Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2011

Fraga Digital: CARLOS BAUTE ESTE PILAR EN FRAGA.

Fraga Digital: LA POLI ESTRENA TODO TERRENO.

El camino natural del Matarraña no necesitará evaluación ambiental.

Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar el català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’ha pronunciat a Lleida al respecte de l’atac a la llengua del nou govern del PP a l’Aragó, ha defensat el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar la seva llengua, el català. Mascarell ha recordat que la Constitució espanyola reconeix la pluralitat lingüística a l’Estat i creu que seria un error que la nova presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, modifiquès la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia a l’Aragó.

Així, el conseller no ha amagat la seva preocupació i ha dit que espera que aquesta modificació de la llei de llengües no tiri endavant perquè seria un retrocés pel català. Segons Mascarell és’una llengua fràgil que necessita el suport de totes les institucions’.

Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar el català – VilaWeb.

Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja)

Natxo Sorolla suggereix que aquesta entrevista a Vilaweb que el nou govern aragonès no farà tan mal com sembla, entre altres coses perquè les coses ja estan prou malament. Potser sí. De tota manera, el que no farà serà invertir el procés de substitució que potencien totes l’administacions, des de la central fins a les locals, amb comptadíssimes excepcions. Estaria bé que des de la resta del domini poguéssim donar-los un cop de mà. En tot cas, cada vegada que els populars parlin de llibertat, recordem que quan poden, prohibeixen el català a l’administració. En la pràctica, el seu model lingüístic està a tocar del de Serrano Suñer.

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja).

CARLES BARRULL: La Mañana: Rifirrafe entre vecinos y consistorio por un local de Santorens.

Per l’editor i escriptor Chusé Raúl Usón, la Llei de llengües és el darrer tren per a l’aragonès

A nueva presidenta d’Aragon, Luisa Fernanda Rudi (PP), ya dixó bien claro en a campanya d’o suyo partiu que de ganar as eleccions autonomicas derogaria a ‘Ley de Lenguas de Aragón’, aprevata tasament fa siete meses per l’anterior partiu en o poder, o PSOE, con o refirme de CHA e IU. Cal recordar que ta part d’alavez lo suyo sócio de guvierno, o PAR, no apoyó ixa lei.

En estes zaguers meses, en virtut d’ixa Lei, s’ha constituito lo ‘Consejo Superior de las Lenguas de Aragón’ (CSLA), que ya ha aprevato lo suyo Reglamento d’Organizacion Interna asinas como as Ordinacions d’as futuras Académias de l’aragonés e d’o catalan. Tamien ninvió a lo ‘Consejo de Gobierno’ a suya propuesta de nombramiento d’os futuros miembros d’ixas Académias, pero a redota electoral d’o PSOE ha privato que isto ocurra.

Seguntes as zagueras informacions que son amanexitas en prensa, a nueva presidenta d’Aragon parla d’una reforma d’ixa Lei e no pas d’una derogacion, encara que nos podemos cargo de quáls van a estar os princípios d’ixa reforma: o PP siempre s’amostró contrário a la denominación d’aragonés e catalan pa las nuestras luengas romances, estimando-se més lo terme de ‘modalidades propias’, e muito beligerant con tot lo que supose qualquier proceso de nomalizacion.

Manimenos, o CSLA li ha feito arribar hue un escrito a la sinyora Luisa Fernanda Rudi en o que li comunica lo suyo deseyo de colaborar con o nuevo Guvierno e a suya total disposicion a treballar per l’aragonés e o catalan.

Pa l’aragonés a Lei de Luengas d’Aragon ye o zaguer tren a lo que puede puyar-se-ne esta lengua romance en periglo d’extincion. Una lei de Luengas posiblita un marco legal que aduya a rematar con tantos anyos de desiria, pero tamien de pezquinas e rinyatas internas dentro d’o movimiento de defensa de l’aragones. Ye imprescindible e necesária de tot una ortografia comun e una codificacion que se base en critérios cientificos.

