad trilingüe de Aragón. Por ello contribuimos responsablemente a la aprobación de Ley de Lenguas de 2009, que reconocía derechos a los hablantes del aragonés y del catalán. La consideramos una ley de mínimos y, aun así, al PSOE le costó diez años dar un paso adelante que, visto lo visto, llegó demasiado tarde.
También hay que recordar la responsabilidad de todos los grupos que apoyaron la reforma del Estatuto de autonomía en 2007, que permitieron que se aprobara sin que nombrara ni una ni otra lengua. CHA se quedó sola en esta reivindicación. Y esta indefinición –auténtica falta de compromiso con nuestro pueblo– ha sido la puerta abierta para que ahora la consejera Dolores Serrat y el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, del PAR –sí, el mismo que, siendo consejero, presentó en 2001 un Anteproyecto de Ley que nombraba al aragonés y al catalán sin problemas–, digan que la reforma que pretenden perpetrar cumple con los preceptos del Estatuto. ¡Qué jugada!
Sé que sembla un oxímoron, però cal fer-ho. Cal tremolar d’algunes decisions que es prenen abans de vacances. Cas concret d’avui: la pretesa anihilació de la llengua catalana. Perquè marxem de vacances contents, el Govern aragonès treu un avantprojecte de llei de llengües kafkià i el Tribunal Suprem sentencia en contra del model lingüístic educatiu. Són tan considerats! Tot plegat és de doldre però no entenen que qui som de la ceba, no fem vacances. De la Franja estant, l’avantprojecte lingüístic s’adjectiva de tot menys filològic, acadèmic o científic. Certament, el PP i el PAR són capaços de quedar davant el món com uns ignorants i uns irresponsables per un únic objectiu: l’anticatalanisme. Qualsevol cosa que en faci olor, que ho recordi, que ho suggereixi ha de ser esborrada i, a fe de Déu, la Franja en té tots els números. Com diu un bon amic, “és la primera cosa que fan en l’any que porten”. Amén.Les institucions, entitats i alguns partits (d’altres semblen dormir el son dels justos) ja hem dit la nostra. Defensem la unitat de la llengua, el paper competencial de l’IEC, la necessària vigència del model educatiu bilingüe i trilingüe en català, la reivindicació dels drets lingüístics dels parlants… Doncs sí, encara estem així. Aquest és el nostre dia a dia, dur i bel·ligerant, però amb el qual tenim un compromís irrenunciable i més proactiu que mai. Per tant, entendreu que la declaració del conseller Mascarell o la de l’IEC siguin d’efectes balsàmics a casa meva. I ara què, estimats? Doncs resiliència, ser reactius i no permissius… però sempre en català, això sí
Els municipis d’Aragó pròxims a Catalunya votaran als seus plens com anomenen la llengua que parlen.Així ho preveu l’avantprojecte de la nova llei de llengües aragonesa, que determina que els ajuntaments “podran establir en l’àmbit del seu municipi la denominació de la seua modalitat lingüística per raons històriques i culturals”, a través d’acords “adoptats amb el vot favorable de dos terços de la corporació”.Així, la nova normativa, que elimina tota al·lusió al català per referir-se a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, també obre la porta a donar caràcter oficial a altres denominacions utilitzades popularment a la Franja com fragatí o lliterà, entre altres, segons va confirmar el departament de Cultura aragonès. Una portaveu del departament va explicar que aquesta mesura pretén “protegir les diferents modalitats lingüístiques d’Aragó sense imposar a ningú què parla”. En qualsevol cas, va puntualitzar la mateixa font, serà l’Executiu autonòmic el que mantindrà la potestat d’establir el futur mapa lingüístic d’Aragó.Així ho preveu, de fet, el text de l’avantprojecte, a l’assenyalar que “el Govern d’Aragó, després d’escoltar els ajuntaments afectats, declararà les zones i municipis” en què es parla la “llengua aragonesa de l’àrea oriental”. La normativa atribueix a la futura Acadèmia de la Llengua Aragonesa la tasca d’“assessorar els poders públics sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats pròpies”. Després de la presentació de la llei de llengües, el 18 de juny, ajuntaments aragonesos com el d’Altorricó i el de Mequinensa s’han pronunciat en contra de la denominació d’aragonès oriental i han afirmat que, juntament amb el castellà, als seus municipis es parla català L’avantprojecte no precisa si l’Executiu aragonès ratificaria l’acord de ple si aquests o altres consistoris acordessin declarar com a pròpia la llengua catalana.Tampoc detalla si, després de les eleccions, un nou consistori podria acordar canviar el nom de la “modalitat lingüística” local. El departament de Cultura va assenyalar que l’aplicació de la futura normativa s’haurà de desenvolupar en un reglament.
Llengües pròpies d’Aragó. L’avantprojecte de la llei estableix com a llengües d’Aragó la“llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca” i la de l’“àrea oriental de la comunitat autònoma”. El text suprimeix qualsevol referència al català, que sí que és present en la llei de llengües encara en vigor, aprovada el 2011.
Mitjans de comunicació. El text preveu la promoció de programes en canals de ràdio i televisió públics, fomentar la publicació d’articles de premsa i “ampliar les mesures d’assistència” a les produccions audiovisuals en “aragonès oriental”.
Educació. L’avantprojecte preveu l’ensenyament de les “llengües pròpies d’Aragó” en “tots els nivells”, des de l’escola primària fins a la formació per a adults, però el seu aprenentatge serà voluntari.
La Mañana – Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana.
Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana
Lleida – Francesc Guillaumet 2012-06-20
![]() |
Cuando aún está viva la polémica nominalista sobre el rescate bancario, que desde el Gobierno se definió como “línea de crédito”, la Diputación General de Aragón anunció el lunes un anteproyecto de ley para modificar la Ley de Lenguas que suprimirá la denominación de catalán y aragonés por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” y “septentrional”. Pese a todo, la idea no ha gustado a algunos alcaldes de la Franja, como los de Alcampell y Mequinensa, que recuerdan que la denominación es la de catalán.
![]() |
Josep Anton Chauvell, alcalde de Alcampell, recordó que siempre ha defendido que la Ley de Lenguas aprobada por el ex presidente Iglesias tirase adelante “pese a sus limitaciones y como primer paso”. Chauvell afirmó que Alcampell seguirá utilizando el nombre de catalán para referirse a la lengua “porque es lo que avala toda la comunidad científica” y atribuyó a “diarreas mentales” las políticas del PP y del PAR en lo que respecta a la cuestión lingüística.
También Magda Gòdia, alcaldesa de Mequinensa, se mostró indignada por el anuncio de la DGA. “Estoy alucinada y me parece fuera de lugar”, manifestó Gòdia, que se preguntó que a tenor de la propuesta no podría decir ahora en qué lengua escribía Jesús Moncada.
Gòdia intentó restar trascendencia a la polémica y dijo que pese a todo seguirá afirmando que “habla catalán” porque al igual que el resto de la ciudadanía quiere “hablar una lengua y no sólo una modalidad lingüística”. La alcaldesa de Mequinensa mostró también su disgusto al entender que las polémicas sobre el nombre de la lengua, al que peyorativamente se había designado antaño como chapurreau, ya habían quedado superadas.
Este diario también intentó ayer recabar la opinión del alcalde de Fraga, Luís Escándil, aunque fuentes municipales manifestaron que no harían comentarios sobre la propuesta de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de Aragón dirigida por Dolores Serrat, que además es natural de Ripoll. Escándil, que a diferencia de los primeros ediles de Alcampell y Mequinensa, es del PP, ha manifestado su apoyo a la unidad lingüística del catalán en anteriores ocasiones.
También ayer el Institut d’Estudis del Baix Cinca salió al paso de la polémica para recordar que la comunidad científica reconoce la lengua que se habla en las comarcas de la Franja como “catalán y aragonés”, por lo que rechazó “cualquier denominación extraña que no siga la tradición científica”. La entidad presidida por Pep Labat también recordó que el catalán es patrimonio de las comarcas de la Franja con un fuerte arraigo en la enseñanza y la literatura. No en vano, de la Franja han salido autores de referencia de la literatura catalana como Jesús Moncada, Francesc Serés o Mercè Ibarz.
El Consejo de Europa usa la denominación oficial
Ramon Sistac, profesor de dialectología del IEI y natural de Camporrells (La Franja), explicó ayer que las dos veces que el Consejo de Europa ha reprochado al Gobierno de Aragón la nula protección del catalán y del aragonés se ha referido precisamente a sendas lenguas con la denominación oficial.
Sistac salió al paso así ante las informaciones que avanzan que el Gobierno de Aragón trabaja en el anteproyecto de una nueva Ley de Lenguas que cambiará la denominación de catalán y aragonés por el de aragonés meridional o septentrional.
