Skip to content

 

 

Con motivo del Día Internacional del Libro y la festividad de San Jorge, patrón de Aragón, la Comarca del Matarraña/Matarranya quiere invitaros a LEER y a ESCUCHAR de manera ininterrumpida la lectura pública de los poemas del libro Ataüllar el món des del Molinar de Desideri Lombarte.

 

 

No dudes en participar, ESCOGE TU POEMA e inscríbete.  Cada participante irá leyendo un poema.  Se puede leer un mismo texto conjuntamente entre varias personas.

 

 

Con TU PARTICIPACIÓN estamos dando a conocer la gran riqueza literaria que existe en el Matarraña.  Esta primera edición está dedicada a la obra de DESIDERI LOMBARTE.

 

 

La lectura será el lunes, 23 de abril, a las 12:00 horas en la Plaza de España de Calaceite.

 

 

En la web: www.comarcamatarranya.com   podrás encontrar el libro Ataüllar el món des del Molinar para escoger tu poema.

 

 

Infórmate de qué poemas puedes leer e inscríbete antes del 17 de abril en:

 

 

Comarca del Matarraña/Matarranya

 

Dpto. de Cultura

 

Avda. Cortes de Aragón, 7.  Valderrobres

 

Telf. 978 89 08 81 – cultura (arroba) matarranya.org

 

 

Associació Cultural del Matarranya

 

C/Major, 4.  Calaceite.

 

Telf. 978 85 15 21 – acmatarranya (arroba) gmail.com

El Punt Avui – Notícia: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja.

Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja

Durant el judici contra Manel Riu, l’entitat acusadora rebaixa les possibles injúries de vint-i-nou a cinc

La jutgessa d’Osca accepta que l’activista declari en català gràcies a la llei de llengües

Manel Riu , a l’esquerra, en una presentació del llibre escrit amb la seva dona. Foto: ARXIU.

Després de tres hores de vista oral, el judici per presumptes injúries contra el professor d’institut de Tremp i escriptor Manel Riu ha quedat vist per a sentència. L’entitat denunciant, la Facao (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), dedicada a negar que a la Franja es parli català sinó una suposada variant de l’aragonès, el chapurriau, i a protestar i perseguir tot intent de normalització de la llengua pròpia als pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent, va rebaixar de 29 a només 5 les frases presumptament injurioses. S’han eliminat, entre d’altres, les referències satíriques a l’entitat que apareixen a la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) escrit per Riu i la seva dona Mir Roy.

Al llibre, que relata en forma de dietari la vida d’una adolescent a la Franja, la protagonista se’n riu, de les propostes filològiques dels militants de la Facao. La Facao reclama 20.000 euros per les presumptes injúries, entre les quals hi ha les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup.

La fiscalia, en l’escrit previ, ja havia valorat que no hi ha cas perquè les expressions de Riu estan emparades pel dret a la llibertat d’expressió i se situen dins dels marges de la disputa

A la sortida del jutjat, Riu va declarar a aquest diari que confia en un resultat favorable i situa aquest plet, que es va iniciar fa anys, dins de la controvèrsia provocada per l’animadversió de grups anticatalans d’Aragó contra el reconeixement del català de la Franja.

En català amb traductor

Riu va poder declarar en català al jutjat d’Osca malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Riu va al·legar que la llei de llengües d’Aragó preveu aquest dret per als catalanoparlants d’Aragó. Tot i que la jutgessa va replicar que la llei encara no s’havia desenvolupat, finalment va acceptar que Riu ho fes i va cridar un funcionari del jutjat coneixedor del català perquè fes de traductor.

Riu va néixer a Benavarri (Ribagorça, Franja de Ponent) el 1965, ha estat regidor i activista cultural en aquell municipi i ara imparteix classes a l’institut de Tremp (Pallars Jussà). És militant de Solidaritat Catalana per la Independència i va ser número dos de la llista d’ERC-Solidaritat del Pallars a Tremp en les últimes municipals.

