Skip to content

Archive

Archive for juny, 2012

La Mañana – Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana.

 

Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-20

Cuando aún está viva la polémica nominalista sobre el rescate bancario, que desde el Gobierno se definió como “línea de crédito”, la Diputación General de Aragón anunció el lunes un anteproyecto de ley para modificar la Ley de Lenguas que suprimirá la denominación de catalán y aragonés por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” y “septentrional”. Pese a todo, la idea no ha gustado a algunos alcaldes de la Franja, como los de Alcampell y Mequinensa, que recuerdan que la denominación es la de catalán.

Patronat de Turisme

Josep Anton Chauvell, alcalde de Alcampell, recordó que siempre ha defendido que la Ley de Lenguas aprobada por el ex presidente Iglesias tirase adelante “pese a sus limitaciones y como primer paso”. Chauvell afirmó que Alcampell seguirá utilizando el nombre de catalán para referirse a la lengua “porque es lo que avala toda la comunidad científica” y atribuyó a “diarreas mentales” las políticas del PP y del PAR en lo que respecta a la cuestión lingüística.
También Magda Gòdia, alcaldesa de Mequinensa, se mostró indignada por el anuncio de la DGA. “Estoy alucinada y me parece fuera de lugar”, manifestó Gòdia, que se preguntó que a tenor de la propuesta no podría decir ahora en qué lengua escribía Jesús Moncada.
Gòdia intentó restar trascendencia a la polémica y dijo que pese a todo seguirá afirmando que “habla catalán” porque al igual que el resto de la ciudadanía quiere “hablar una lengua y no sólo una modalidad lingüística”. La alcaldesa de Mequinensa mostró también su disgusto al entender que las polémicas sobre el nombre de la lengua, al que peyorativamente se había designado antaño como chapurreau, ya habían quedado superadas.
Este diario también intentó ayer recabar la opinión del alcalde de Fraga, Luís Escándil, aunque fuentes municipales manifestaron que no harían comentarios sobre la propuesta de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de Aragón dirigida por Dolores Serrat, que además es natural de Ripoll. Escándil, que a diferencia de los primeros ediles de Alcampell y Mequinensa, es del PP, ha manifestado su apoyo a la unidad lingüística del catalán en anteriores ocasiones.
También ayer el Institut d’Estudis del Baix Cinca salió al paso de la polémica para recordar que la comunidad científica reconoce la lengua que se habla en las comarcas de la Franja como “catalán y aragonés”, por lo que rechazó “cualquier denominación extraña que no siga la tradición científica”. La entidad presidida por Pep Labat también recordó que el catalán es patrimonio de las comarcas de la Franja con un fuerte arraigo en la enseñanza y la literatura. No en vano, de la Franja han salido autores de referencia de la literatura catalana como Jesús Moncada, Francesc Serés o Mercè Ibarz.

El Consejo de Europa usa la denominación oficial

Ramon Sistac, profesor de dialectología del IEI y natural de Camporrells (La Franja), explicó ayer que las dos veces que el Consejo de Europa ha reprochado al Gobierno de Aragón la nula protección del catalán y del aragonés se ha referido precisamente a sendas lenguas con la denominación oficial.
Sistac salió al paso así ante las informaciones que avanzan que el Gobierno de Aragón trabaja en el anteproyecto de una nueva Ley de Lenguas que cambiará la denominación de catalán y aragonés por el de aragonés meridional o septentrional.
Sistac, que también es miembro de la Acadèmia Aragonesa de la Lengua, una entidad que no llegó a constituirse, explicó que el Consejo de Europa reprochó la poca protección de ambas lenguas al anterior ejecutivo de Iglesias y se refirió con esta denominación a ambos idiomas. Aunque Sistac apeló a la prudencia sí afirmó que detrás de estas informaciones se esconde la voluntad de esconder “el término catalán”, que es el que utiliza la comunidad científica para referirse al idioma que se habla en parte de la Franja. “Hay mucha gente que tiene plena conciencia de la catalanidad lingüística”, se lamentó Sistac. El profesor de la UdL y miembro del Institut d’Estudis Catalans, también dijo que si hay una única Academia Aragonesa para dos lenguas (catalán y aragonés) será el único caso en la historia.

La ‘botiflera’, por Pilar Rahola.

