El viernes 6 de septiembre en Tamarite de Litera concierto de RAP gratuito en la carpa de Interpeñas, detrása del centro de entidades, donde cantarán Bee Man, JotaBe, Lo Marcel aka Marcià, Álvaro y Pérez, MdeMar y el grupo The North War.
Para acabar sesión de Drum&Bass con D-Wan.
Comenzará sobre las 18:30 o las 19:00 y durará hasta las 21:00 aproximadamente.
Os esperamos.
El ministro de Medio Ambiente defendió la necesidad de construir un embalse en el río Bergantes, a su paso por Aguaviva, por motivos de seguridad “y utilidad social” ante posibles avenidas que no puede asumir la presa de Calanda. Así lo aseguró, aunque se comprometió ante las demandas de los partidos a buscar consenso en la zona, donde este embalse suscita un amplísimo rechazo social y el firme rechazo de partidos como PSOE, CHA o IU. El propio PAR, cuyo portavoz Alfredo Boné le recordó a Arias Cañete el artículo del Estatuto que obliga a los poderes públicos a oponerse a cualquier trasvase, considera que esta obra (no incluida en el Pacto del Agua) debería debatirse en la Comisión del Agua. El portavoz del PSOE, Javier Sada, reclamó que explique “los motivos” por los que se construye la presa y busque el consenso. Los portavoces de CHA e IU, Joaquín Palacín y Miguel Aso, respectivamente, mostraron su firme rechazo.
Asimismo celebrarán una reunión de trabajo con la Mancomunidad de la Taula del Sénia, donde se tratarán temas relacionados con estos olivos y otros proyectos actuales y futuros.
Las visitas a los Museos y olivos serán en las siguientes horas y lugares:
10:00 (La Jana) Google Maps: 40.515361,0.233696
+ info: http://www.tauladelsenia.org/niv3.php?id=346
11:30 Arión (Ulldecona) Google Maps: 40.629441,0.421833
+ info: http://www.tauladelsenia.org/niv3.php?id=345
17:30 (Peñarroya) Google Maps: 40.754161,0.040211
(frente al Museo Dinópolis Inhóspitak en Peñarroya de Tastavins)
Territorio Sénia, 4 de septiembre de 2013
Per a l’indocumentat regidor del PP d’Albelda que vol fer anticatalanisme a les costelles de Joaquín Carrera, ací poso un etnotext del volum I de “Bllat colrat!” (Artur Quintana, 1997, pàg 302). Qui parla és un home d’Albelda (no sé què m’hi jugaria que és el propi Joaquín Carrera, “Joac de Carr” en els seus poemes):
_________________________________
ARA PARLARÉ!
Parlem de diferenta forma, però de tal manera que mos entenguem tots. Tant lo que parla català, tot ho entenguem. Igual mos entenguem el de Mallorca, que el de Girona, que el de València, que el d’Albelda. Tots mos entenguem. Jo en la guerra teniva, hi havia un de Mallorca que no sabia parlar ni una paraula de castellà, ni una, no sabia re de re, aquell home. I estava avorrit. No podia parlar mai amb ningú. I estava a la meua divisió, però a vegades tardàvem dos mesos a trobar-mos junts, perquè unes unidats anaven per allí, altres per allà, i quan me trobava a jo, me se penjava al coll:
—Ara sí que parllaré, ara sí que parllaré!
N’hi havia paraules que els hi havia de fer repetir, que no els hi enteniva, que els mallorquins parlen, hi ha paraules franceses, no són tan catalans. Però aquell home l’alegria que li donava jo quan me vie:
—Ara sí que parllaré!
Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.
Article “La triste historia del IV viaducto ferroviario del Mataraña” : FCAF.CAT.
Antonio Gómez Bernal ens fa arribar un interessantíssim article que ha escrit sobre el IV viaducte ferroviari sobre el riu Matarranya, al costat del municipi de Faió, entre les províncies de Saragossa i Tarragona de la línia de Madrid a Barcelona, al PK 489,841. Aquest viaducte va ser destruït fins a tres cops durant la seva existència, fins a ser substituït per una variant del traçat.
Podeu descarregar el document en format PDF, en dues resolucions:
JORNADES SOBRE LA GUERRA DEL 36 A QUERETES.
PROGRAMA PROVISIONAL: TREN, ESTRAPERLO I MAQUIS
Dissabte 30 de novembre José Mª Maldonado (Ruptura del front d’Aragó)
Dijous 5 de desembre Camilo Piera (Sobre el ferrocarril a partir del 42 i part tècnica)
Divendres 6 de desembre Renato Simoni (Sobre el ferrocarril fins al 42 i part social)
Dissabte 7 de desembre Josep Sánchez Cervelló (La guerra dels nostres iaios i del màquis)
Diumenge 8 de desembre Jose Antonio Mir i Juan Luís Camps (Sobre l’estraperlo)
Educación exigirá a la Generalitat que corrija los libros que tergiversan la historia.