Sistac, que también es miembro de la Acadèmia Aragonesa de la Lengua, una entidad que no llegó a constituirse, explicó que el Consejo de Europa reprochó la poca protección de ambas lenguas al anterior ejecutivo de Iglesias y se refirió con esta denominación a ambos idiomas. Aunque Sistac apeló a la prudencia sí afirmó que detrás de estas informaciones se esconde la voluntad de esconder “el término catalán”, que es el que utiliza la comunidad científica para referirse al idioma que se habla en parte de la Franja. “Hay mucha gente que tiene plena conciencia de la catalanidad lingüística”, se lamentó Sistac. El profesor de la UdL y miembro del Institut d’Estudis Catalans, también dijo que si hay una única Academia Aragonesa para dos lenguas (catalán y aragonés) será el único caso en la historia.
La ‘botiflera’, por Pilar Rahola.
Se llama Dolors Serrats, o Dolores ahora que ha decidido traicionar la dignidad de sus orígenes, y nació en Ripoll donde vivió hasta los 18 años. Después se fue a Zaragoza, se quedó, casó, tuvo hijos, se hizo forofa del PP y, vía Consejería de Educación, se ha convertido en una Agustina de Aragón de pacotilla que lucha contra las fuerzas del mal nacionalistas. Es la inventora del término “aragonés oriental” y la responsable de la ley más lesiva contra los derechos lingüísticos de 60.000 personas que viven en un territorio, la franja de Ponent, donde hace 800 años que hablan catalán. La tal Dolores, pues, merece el título de botiflera del año, aquel mote que los catalanes dedicaban a los seguidores de Felipe V y que ella se ha ganado con inquina, dedicación y mala fe. Claro que más que botiflera, que tiene una cierta resonancia épica, tendríamos que otorgarle el título de la JNC de capsigrany del año. Sea como sea, no hay nada peor que una persona que para ser aceptada, necesita traicionar sus orígenes. Es decir, la identidad de su gente durante generaciones. Y como todo traidor, necesita ser más papista que el papa, tanto, que incluso niega haber nacido en Catalunya sino “en la provincia de Gerona”, término más digerible para sus colegas hooligans de la España grande y libre. En fin, como dice Toni Aira en el Singulardigital.com, podríamos proponer llamar peruano oriental al castellano que se habla en Perú. Sería una tontería comparativamente menor.
Sin embargo, siendo muy triste que sea una catalana la encargada de perpetrar otro atentado contra el idioma, no nos perdamos en un árbol, porque la furia viene del interior del bosque. Y el bosque es una tupida red de decisiones políticas, surgidas de diferentes administraciones, con la finalidad de hacer desaparecer el catalán de la realidad ciudadana. Es decir, el PP ha iniciado un ataque por tierra, mar y aire contra el catalán, y lo hace usando de manera perversa la legalidad vigente. Ya no necesitan los tanques para intentar destruir una identidad lingüística, porque han conseguido que las leyes democráticas permitan la agresión lingüística. Es decir, con la democracia en la mano pueden conseguir aquello que no consiguió Fran-co, destruir el catalán. Y ahora que se saben fuertes y tienen mayorías amplias, han perdido cualquier complejo y no les importa ni siquiera hacer el ridículo. No puedo imaginarme ningún país europeo serio que hoy por hoy ose hacer leyes contra la comunidad científica, ni que use el Estado de derecho para destruir los derechos lingüísticos de sus territorios. Bien, tal vez Francia, de donde por cierto vienen los Borbones. Las Illes, Valencia, ahora la Franja, y ataques por los flancos contra el Principat. Y Sánchez-Camacho callada, a ella que tanto le gusta hablar… ¿Qué más le queda a España por hacernos? ¿O cuánto más aguantaremos nosotros?
CDF, davant l’anunci del nou Avantprojecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, vam iniciar una campanya de defensa del català a la Franja en l’àmbit de les administracions locals.
La nostra iniciativa es vertebra a través d’una proposta de MOCIÓ que es remetrà a tots els grups municipals dels ajuntaments de les nostres comarques perquè en les seves Plens, s’aproven una sèrie d’acords de protecció i garantia per al català a la Franja, sempre des la defensa dels criteris científics i acadèmics internacionals.
Els diferents càrrecs electes dels nostres municipis han de poder manifestar la seva postura de defensa de la nostra llengua, si així ho estimen oportú, independentment de la seva adscripció política, en tant que coneixedors de la realitat sociolingüística i com catalanoparlants.
CDF creiem que no es pot assumir la inclusió en el corpus jurídic autonòmic d’un text com el proposat, en contra de tots aquests criteris anteriors i que resulta una irresponsabilitat política, basada en la politització interessada d’una part del patrimoni cultural aragonès, com és la llengua de la Franja, el català.