La tal Dolors Serrats merece el título de ‘botiflera’ del año, ganado con inquina y mala fe

Se llama Dolors Serrats, o Dolores ahora que ha decidido traicionar la dignidad de sus orígenes, y nació en Ripoll donde vivió hasta los 18 años. Después se fue a Zaragoza, se quedó, casó, tuvo hijos, se hizo forofa del PP y, vía Consejería de Educación, se ha convertido en una Agustina de Aragón de pacotilla que lucha contra las fuerzas del mal nacionalistas. Es la inventora del término “aragonés oriental” y la responsable de la ley más lesiva contra los derechos lingüísticos de 60.000 personas que viven en un territorio, la franja de Ponent, donde hace 800 años que hablan catalán. La tal Dolores, pues, merece el título de botiflera del año, aquel mote que los catalanes dedicaban a los seguidores de Felipe V y que ella se ha ganado con inquina, dedicación y mala fe. Claro que más que botiflera, que tiene una cierta resonancia épica, tendríamos que otorgarle el título de la JNC de capsigrany del año. Sea como sea, no hay nada peor que una persona que para ser aceptada, necesita traicionar sus orígenes. Es decir, la identidad de su gente durante generaciones. Y como todo traidor, necesita ser más papista que el papa, tanto, que incluso niega haber nacido en Catalunya sino “en la provincia de Gerona”, término más digerible para sus colegas hooligans de la España grande y libre. En fin, como dice Toni Aira en el Singulardigital.com, podríamos proponer llamar peruano oriental al castellano que se habla en Perú. Sería una tontería comparativamente menor.

Sin embargo, siendo muy triste que sea una catalana la encargada de perpetrar otro atentado contra el idioma, no nos perdamos en un árbol, porque la furia viene del interior del bosque. Y el bosque es una tupida red de decisiones políticas, surgidas de diferentes administraciones, con la finalidad de hacer desaparecer el catalán de la realidad ciudadana. Es decir, el PP ha iniciado un ataque por tierra, mar y aire contra el catalán, y lo hace usando de manera perversa la legalidad vigente. Ya no necesitan los tanques para intentar destruir una identidad lingüística, porque han conseguido que las leyes democráticas permitan la agresión lingüística. Es decir, con la democracia en la mano pueden conseguir aquello que no consiguió Fran-co, destruir el catalán. Y ahora que se saben fuertes y tienen mayorías amplias, han perdido cualquier complejo y no les importa ni siquiera hacer el ridículo. No puedo imaginarme ningún país europeo serio que hoy por hoy ose hacer leyes contra la comunidad científica, ni que use el Estado de derecho para destruir los derechos lingüísticos de sus territorios. Bien, tal vez Francia, de donde por cierto vienen los Borbones. Las Illes, Valencia, ahora la Franja, y ataques por los flancos contra el Principat. Y Sánchez-Camacho callada, a ella que tanto le gusta hablar… ¿Qué más le queda a España por hacernos? ¿O cuánto más aguantaremos nosotros?

CDF, davant l’anunci del nou Avantprojecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, vam iniciar una campanya de defensa del català a la Franja en l’àmbit de les administracions locals.
La nostra iniciativa es vertebra a través d’una proposta de MOCIÓ que es remetrà a tots els grups municipals dels ajuntaments de les nostres comarques perquè en les seves Plens, s’aproven una sèrie d’acords de protecció i garantia per al català a la Franja, sempre des la defensa dels criteris científics i acadèmics internacionals.

Els diferents càrrecs electes dels nostres municipis han de poder manifestar la seva postura de defensa de la nostra llengua, si així ho estimen oportú, independentment de la seva adscripció política, en tant que coneixedors de la realitat sociolingüística i com catalanoparlants.

CDF creiem que no es pot assumir la inclusió en el corpus jurídic autonòmic d’un text com el proposat, en contra de tots aquests criteris anteriors i que resulta una irresponsabilitat política, basada en la politització interessada d’una part del patrimoni cultural aragonès, com és la llengua de la Franja, el català.

Atenent els unànimes criteris de la comunitat científica i acadèmica, CDF continuem defensant el reconeixement d’autoritat acadèmica a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució no és aliena a Aragó, ja que per Reial decret té reconeguda aquesta competència en qualsevol dels territoris de parla catalana. És evident que les llengües no queden circumscrites a fronteres polítiques ni administratives. Això, però, amb la implícita atenció a les característiques dialectals -inherents en qualsevol sistema lingüístic- i que el mateix IEC reconeix, garanteix i protegeix.

Insistim en la necessitat de respecte i assumpció dels criteris científics filològics, no de propostes pseudocientífiques sense cap reconeixement i ni autoritat, que utilitzen i manipulen part del patrimoni cultural d’Aragó, com són les seves dues llengües: l’aragonès i el català. Que la pròpia proposta legal sigui contrària al posicionament científic de la Universitat de Saragossa implica evidenciar el rerefons real quant a la motivació del Govern aragonès.

Creiem important destacar que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa insta l’Estat que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i l’aragonès a Aragó, utilitzant específicament aquestes denominacions per a ambdues llengües. Aquest dictamen és conseqüència de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, ratificada per Espanya.
Des CDF, i de la mà del nostre eurodiputat, Ramon Tremosa, treballarem per denunciar aquesta situació de reiterat incompliment i demanar la implicació de les diverses institucions europees que garanteixin els nostres drets lingüístics.