As decisions d’o nuevo Guvierno d’Aragon respective a Lei de Luengas va a estar vital pa la supervivéncia de l’aragones, que ye dando as zagueras bocadas.

 

Chusé Raúl Usón, escriptor i editor aragonès, membre del Consello Superior d’as Luengas d’Aragón.

Chusé Raúl Usón: ‘Pa l’aragonés a Lei de Luengas d’Aragon ye o zaguer tren’ – VilaWeb.

Les reaccions al compromís de Rudi per tombar la Llei de llengües estan superant estadis de desraó:

Paulí Fontoba, regidor per Entesa-ERC a Calaceit, dona l’Ajuntament al PP i a la vegada demana la intervenció de Catalunya per a resoldre la decisió de Rudi.

L’Alcalde del PP de Vall-de-roures, tot i que la Rudi no vol lo català, accepta que al poble es parla algun tipus de català. Deixa anar que no és català estàndard. Però aviam si és capaç de trobar algun poble a on es parla català estàndard, o castellà estàndard, o… El més emocionant és llegir que diu «Nosotros no hablamos catalán convencional». Sobretot perquè les seues intervencions públiques (i les dels seus regidors) són en castellà.

– El president de l’Associació Cultural del Matarranya declara que «Colaboraremos con el nuevo Gobierno y en la reforma». Aviam quines mesures de col·laboració i millora es pot aconseguir en una reforma que de principi diu que no parles el que parles.

Això pareix la transformació del Quijote i Sancho Panza. Activistes que voten al PP i populars que diuen que parlen català no estàndard.

Aquí els únics que seguixen en lo seu món apart són los de la FACAO, que demanen «que se tenga en cuenta la realidad sociolingüística de la comunidad y que todas las modalidades lingüísticas propias del territorio como parte del aragonés». Suposo que ningú de la plantilla de filòlegs que han oferit per a assessorar el nou govern deu saber que l’estudi de l’estructura de la llengua el fa la lingüística i no la sociolingüística. Res nou si ja sabíem que la FACAO és la inventora de la Gramàtica Regenerativa :-S

http://www.dickinson.edu/academics/programs/spanish-and-portuguese/content/Los-principios-de-la-quijotizacion-de-Sancho-Panza/

La psicodèlia s’ha apoderat de la llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües

Reunió de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries amb representants de les associacions defensores del català a la Franja

 El passat dia 7 d’aquest mes de juliol es van reunir a la Facultat de Filosofia i Lletres de Saragossa membres de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries (Sra. Simone Klinge) amb els representants de les associacions culturals de la Franja, Artur Quintana, Ramon Sistac, Màrio Sasot i Antoni Bengochea. Es tractava de copsar l’estat real del català a l’Aragó. Van parlar també amb Carme Alcover com a representant del Govern d’Aragó. Fins a l’u de setembre se’ls haurà d’enviar un informe sobre les actituds i actuacions del nou Govern.

La Comissió havia estat prèviament a València i Palma. També s’havien d’entrevistar amb representants del Govern Central a Madrid.

De ben segur que allò que va manifestar la Sra Rudi, presidenta de la DGA en el seu discurs a les Corts d’Aragó: “el Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies»”; serà el primer material per a l’informe a enviar a la Comissió Europea de Llengües minoritàries i regionals.

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Maella suspende su feria del Melocotón por la deuda municipal

E-mail Imprimir PDF

El Ayuntamiento de Maella ha decidido suspender su popular Feria del Melocotón debido a la situación económica del consistorio. La principal causa para desestimar su celebración es la deuda que acarrea el Consistorio maellano, que ronda 1.500.000 euros, «a falta de perfilar los últimos datos», expuso el alcalde, Jesús Zenón Gil Ferrer.

