La Franja

Ribagorza Turismo

Este año, agosto comienza Salvatge!!! Sabado 6 de agosto 19.30h en ‪#‎Benabarre‬… Vídeo: Ribagorza Turismo

Origen: ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va assistir aquest diumenge 31 de juliol per donar suport a la Trobada d’escriptors i narradors que es va realitzar al poble de Vall-de-roures, Matarranya.

La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l’Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.

Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l’Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s’acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.

El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n’obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja  i, en nom d’Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.

Enllaçats per la Llengua creu que la Franja de Ponent és un territori clau per a la unitat de la llengua catalana i celebra que events culurals d’aquesta mena mantinguin viva la catalanitat lingüística de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa.

 

Enllaçats per la Llengua

Tensa reunió entre Comarca i el conseller de Desenvolupament Rural, Joaquín Olona. El Matarranya creu que li tocarà fer retallades si no es millore el seu finançament, com ara no cedir els camions d’extinció o no poder albergar la OCA a la tercera planta de l’edifici comarcal La reunió que es va viure a Saragossa […]

Origen: El Matarranya no cooperarà en l’extinció d’incendis si no millore el seu finançament – Ràdio Matarranya

Origen: De bienes y males

Origen: La DGA «acelera» la banda ancha para llegar a 348 pueblos en 2017

Origen: ¡A las trincheras!

Origen: Beceite aparecerá en el cupón de la ONCE

Origen: Valderrobres finaliza las obras en el casco histórico y en el pabellón

A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera

Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.

Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.

Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.

I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol ­­–i molt més sense maig, novembre i desembre­—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.

María Dolores Gimeno Puyol  (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)

Origen: Tinença d’armes | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de juliol del 2016)

Són notícia freqüent les matances produïdes als Estats Units per algun pistoler descontrolat. Perfil d’individu solitari i estrany que entra a una universitat o institut i dispara contra un professor que li cau mal o un altre qualsevol i tots los que troba al seu pas, però també, últimament, algú d’origen immigrant que reivindica mòbils islamistes per matar de manera indiscriminada o discriminada contra un col·lectiu concret, tal i com va passar fa poc a la discoteca gai d’Orlando. Cada desgràcia nova va acompanyada del debat corresponent sobre la necessitat de controlar la possessió d’armes. Los partidaris, de tarannà conservador, presidits per la poderosa associació del rifle, ho reivindiquen com a un dret emparat per les lleis americanes, protectores de la llibertat individual. Los detractors, d’ideologia més progressista, encapçalats pel mateix president Obama, s’esforcen a demostrar els perills de posseir tot tipus d’armes de foc, tant per la gran sofisticació tècnica d’algunes, eficaçment mortíferes, com per l’absència de restriccions en la seua compra.

Dóna la impressió que als Estats Units viuen encara com als temps de la conquesta de fronteres cap a l’Oest, on una pistola era garantia de supervivència. Los actuals descendents d’aquells aventurers ho vinculen a la legítima defensa. En la lluita per la vida i pel territori, los hòmens de les nostres zones rurals també anaven sovint amb un gavinyet o navalla damunt, peces imprescindibles tant per matar un animal com tallar una corda o un matoll o preparar l’aliment diari al mig del camp. (Encara ara molts llauradors guarden a la butxaca una navalla petita —i legal—, molt útil.) Però inclús l’home més assenyat pot convertir-se en una bèstia amb una arma a la mà, tal i com passava fa molts anys en renyines regades per malentesos i alcohol, produint-se morts. Miguel Primo de Rivera, general que va governar amb mà de ferro entre 1923-1930, va prohibir les armes blanques de grans dimensions. Segons m’han contat vells testimonis, la mesura va eradicar la xacra mortal, mereixent l’aprovació de totes les gents d’ordre, a dreta i esquerra.

María Dolores Gimeno

pleno comarca matarraña famcp

Origen: Malestar en el Matarraña por la firma ‘in extremis’ de varios convenios con DGA

Origen: El PAR denuncia el reparto de una agenda ‘catalanista’ en el Matarraña

Agenda cultural de la primera quinzena d’agost, en ella trobareu la programació de les diverses setmanes/jornades culturals que tenen lloc al Matarranya: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1AGOSTO16.pdf

Així mateix, recordar-vos que este cap de setmana i emmarcat dins de ‘Festivals del Matarranya’ tenim a Fontdespatla la quarta edició de ‘Matarranya Intim’ i el primer dels dos concerts del 12º Cicle d’Òrgue de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Al següent enllaç trobareu més informació: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/cultura/item/413-este-fin-de-semana-matarranya-intim-y-ciclo-de-organo-en-fuentespalda-organizado-por-la-comarca-del-matarrana

COMARCA DEL MATARRANYA. Departament de Cultura. www.comarcamatarranya.com