CDF també manifestem el nostre absolut rebuig, en clau educativa, a que s’exclogui l’ensenyament EN la llengua, amb la conseqüent desaparició dels projectes educatius bilingües i trilingües que inclouen el català i que, a dia d’avui, tenim implementats en els nostres centres educatius . Aquesta proposta retrògrada ens fa perdre en innovació pedagògica i en les altes competències curriculars de la nostra població escolar.

La inclusió d’aquesta proposta d’avantprojecte en el nostre corpus jurídic autonòmic seria una irresponsabilitat política i , socialment, genera forta oposició de gran part de la població catalanoparlant d’Aragó.

Matarranya al dia (dimarts 19.06.2012) en mp3 (21/06 a las 15:38:27) 02:00:07 1298439 – iVoox.

 

Lo Govern d’Aragó posa damunt la taula l’invent d’aragonès oriental i diu que al Matarran ya no parlem igual que a la Terra Alta o Els Ports; Natxo Sorolla ens explica el nou avantprojecte de Llei de Llengües; reaccions d’associacions a la Llei de Llengües.

Els municipis afectats pel ‘Parc Natural’ es troben a Beseit amb el Govern d’Aragó | Comarques Nord.

Beseit ha estat lo punt de trobada dels consistoris de Beseit, Valderrobres i Pena-roja i del Govern d’Aragó, després de que el conseller d’Agricultura i Ramaderia autonòmic, Modesto Lobón, anunciés l’interès en crear la figura de Parc Natural als Ports. De fet, Terol és una de les dos províncies de tot l’estat espanyol que no té cap Parc Natural, i a la vegada l’autonòmic ha pensat amb els Ports de Beseit perquè, com ja succeix al País Valencià i a Catalunya, els Ports tenen figura protegida en aquestes dos comunitats.

El passat dilluns, una representació important dels consistoris de Beseit, Valderrobres i Pena-roja es va trobar amb el director general de Conservació del Medi Natural del govern autonòmic, Pablo Munilla, qui els va explicar de primera mà l’interès que té el Govern d’Aragó en aconseguir aquesta figura de ‘Parc Natural’ a Terol i perquè es van decidir, des d’un principi, per l’espai dels Ports del Matarranya. A la vegada, també va explicar tot el procediment que s’ha de seguir per aconseguir aquesta figura.

I és que Munilla va ser clar al respecte. Els Ports de Beseit només podran convertir-se en Parc Natural si existeix “pau social” i consens al territori. Per contra, si els veïns dels municipis implicats no li donen suport, el Govern no impulsarà el projecte. A la vegada, també va recordar que els Ports no són l’únic candidat de Terol en aconseguir la figura, una província que el mateix Munilla considera “oblidada” en aquesta matèria, ja que és una de les dos úniques províncies de tot l’estat que no té Parc Natural.

Fa unes setmanes, lo conseller Lobón ja va avançar l’interès de convertir Ports de Beseit en Parc Natural. Per aconseguir-ho, però, s’han de seguir tot un seguit de procediments que han de comptar amb consens entre els veïns dels tres municipis que tenen terme als Ports. A la vegada, el primer pas consistiria en la redacció d’un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la zona, un pla que l’any 2009 va comptar amb l’oposició del PP, partit que ara vol impulsar la figura de Parc Natural.

Les males llengües | Cataluña | EL PAÍS.

Quan un govern no té por fer el ridícul vol dir que se sent molt segur de la seva base social

Era qüestió de temps i finalment el Gobierno de Aragón ha derogat la Llei de Llengües, que era l’únic paraigua que tenien els catalanoparlants de la Franja per protegir-se de la intempèrie i de les intemperàncies. Era un paraigua fràgil, petit, que s’havia obert tard i malament, però era alguna cosa, una oportunitat, un punt de partida. El Partido Popular ho sabia i sabia que no ho podia permetre. Els estudiants que triaven el català començaven a ser massa nombrosos i molta gent percebia que entre Albelda, Seròs i Morella no hi havia cap discontinuïtat lingüística. Per a vostè, lector, pot ser natural, però per a ells és inacceptable.

Per això, cal ser realista, el veritable problema és que la derogació no està deslligada de la realitat social de l’Aragó. De Jaca a Terol, el català és percebut per amplíssims sectors com una nosa, un error, una vergonya, una taca que s’ha de rentar. És per aquests motius que se li vol canviar el nom per l’ortopèdic “aragonés oriental”. No és un assumpte menor: admetre que és català és admetre que hi ha aragonesos i catalans que comparteixen una gramàtica, i qui diu una gramàtica, diu una visió del món. I potser és una imposició legislativa però el Partido Popular recull un sentiment transversal que no només prové dels seus votants, li arriba d’altres partits, d’institucions i de mitjans que formen part també d’això que a Catalunya en diem societat civil.