Responsables municipales mantuvieron hace una semana una reunión  en el salón de plenos con los implicados,  cooperativas locales y empresarios frutícolas de la zona. Se les dio a conocer esta decisión y los pormenores de porqué se tomaba. El alcalde comentó que «los profesionales del sector, al conocer los datos económicos del Consistorio, estuvieron de acuerdo en que no se celebre, al menos por este año».
La feria del Melocotón solía contar con un presupuesto en los últimos años de entre 50.000 a 70.000 euros. «El Ayuntamiento de Maella, en estos momentos, no puede soportar una partida de estas características para la realización de este evento», dijo Jesús Zenón Gil.
Hasta el momento, el Consistorio ha venido sufragando el coste de las sucesivas ediciones de forma íntegra, comentó Jesús Zenón Gil, «dado que no siempre se ha recibido subvención y, si la ha habido, ha sido escasa».

Por otro lado, comentó que aunque se pudiera realizar la feria habría que analizar los costes de algunas actividades. «Aquí se ha pagado una conferencia a 18.000 euros y creo que esto Maella no se lo puede permitir».

El primer edil valoró que con la Feria del Melocotón no se ha conseguido rentabilizar la inversión que se ha venido realizando. «La verdad es que en las ferias no se ha logrado el negocio que esperábamos. Al final, no ha logrado atraer a importadores para nuestra producción».

Asimismo, Jesús Zenón Gil señaló que, a pesar de ser interesante su celebración y su continuidad, sería necesario un replanteamiento dado que en los últimos años la participación de expositores ha sido escasa.

La Feria del Melocotón en la actualidad no es un tema prioritario para el Ayuntamiento. «No se descarta que en próximos años se vuelva a realizar la feria, pero de momento, nosotros tenemos una deuda que está ahogando la economía municipal y, en primer lugar, hay que subsanar este tema. Tenemos facturas de 260.000 euros pendientes de pago y no podemos permitirnos realizar ciertos eventos antes de dar cumplimiento a los pagos».

La suspensión de este evento dedicado al sector frutícola ha venido acompañada por el desánimo del sector, dado que este verano, la cosecha del melocotón de Maella fue gravemente afectada por una importante tormenta de pedrisco.

Folleto explicativo
El equipo de gobierno del PP del Ayuntamiento de Maella desde que entró en el consistorio ha estado dilucidando cuál es la situación económica municipal. El alcalde dijo que en los próximos días editarán un folleto de unas cuatro hojas con los datos económicos, que será repartido en la población para que todos los vecinos estén informados. «Llevamos veinte días con mucho trabajo en el consistorio revisando las cuentas. La semana que viene editaremos el folleto. Al final, lo que tendremos que hacer es apretarnos el cinturón». Así, Jesús Zenón Gil avanzó que el presupuesto de las fiestas de este año que ascendía a 105.000 euros se ha reducido en un 30%, es decir, que al final el coste de las fiestas de septiembre ascenderá a unos 75.000 euros.

* Más información en la edición impresa.

Maella suspende su feria del Melocotón por la deuda municipal.

Con respecto a la derogación de la Ley de Lenguas, Rudi remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley que elimine todos los aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés» y, a su vez, «proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias».