LA FRASE

Amb la denúncia volen atemorir els
que treballen per la normalització del català a la Franja
Manel Riu
professor d’institut i escriptor, denunciat per la facao

Mai no oferisques unes calcetes muixades a la FACAO després de mitjanit

Este és el contestador automàtic del blog La Mala Freixura, de Manel Riu. Avui el Manel Riu no hi sirà en tot lo dia perquè, per invitació de la FACAO, ha hagut d’anar a Osca a parlar davant una jutgessa sobre les calcetes muixades que porta i… Ei!: se tracta de les calcetes muixades que porta el Manel, no la jutgessa. Per favor, un respecte! El Manel mai no acusaria la jutgessa de portar calcetes!, muixades vull dir, o siga calcetes sí però muixades no, o tampoc, a veri si mos entenem… Per favor, un respecte! I Punt! És a dir, El Punt Avui:

Jutgen un autor de la Franja per textos satírics

Es fa la vista contra l’escriptor de Benavarri Manel Riu per haver criticat amb sorna un grup anticatalà de la Franja

[…]La denúncia presentada per FACAO es basa en textos diversos extrets del bloc [de Manel Riu] d’internet i del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), dietari satíric escrit conjuntament amb la seva dona, Mir Roy. Per exemple, en el llibre la protagonista explica que va a una conferència filològica de Facao i que s’hi va masturbar perquè s’avorria. En la denúncia, Facao posa aquesta invenció com si fossin paraules relatades seriosament per Riu. Un altre element denunciat és la frase de la protagonista del llibre en què ofereix les seves calces [mullades] als responsables de l’entitat anticatalana.[…]
La resta de l’excel·lent i sorneguer article de David Marín: clic

Valga’m Sant Fumat Totalacollita! Estos de la FACAO no se n’adonen, però són uns humoristes de primera. En fi, pots deixar el teu comentari després del senyal acústic. Gràcies.

Piiiit! (I cuixa: “Riu ha explicat a aquest diari que pensa declarar en català, tot i que el jutge d’Osca que avui presidirà la vista contra ell l’ha avisat, a través del seu advocat, que “està obligat” a conèixer el castellà i per tant el jutjat no li posarà cap traductor si decideix fer-ho en una altra llengua. En tot cas, el jutge li permet portar el seu propi traductor. Manel Riu, nascut a Benavarri, a la demarcació d’Osca, ha anunciat que no ho veu necessari i pensa exercir el seu dret a declarar davant l’administració de justícia en la seva pròpia llengua”.)

La Mala Freixura.

Albert Bosch: Espíritu de Aventura – Blog.

Parte del grupo de la MDS 2011 en los Estels del Sud
ULTRARUN EN LOS -ESTELS DEL SUD-
15 abril 2012

Durante dos días hemos recorrido corriendo la ruta de los “Estels del Sud”, en los Puertos de Tortosa-Beceite. 65Km. el primer día y 36Km. el segundo, con unos 4.500 metros de desnivel positivo, que nos han dejado el cuerpo triturado, pero la mente absolutamente regenerada, y nos han permitido adentrarnos en uno de los lugares más bonitos y poco conocidos de Cataluña.

7 compañeros de la Marathon des Sables 2011 nos hemos reunido para reencontrarnos y celebrar a nuestra manera el primer aniversario de una experiencia que nos llenó y unió muchísimo: Jordi Mercader, Carles Portabella, Quim Tribó, Jordi Vila, Jose Arimany y Xavier Garcia.

Demasiado a menudo la gente que quiere hacer montaña, acostumbra a enfocarse al Norte, y lugares como los Puertos de Beceite pasan más desapercibidos. Por ello lo aconsejo insistentemente, pues es una zona espectacular, con una increíble variedad de paisajes, barrancos, bosques, con vistas cerradas y abiertas que van desde la montaña pura hasta el mar y el delta del Ebro. Un lujo para los sentidos en todos los aspectos. Además, esta ruta concreta, está muy bien marcada y es muy fácil de seguir, a la vez que se ha diseñado para recorrer los lugares más especiales del parque natural, a través de pequeños senderos más que grandes pistas forestales.