Podrem al·ludir a la raó, a l’acadèmica o als criteris científics, però cal que entenguem que quan un govern no té por de les conseqüències de fer el ridícul vol dir que se sent molt segur de la seva base social. Els que hem nascut a la Franja ja ho vèiem, que no seria fàcil. Aquesta és la part més dura de la història i la que fa de més mal pair, però com que a molts no ens sorprèn gens, continuarem enraonant, continuarem escrivint i continuarem llegint en català.

Al cap i a la fi, és el que més els dol, que ens agradi el que estem construint. Ells, pobrets, només saben desfer. Que n’ha de ser, de trist, ser com ells.

Catalan Studies, Études catalans, Estudios Catalanes: Catalan in Aragon.

1996
Organic Law 5/1996, Reforming the Statute of Autonomy of Aragon, in Article 7, states that: 


Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón disfrutarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquellas


Aragon’s own languages and linguistic varieties shall enjoy protection. Their teaching, and the right of speakers, will be guaranteed iunder the terms laid down in an Act of the Parliament of Aragon, for the areas where their use is predominant. 


2005
On 21 September 2005 the Council of Europe issued its Report – ECRML (2005) 4 – in the initial monitoring cycle, on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages in Spain. It included the Recommendation orf the Committee of Ministers.  


The Committee of Ministers recommended “that the authorities of Spain take account of all the observations of the Committee of Experts and, as a matter of priority … “6. strengthen the protection of Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon, inclduding establishing an appropriate legal framework” (page 167).


The Spanish Ministry for Foreign Affairs made the following remark in paragraph R (page 165): The government of the Autonomous Community of Aragon has already carried out the necessary prior studies for the forthcoming regulation in a single Act of the different languages spoken in its territory. The great difference between Catalan, a socially well-established language with a solid literary tradition, and Aragonese Fabla, with a very limited number of speakers and limited standardisation and literary use, undoubtedly explain why this bill has not yet been passed.


2007

 


1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.
2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»


1. Aragon’s own languages and linguistic varieties are one of the most outstanding manifestations of Aragon’s historica and cultural heritage and a social value of respect, coexistence and understanding. 
2. An Act of the Parliament of Aragon will lay down the areas of predominant use of Aragon’s own languages and linguistic varieties, will regulate their legal status, the right of the speakers to use them in these areas,  will promote the protection, recovery, teachging, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage, and will encourage, in the areas where their use is predominant, the use of Aragon’s own language in citizens’ dealing with Aragon’s public authorities.
3. No-one shall be discriminated against on the grounds of language.


2008
On December 11 2008 the Council of Europe issued its Report in the 2nd monitoring cycle – ECRML (2008) 5 – on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages in Spain. It included the Recommendation orf the Committee of Ministers 


The Committee of Experts stated, in paragraph P (page 141) that “Regarding Aragonese and Catalan in Aragon, the language law has still not yet been adopted. The lack of a legal framework and of practical measures hampers the promotion and protection of Aragonese and Catalan in Aragon. The Committee of Experts notes however, that efforts are being carried out in the field of education.


The Committee of Ministers recommended “that the authorities of Spain take account of all the observations of the Committee of Experts and, as a matter of priority … … “5. take steps to adopt a specific legal framework for protecting Aragonese and Catalan in Aragon”… (page 151).

2009
Law 10/2009, of 22 December, on the Use, Protection and Promotion of Aragon’s Own Languages.  Among other things, it lays down the following:

Artículo 2.-Las lenguas propias de Aragón.

 

  1. El castellano es la lengua oficial en Aragón. Todos los aragoneses tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

 

  2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.

 

  3. En calidad de tales, gozarán de protección y se garantizarán y favorecerán su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso en las zonas de utilización histórica predominante de las mismas, especialmente en relación con las Administraciones Públicas.

 

  4. El procedimiento para declarar los municipios que constituyen las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias se determina en el artículo 9 de la presente Ley, de acuerdo con criterios sociolingüísticos e históricos.

 

Artículo 3.-Denominación de modalidades lingüísticas.

 

Los ayuntamientos de las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias de Aragón podrán, mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de la mayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón la denominación de su modalidad lingüística, fundamentada en razones históricas, filológicas y sociolingüísticas.

 

Artículo 4.-Derechos lingüísticos.

 

1. Se reconocen a los ciudadanos y ciudadanas de Aragón los siguientes derechos lingüísticos en los supuestos establecidos por la presente Ley:

 

   a) Conocer las lenguas propias de Aragón.

