Moció de suport a la Llei de llengües actual amb el suport del PSOE, dos vots del PAR i un de CHA. S’han abstingut el PP i dos del PAR.
MOCION DE APOYO A LA LEY VIGENTE DE LENGUAS DE ARAGÓN Y A SU ENSEÑANZA EN LOS CENTROS EDUCATIVOS DE ARAGON
ANTECEDENTES:
Recientemente el Gobierno de Aragón presentó un Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón que, de facto, deroga la Ley de Lenguas vigente, aprobada por las Cortes de Aragón en 2009.
Según el texto remitido para informe al Consejo Escolar de Aragón y rechazado por el máximo órgano asesor en materia educativa de nuestra Comunidad, el Gobierno pretende hacer desaparecer los logros alcanzados durante los últimos años en el sistema educativo, introduciendo además conceptos confusos y absolutamente acientíficos, como denominar “Aragonés Meridional o Septentrional” al catalán que tienen como lengua materna los/as aragoneses/as residentes en las comarcas orientales de Aragón.
Al margen de esta excentricidad, absolutamente inútil porque la identidad de una lengua no se legisla, de producirse las modificaciones citadas, el Gobierno de Aragón, que tiene la obligación de preservar la diversidad lingüística de nuestra Comunidad como elemento clave de nuestra pluralidad cultural, asentaría un golpe de muerte definitivo a las distintas modalidades de Aragonés que aún sobreviven y dejaría la protección del catalán en manos de la comunidad vecina, a pesar de que la lengua catalana es también una lengua propia, histórica y tradicional en Aragón, usada en forma de modalidades dialectales, y hablada en numerosos municipios durante siglos.
Reconocer la existencia de una lengua en sus peculiaridades locales es también una forma de integrar más al pueblo que la habla en una Comunidad Autónoma, como la aragonesa, plural y respetuosa. La única forma de conservar la riqueza de las variantes dialectales del catalán en Aragón es desarrollar la ley de lenguas vigente.
El anteproyecto del Gobierno quiebra también las actuaciones llevadas a cabo por los gobiernos aragoneses de distinto signo desde la puesta marcha de nuestra autonomía. En concreto, la lengua catalana se imparte como asignatura voluntaria en las escuelas y los institutos de las comarcas orientales de Aragón desde 1987, de forma ininterrumpida, siendo requerida por más del 95 % del alumnado. Durante los últimos años en algunos colegios e institutos, también de forma voluntaria, se imparten asignaturas en lengua catalana.
Es importante recordar que, por acuerdo entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, los alumnos que superan la asignatura obtienen el nivel B al finalizar el Bachillerato. Titulaciones que son muy útiles para su carrera académica o su itinerario profesional. Si el Gobierno cambia el nombre de la asignatura, su contenido o la cualificación del profesorado que la imparte, estas titulaciones desaparecerán.
En virtud de todo lo expuesto, proponemos al Pleno Municipal la adopción del siguiente
ACUERDO
Avui lo Consell Comarcal del Matarranya discutix una moció per la defensa del català. És important perquè es presenta pel PSOE i el PAR.
CHA liga la gobernabilidad a la bajada de sueldo de altos cargos – Aragón – El Periódico de Aragón.
(…)
Respecto a las demás proposiciones, entre ellas presentar una moción en la comarca para pedir al Gobierno aragonés la sustitución del término “aragonés oriental” en la ley de lenguas por “catalán”, Lumbreras sí se mostró positivo. Sin embargo, la clave quedó sin resolver.
7a Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.
Els dies 4 i 5 d’agost tintrà lloc a Vall-de-roures i Arnes, la 7a Trobada d’Autors Ebrencs. Trobareu el programa en el pdf que teniu a sota.
FesTA, música i cultura a Torredarques « L’esmolet.
Divendres, 24
23:00h Cinema d’estiu: Festival de curts (col·labora Associació las Ranetas)
Dissabte, 25
14:00h Taller de pintura graffiti
17:00h Taller de percussió
19:00h Presentació del llibre “Licantropia”, premi Guillem Nicolau 2011
21:00h Sopar al carrer del forn
00:00h CONCERTS:
La Kinky Beat
Azero
Willy Fuego
Neiz
Hi ha acampada lliure i l’entrada és gratuïta.
El president del PAR del Baix Aragó-Casp Carlos Alustey està fent possible combinar les posicions més radicalment anticatalanes de negar que a la Franja es parla català i a la vegada marcar-se un discurs en català al Matarranya recordant que va estudiar a Barcelona. No es pot afirmar que a Favara es parla aragonès, perquè clar, de cap de les maneres és català, i contradir-se un altre dia a Favara parlant català que va aprendre a Barcelona. O hi ha intercomprensió entre el parlar de Barcelona i el Baix Matarranya, o són dos parlars tan radicalment diferents que un és la llengua aragonesa i l’altre la llengua catalana.
Carlos Alustey (PAR) amb els radicals de la FACAO:«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro».

Carlos Alustey (PAR) presidint la presentació d’un treball de recuperació de la literatura oral comarcal: “concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística»”.
Esta forma de contradir-se en la part fonamental ja és habitual al PAR. María Herrero, diputada del PAR que es va ocupar de defensar públicament a la televisió aragonesa que el català no existia a la Franja, inicia mítings a la Franja en català “perquè va estudiar a Lleida”. No recorda que el seu discurs es basa en què el parlar de Lleida i el parlar de la Franja res tenen a veure? De tant simpàtics que volen caure, acaben caent mal.
Fabara acoge la presentación de un libro sobre la literatura oral de la zona.
