Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Adéu a Francesc Vallverdú (Ko Tazawa).

La nostra relació ha continuat des de llavors. És a dir, que s’ha perllongat durant 17 anys! Ens vèiem cada cop que veníem a Catalunya. Quan la meva dona traduïa Camí de sirga, de Jesús Moncada, ens van portar d’excursió per l’Ebre, on està ambientada la novel·la.

El Matarranya distingeix Fonda Guadalupe, la Llibreria Serret i Mas la Llum pel seu compromís empresarial | Comarques Nord.

Elena Allué: “No és el moment encara de parlar de taxes turístiques a Aragó” | Comarques Nord.

Les obres de la N-232 a Monroig podrien reprendre’s abans de final d’any | Comarques Nord.

Carles Sancho: “Molts turistes vénen al Matarranya per estar a un territori on poden parlar la seua llengua” | Comarques Nord.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”.

Nuestra asociación colabora en el Informe “El aragonés en el siglo XXI”

Editado por la Fundación Gaspar Torrente, será presentado en Huesca/Uesca el 26 de junio

Trobada d’ASCUMA a Pena-roja | Lo Finestró.

El 21 de juny es celebrà la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins commemorant dues efemèrides importants: el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i també els 25 anys d’existència de l’Associació Cultural del Matarranya.

Es fregaven les 12 hores quan l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, obria els actes al Replà del Rosari, davant de la casa de Maties Pallarès on va viure en Desideri, donant la benvinguda als assistents, El sol començava a entrar al carrer, tot i que dos tendals blancs, a la manera d’un carrer de Sevilla a l’estiu, que penjaven d’ambdues bandes el carrer, feien el possible per entrebancar la seua lenta, però inexorable carrera. Gairebé ho aconseguiren.

La presentació i coordinació dels actes va estar a càrrec de María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’ASCUMA, per delegació del president, Josep Maria Baró, el qual no pogué assistí als actes per motius personals. Oberta la taula rodona, parlà en primer lloc Carles Sancho dels orígens de l’Associació, dels seus impulsors, dels seus primers objectius, de les dates i llocs de la seua creació i del primer president, Antoni Llerda de Queretes. Després Artur Quintana va parlar de l’evolució durant el període dels dos següents presidents, José Manuel Aragonès i José Querol de la Freixneda, fent esment de l’evolució de les col·leccions i actes reivindicatius. Del llarg període de presidència de Hipòlit Solé, de Nonasp, parlà ell mateix. Tretze anys és un període massa llarg per a condensar-lo en deu minuts. Destacarem del seu període, el gran creixement de socis, l’organització material i formal de l’Associació i el creixement dels seus pressupostos. José Miguel Gràcia, de la Codonyera, amb un to nostàlgic i d’agraïment als companys i a l’Associació, recordà la seua tasca i el seu acomiadament dels quatre anys del càrrec. María Dolores Gimeno va llegí l’escrit del president carregat de paraules amistoses i d’ànim a l’associació, excusant la seua assistència. Una animada tanda de preguntes i respostes tancà la taula redona.

Tot seguit i amb la presència de la subdirectora de l’Instituto de Estudios Turolenses, es van presentar els llibres de la col·lecció “Lo Trinquet”: Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, per part de Carles Sancho i Menú: la cuina del cor de Cesc Gil, per part d’Artur Quintana i amb unes paraules de l’autor.

Després d’un animat dinar de germanor, María Dolores Gimeno, al mateix indret del matí, va presentar el poemari de Juli Micolau Àtic antic, intervenint també l’autor recitant alguns poemes. Marta Momblant, amb una inesperada escenificació d’una de les cartes del seu llibre Resposta a cartes impertinents sobre l’Aurelia Capmany, va moure les consciències dels homes. El grup “La Quiquereta” de Pena-roja clogué l’acte amb la lectura de Lo pobre llop del Desideri. Va ser un encert l’elecció del lloc dels actes, i així, el nombrosos assistents ho van corroborà.

