La Franja

Web Oficial de la Comarca del Matarraña :: Actividades.

Concentracions a Madrid i Saragossa (15 i 25 de setembre) « Lo finestró del Gràcia.

Serret Bloc.

xip/tv

www.xal.cat/

Correfoc Mequinensa.

El proper diumenge dia 16 els Diables de Lleida arribarem a Mequinensa per tal d’oferir el millors dels nostres espectacles. El foc, el fum i els millors efectes portaran la festa i la gresca a la vila!

Informació pels diables: cal confirmar assistència, com sempre, via mail. La convocatòria pel TEM és a les 18h i per la resta de diables i percussionistes a les 20h. El correfoc és a les 23:30.

Un institut d’Aragó no impartirà classes de català adduint poca demanda.

L’institut d’educació secundària Baltasar Gracián de Graus, a Osca, ha decidit anul·lar l’assignatura de català, fins ara optativa, adduint falta d’interès per part de l’alumnat. Aquest fet ha aixecat les queixes dels pares dels alumnes catalanoparlants afectats, ja que els alumnes que desitgin continuar aprenent el català hauran de desplaçar-se a un altre municipi.

D’aquesta manera, alguns dels alumnes afectats per aquesta decisió són els de l’escola de Benavarri, a Osca, on tots els alumnes fan català a l’EGB, com a assignatura optativa, i ara no poden continuar cursant-la a secundària a Graus. Així, l’AMPA d’aquest centre es mostra preocupada perquè l’ensenyament del català a la secundària no està garantit per a aquests alumnes.

En aquest sentit, el director de l’IES Baltasar Gracián de Graus, José Ramón Colomina, ha explicat que ha pres aquesta decisió perquè la majoria d’alumnes que tenen són de pobles castellanoparlants i, a més, “com que es tracta d’una assignatura no reglada, molts l’acaben deixant“. No obstant, els alumnes de Graus afirmen no poder compatibilitzar els horaris de català amb els d’altres assignatures, com l’anglès.

Per altra banda, aquest mes de juny el govern aragonès va presentar l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat, que considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir, l’aragonès, i la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que no és altra que el català de la Franja.

PP y PAR rechazan en la DPZ una moción de CHA que reclamaba apoyar la realidad trilingüe aragonesa.

Foto: EUROPA PRESS

ZARAGOZA, 12 Sep. (EUROPA PRESS) –

El equipo de Gobierno PP-PAR en la Diputación Provincial de Zaragoza ha rechazado en el pleno de este miércoles una moción presentada por Chunta Aragonesista (CHA) que reclamaba apoyar “sin complejos” la realidad trilingüe aragonesa y que ha recibido el apoyo de PSOE e IU.

En la primera sesión plenaria del curso político, el portavoz de CHA, Bizén Fuster, ha defendido esta propuesta que solicitaba rechazar “cualquier modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de los aragoneses”.

Fuster ha advertido de que “costó mucho tiempo” aprobar una Ley de Lenguas en Aragón y el texto de 2009, “sin ser la ley de nuestros sueños, cumple en lo sustancial con los requerimientos de las instituciones europeas” sobre la protección de las lenguas. Ahora, la mayoría parlamentaria PP-PAR en las Cortes propone un anteproyecto que modificará esa ley “descafeinándola más”, ha aseverado.

En su intervención en el pleno provincial, ha detallado que según el listado de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia, en la provincia de Zaragoza son directamente afectados los municipios de Ardisa, Bagüés, Biel-Fuencalderas, El Frago, Longás, Mianos, Murillo de Gállego y Santa Eulalia de Gállego; y en el caso del  catalán, los municipios de Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza y Nonaspe.

CHA desea que se “respeten y reconozcan los derechos de los hablantes de esta zona de nuestro territorio” y, por ello, ha reclamado a la DPZ que apoye “sin complejos” esta realidad lingüística “que es la que es, nos guste o no nos guste”.

Asimismo, Fuster ha considerado que este debate “no debería ser una cuestión política” y ha calificado de “ridículo”, “poco serio, poco riguroso e irrespetuoso con los ciudadanos” que se llame al catalán de Aragón “modalidad del Aragón oriental”.

IU Y PSOE A FAVOR

El portavoz de IU, José Ángel Miramón, ha apoyado la propuesta de CHA, si bien ha recordado que su formación aboga por la “co-oficialidad” de las lenguas y ya advirtió de que la Ley de Lenguas “se quedaba corta” en este aspecto.

El portavoz socialista, Martín Llanas, ha apreciado que la Ley de Lenguas “es válida como se aprobó” y ha manifestado que “en estos momentos el idioma no será lo que más preocupe a estos pueblos”, dado que “tienen otros problemas” como “cuándo firmará el presidente de la DPZ las subvenciones de Presidencia, qué pasará en sus escuelas, centros de salud o con sus jóvenes”.

En todo caso, ha zanjado la cuestión al afirmar que en las localidades de la Franja “hablan catalán y vamos a dejarnos de historias, no hay que llamarlo modalidad ni cosas raras”.

PROTEGER LAS VARIEDADES ARAGONESAS

Por su parte, el diputado delegado de Cultura y portavoz del PP, José Manuel Larqué, ha alegado que “conocemos la realidad de la provincia, cómo hablan y piensan en esos municipios de la Franja” y con la modificación de la Ley de Lenguas se pretende “proteger las variedades lingüísticas aragonesas”.

Larqué ha contestado al diputado de IU que en estos momentos “nadie reclama la co-oficialidad” que supondría realizar una inversión en traductores y en documentos oficiales cuando “no parece que este asunto sea prioritario, además de ser innecesario”.

En este punto, el diputado de CHA, Bizén Fuster, ha observado sobre la prioridad de esta propuesta que “son ustedes (PP-PAR) los que han presentado un anteproyecto de ley (en las Cortes) como si en esto nos fuera la vida”.

Por último, el portavoz del PAR, Máximo Ariza, ha recordado que la Ley se aprobó con una mayoría PSOE-CHA en las Cortes “y ahora es otro el panorama político” y ha dicho a Fuster que “no entiendo que hablen de ridículo” cuando se aportan “visiones distintas” sobre una misma cuestión. Ariza ha remarcado que “defendemos todas las modalidades lingüísticas de Aragón” y ha asegurado que con el nuevo proyecto de ley “no se recortará ningún derecho lingüístico”.

Presentació de «Licantropia» a Torredarques: Introducció d’en J.A. Carrégalo « L’esmolet.

[Aquesta és la introducció que va fer-me l’amic i company Carrégalo a la presentació del llibre a Torredarques, el 25 d’agost de 2012]

En Carrégalo llegint la llegenda de la punta de la Camiseta

Amigues i amics de Torredarques; amigues i amics que mos acompanyeu: bona vesprada.
Esta tarde tenim la fortuna de presentar la novel·la Licantropia, primera obra individual en volum del nostre amic Carles Terès.
Vaig tindre oportunitat de llegir la novel·la, com aquell qui diu quan acabave d’eixir del forn, abans de ser presentada a cap premi. Quan la va acabar, lo Carles em va fer la confiança d’enviar-me-la per a qué li donara la meua opinió. I tos puc dir que em va apassionar tant que la vaig devorar en pocs dies. I li vaig respondre al Carles que m’havie agradat moltíssim i que li augurava un futur molt prometedor. Los aconteiximents posteriors han vengut a donar-me la raó ja que la novel·la ha segut premiada.
Al dia d’avui me l’hai llegit tres voltes, i puc afirmar que Licantropia és una novel·la molt treballada, amb una trama argumental novedosa, narrada amb un llenguatge de nivell, certament elegant però entenedor en tot moment. Alguna volta li hai comentat al Carles que, al meu entendre, és posseïdor d’un gran talent literari. I amb l’obra Licantropia m’ho confirme, ja que, a més de l’alta qualitat literària, domine amb mestria la tècnica narrativa i descriu amb una gran traça los escenaris, les escenes i els personatges (i de manera molt particular la seua psique). A més, los diàlegs i l’acció són àgils i mantenen la tensió en tot moment. I l’autor controle i presente els temps correctament, situant lo clímax en lo moment just. En conclusió: Licantropia és una novel·la que enganxe al lector des del primer moment, amb un alt nivell literari, un argument novedós i molt ben trabat, i un desenllaç inesperat i sorprenent.
Enhorabona, Carles, per este gran treball que mos brindes i que estic convençut que és lo punt de partida d’una magnífica i extensa obra personal.