Solé, consejero Cultura; Alastuey, presidente; Domenech, alcalde; y Oriol y Salas, autoras del libro. Cedida por Inés Llop
El Ayuntamiento de Fabara acogió el sábado la presentación de la reedición del libro ‘Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp’. La obra colectiva de Carme Oriol, Pere Navarro y Mònica Sales, profesores de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona recoge la rica cultura popular autóctona de las cuatro poblaciones catalanohablantes del Bajo Aragón Caspe. Se trata de una iniciativa comarcal que forma parte de la colección ‘Lo Trill’ de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma).
El alcalde fabarol, Francisco Domènech, realizó una triple defensa de la «recuperación del pasado» con publicaciones como la presentada, «de la gente de frontera, acostumbrada a tratar con afecto a quienes llegan de todas procedencias geográficas y culturales y de su lengua catalana, en la actualidad amenazada por decisiones políticas».
Según las palabras del consejero de Cultura de la Comarca, Hipòlit Solé, el libro supone «subsanar una deuda moral de la comarca bajoaragonesa, que puede servir a los habitantes de los pueblos encuestados en la antología y sobre todo a los niños». La obra será distribuida en centros educativos y bibliotecas.
La presentación académica corrió a cargo de Carme Oriol, coordinadora del volumen, y Mònica Sales, la recopiladora de los materiales. Oriol destacó que el libro pretende dejar constancia escrita de «ese rico mundo» que circula oralmente y que permitía que las gentes se sintieran identificadas con su literatura tradicional, además de proporcionar valiosos documentos didácticos para los pequeños. Asimismo, la coordinadora subrayó la satisfacción del equipo por el método de investigación realizado, basado en el contacto directo con los depositarios de los textos orales.
Por último, el presidente comarcal, Carlos Alastuey, concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística».
– Fruit de la Guerra entre Castella i Aragó , va manar la realitzar de dos censos al Comtat de Ribagorça que són els Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), recopilats per José Camarena Mahiques.
-Segons el cronista Pere Carbonell, el comte va manar aixecar el castell i l’església de Valdeflors a Benavarri i va començar el Palau Dical de Gandia, que continuaria
Dilluns 5. CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS, 20.00 h. Entrada lliure 05/03/2012 – 05/03/2012
El CEIC prepara la commemoració dels 600 anys de la mort d’Alfons el Vell, primer duc de Gandia [22.06.12]
Gandia, 22 de maig de 2012. El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha aprovat, en el seu últim Consell General, iniciar els preparatius de la commemoració del 600 aniversari de la mort del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, més conegut com Alfons el Vell.
Entre els acords presos pel Consell General, celebrat el passat dimecres 20 de juny, destaquen l’encàrreg d’una composició musical en honor del duc, un auca i unitats didàctiques per divulgar la figura del duc entre els estudiants de la ciutat, i un cicle de conferències sobre la importància de la figura d’Alfons d’Aragó en la consolidació de Gandia com a ciutat.
També s’estudia la reedició del llibre Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la primera biografia del personatge, feta per Jaime Castillo, publicada pel CEIC en 1999 i que a hores d’ara està exhaurida.
Entre d’altres acords, el Consell General del CEIC també va aprovar la publicació d’un mapa de la Safor, així com del catàleg de les seues activitats i edicions entre els anys 2005 al 2011.
Alfons d’Aragó (1332-1412), duc reial de Gandia
Alfons d’Aragó i Foix (es pronuncia “fosh”) conegut a Gandia com Alfons el Vell, era nét del rei Jaume II i membre de la casa reial de la Corona d’Aragó. Va ser primer duc de Gandia, primer comte de Dénia, primer marqués de Villena i comte de Ribagorça, entre altres importants càrregs nobiliaris i militars. A Gandia, va encetar les obres de l’església de Santa Maria (actualment col·legiata), va eixamplar el palau i la ciutat i va construir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Abans de morir als 80 anys, va ser candidat a rei de la Corona d’Aragó.
Desideri Lombarte traduït al japonès (via Túrnez i Sesé) « L’esmolet.
Desideri Lombarte traduït al japonès gràcies a la magnífica musica d’en Túrnez i Sesé. Potser el primer matarranyenc que ho aconsegueix? A veure si ho veu la nostra consellera de “cultura”. Aragonès oriental? No Arigatô.
El passat dia 20 de juliol, el Jutjat Contenciós-Administratiu de Lleida ha donat la raó a les institucions lleidatanes en sentenciar que el Govern aragonès no és competent per demanar al Consorci del Museu Diocesà de Lleida que lliuri les 113 obres d’art al bisbat de Barbastre-Montsó, un conflicte que s’arrossega des de 1995. El jutjat ha resolt que Aragó no és competent a Catalunya. El Govern d’Aragó va presentar el 2009 un escrit al Consorci perquè acordés el lliurament al bisbat de Barbastre-Montsó de les 113 obres. El Consorci no va atendre la petició i Aragó va optar per recórrer al Jutjat Contenciós-Administratiu. La sentència també diu, sense entrar a valorar l’origen dels béns, que són patrimoni cultural català i estan gestionats per un consorci, que és qui té la potestat per decidir-ne l’ús.
Suposo que és perdre el temps recomanar seure’s al voltant d’una taula per trobar algun tipus de acord. Sempre ho he dit i continuaré dient-lo. Les posicions maximalistes poden portar al no-res. I si els drets sobre les obres d’art no fossin tan evidents? Per què no es demanen responsabilitats als que no aconsegueixen res? Normalment quan es perd un plet o no s’aconsegueix el que es reclama, o és per manca de raó o per una mala defensa. Cent anys són massa anys per fer valer drets i responsabilitats. S’imposa la cordura.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.