 

   b) Usar oralmente y por escrito las lenguas propias de Aragón tanto en las relaciones privadas como en las relaciones con las Administraciones Públicas.

 

   c) Recibir la enseñanza de las lenguas propias de Aragón.

 

   d) Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación social.

 

   e) Usar las lenguas propias en la vida económica y social.

 

2. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
3. Los poderes públicos aragoneses garantizarán el ejercicio de estos derechos, a fin de que sean efectivos y reales.

Section 2.-The languages of Aragon.
1. Castilian is the official language of Aragon. All Aragonese have the duty to know and the right to use it.
2. The Aragonese and Catalan languages themselves are the autonomous community’s own, original and historical languages.
3. As such, their protection and teaching, and the right of speakers to use them in areas where their use is historically predominant, especially in relation to public authorities, shall be ensured and encouraged.
4. The procedure for declaring the municipalities in the areas of the predominant historical use of these languages is laid down in Article 9 of this Act, in accordance with sociolinguistic and historical criteria.
Section 3.-Designation of linguistic varieties.
The local councils iin the areas of the predominant historical use of the languages of Aragon may, by the adoption of an agreement by the affirmative vote of a majority in the plenary, propose to the High Council for Languages of Aragon the name of their own linguistic variety, based on historical, philological and sociolinguistic reasons.
Section 4.-Language rights.
1. The following language rights are accorded to citizens of Aragon in the terms laid down in this Act:
   a) To learn Aragon’s own languages.
   b) To use Aragon’s own languages orally and in writing, both in private relations and in dealings with the public authorities.
   c) To be taught Aragon’s own languages.
   d) To receive, in Aragon’s own languages, publications and radio, television and other media programmes.
   e) To use Aragon’s own languages in economic and social life.
2. No-one shall be discriminated against on the grounds of language.
3. The Aragonese government shall guarantee the exercise of these rights, so that they are effective and real.


2011
Partido Popular election manifesto, “Centrados en ti. El cambio necesario en Aragón“. Paragraph 498 (Page 99): 


Derogaremos la Ley de Lenguas,  comenzando al mismo tiempo una política activa para la preservación y divulgación de nuestras modalidades ligüísticas (sic).


We shall repeal the Language Act, starting at the same time an active policy for the preservation and dissemination of our linguistic varieties.


2012 (18 June)
Draft bill on Languages: (Agència catalana de Notícies)


El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català en aquesta comunitat. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua. 


The government of Aragon has presented the draft Bill on the use, protection and promotion of the community’s own languages, with which it wants to repeal all aspects of the current Languages Act which, according to the PP, “impose” the normalization of Aragonese and Catalan in this community. The draft leaves out the name of Catalan and speaks of “Eastern Aragonese” to refer to the language spoken in the “Franja de ponent”,  and lays down that the learning of the language will be “voluntary.” With this legislative change, the government of Aragon wants to avoid the language being regulated by bodies outside Aragon. It also foresees the creation of a single language academy.


2012 (20 June)
Declaration on the draft Bill by the Institute of Catalan Studies (in Catalan).

El Punt Avui – Notícia: Astorament al Bressol.

 

 

Molts dels veïns de Ripoll es manifesten contrariats pel fet que la proposta que el català de la Franja es qualifiqui com aragonès oriental la defensi una ripollesa

 

N’hi ha que proposen que se la declari persona no grata

 

 

A Ripoll, ahir al matí, hi havia astorament entre molts dels veïns pel tema que la proposta de batejar el català de la Franja com aragonès oriental hagués estat defensada per una veïna seva, una veïna del Bressol de Catalunya. Seria no ajustar-se a la realitat si no es matisa que alguns dels preguntats van manifestar que no sabien res de la polèmica o quasi res, o bé que no en volien saber res. Només els de més edat recordaven algú relacionat amb l’actual consellera de Cultura d’Aragó, Dolors Serrat, que va deixar Ripoll als 18 anys, després d’acabar els estudis a les Vedrunes, per anar a estudiar medicina i dret –diuen que era una molt bona estudiant– a Saragossa. De la seva activitat política, no en saben més del que han vist als mitjans de comunicació: exregidora del PP a l’Ajuntament de Saragossa i ara consellera del govern aragonès.

La Serrat que recordaven, els que la recordaven, és una metgessa forense que es va casar amb un militar de carrera. Quant a la seva família, explicaven que el pare, amb responsabilitats a Soler & Palau i casat en segones núpcies després de la mort de la seva primera dona, la mare de Dolors Serrat, va vendre la casa familiar, per anar a viure a Saragossa a prop de la filla.