La DGA va a analizar los manuales escolares que incluyen el Aragón oriental dentro de Cataluña e informará al Ministerio.
Educación va a analizar los libros (son dos manuales de Sociales, Geografía e Historia) y a enviar una queja formal al servicio de Inspección del departamento de Enseñanza de la Generalitat, pidiendo que el contenido incorrecto se rectifique y se adecue «con rigor» a la historia. «Cada comunidad fija su currículo, por lo que son sus servicios educativos los que deben velar por su exactitud o, en el peor de los casos, corregirlos», insistieron en la DGA. Además, Aragón elevará una carta al Ministerio de Educación informando de lo que se ha detectado y también sobre los pasos que van a dar con Cataluña.
Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i III) | Lo finestró del Gràcia.
Sala Capitular al MNAC. Foto de GAP
El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya —MAC, ara MNAC—), en qualitat de dipòsit, les pintures murals de Sixena, les quals mai havien sortit de Barcelona. El juliol de 1961 va tenir lloc al Palau Nacional de Monjuïc una exposició internacional sobre art romànic, compartida amb Santiago de Compostela, organitzada pel Govern Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa. La Sala de Sixena va ser posada en valor, i sota les arcades es van exposar alguns dels més importants manuscrits anglesos relacionats amb les pintures, així com un tom de la Bíblia de Winchester i el Salteri de Canterbury. Al MNAC romanen aquestes pintures murals de Sixena fins avui, ocupant una gran part de l’espai núm. 8 de la Col·lecció d’Art Romànic, potser la més emblemàtica del MNAC per l’excepcionalitat de la pintura mural, única al món.
Segons Ainaud de Lassarte, d’ençà del 1957 els equips tècnics del MAC sota la seua direcció i amb un equip tècnic format per Joaquim Pradell, cap dels Serveis de Restauració, Lluís Iglesias, encarregat dels Serveis de Conservació i l’expert auxiliar, J. M. Tous van fer diverses actuacions i investigacions a Sixena i van descobrir les pintures del tester sud de la Sala Capitular, relativament ben conservades, en estar cobertes per la calç que les va salvar de la intempèrie. I acaba el paràgraf —de la Memoria de La pintura romànica en Aragón—: “Como la sala seguía en ruinas y destechada hubo que trasladar también a Barcelona los fragmentos”.
No cal dir que fins el 15 de juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida.
El municipio turolense de Lledó mantendrá abierta su escuela el próximo curso escolar, un hecho posible por la llegada a esta localidad del Matarraña de dos nuevas familias y, con ellas, de cuatro nuevo alumnos. Las familias han sido contratadas por el grupo Arco Iris, en una iniciativa que ha recibido más de 200 solicitudes. Proceden de Zaragoza y de Almería.
La citada empresa agroganadera ofreció dos puestos de trabajo para el que se han recibido 200 solicitudes entre las que ha habido que elegir. Un proceso que no ha resultado sencillon, según ha indicado la alcaldesa de Lledó, María José Valdés. El consistorio espera que los dos trabajadores se adapten al puesto y también al municipio, de forma que permanezcan en él y se garantice la supervivencia de la escuela. De los cuatro nuevos alumnos, tres son de una misma familia, que también tiene otra niña pequeña que en próximos años asistirá al colegio, por lo que se aleja el peligro de cierre en los siguientes cursos. Para este contará con un total de siete alumnos. El colegio de Lledó forma parte del CRA Algars, que tiene sedes en Cretas, Beceite y Arens de Lledó.
JOSE A. SOROLLA / Vall-de-roures
Octavio Serret amb Rosa Regàs, a la seva llibreria, aquest agost EL PERIÓDICO
El llibreter de la frontera compleix 30 anys. Octavio Serret en té només 47, però suma tres dècades venent llibres a Vall-de-Roures, al peu dels Ports de Beseit, a la comarca del Matarranya, on conflueixen Aragó, Catalunya i el País Valencià.
Insaciable i incansable activista comercial i cultural, la seva llibreria s’ha convertit en un nexe d’unió entre les cultures catalana i castellana. “La frontera suposa una riquesa a nivell cultural i històric, i jo ho aprofito, amb gent de les Terres de l’Ebre, la Terra Alta, l’Alt i el Bajo Maestrat i el Matarranya. Som la mateixa gent i la cultura és la mateixa. Jo em sento millor a Tortosa o Morella que a Alcanyís, on comença una altra frontera, la lingüística entre català i castellà”, afirma Serret, pur entusiasme tant quan ven o organitza actes com quan parla.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