Atenent els unànimes criteris de la comunitat científica i acadèmica, CDF continuem defensant el reconeixement d’autoritat acadèmica a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució no és aliena a Aragó, ja que per Reial decret té reconeguda aquesta competència en qualsevol dels territoris de parla catalana. És evident que les llengües no queden circumscrites a fronteres polítiques ni administratives. Això, però, amb la implícita atenció a les característiques dialectals -inherents en qualsevol sistema lingüístic- i que el mateix IEC reconeix, garanteix i protegeix.
Insistim en la necessitat de respecte i assumpció dels criteris científics filològics, no de propostes pseudocientífiques sense cap reconeixement i ni autoritat, que utilitzen i manipulen part del patrimoni cultural d’Aragó, com són les seves dues llengües: l’aragonès i el català. Que la pròpia proposta legal sigui contrària al posicionament científic de la Universitat de Saragossa implica evidenciar el rerefons real quant a la motivació del Govern aragonès.
Creiem important destacar que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa insta l’Estat que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i l’aragonès a Aragó, utilitzant específicament aquestes denominacions per a ambdues llengües. Aquest dictamen és conseqüència de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, ratificada per Espanya.
Des CDF, i de la mà del nostre eurodiputat, Ramon Tremosa, treballarem per denunciar aquesta situació de reiterat incompliment i demanar la implicació de les diverses institucions europees que garanteixin els nostres drets lingüístics.
CDF també manifestem el nostre absolut rebuig, en clau educativa, a que s’exclogui l’ensenyament EN la llengua, amb la conseqüent desaparició dels projectes educatius bilingües i trilingües que inclouen el català i que, a dia d’avui, tenim implementats en els nostres centres educatius . Aquesta proposta retrògrada ens fa perdre en innovació pedagògica i en les altes competències curriculars de la nostra població escolar.
La inclusió d’aquesta proposta d’avantprojecte en el nostre corpus jurídic autonòmic seria una irresponsabilitat política i , socialment, genera forta oposició de gran part de la població catalanoparlant d’Aragó.
Matarranya al dia (dimarts 19.06.2012) en mp3 (21/06 a las 15:38:27) 02:00:07 1298439 – iVoox.
Lo Govern d’Aragó posa damunt la taula l’invent d’aragonès oriental i diu que al Matarran ya no parlem igual que a la Terra Alta o Els Ports; Natxo Sorolla ens explica el nou avantprojecte de Llei de Llengües; reaccions d’associacions a la Llei de Llengües.
Els municipis afectats pel ‘Parc Natural’ es troben a Beseit amb el Govern d’Aragó | Comarques Nord.
Beseit ha estat lo punt de trobada dels consistoris de Beseit, Valderrobres i Pena-roja i del Govern d’Aragó, després de que el conseller d’Agricultura i Ramaderia autonòmic, Modesto Lobón, anunciés l’interès en crear la figura de Parc Natural als Ports. De fet, Terol és una de les dos províncies de tot l’estat espanyol que no té cap Parc Natural, i a la vegada l’autonòmic ha pensat amb els Ports de Beseit perquè, com ja succeix al País Valencià i a Catalunya, els Ports tenen figura protegida en aquestes dos comunitats.
El passat dilluns, una representació important dels consistoris de Beseit, Valderrobres i Pena-roja es va trobar amb el director general de Conservació del Medi Natural del govern autonòmic, Pablo Munilla, qui els va explicar de primera mà l’interès que té el Govern d’Aragó en aconseguir aquesta figura de ‘Parc Natural’ a Terol i perquè es van decidir, des d’un principi, per l’espai dels Ports del Matarranya. A la vegada, també va explicar tot el procediment que s’ha de seguir per aconseguir aquesta figura.
I és que Munilla va ser clar al respecte. Els Ports de Beseit només podran convertir-se en Parc Natural si existeix “pau social” i consens al territori. Per contra, si els veïns dels municipis implicats no li donen suport, el Govern no impulsarà el projecte. A la vegada, també va recordar que els Ports no són l’únic candidat de Terol en aconseguir la figura, una província que el mateix Munilla considera “oblidada” en aquesta matèria, ja que és una de les dos úniques províncies de tot l’estat que no té Parc Natural.
Fa unes setmanes, lo conseller Lobón ja va avançar l’interès de convertir Ports de Beseit en Parc Natural. Per aconseguir-ho, però, s’han de seguir tot un seguit de procediments que han de comptar amb consens entre els veïns dels tres municipis que tenen terme als Ports. A la vegada, el primer pas consistiria en la redacció d’un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la zona, un pla que l’any 2009 va comptar amb l’oposició del PP, partit que ara vol impulsar la figura de Parc Natural.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.