Esta vuelta circular se aconseja para hacerla en 5 etapas de unas 6-8 horas de marcha a ritmo de trekking, encontrando siempre alojamiento en refugios, Hoteles o casas de turismo rural. Las etapas habituales son: Refugio de Monte Caro, Paüls, Arnes, Beceite i Refugio de Font Ferrera. Nosotros lo hemos hecho como excursión-entreno de ultra maratón, y nos lo hemos zampado en 2 días muy intensos.

He realizado un montón de rutas por toda Cataluña y España, y os puedo asegurar que esta es una de las mejores. Si queréis más información, podéis consultar la web de la ruta: http://www.estelsdelsud.com/

Carles Portabella cruzando el Matarraña
Corriendo hacia Paüls
Quim Tribó reponiendo agua
Jose Arimany frente al Roquer de Morellá
Jordi Vila llegando al collado de Pujol
Saliendo de Beceite
En las pasarelas del rio Matarraña
Albert encima del barranco del Matarraña
Jordi Mercader superando la Via Ferrata del Matarraña
Jose Arimany bajando la Via Ferrata
Entrando en el barranco del Matarraña
Xavi Garcia superando un paso del Matarraña
Jordi Mercader en un paso complicadillo del Matarraña
Quim Tribó disfrutando del barranco del Matarraña

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja « Xarxes socials i llengües.

 

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus | Arredol.

Chornadas de luengas d’Aragón y pirinencas en Zaragoza y Graus

Semana intensa ta l’aragonés parada por Nogará en Zaragoza y o concello de Graus y a SLA en a localidat ribagorzana

Ista tercera semana d’abril as luengas d’Aragón prenen o protagonismo en dos ciclos paraus en Zaragoza, por l’Asociación Nogará y en Graus, paradas por o concello d’a localidat. Son as XIX Chornadas d’as luengas d’Aragón de Zaragoza (d’o 24 dica o 28 d’abril) y as cinquenas Chornadas d’as Luengas d’os Pirineus en Graus dende o 20 d’abril dica o 22.

Por o que fa a Graus, o cabo semana s’imple d’os parlaches d’a Ribagorza y d’a resta de luengas d’os Pirineus con un programa a saber lo d’intresant. O viernes 20 prencipian istos diyas con una actividat ta os chicotz d’a casa,en o chardín d’a Biblioteca, a las 5 horadas. Se ripresentará la Contraleyenda de San Jorge, en a qual, dos d’os presonaches charran en aragonés d’a Ribagorza. Una mica más tardi, enta las 20, y en l’espacio Pirineos, se presentarán dos publicacions d’a colección Biblioteca Pirineus d’editorial Xordica. L’editor Chusep Raul Usón ferá la introducción a un volumen de replega de textos en belsetán de Leonardo Escalona y unatro en aragonés ribagorzano de Damaso Carreras, obra que cofinancia o concello de Graus. En rematar a presentación, Xavier Tomás d’a Sociedat Lingüistica Aragonesa, ferá una disertación sobre as luengas pirinencas, o suyo estau y as suyas sensacions sobre o present y o futuro d’as mesmas.

O sabado 21, en a plaza Mayor de Graus, torna o Poetián, un recital poetico y mosical en aragonés, que en ista ocasión recupera un espectaclo de 2009 “El casorio”, basau en os poemas de Cleto Torrodellas y Pablo Recio. O domingo, ta trancar o programa, s’entregarán os premios d’o concurso Condau de Ribagorza, dotaus con premios de 700 y 300 euros, y que ha feito que en os zaguers anyos s’haigan creyau más de 100 obras en aragonés empentadas por o concurso.