I ara dixeu-me que tos parla dels inicis d’una curiosa història:
L’any 2004 anava jo pels pobles d’esta Terra de Masos fent unes xarrades sobre el món masover. L’any anterior havíem presentat a Mont-roig lo llibre dels masos i des de l’Associació Cultural Sucarrats vam pensar que serie interessant donar a conèixer aquell món i el nostre treball per les viles veïnes. I una vesprada de l’estiu d’aquell any vaig vindre a fer-la a Torredarques, en este mateix local. Hi va acudir bastanta gent. Hi havie cares conegudes i familiars, que avui reconec entre el públic. I en acabar la conferència vaig tindre l’ocurrència de recitar una narració i un poema de Desideri Lombarte relacionats amb la masoveria, i també lo text de la llegenda que, de sempre, s’ha sentit contar a Mont-roig per a explicar el nom de la punta de la Camiseta. I ho vaig fer sabedor com era de la particular vinculació que també té Torredarques amb la serra de la Cogulla i amb aquella punta.
Entre els assistents estave el Carles Terès, acompanyat del Dani Sesé. I la llegenda sobre el nom de la punta de la Camiseta, que, posteriorment, l’any 2007, vaig incloure en lo meu llibre sobre la literatura oral de Mont-roig, die així:

«En relació amb la Samarreta contava la gent gran de casa nostra que un dia, «allà pels temps de Déu», un pastoret que solia anar per les puntes de la serra de la Cogulla amb la seua rabera, va desaparèixer. La notícia va causar gran alarma degut al fet que la presència de llops era molt freqüent en aquella època. De seguida, la gent dels masos més pròxims, i també molta de la vila, va organitzar una batuda per la zona. Horroritzats, van trobar algunes ovelles mortes, violentament espellissades i destrossades a bocins per les costes dels barrancs de la Mançana i dels Noguers. I les que s’havien salvat acabaren esgarriades pel bosc. Del pastoret no van poder trobar altra cosa que la seua samarreta, intacta, sense la més mínima mostra de violència i plegadeta davall d’una pedra, al cim més alt de la serra. Tothom va estar conforme en què els maleïts llops en tenien la culpa, d’aquella horrible matança, de tan tremenda desgràcia. Però de la criatura mai més no se’n va saber res.»

I jo finalitzo aquí. Esta història l’acabarà d’explicar el propi Carles.
Moltes gràcies.
J.A. Carrégalo

CHA pide el cese de Humberto Vadillo como director general de Cultura del Gobierno de Aragón.

Chema López, nou director del Diario de Teruel « Lo finestró del Gràcia.

(…) Sobre el futur de la columna en català “Lo Cresol” no s’ha rebut, per ara, cap notificació, per tant continuarem en la nostra tasca.

Protesta de les AMPES del CRA Algars « Lo finestró del Gràcia.

Els pares i mares del CRA Algars (al qual pertanyen els col·legis d’Arenys de Lledó, Beseit, Queretes i Lledó) una vegada més tornem a mostrar la seua total disconformitat davant la decisió presa pel Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó de reduir el nombre de mestres en els seus centres: dos mestres (un de Queretes i un altre a Beseit). És per això que avui a les 10 h, al Saló d’actes del Conservatori Professional de Música d’Alcanyís, aprofitant la visita de Begoña Lahoz Lafuente, directora del Servei Provincial d’Educació i Inspecció, faran lliurament d’una carta on els pares i mares del CRA Algars mostraran el seu total desacord.

La DGA suprimeix 450 docents i demana un inici de curs “normal”

13 of Europe’s hidden hot spots – CNN.com.

Matarranya Region, Southern Aragon, Spain

Spain’s answer to Tuscany is striped with vineyards and rivers, then dotted with olive groves and tree-lined peaks. It rests at the confluence of the ancient Aragon, Valencia, and Catalonia kingdoms, and the feeling is still a bit regal (one can imagine a king, on horseback, hunting for buck).

The pace of life is typically slow, leaving plenty of time for long walks in the hills, mountain-bike rides, and visits to vineyards. The center of it all is at Hotel Torre del Visco, a 15th-century palace in Fuentespalda (population: 368) that is often host to Europe’s remaining royalty; its remoteness is hard to match elsewhere. And it’s surprisingly affordable — about $200 per night including breakfast; seems even landed gentry like a good deal. Wander the labyrinthine fortress and pretend you’re on the set of the Spanish version of “Game of Thrones.”

The Matarranya region of Spain, the country’s answer to Tuscany, sits at the intersection of three ancient kingdoms and offers leisurely and economical escapes like the Hotel Torre del Visco.

CEL novetats del web.

Valls, Esteve. “L’excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a les Terres de l’Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques evolutives dels parlars nord-occidentals”. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI. (en premsa).