La Franja

Bodegas Crial s’emporta els premis a millor vi blanc i millor rosat joves de la Fira del Vi de Queretes | Comarques Nord.

Concurso de fotografía “Memorial Navidad Cereza”: HISTORIA DE UN CAMBIO EN EL PIRINEO: VIAJE A TRAVÉS DE CUATRO GENERACIONES DEL SIGLO XX.

Presentació de “El català de la Codonyera” | Lo finestró del Gràcia.

El dia 5 d’abril s’ha presentat aquest llibre, obra de n’Artur Quintana, a l’auditori del Palau Ardid. L’autor va ser presentat pel president del CESBA, José Ignacio Micolau, entitat  patrocinadora de l’acte, que d’entre les seves obres va destacar-ne una Gramàtica catalana, encàrrec del Govern, així com també la col·laboració als reculls de literatura popular catalana de l’Aragó, Lo Molinar i Bllat colrat!. A continuació l’editor Chusé Aragués de Gara Edizions va parlar en nom seu i dels altres editors (Institución Fernando el Católico y Prensas Universitarias de Zaragoza) i indicà que amb El català de la Codonyera s’inaugurava l’obertura a la llengua catalana de la col·lecció Ainas, on fins ara només s’havien publicat textos referits a l’aragonès. De la detallada exposició de l’autor volem ressaltar la seua declaració que el català de la Codonyera continua essent ara tan perseguit i discriminat –no té presència en cap acte oficial ni paraoficial i continua vetat a l’escola- com fa quaranta anys sota el franquisme.  Val la pena observar, com va dir també n’Artur Quintana, que el seu llibre si bé pel nom va referit expressament al català de la Codonyera, en la pràctica és una gramàtica i un diccionari del català de Terol, parlat a les comarques del Matarranya i del Bajo Aragón. Tomàs Bosque i la seua reneboda, Natàlia Zapater de sis any d’edat, com a bons rapsodes i cantors, van oferir un esplèndid recital de contes, cançons, jocs, refranys, embarbussaments, tornaveus, …, de la literatura popular catalana de la Codonyera . L’acte es va cloure cantant artistes i públic la coneguda cançó codonyerana Roda la mola. Tant els editors com l’autor preveuen que el llibre es presentarà a altres indrets de l’Aragó, i no perden l’esperança que algun dia no del tot llunyà es podrà fer també a la Codonyera, tal com cal.

Lluís Roig

Via Cellit Litera: Avui, a les 20h. a Alcampell, xerrada sobre La Franja de Ponent, per Joaquim Monclús.

https://twitter.com/Barrull/status/320146666680369152

Els lladres guanyen les bruixes-Opinió-El Periódico.

Llegeixo en aquest diari que una modesta patrulla de quatre homes circula per Albelda, poble de la Llitera, per evitar que hi hagi robatoris. La notícia m’ha fet recordar que jo vaig aturar-me una estona a Albelda quan, ara deu fer uns 25 anys, caminava per aquella comarca aragonesa. Aleshores no em van parlar de lladres nocturns, sinó de bruixes. Bruixes de no feia gaires anys. Un dels homes que vaig trobar fent tertúlia a l’ombra d’un arbre em va dir que podia contar-me’n molts casos.

-Hi havia una casa que semblava maleïda, perquè cada any per Nadal, al punt de la mitjanit, se’ls moria la millor de les mules. Cada any. Un Nadal van posar un mosso a vigilar. Quan van tocar les dotze, un gat negre es va posar sobre una mula. El mosso se li va tirar al damunt i el va baldar a bastonades. I miri, l’endemà l’àvia no s’alçava del llit, i el mosso li va preguntar què li passava. Tenia un braç trencat. Sí, l’àvia era una bruixa que s’encarnava en un gat.

-Però no es pensi que només parlem de coses antigues -em va dir un dels homes-. Fa uns 40 anys hi havia un noi que feia el servei militar i s’estava a casa d’una dona. Ella no volia que el noi marxés quan va acabar el servei. Es veu que li havia agafat sentiment.

«Agafar sentiment», quina frase més bonica.

-Però el noi va marxar, i va agafar una set que no se li acabava mai. Tip de patir, un dia va anar a casa de la dona i en una cambra fosca va veure-hi el cor d’un animal amb tot d’agulles clavades. Va agafar la dona i li va jurar que si no s’acabava tot allò la mataria, perquè ell ja no podia més. Ella es va espantar, va deixar de clavar les agulles i al noi li va passar la set.