Entremistanto, y dende o martes 24 d’abril, l’asociación Nogará ha parau as suyas tradicionals Chornadas d’as Luengas d’Aragón que iste anyo plegan a la suya decinuena edición y que se fan, unatro anyo más, en o Centro Joaquín Roncal d’a capital. O martes, a la meya t’as 8, se presenta o libro-disco “Le’n dicié a la nueit” d’o poeta burgalés Juan Carlos García Hoyuelos, que ha traduciu a suya obra a totas as luengas ibericas, incluyida l’aragonés.

Arredol será present o miercols 25 a las 7 horadas, en una charrada que leva por titol “L’aragonés en o sieglo XXI: comunicación y nuevas tecnolochías” en que se charrará d’iste diario dichital, d’o corrector/traductor aragonés-castellán y de Softaragonés, con a presencia de Jorge Romance, Juan Pablo Martínez y Santiago Paricio. O chueves será o turno d’o cine, con o pase d’o curtometrache baixoribagorzano “Cosetas d’adentro” d’a directora Lola Gracia, mientres que o viernes, se presentará en Zaragoza os dos nuevos libros d’a Biblioteca Pirineus que ya habrán estau presentaus en Graus bells diyas antis, a cargo de Chusep Raul Usón de Xordica. Ixe mesmo viernes tamién se fa o tradicional concierto d’as chornadas, que iste anyo cuenta con a presencia d’os valencians La Gossa Sorda y os aragoneses Zarrakatralla Folk. O concierto, en l’Arena Rock, prencipiará a las 10 d’a nueit, y ye a unica actividat que no ye de gufanya, ya que a dentrada vale 10 euros.

O sabado 28, de maitins, se trancan as chornadas en a plaza Asso d’o vico d’a Madalena, con una clase d’aragonés en a carrera, chuegos tradicionals, recital de poesía en aragonés y un socalce.

Us pengem el ‘Temps de Franja’ de l’abril: hi podreu trobar reportatges sobre la despoblació a la Franja, Gran Scala o la propera modificació de la Llei de Llengües

issuu.com

Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó

 

L’Institut d’Estudis del BaixCinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA presentarà el proper divendres dia 20 d’abril a les 20’15 a la Sala d’Actes del Palau Moncada de Fraga, el nou DVD navegable de la publicació històrica La Ribera del Cinca. Aquest suport digital conté la col•lecció de tots los números de la publicació de l’associació ”Amics de Fraga”, que va arribar a editar més d’un centenar de setmanaris, entre els anys 1929 i 1931 i que ha estat cedits per Ana Mari Satorres. La publicació conté valuoses informacions sobre la vida quotidiana de la Fraga d’aquests tres anys: agricultura, comarca natural, política, Miquel Viladrich, etc. A més, és testimoni dels principals esdeveniments de l’Espanya de la primera meitat del segle XX, com és la proclamació de la II República Espanyola. Per facilitar la navegació, s’ha fet un índex per any i número; un altre temàtic; articles en català, una secció de setmanaris destacats i per últim, material addicional on s’ofereix dos exemplars més antics de La Maza i de La Voz del Cinca.

El DVD, del qual se n’ha fet una edició limitada, es ven de manera inseparable amb l’estudi que l’IEBC IEA va editar l’any 2010, una investigació a càrrec de María Navarro Asín i que és el número 1 de la col•lecció anomenada “Lo rebost digital”.

 

Mireu el vídeo: Grupo de Jota y Rondalla Virgen de Dos Aguas de Nonaspe – 16/04/2012 21:55 – Se escribe con Jota – Aragón TV A la Carta.

 

Resumen del vídeo

Pocas veces Se escribe con jota encuentra una agrupación tan longeva como el Grupo de Jota y Rondalla ‘Virgen de Dos Aguas de Nonaspe’. A través de uno de sus fundadores, Juan Manuel Llop, descubrimos cómo un grupo de jóvenes, con él al frente, comenzaron el proyecto en los años cincuenta, con las populares cercavilas o rondas de jota.

En el museo etnológico de Nonaspe, escuchamos el disco compacto ‘Sons del Matarraña’ en el que distintos grupos musicales, incluido el de jotas de Nonaspe, participan con un hecho diferencial clave: son cantas escritas en su lengua propia.