Las reacciones no han tardado en aparecer y tanto la Plataforma No Hablamos Catalán (PNHC) como la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO), se han apresurado en aplaudir la decisión de la popular. Ambas han ofrecido su colaboración tanto al Gobierno de Aragón como a la Diputación Provincial de Teruel: «Queremos que se tenga en cuenta la realidad sociolingüística de la comunidad y que todas las modalidades lingüísticas propias del territorio como parte del aragonés», manifestó el presidente de FACAO, Raúl Vallés. «Nuestro deseo es que la Ley de Lenguas elimine cualquier referencia al catalán», apuntó la PANHC. El alcalde de Valderrobres, Carlos Boné, también se mostró satisfecho con el anuncio de Rudi: «Nosotros no hablamos catalán convencional y eso es lo que se pretendía con la nueva ley; que se enseñara catalán en nuestras escuelas». El primer edil de la capital matarrañense, defendió que cada municipio tiene su vocabulario y su modalidad lingüística y que, en ningún caso «se habla el catalán estándar». Por otro lado, también los defensores de la Ley reaccionaron ante el anuncio de la presidenta. El alcalde de Beceite y miembro del Consejo de Lenguas, Alberto Moragrega confió en que los cambios sean «sustanciales» y el Partido Popular se muestre «receptivo» en la reunión que la concertarán en las próximas semanas las dos entidades. «No se habla de normalización del catalán sino de voluntariedad», especificó. También la Asociación Cultural del Matarraña manifestó su optimismo: «Hubiésemos preferido que quedase como estaba pero no podemos olvidar que somos una asociación cultural y no política. Colaboraremos con el nuevo Gobierno y en la reforma», sentenció su presidente, Josep María Baró.

mitjançantRudi toma posesión de su cargo en un acto emotivo y multitudinario.

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.

PP uno y no cincuentayuno « Xarxes socials i llengües.

 

14/07/2011 10:58
Sin título
El PP y el catalán
Francesc Moreno

La nueva presidenta de Aragón, la popular Luisa Fernanda Rudi, ha anunciado que quiere derogar la ley sobre el catalán aprobada por el anterior ejecutivo, lengua hablada por entorno a 50.000 personas en la zona que desde Catalunya se denomina Franja de Ponent. Además niega la unidad del catalán y califica la lengua hablada en Fraga y en otros municipios de cuatro comarcas aragonesas como modalidades lingüísticas.

Soy nieto, por vía materna, de catalanohablantes de Fraga. Aunque, como los lectores saben, no soy nada nacionalista, sí que creo en los derechos de las personas. Por tanto, igual que he defendido una mayor presencia del castellano en nuestro sistema educativo – sin romper su unidad y manteniendo que el catalán sea el idioma vehicular – o en nuestras instituciones públicas, defiendo también que se reconozca y ampare la lengua propia de los habitantes de la Franja, que no es otra que la catalana.

En mi caso no hay ninguna motivación política de reconstrucción de los Països Catalans, sino una estricta defensa de los derechos de una minoría que merece amparo. Por otra parte, negar la unidad del catalán como hace el PP en Valencia o en las Islas Baleares es la misma estupidez que negar que lo que hablan los andaluces es castellano. No reconocer la realidad y querer alterarla artificialmente es siempre un acto de autoritarismo. Malos tiempos para la libertad de los individuos.

El PP y el catalán.

Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja

El nou govern d’Aragó derogarà la llei que reconeix la llengua a la Franja

La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana l’empara del govern català

L’expresident d’Aragó Marcel·lí Iglesias i Luisa Fernanda Rudi, ahir al ple d’investidura. Foto: EFE.

La nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi (PP), ha anunciat en la seva investidura que derogarà la llei de llengües que van aprovar les Corts d’Aragó durant la legislatura passada amb els vots del PSOE i Chunta Aragonesista (CHA). La llei no atorgava cap oficialitat al català i a l’aragonès, però reconeixia l’existència d’aquestes dues llengües al seu territori i en preveia algunes eines per al seu foment i el seu ús en l’àmbit administratiu i escolar no obligatori.

Rudi ja havia anunciat durant la campanya electoral que reformaria o derogaria la llei perquè, pel PP aragonès, el que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó que són “modalitats lingüístiques” locals pròpies com el fragatí, el tamarità o el lliterà i que segons Rudi cal protegir com a llengües alienes al català, amb uns arguments similars al del secessionisme lingüístic que promouen alguns grups al País Valencià. El PAR, partit que ahir va donar els seus vots a la investidura de Rudi, també és contrari al reconeixement del català a la Franja. Per aprovar la llei de llengües el PSOE, tot i formar coalició amb el PAR la legislatura passada, es va haver d’ajudar del CHA.