Serrat té dos germans fruit del segon matrimoni del pare. A part, té encara tiets que viuen a Ripoll. De fet, els seus germans i aquests tiets són els únics vincles que manté amb Ripoll. Tot i que totes les persones que ahir en van poder explicar alguna cosa van coincidir que ells no l’han vist mai per Ripoll. Tampoc no va ser possible localitzar cap d’aquests familiars.

L’altre aspecte que van explicar és el Bar Espanyol que regentava un dels seus avis a la plaça Clavé del barri vell. Ara és el Bar Ramon i els seus responsables van afirmar que no sabien res de la polèmica lingüística que ha generat Serrat, ni tampoc cap dels clients els havia comentat res.

Molts dels consultats es mostraven contrariats i en alguns casos dolguts i afirmaven que no li havia servit de res haver nascut en una vila que té el títol de Bressol de Catalunya i que, al monestir de Santa Maria, hi té enterrat el creador de la nació catalana, Guifré el Pelós. Els més irats, fins i tot, van arribar a proposar que el ple la declari persona no grata, tal com va fer fa poc amb el rei d’Espanya, Joan Carles de Borbó. “Tot sigui anar contra Catalunya”, deia un veí.

També n’hi havia que no es volien pronunciar i, uns quants, tot i no fer valoracions, sí que es manifestaven contrariats perquè aquest tema havia arribat a l’Ajuntament en forma de moció. “Hi ha altres coses per arreglar en aquests moments”, indicava una dona. Quant a la moció presentada per ERC al pròxims ple, per reprovar Dolors Serrat i defensar el català de les agressions, cap dels altres grups municipals es va voler manifestar i van remetre al ple de dimarts vinent.

Me avergüenzan y me irritan – Opinión – El Periódico de Aragón.

Nací en Aragón y no me enseñaron mi lengua en la escuela, es más, me la prohibieron

JOSÉ MIGUEL Gracia, Pte. Associació Cultural Matarranya 22/06/2012

Llevo publicados en catalán cientos de artículos, unos quantos poemarios y otros escritos. He utilizado la variedad dialectal del catalán de La Codonyera y otras variedades de la Franja, y, modestamente también, el catalán literario estándar. Mis conocimientos de esta lengua no provienen de estudios universitarios sobre Filología o Lingüística, sino de mi autodidactismo ante la necesidad de expresarme en la primera lengua que escuché y hablé en mi vida: “fill meu”, “mare”, “pare”, “te vull molt”, “xiquet” y mil palabras catalanas más. Nací en Aragón y no me enseñaron mi lengua en la escuela, es más, me la prohibieron, hasta llegar al extremo de considerarla como un inconveniente de mi persona. Cuando quise escribirla busqué maestros, mejor dicho, amigos que hacían de maestros y leí libros. Perdonen el preámbulo, tenía necesidad de hacerlo.

El caso es que ahora, una Consejera o un Gobierno del PP-PAR pretenden aniquilar una timorata Ley de Lenguas, aprobada en la Legislatura anterior. Quieren quitarle el nombre de catalán a mi lengua, sustituyéndolo por un invento acientífico de raíces profundamente retrógradas y discriminatorio y que no lo avala ninguna autoridad, como si al castellano de Andalucía, la Junta andaluza pretendiese llamarlo idioma “sureño”. En el borrador presentado, se estipula que han de ser los ayuntamientos los que decidan la lengua que hablan, y podrán acogerse o no a la correspondiente zona lingüística propia, como si en el próximo invierno los ayuntamientos hubieran de decidir sobre el tipo de vacunación antigripal o si la posible gripe será tipo A, B, C o jota; Isavirus o Thogavirus. Desaparecerá el Consejo Superior de Lenguas y en sustitución de la Academia del Aragonés y de la Academia del Catalán, se creará una sola, elegida entre los “eminentes lingüistas” del Gobierno y de las Cortes, como si la Real Academia Española fuese elegida por el Gobierno o la mayoría del partido de turno. No tienen problema respecto a la enseñanza de esas pretendidas múltiples lenguas, porque no se pueden escribir –recuérdense los “tan democráticos y estimulantes” hechos de La Codonyera de marzo del 2010, apoyados por el PAR i el PP–, por lo tanto no necesitan profesores, ya que la ignorancia no precisa de enseñantes. Quieren evitar cualquier influencia lingüística de fuera de las fronteras aragonesas, como si al Ebro le construyesen una gran presa antes de Gallur y recreciesen la de Mequinenza para que todas las aguas fuesen totalmente aragonesas. ¡Cuanta incultura y cuanta ideologización política de la lengua! Más que surrealista, el empeño es kafkiano. Esas gentes que están dallando derechos económicos y libertades democráticas por doquier en aras de su ideología ultraliberal y sin conciencia, con la excusa de salir de la crisis; esas gentes que arrasarán nuestro país; esas gentes del PP y del PAR me avergüenzan y me irritan.