Al frente del grupo, desde hace 20 años, Laura Satué, cantadora y reconocida letrista de coplas aragonesas en lengua catalana. Con el aplauso de sus vecinos, se recoge el esfuerzo de esta barcelonesa de nacimiento y nonaspina de adopción por mantener vivo el espíritu de la agrupación.

Se escribe con Jota es testigo del popular “juego del Trinquete”, con los bailadores que llevaron a los escenarios la jota de Nonaspe en los años setenta.

El equipo del programa no se va de Nonaspe sin hablar de la popular ronda a las “Nonaspinas” infantiles y mayores, sin conocer una rondalla que, a través de su director Jesús Buisán, ha recuperado el pasodoble que tocaba la antigua orquesta de la localidad.

L’home i les seves lletres

Vaig conèixer en Jesús Moncada quan feia poc que havia arribat de la seva Mequinensa natal i vam establir relacions de treball en una mateixa empresa. En Moncada encara estava trasbalsat pel canvi geogràfic i es presentava a si mateix com a un jove bàrbar, un pic ferotge, com si es proposés reforçar amb paraules la seva pilositat facial: una abundosa barba negra i un bigoti que hi fa joc. En el tracte, en Moncada semblava voler remarcar la primera impressió que produïa, amb una manera directa d’enfocar els temes i una aparent brusquedat que fugia dels circumloquis. Ara bé: vaig descobrir de seguida que aquell jove de la franja catalana d’Aragó no aconseguiria mai de donar una imatge de barbàrie, sinó tot al contrari. En la seva vida quotidiana, més aviat fa pensar en un tòpic ciutadà anglès. Fuma amb pipa dins uns horaris rigorosament establerts (mai abans de l’hora fixada!), i tria les mixtures de tabac fixant-s’hi molt, no les encén així com així. És un fanàtic del te, però no pas de qualsevol, sinó d’unes procedències i d’unes marques determinades, que a vegades va a comprar molt lluny del lloc on viu. I planifica el seu temps sense deixar cap hora a l’atzar, és un home de compromisos acceptats i puntualment acomplerts, a la manera d’allò que abans en deien un senyor i que ara tendeix a desaparèixer. Però si ens pensàvem que amb aquests detalls havíem completat el quadre aniríem ben errats, perquè Jesús Moncada és una persona de grans abrandaments, un apassionat. No passa de res i s’interessa vivament per tot. Pinta, dibuixa i escriu, sense prendre’s res a la lleugera, posant-hi els cinc sentits. S’amoïna per la pàtria i per la marxa de la civilització, participa activament i pateix per tot allò que val la pena de patir-hi, sense inhibir-se de rumiar solucions.

Aquestes confidències, d’un amic parlant d’un amic, poden semblar gratuïtes en uns mots preliminars diguem-ne de presentació. Però penso que no ho són, perquè tot el que he dit es reflecteix en la seva narrativa i, fins a cert punt, en donen alguna clau.

Hi ha altres fets, segurament tant o més importants, que determinen la personalitat d’aquest escriptor. En Jesús Moncada ha passat per l’experiència de veure desaparèixer sota les aigües (i escombrat per profundes transformacions socioeconòmiques) el món de la seva infantesa. Era un món bigarrat, ple de caràcter: la Mequinensa de les mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cèrvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Dos rius, l’Ebre i el Segre, unien Mequinensa amb els centres de la seva activitat comercial, i en aquesta confluència, ajocat a les dues ribes, el poble antic havia vist transcórrer els segles amb una immutabilitat trencada, només, per les guerres i pels canvis polítics. Els costums i l’idioma nostre persistien a desgrat de mutacions imposades lluny d’allí. Administrativament, Mequinensa depèn de Saragossa, però mira de cara a Lleida. Una divisió de vides i d’interessos que sempre marca el caràcter dels homes, però que Mequinensa aguantava tot conservant la fesomia essencial.