Jo devia fer una cara d’estranyesa, perquè l’home va ser contundent: «Aquell noi era cosí del meu cunyat, miri què li dic!».

Ara recordo aquells camps de l’Albelda i penso que les bruixes es deuen haver convertit en lladres. És un ofici que dóna més.

Manuel Pizarro, embajador del vino de la Feria de Cretas.

(2) Primavera….

La DGA se compromete a actuar para retirar los pinos caídos en Matarraña y Bajo Aragón.

“El català de la Codonyera” es presenta a Alcanyís | Lo finestró del Gràcia.

El divendres 5 d’abril, a les 20 hores, es presentarà al Palacio Ardid (Biblioteca) d’Alcanyís el llibre El català de la Codonyera d’Artur Quintana. A més del propi Artur Quintana, intervindran Tomàs Bosque  i Chusé Aragüés, editor.

És vergonyós que no es pugui presentar a la Codonyera. El risc d’aparèixer les pancartes y samarretes del 20 de març del 2010 no ha desaparegut. Quan la majoria, així ho sembla, d’un poble no defensa l’ensenyament i la protecció de la seua llengua i, òbviament, la protecció de la seua cultura, alguna cosa greu deu d’estar passant en aquesta societat.

En el primer aniversari dels tristos fets del 2010 escrivia “Si em deixés portar per la ironia o infravalorés els fets, diria que va ser una victòria pírrica dels “insurrectes”. No va ser així, estimat lector, ja que va guanyar, sense cap mena de dubte, la rusticitat, la manipulació i la intolerància, i per tant, va perdre la il·lustració i la llibertat d’expressió, i com a conseqüència els valors democràtics. Aquell dia a la Codonyera, el vent garbí s’emportà un esquinçall de democràcia.” Tot segueix igual.

Llegiu en pdf a L’Excletxa

Arreu del país / Franja de Ponent

El temps (no) passa continue reading…

La Fira d’Antiguitats de la Freixneda | Lo finestró del Gràcia.

Aquest any s’han complert els 15 anys de la Fira d’Antiguitats, Arts i Oficis de la vila de la Freixneda.

Les primeres hores del dia 30 de març no presagiaven pas que el sol lluiria sobre els carrers de la Freixneda. Malgrat les previsions, no massa encoratjadores, els vilatans i visitants ompliren els espais de la fira —la plaça, els porxos i l’entrada al poble. Durant les hores centrals del dia s’esbandiren el núvols i guanyà el sol envoltat del blau del cel matarranyenc.

A les paradetes hi havia de tot i per a tots els pressuposts: eines del camp i de la casa, mobles, discs i aparells musicals, llibres, joguines, artesania de la fusta i del vidre, espardenyers… . Oberta la sala d’exposició de Josep Maria Aragonès, el públic podia gaudir de les velles i noves escultures. Fins i tot, les botigues de queviures del poble feien l’agost al mes de març, però aquest any no hi havia paradeta d’ASCUMA, potser per la previsió de mal temps.

–

En dues taules s’oferien olives, talls d’un cuixot, que anava reduint-se al pas dels minuts, i vi dels porrons,

Varem poder saludar l’alcalde, Javier Adell, el president de la Comarca, Francisco Esteve i altres autoritats, mentre feien una passejada per la Fira. Tot un èxit de públic.

Wert ignora la Carta Europea de Lenguas Minoritarias para no cuestionar la Ley de no-Lenguas de Rudi | El blog de Chesús Yuste.

Recientemente el ministro de Educación, Cultura y Deporte José Ignacio Wert me ha respondido a la pregunta que le formulé sobre el cumplimiento de la Carta Europea sobre Lenguas Minoritarias en relación con la realidad trilingüe de Aragón,  que prefiere remitirse a la competencia que tiene en materia de lenguas el Gobierno de Aragón y, por lo tanto, ignorar la Carta Europea y avalar de hecho la propuesta de contrarreforma de la Ley de Lenguas que impulsa el gobierno PP-PAR.

Me hago eco aquí de la reacción de Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en asuntos europeos, que  considera muy grave que el PP “se postre ante Europa cuando se trata de restricciones económicas y recortes pero ignore el derecho internacional cuando le obliga a proteger la realidad trilingüe de Aragón” y señala que “el criterio del PP es hacer lo que le venga en gana y acogerse al derecho que más le beneficie, una actitud déspota e insultante se mire por dónde se mire”.