Lenguas irritantes, por Antoni Puigverd.

 

Sobre el intento de genocidio cultural que describe Laín, España no ha hecho la menor autocrítica

Artículos | 22/06/2012 – 00:00h

La mayoría de los españoles percibe como bueno algo que una minoría considera una barbaridad: convertir las dos lenguas románicas propias del territorio de Aragón -el aragonés y el catalán- en una confusa mezcla de dialectos sin nombre y sin apenas derechos. Y es que, a la inmensa mayoría de los españoles, les parece natural, bueno y necesario reducir el panorama de las lenguas peninsulares y favorecer el darwinismo lingüístico. En España, desde hace siglos, los ciudadanos de familias de matriz castellana tienden a consideran insoportable la mera existencia de otra lengua que no sea la propia, pues, durante siglos, en todos los regímenes, con mayor o menor descaro, se ha transmitido la idea de que sólo existe en España una lengua digna de tal nombre, que es la española por antonomasia. El resto, no serían más que vestigios, antiguallas, chapurreaos, dialectos, cuando no puras reinvenciones de los nacionalismos llamados periféricos.

Cualquier pretensión de normalidad de estas lenguas ha sido percibida como una estupidez, una manía, una tomadura de pelo, un atrevimiento inaudito, una ofensa a los castellanohablantes, un ataque a España. El mito es antiguo, pero se renueva en cada generación. Francesc-Marc Álvaro cita, en su último libro, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (joven falangista de primera hora y disidente después: sabio sembrador de concordia en el páramo del franquismo). En ella, Laín explica que uno de los objetivos, si no el mayor, del alzamiento de Franco era acabar con la cultura catalana. Sobre el intento casi logrado de genocidio cultural, la España democrática e intelectual no ha hecho la menor autocrítica. Al contrario, en un abuso argumental indigno del que lo usa, se ha repetido mil veces que la ley de inmersión escolar (discutible, pero democrática) equivale al genocidio cultural que ensayó Franco.

Si, al margen de heroicas excepciones, la mayoría de los intelectuales admite la caricaturización política y cultural de las otras lenguas españolas, no es extraño que, en tiempos de crisis, busque el PP, en Baleares o en Aragón, como antaño en Valencia, crear confusión en torno a lo que en todas las facultades de Románicas del mundo se denomina catalán. Fragmentarlo y despojarlo de todo barniz académico y filológico es el paso previo a su conversión en dialecto irrelevante.

Por supuesto: el catalanismo ha fallado mucho en su estrategia de vecindad con Aragón (agua, obras sacras y Juegos Olímpicos de invierno podrían haberse defendido en Catalunya de manera solidaria y mutual con Aragón). ¿Y qué decir de la identificación política de la lengua con el pancatalanismo? ¡Una fábrica de ganar enemigos! Pero estos errores, siendo importantes, no son la causa del problema, sino imperdonables muestras de falta de inteligencia vecinal.

La querencia por la uniformidad y la homogeneidad fue el gran mal del siglo XX. Podría ser la tentación del PP. ¿Acaso busca un chivo expiatorio para liberarse del insoportable peso de la crisis?

El Punt Avui – Notícia: “El català mai no ha estat ben vist a Aragó”.

“El català mai no ha estat ben vist a Aragó”

“Em sap greu que es faci política amb una manera de parlar”

“Hi ha una persecució cap a Catalunya”

“A Mequinensa parlem català”

Agné va marxar d’una roda de premsa quan no el van deixar usar el català. Foto: J.S.

Raül Agné, nascut a Mequinensa, ha estat entrenador del Girona en dues etapes diferents. Coneix perfectament la realitat que es viu a Catalunya, on es va traslladar l’any 1993, i també la de la Franja i Aragó.

Què li sembla la decisió del govern aragonès d’arraconar el català de la Franja i voler regular l’aragonès oriental?
Em sap molt greu que es faci política amb una manera de parlar. No té cap sentit, perquè l’única cosa que generen és un conflicte. Jo sóc nascut a Mequinensa i allà es parla català, tot i que des de sempre he notat que el català mai no ha estat ben vist a Aragó. No ho entenc. Tinc amics de Saragossa i quan traiem el tema del català sempre hi fiquen cullerada. Però vull deixar clar que en política no estic ni en un bàndol ni en l’altre. Tothom que senti el que vulgui. Jo, per exemple, sóc mequinensà.
Entenc que la seva llengua continuarà sent el català encara que l’executiu ho vulgui canviar.
Sí. És català.
Per què creu que el govern del PP ha decidit fer aquest pas?
A la resta de l’Estat, Catalunya no està ben vista i no és comprensible. Jo visc a Catalunya, estic casat amb una catalana i són gent encantadora, com també hi ha gent dolenta, com a tot arreu. Hi ha una persecució cap a Catalunya.
A què atribueix aquesta mala imatge?
Molts cops són els mitjans de comunicació.
Hi ha algun conflicte a Mequinensa amb el català?
No, cap ni un. En tot cas es parla de si ets aragonès o espanyol, però amb la llengua no.
No creu que la llengua catalana més aviat hauria de ser protegida a la Franja?
És cultura i no m’entra al cap tot el que està passant.
L’any passat vostè va marxar d’una roda de premsa perquè no el deixaven parlar en català. Era a Osca, a prop de la seva terra natal.
Es va polititzar, però la persona que va intentar boicotejar-me sabia perfectament d’on era jo. Em vaig trobar enmig d’un conflicte sense voler-ho.

Aragonés oriental.

Mi abuelo era de un pueblecito de Huesca que se llama Castillonroy. Siendo del bando republicano, se exilió en Brasil después de la Guerra Civil buscando salvar el pellejo. Desde que lo conocí nunca me habló en aragonés oriental, sino en catalán.

Una vez al año vuelvo al pueblo en busca de aceite de oliva, típico de la región. En la entrada siempre he leído una pintada que reclama la cooficialidad del catalán. Debemos reconocerlo, somos sumisos perdedores. El catalán, tarde o temprano, quiere ser exterminado por los hijos de nuestros vencedores, que no entienden que aún se hable en territorio vencido y no haya sido eliminado. Nunca el oasis estuvo tan amenazado por caravanas de comerciantes de esclavos. ¿Qué mesías va a seguir las pisadas del chico de la hondonada sin desviarse ni detenerse? ¿Hasta cuándo la tormenta de arena empezada el 24 de abril de 1701 no borrará las pisadas iniciadas otro 24 de abril de 1980?

Fendo Orella 21/06/2012 : Fendo Orella : Free Download & Streaming : Internet Archive.

Fendo Orella 21/06/2012

Programa especial ta tractar a derogacion de l’actual Lei de Luengas y a enrestida contra l’aragones y o catalan en Aragon. Bi contemos con Mario Sasot, filologo, periodista y director de Temps de Franja; Miguel Sasot, catalofablant; Marco Antonio Joven, Licenciau en Humanidatz y profesor d’aragones en O Trango; Chorche Romance, periodista, historiador y fundador d’o diario dichital Arredol.

Els matins – Televisió de Catalunya.

Parlem amb el sociolingüista Natxo Sorolla, amb qui comentem la polèmica sobre l’aragonès oriental.

El Punt Avui – Notícia: Català de la Franja.

Vuits i nous

 

Català de la Franja

 

 

anthony garner

 

Jo ja sé que si neguen el nom de català a l’idioma de que es parla a la Franja d’Aragó és per motius polítics que el PP se sap aquí, a València i a les Balears, però com que quan m’indigno em vénen ganes d’insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d’aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics –“demagogs”, “genocides culturals”– tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d’elit. Tan burros, que un cop negada la qualificació de català al català que es parla a l’Aragó no saben trobar-li un nom alternatiu sinó que no sé què s’empesquen de l’aragonès oriental o una cosa així. En Franco i els homes antecessors de la seva mateixa jeia van ser més creatius: del català de la Franja en van dir chapurreao. Jo vaig tenir fa molts anys una alumna vinguda de Fraga, a la Franja, que havia interioritzat tant el terme que no la treies d’aquí: ella parlava chapurreao tot i fer servir les mateixes paraules i la mateixa sintaxi i prosòdia que jo.

En realitat, si els agafes pel cantó de la motivació política també demostren tenir poques llums. A Aragó només hi ha un milió d’habitants. Cinquanta mil són catalanoparlants. Una bossa important, un percentatge elevat. Posar-s’hi d’esquena, negar-los el nom de la parla i escatimar-los els ajuts per defensar la llengua i la identitat hauria d’inhabilitar el polític o la política que ha tingut la idea, si es té en compte que el català de la Franja es parla principalment en dues províncies molt poc poblades, Osca i Terol, cosa que fa que els vots dels seus votants valguin per dos o tres. Encara es quedaran sense votants. Per burros.

A més a més de burros, són avariciosos. Tenen quatre-cents milions que parlen l’idioma espanyol i els ve dels pocs milions que parlem en català. L’altre dia llegia que a Mèxic és a punt de morir un home que no ha après mai castellà i que és l’últim coneixedor d’un idioma indígena precolombí que amb ell s’extingirà. A vostès aquesta història els fa molta pena. Ells la celebraran amb un bram d’ase d’aquells que ensenyen unes dents negres i corcades.

 

 

Darrera actualització ( Divendres, 22 de juny del 2012 02:00 )

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.