Petició d’auxili

L’anunci de Rudi no ha sorprès ningú però posa sobre la taula la nova etapa política que s’obre ara a l’Aragó respecte a la llengua catalana, parlada per unes 50.000 persones a les quatre comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, va llançar ahir una petició d’auxili al govern de la Generalitat perquè actuï políticament a favor de la llengua catalana: “Igual que el govern espanyol intervé per defensar i promocionar el castellà a l’Amèrica Llatina, la Generalitat hauria d’intervenir per aturar els atacs i el secessionisme que pateix el català a la Franja ”, ha dit Fontoba. El coordinador de l’entitat cultural estén aquesta petició “al conjunt de la societat civil del Principat, diaris, entitats culturals, cíviques, perquè s’adonin que els atacs al català a la Franja o al País Valencià són atacs a un patrimoni comú, que compartim”.

L’acord per TV3

A finals de la legislatura passada els governs català i aragonès van signar un acord de reciprocitat per quatre anys per tal d’estendre el senyal dels canals de Televisió de Catalunya a la Franja i els d’Aragón Televisión a les comarques d’administració catalana més pròximes a l’Aragó. Fontoba confia que aquell acord no es trencarà des de l’Aragó.

El PSOE no va voler blindar el català amb la reforma de l’Estatut d’Aragó, i ara ho paguem car
Paulí Fontoba
coordinador de la institució cultural de la franja de ponent
Derogarem la llei en aquells aspectes que imposen el català en contra de les modalitats pròpies
Luisa Fernanda Rudi
presidenta del govern d’aragó, proclamada ahir

Crítiques al PSOE per no haver “blindat” la llengua

El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent es va mostrar ahir molt crític no només amb el nou govern aragonès sinó sobretot amb l’anterior. En el seu dia aquesta entitat cultural ja va denunciar que la llei de llengües promoguda pel PSOE era del tot insuficient, no fa oficial la llengua sinó que simplement la reconeix com una expressió cultural més, obria la porta al secessionisme lingüístic (la llei permet que cada ajuntament catalanoparlant anomeni oficialment la llengua amb noms localistes en lloc de català) i no establia els mecanismes legals oportuns per conservar-la i potenciar-la suficientment. “El que hauria d’haver fet el PSOE és incloure l’oficialitat del català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia, però no van voler fer-ho i van pactar la reforma estatutària amb el PP”, lamenta Fontoba.

Avui+ – Notícia: Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja.

Acorralen el Principat

14.07.2011

Des d’ahir l’Aragó té una presidenta del Partit Popular. Com el País Valencià i les Illes. En el tros del nostre país que encara forma part d’Espanya el Principat queda doncs completament acorralat. I la frase és exacta. Perquè en tots tres territoris el PP planteja una ofensiva brutal contra la llengua de tots.

La presidenta Luisa Fernanda Rudi, de fet, despús-ahir va anar un pas més enllà del que han anat els altres presidents en anunciar que derogarà la llei de llengües, el tímid intent de normalització del català de la Franja i també de l’aragonès. Pel que sembla aquest és un dels temes que més la preocupen, en un temps en què de maldecaps no en manquen, precisament.

L’envestida és preocupant. Primer pel que significa contra els catalanoparlants dels tres territoris, que cal recordar que representen més de quatre dels onze milions de parlants. Els ciutadans dels territoris afectats som els primers que tenim l’obligació de defensar la llengua d’aquests atacs i que hem de redoblar la seua defensa.

Però no és només contra nosaltres que va això. Si el Principat es pensa que quedarà salvat de l’ofensiva del PP contra el català va molt errat. El pla del PP és un pla global, treballat i preparat, que va no contra del català a l’Aragó o a Menorca sinó ras i curt contra el català. Sense contemplacions. I en aquest sentit sorprèn que ahir ningú, del govern català vull dir, ni tan sols comentara la gravetat dels fets que es couen a Saragossa.

mitjançantEditorial – VilaWeb.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja