Skip to content

Origen: El Consejo de Gobierno aprobará la restitución de Arrufat

Con motivo d’o día d’a Luenga Materna, Softaragonés ha presentau una web de traducción automatica en linia entre las tres luengas d’Aragón: aragonés, catalán y castellano. La tecnolochía emplegada ye la d’a plataforma de codigo ubierto Apertium. Como principal novedat, incluye la posibilidat de fer traduccions dende lo catalán enta l’aragonés, y vice versa, gracias a lo primer traductor automatico entre istas dos luengas que la comunidat d’Apertium presentó iste zaguero mes de chinero. Se tracta d’una primer versión beta (en prebas), que continan desembolicando y amillorando.  La pachina de traducción de Softaragonés incluye tamién lo ya conoixiu traductor entre castellano y aragonés (en a versión 0.4, publicada lo pasau Nadal por Apertium), y lo traductor entre castellano y catalán, vaixiello insignia d’o prochecto Apertium. Amás d’escribir y traslatar un texto entre las luengas trigadas, la nueva web incluye la posibilidat de traducir […]

Origen: Ya ye online la primer web de traducción automatica entre las luengas d’Aragón | Arredol

https://www.youtube.com/watch?v=CHml8RXDvaw

Documental a càrrec de José Blanch, Laura Amigó i Iris Carnicé.
Agraïm la col·laboració de Glòria Francino, Marcel Pena, Paula Gaudens, David Llop, Carmeta Saurina, Ana Rossell i totes les persones que es trobaven en els diversos espais públics que apareixen en la gravació (bar, supermercat, etc.) per haver-nos ajudat.

Origen: Totas as luengas fan Aragón | Purnas en o zierzo

Totas as luengas fan Aragón

Jueves, febrero 18, 2016 13:00


O gubierno ha feito, dende a suya Dirección Cheneral de Politica Lingüistica un spot ta cilebrar o Diya internacional d’a luenga materna. Que yo me’n remere, ye a primer vegada que un gobierno aragonés fa una promoción “universal” d’as luengas d’Aragón, amás contando con presonaches culturals y esportius de primera linia en Aragón.

Ye un chiquet trango, unatro más, y que plega, ixo sí, muit tardi, como quasi cualsiquier cosa que tien  a veyer con l’aragonés y o catalán. Iste trango de promoción, con decenas d’actividatz en lugars y ciudatz ta ixe diya. Estará curioso tamién, como l’anuncio s’emitirá por a televisión publica aragonesa, una televisión que no rispeta a diversidat lingüistica d’o país, que nomás que fa un programa que semana zaga semana trafuca luengas, rispeto, diversidat y cultura, pero que no aporta guaire a o rispeto a la diversidat que ye una d’os regles que articula la lei de creyación d’ixa televisión.

O bloqueyo ye permanent a la posibilidat de fer programas en aragonés y catalán, retular en aragonés y catalán, y mesmo que se sienta charrar en aragonés y catalán a qui quiera  fer-lo asinas en entrevistas, informativos u programas. Si dentrar en guaires detalles, en zagueras y dende os organos pertinents s’ha reclamau a presencia d’as luengas d’Aragón en os meyos de comunicación publicos d’Aragón. Pero por agora ye una batalla dificil por o bloqueyo d’os que veyen un ataque que la chent pueda charrar en una luenga que no siga o castellán. Pero no ye una batalla que s’haiga perdiu. Por ixo, l’anuncio ye un lamín, pero lo que queremos, ixo que a lei ha de fer cumplir, o que os dreitos humans han de guaranciar, ye a normalidat en l’emplego d’as luengas d’Aragón en os meyos publicos aragoneses. Un lamín ye dulcet, pero no en ye prou. Queremos tres chentas en o diya, con primers, segundos y postre. Y tamién, un lamín.

Origen: Teruel y Castellón se coordinarán para reforzar servicios en zonas limítrofes

Origen: LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: VII Trobada d’estudios e rechiras arredol d’a luenga aragonesa e a suya literatura.

Folleto día lengua 2016

El domingo día 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna instituido por la UNESCO; con este motivo, desde la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón se ha reunido en un mismo programa las actividades que, desde distintos ámbitos, se van a llevar a cabo, con objeto de darles una mayor visibilidad y hacer a todos partícipes de la riqueza lingüística de nuestro territorio.

Queremos, además, invitaros expresamente a la proyección de la versión en aragonés de la película El Bandido Cucaracha, de Héctor Pisa y Juan Alonso, que tendrá lugar el día 19 (viernes) a las 19,30 horas en la Sala CAI-Luzán, Paseo Independencia, 10 de Zaragoza.

Finalmente, os adjuntamos un enlace al video producido con esta ocasión en el que personas conocidas de la sociedad aragonesa de diversos ámbitos, animan al uso de nuestras lenguas.

http://www.centrodellibrodearagon.es/fotosbd/170220161009151453.pdf

 

https://youtu.be/wo-L_R1XRFo

 

 

20160217061720

Origen: El IAA tasa en 686.000 euros las deficiencias en la red de abastecimiento de Beceite

Origen: Manifest pel plurilingüisme a Espanya | Lo Finestró

Manifest pel plurilingüisme a Espanya

Sin título

Des de fa un temps ve funcionant un Seminari sobre el plurilingüisme a Espanya, producte del qual ha sorgit el manifest pel reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat lingüística d’Espanya. El 25 de febrer es vol presentar al govern d’Espanya, per la qual cosa s’estan recollint signatures.

Si voleu signar el manifest heu d’enviar un correu amb el vostre nom, cognoms, activitat professional i lloc de residència a l’adreça electrònica juanjvazquez@telefonica.net el més aviat possible.

Manifest-CAT-1

MAGAZIN 20 de febrer de 2016.

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).

Tel. 976 635 263

11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Existeix lo Baix Matarranya”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Espais naturals. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Josep Franquet, més de 40 anys venent fruites i verdures a Favara i a d’altres pobles. El pregó dels dijous deia:”Frutas y verduras al de Ascó”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Vicente Roc, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

 

Origen: Viles i Gents

Titular que podem trobar en qualsevol mitja de comunicació: “La comarca del Matarranya perd més de 100 veïns en el darrer any i baixa als 8.385 habitants.” Informació certa i alhora completament errònia, però molt important d’acord amb l’actual distribució del poder polític i de recepció de la part distributiva de la “caixa única”, la caixa dels impostos. I encara més distorsionant respecte al discurs que les ciutats riques subvencionen al pobles menuts i pobres.

On mos compten a tots aquells que treballem a les ciutats però cada cap de setmana acudim sistemàticament als nostres pobles, on a més mantenim les nostres vivendes i alguns un petit negoci o propietat agrícola. Los impostos que paguem a les ciutats serveixen també per a pagar les despeses dels nostres pobles?

L’actual sistema econòmic afavoreix la concentració del treball en grans conurbacions poblacionals alhora que les creixents concepcions de l’estat del benestar i d’una vida sana i saludable direccionen persones i famílies cap a les zones rurals en caps de setmana i vacances. I d’aquí surten enormes incongruències, desigualtats creixents i injustícies distributives.

Los col·lectius que habiten los pobles rurals no poden ser los únics pagadors o finançadors de les despeses de manteniment de les diferents estructures indispensables per al nivell de vida que tots desitgem. Unes estructures que cada cop més són utilitzades pels visitats, ja siguen fixes de cap de setmana o vacances o esporàdics pel turisme creixent.

Per tant camins, patrimoni, telefonia, tractament de les aigües, neteja de boscos, etc, etc., han de sortir de la “caixa única”, la dels impostos al igual que la sanitat, ensenyament, pensions, seguretat, etc. I ha de sortir de manera sistemàtica amb pressupostos estables i consolidats com a despeses del territori en lo seu conjunt. Res de beneficència, subvencions o decisions arbitràries de l’administració de torn.

Potser “los censos” se tindrien que fer en caps de setmana i períodes vacacionals.

Juan Luís Camps

Origen: Primera nevada en los Puertos de Beceite

Universitat de València: este dimecres dia 17 de febrer, a l’aula 201 (Filologia Catalana), a les 12’45, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida, farà una conferència amb el títol “La Franja: llengua i identitat”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja