Skip to content

Origen: Lliurament de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana | Lo Finestró

Font: Gencat

Font: Gencat

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El 26 d’abril es van lliurar, al Palau de la Generalitat de Barcelona, les Creus de Sant Jordi 2006. Obrint l’acte, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir entre altres coses, dirigint-se als guardonats: “Ens heu dedicat mèrits que han contribuït a combatre la paràlisi, especialment en temps adversos”. I també va afegir: “Catalunya és una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur, una nació que se sent capaç a través de la seva gent”

Després dels parlaments del president de la Generalitat i el conseller de Cultura, Santi Vila es va procedir a l’entrega de les Creus

Van estar guardonades 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Artur Quintana i Font va ser un dels guardonats pels seus mèrits com a “Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.”

Bonaventura Clotet, metge i eminent expert en infermetats infeccioses va parlar en nom dels guardonats i, entre altres coses, va fer esment a la importància d’un bon equip, ben dotat econòmicament i amb llibertat d’acció per aconseguir uns bons objectius. També va dir que Catalunya necessita de més eines d’autogovern per poder dotar de recursos suficients en el camp de la recerca en general i de la biomedicina en particular. La ciència, la tecnologia i cultura són les bases pel desenvolupament d’un poble i en són encara més en etapes de crisi, per això s’ha d’apostar per elles perquè a mig termini ajuden a superar qualsevol situació adversa.

Amb el “Cant del Segadors, himne de Catalunya” es va tancar l’acte. Després, amb una copa de cava a les mans i animades converses dels nombrosos assistents, es va anar obscurint al Pati dels Taronges.

Tots els guardonats http://web.gencat.cat/ca/generalitat/premis/creus-de-sant-jordi/Personalitats/

 

Origen: Beceite acoge la presentación del libro ‘Senderes de Gebre, Beseit 1778’

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

Per celebrar el Sant Jordi, l’extensió de Fraga de l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán ha preparat la visita de l’escriptor Carles Terès, que parlarà sobre el seu llibre ‘Licantropia’.

La trobada serà el dimecres 27 d’abril una mica abans de les 20h a l’Institut Ramon J. Sender.

L’entrada és lliure!

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tot i que la iniciativa va ser votada favorablement per més del 70 per cent dels pares, el vot en contra de Valljunquera fa impossible aprovar el projecte

Origen: El projecte de centro del CRA La Freixneda no prospere per la mínima | Comarques Nord

L’ajuntament ha adquirit una finca de més de 6.000 metros quadrats que es convertiré en pàrquing. Estarà ben senyalitzada i estarà a uns 300 metros del casc

Origen: Calaceit crearà una zona d’aparcament davall de la Bassa Podrida | Comarques Nord

(Publicat el dissabte 16 d’abril del 2016) Al programa “Els matins de TV3” de la televisió pública de Catalunya, l’escriptora, periodista, humorista i show woman, Empar Moliner va cremar unes…

Origen: Empar Moliner crema unes pàgines de la Constitució | Viles i Gents

Origen: El colegio de Lledó a un alumno de contar con dos maestros

Origen: El colegio de Lledó a un alumno de contar con dos maestros

Origen: «Tenemos que unirnos para que nos escuchen»

Origen: Estudian pagar por reciclar

Origen: Pellroges amb barret de copa

De menut llegia tebeos de l’Oeste. El western era també un gènere molt freqüent a la pantalla de la tele i als cinemes del barri. De vegades, en aquestes històries hi apareixia un pellroja abillat amb la vestimenta pròpia

del seu poble barrejada amb elements d’origen europeu, com copaltes, armilles o sabatots. Aquests “indis” estrafolaris tant podien ser caps de tribus amansides pel whisky com rastrejadors al servei de la Cavalleria. Els rebels, en canvi, anaven mig despullats, lluïen plomes al cap i eren malcarats i amenaçadors. Sempre apareixien al caire d’un turó, alineats i preparats per a l’atac. Tot seguit es precipitaven costa avall, cavalcant uns preciosos cavalls clapats i udolant com animals. Les seues víctimes solien ser les caravanes de colons que es desplaçaven cap a l’Oest, amb famílies de gent bonhomiosa on mai no hi mancava un ancià venerable i, sobretot, una xicota ben plantada, plena de coratge i amb faldilles fins als peus. Els indis s’estaven una estona galopant al voltant de les carretes, disparant a l’aire i xisclant amb excitació, fins que arribava el setè de cavalleria o, millor encara, un genet solitari que amb mitja dotzena de trets increïblement precisos feia una estesa de morts entre els pellroges i enamorava la xicota de les faldilles. I sense despentinar-se.
Malgrat llur posat malèvol i brutal, aquests “salvatges” mantenien una dignitat que era a anys llum dels grotescos personatges del copalta i l’armilla. Per això, quan reproduíem aquelles escenes als descampats fangosos del barri, tots volíem ser els “indios” i ningú els “americanos” (ignorants de nosaltres, anomenàvem ‘americans’ als invasors). L’autenticitat que transmetien els guerrers indòmits era molt més estimulant que la fatxenderia dels cow boys. Els indis “renegats” ni tan sols apareixien en els nostres jocs -ningú hagués volgut fer un paper tan galdós-.
A voltes tinc la impressió que a les nostres terres hi ha massa indígenes abillats amb barrets de copa i armilles. Potser ens cal una mica més d’autenticitat i estima per la nostra manera de ser.

Origen: Sofocado un incendio en un corral de Beceite

Origen: 1.800 personas celebran la Sartanè en Maella

Iste sabado 23 d’Abril, día d’Aragón, bi seremos presens en a carrera en a chornada de San Chorche (Ramlas/Ferran). Si tos baga fer-nos una bisiteta u mercar bel libro, en tendremos de Ed. Xordica, Rolde de Estudios Aragoneseses, Consello d’a Fabla y Associació Cultural del Matarranya emtre d’atros. Aquí tenez as nuestras coordenadas:
Ramblas/Ferran  PARADA: 81
(7h-22h)
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)

Tos i asperamos!!

Entalto Aragón!!

Origen: 60 cuadrillas participarán este sábado en Maella en el XIII Concurso de la Sartanè

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.