A la plaça de l’Església, davant d’una Taverna Reivindicativa, tingueren lloc xerrades reivindicatives sobre les polítiques d’aigües del Pantà de Yesa, el riu Bergantes i el Delta de l’Ebre.

–

Com a cloenda de la jornada, al Saló Cultural, ple de gom a gom, actuà Turnez&Sesé passades les 20 h. Una primera part de cançons amb versos d’en Desideri, salpebrades de petits recitatius com a introducció, i una segona dedicada a altres poetes catalans, meravellaren com sempre al públic. Un èxit total.

Passada la mitjanit, un llarg concert de Franja Rock —Boikot+Atzembla+Vadebo+La Llitera Tropical— concentraren als jovents per unes hores amb unes “birres” i molta alegria”.     

Fomento confirma por fin que retomará la N-232 este año.

Torrevelilla se prepara para repetir la fiesta de la cerveza.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.

Desideri Lombarte, eternament present | Comarques Nord.

‘Una roella al cor, flor roja com la sang’. La 24ena Trobada Cultural del Matarranya va encongir el cor de molts fills del Matarranya. I és que coincidint amb els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya, Pena-roja va albergar dissabte una nova trobada cultural. Va ser molt més que una trobada. Un homenatge, un monogràfic a la vida i treball literari del prestigiós escriptor i investigador Desideri Lombarte. La vila escollida, la seua Pena-roja natal. L’espai triat, el pla del Rosari. Davant de casa, on la figura d’en Desideri estarà eternament present.

Va ser una jornada intensa, carregada d’emocions i de moments màgics. Presentacions literàries, com ara Les Aventures del Sastre Roc d’Arça, narrativa d’en Desideri. La presència de Cesc Gil, portant un bon Menú: la cuina del cor, així com Juli Micolau, que va presentar Àtic antic. La Marta Momblant va interpretar Resposta a cartes impertinents, mentre que els actors i actrius de La Quiquereta van fer el seu personal homenatge interpretant Lo pobre llop. Moltes activitats culturals perfilades al voltant d’en Desideri que van culminar amb l’actuació de Túrnez & Sesé, musicalitzant l’obra del poeta pena-rogí amb l’espectacle Quedarà la Paraula. Emoció a flor de pell en la que la cultura i la llengua de casa van tindre un protagonisme especial. Un homenatge on no van faltar la dona de Lombarte, Rosalia Gil, i les tres filles, així com els parents, veïns i grans amics de l’escriptor.

Carles Sancho, veí de la Vall i íntim de Desideri, va parlar del seu amic i el seu paper pel català del territori. “Als anys 80 hi havia molta gent que creia que la nostra llengua no es podia escriure. I Desideri, de seguida es va posar mans a l’obra. Primer, va contextualitzar els seus escrits. Escriure en la seua llengua a la seua població. Qualsevol gènere literari que escrivia sempre feia referència al poble. A Pena-roja. Pensava que escriure del poble i utilitzar la seua llengua permetria visualitzar que la seua llengua es podia escriure fent coses quotidianes”. Primer de cara endins, per després obrir-se de cara al món. Sancho va reconèixer que esta 24ena Trobada Cultural tenia un rerefons molt especial. “Se l’enyora en moments així. Tenia una vitalitat molt gran. Era un gran activista cultural. Només veure’l, t’enamoraves de la seua forma de ser. Li agradava tindre als amics al costat. Sabia que la vida era curta i fer amics era la seua faena més important”.

La Trobada Cultural del Matarranya es va intercalar amb el Franja Rock 2014. L’acte de cloenda, l’actuació de Túrnez & Sesé, que van interpretar el disc Quedarà la Paraula al Saló Municipal. El recinte es va quedar menut per a l’ocasió, i els veïns de Pena-roja i el Matarranya van omplir les instal·lacions. Al llarg d’este 2014 es faran més iniciatives al voltant d’en Desideri Lombarte i la seua obra literària. Al llarg del cap de setmana van ser presents amics íntims del poeta pena-rogí, com ara José Miguel Gracia, Artur Quintana o Hèctor Moret.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…

El concurs ‘Matarranya viu’ bat rècords de participació | Comarques Nord.