CHA considera muy grave la arbitrariedad del PP a la hora de acogerse y respetar el derecho internacional. Es un insulto que este gobierno sea autonomista cuando le interesa, centralista en cuanto puede homogeneizar el Estado y europeo cuando tiene que justificar el ataque a los derechos de la ciudadanía.

Miguel Martínez Tomey, responsable de asuntos europeos de CHA, critica que “el PP aplique los recortes sociales y laborales más estrictos de la historia de la democracia con la excusa de que es un mandato de Europa pero, a la hora de cumplir con lo que Europa dice en materia de protección de lenguas, no quiere saber nada”.

Desde CHA se critica que se haga caso omiso a una advertencia del Comité de Expertos, órgano europeo que advierte que el Estado está incumpliendo la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, y pide que se mantenga, por lo menos, el nivel de protección actual. “Si el ministro Wert cumpliese mínimamente con su labor, obligaría al gobierno de Rudi y Biel a modificar el borrador sobre la reforma de la Ley de Lenguas y garantizar la protección de la realidad trilingüe de Aragón”.

Para Martínez Tomey “cualquier alumno/a de Derecho sabe que existe primacía del derecho internacional sobre las disposiciones del derecho interno y que las leyes se harán modificando y atendiendo a lo que digan los tratados internacionales suscritos por el Estado”. Y recuerda que “los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento íntegro”.

Desde CHA se recuerda que “hay que ser muy cerrado para no ver la riqueza del patrimonio lingüístico aragonés, para no defender la realidad plural del Estado y para pretender, al estilo franquista, un territorio homogeneizado y plano”. Martínez Tomey advierte que “a Aragón siempre le ha ido fatal el centralismo que nos humilla y nos trata de honrados y leales pero inocentes e ignorantes”.

La Ruta de los Tres Reyes tendrá presupuesto en mayo.

Los alcaldes de Morella, Tortosa y Alcañiz, ayer, en el puente de la Vía Verde

Los alcaldes de Alcañiz, Juan Carlos Gracia Suso; Morella, Rhamsés Ripollés; y Tortosa, Ferran Bel, acompañados por el concejal de Turismo, Alfredo Ferré, se reunieron ayer en la ciudad catalana con el objetivo de buscar sinergias entre los tres municipios y avanzar en la reactivación del consorcio Ruta de los Tres Reyes, un organismo de promoción turística que, a pesar de crearse hace trece años, se ha mantenido inactivo durante los últimos años.

Los tres alcaldes anunciaron que antes de final de mayo se celebrará una asamblea para aprobar un presupuesto para 2013 y encargar las primeras acciones. Se trata de crear una nueva imagen corporativa, un proyecto de señalización mediante geolocalización y otro de promoción vía web. Finalizada la reunión, el alcalde de Tortosa enseñó a los ediles el resultado de la intervención sobre el puente del ferrocarril, todavía en obras, convertido ahora en vía verde que permite conectar la ciudad con Alcañiz.

Ferran Bel explicó que el objetivo del encuentro tiene como objetivo fundamental reactivar la Ruta de los Tres Reyes: “Queremos colaborar más estrechamente, y no sólo en cuestiones de promoción turística y cultural. Se trata de aprovechar sinergias entre los tres municipios más allá del turismo.” Bel recordó la participación de Morella en la última edición de la feria alimentaria FESTAST celebrada en Tortosa y avanzó colaboraciones similares en próximos certámenes feriales de las tres poblaciones.

Por su parte, el alcalde de Morella, avanzó otro de los proyectos con que trabajan dentro de la nueva etapa del Consorcio, consistente al organizar viajes para colectivos específicos, en este caso de gente mayor. A su vez, Juan Carlos Gracia, alcalde de Alcañiz, señaló que lo  más importando es relanzar un proyecto que puede ser muy positivo para los tres municipios. “Queremos hacer promoción dentro de nuestras propias ciudades pero también al exterior, para captar visitantes de todo España. Lo importante es que los tres municipios estamos completamente involucrados al hacer un proyecto creíble”, afirmó

Las fiestas del Sexenni de Morella, el mundial de MotoGP en Motorland Aragón o la Fiesta del Renacimiento de Tortosa, son algunos de los acontecimientos con más impacto que el futuro Consorcio quiere aprovechar para intensificar su promoción.