De cop i volta, el progrés, amb l’aire que pren a vegades d’atropellar-ho tot, va acabar amb unes cases i uns carrers que havien sobreviscut a les guerres entre cristians i almoràvids, la del francès, les carlines i la guerra civil espanyola. L’antiga Mequinensa havia d’ésser sacrificada a la construcció del pantà de Riba-roja i va quedar negada per l’aigua dels dos rius, es convertí en una vila fantasma, amb les pedres velades per reverberacions submarines. En Jesús Moncada va sofrir aquest procés com si sentís que li robaven els records de la seva infantesa, en va fer un drama personal. Residia a Barcelona, però ell, que estima de cor la seva terra i la seva família, feia anades i vingudes freqüents i, a cada retorn, es mostrava dolgut i entristit per una pèrdua sentimental irreparable. Si ho esmento ara, en obrir les portes d’una lectura, és perquè estic convençut que això fou una de les causes, potser la més poderosa, que incitaren en Moncada a escriure. Volia rescatar amb la paraula alguna cosa molt entranyable que li prenien, i deixar-ne constància escrita perquè no es perdés del tot. Les primeres narracions que em va donar a conèixer reflectien aquest estat d’esperit i em van interessar profundament. Significaven una aportació molt personal, molt considerable, a la nostra literatura.

Però els motius apuntats eren tan sols una incitació -ho repeteixo- perquè en Moncada no es proposa d’ésser un escriptor costumista, ancorat en un llenguatge sota l’empar d’enriquidores formes dialectals. Les seves inquietuds van més enllà i se sent atret, també, per altres desafiaments. El preocupen amb plena consciència el país, l’idioma, els tombants de l’època i, és clar, l’home baquejat per tots els elements que sovint el desborden. Ho fa acostant-s’hi amb un desig de comprensió a través de la tendresa i d’una espurna d’humor, amb tocs de tremendisme (sagaçment distribuïts) que fan de contrapunt a la desemparança dels personatges. El resultat és altament gratificador: hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere i els altres, tota la resta, retenen amb vivesa l’atenció del lector.

Pere Calders, pròleg a Jesús Moncada, Històries de la mà esquerra (Barcelona, La Magrana, 1981)

Jesús Moncada – Autors a lletrA – Literatura catalana a internet.

 

———- Forwarded message ———-
From: Guies del Port <info@guiesdelport.com>
Date: 2012/4/16
Subject: PROXIMA ACTIVIDAD JARDIN BOTANICO DE RAFALES/PRÓXIMA ACTIVITAT JARDÍ BOTÀNIC DE RÀFELS
To: gemma@guiesdelport.com

diumenge 22 d’abril de11 a 13,30 h

 

 

Joc i contacontes infantil

Detectius del bosc

 

Sant Jordi literari al Jardí Botànic

Punt d’inici: Jardí botànic

 

 Activitats gratuïtes

 

Més informació i inscripció:

Guies del Port: tel.676308021 jardinbotanicoderafales.blogspot.es

 Organitza:

Ayuntamiento de Ráfales

 

Daniel Terrise y Gurutze Altuna vencen en el 1ª Tri-Neu Gore-Tex del valle de Benasque – Barrabes.com..

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

FORMA-TE!! , Plan Formativo para jóvenes
FORMA-TE!!!

El Dpto. de Juventud ha organizado diferentes talleres formativos para jóvenes.
Si tienes entre 16 y 35 años puedes inscribirte a los siguientes cursos:

– Curso de Fotografía Digital.
– Curso de Retoque Digital.
– Curso de Community Manager.
– Curso de M.T.L Discapacitados.
– Curso de Peón Forestal Especializado.
– Curso de Educación Ambiental.

Información: Dpto. Juventud 978.850.677
Documento Anexo

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

 

Con motivo del Día Internacional del Libro y la festividad de San Jorge, patrón de Aragón, la Comarca del Matarraña/Matarranya quiere invitaros a LEER y a ESCUCHAR de manera ininterrumpida la lectura pública de los poemas del libro Ataüllar el món des del Molinar de Desideri Lombarte.
No dudes en participar, ESCOGE TU POEMA e inscríbete. Cada participante irá leyendo un poema. Se puede leer un mismo texto conjuntamente entre varias personas. Consulta en el documento anexo qué poema te interesaría leer y apúntate.
Con TU PARTICIPACIÓN estamos dando a conocer la gran riqueza literaria que existe en el Matarraña.
Esta primera edición está dedicada a la obra de DESIDERI LOMBARTE.
La lectura será el lunes, 23 de abril, a las 12:00 horas en la Plaza de España de Calaceite.
Infórmate de qué poemas puedes leer e inscríbete antes del 17 de abril en:Comarca del Matarraña/Matarranya
Dpto. de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. Valderrobres
Telf. 978 89 08 81 – cultura@matarranya.org

Associació Cultural del Matarranya
C/Major, 4. Calaceite.
Telf. 978 85 15 21 – acmatarranya@gmail.com

Lugar: Plaza de España de Calaceite
Periodo: Lunes, 23 de abril
Horario: 12:00 h
Información: 978 89 08 81 – cultura@matarranya.org
Documento Anexo

Alcañiz será el punto de debate entre Cataluña, Valencia y Aragón.

Lo será a través de Foros de la Concordia de Alcañiz, una nueva asociación. Se debatirán asuntos concernientes a los territorios del antiguo Reino de Aragón

El bajoaragonés es activo por naturaleza y en su carácter suele llevar impregnada la marca del asociacionismo. No es casual que Alcañiz tomase el sobrenombre hace 600 años de Ciudad de la Concordia, pues en ella se tomaron decisiones tan vitales como el desenlace de lo que sucedió meses más tarde en Caspe con el Compromiso.

El halo dialogante ha perseguido a la ciudad desde entonces y un grupo de vecinos ha decidido que Alcañiz debe volver a ocupar el lugar que se merece en este sentido. Lo han hecho a través de una asociación a la que han denominado ‘Foros de la Concordia de Alcañiz’. El punto de partida es este año coincidiendo con la Conmemoración del VI Centenario de la Concordia de Alcañiz aunque el objetivo es que la asociación tenga continuidad en el tiempo. «Este año es especial pero queremos que desde este y en adelante Alcañiz sea el lugar de referencia donde las Comunidades que en su día integraron el Reino de Aragón puedan debatir los asuntos de interés comunes», dijo uno de los miembros, Miguel Omella.

La organización ya cuenta con los estatutos que le da el rango de asociación y esta semana celebraron la primera reunión en la que se comenzaron a lanzar nombres sobre la mesa de las personas de otros territorios con las que contactar para darle forma y continuidad. «Tenemos varios nombres en mente que se van proponiendo y que servirán de enlace con las otras Comunidades Autónomas pero sólo ha sido el primer paso», dijo Omella.

Alcañiz, ciudad de debate

La agrupación nace con la intención de agrupar a la sociedad civil y por ello no se admiten a políticos que estén en activo y que hayan presentado candidatura en las últimas elecciones. Los acuerdos tomados en el marco de los Foros de la Concordia van dirigidos a la opinión pública sin que tengan efectividad política directa. No significa renunciar a que estas deliberaciones o recomendaciones alcanzadas tengan una influencia en las actitudes de las instituciones públicas a través de la sociedad civil.

El Foro Interautonómico atañe a Aragón, Comunidad Valenciana y Cataluña. Se ha decidido que el escenario de los Foros que se plantearán más adelante sea Alcañiz por el espíritu de la Concordia que arrastra desde hace 600 años y por su situación estratégica. Es un punto equidistante entre Barcelona, Valencia y Zaragoza por lo que se convierte automáticamente, según afirmaron desde la asociación, en el lugar idónea para acoger el hospedaje y deliberaciones de las personalidades invitadas. Apuestan además, como vertebración y puesta en valor del territorio, la creación del Foro para la Concordia del Bajo Aragón que estará formado por miembros relacionados con las seis comarcas que lo segmentan.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.