Skip to content

La torre del Palau: Ni Lapao ni subterfugis valencians, català.

El Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí ha
expressat el seu posicionament unànime a favor de la unitat del català. El consell ha
celebrat recentment una reunió ordinària en que s’ha tractat aquest tema, arran
alguns fets recents que qüestionen aquesta unitat per part de determinades
institucions.

El regidor de Cultura i president del consell, Amadeu Aguado, s’ha mostrat “rotundament en contra de proposicions merament polítiques i al marge de qualsevol rigor lingüístic que s’han proposat recentment des de diverses comunitats del domini lingüístic català, com ara la confusa designació de la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent o les sorprenents propostes anticientífiques sobre la naturalesa de la variant lingüística valenciana”.

Aguado ha afegit que “aquests gestos són maniobres polítiques sense cap argumentació vàlida, que no tenen més objectiu que atacar la nostra llengua i la nostra cultura i que no podem tolerar”.

El Consell de Centre del CNL de Terrassa i Rubí està format per representants dels
ajuntaments de Terrassa i de Rubí i dels departaments d’Educació i de Cultura de la
Generalitat, per personal tècnic del Centre i per representants d’entitats ciutadanes
relacionades amb el foment i l’ús de la llengua catalana. El de Terrassa i Rubí és un
dels 22 centres territorials del Consorci per a la Normalització Lingüística desplegats a tot Catalunya. El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació de la política lingüística del Govern català, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

Antoni Bolinches ens presente “un cop de sort” amb un dinar tertulia a Arenys de Lledo!!.Foto de portada


    • Temps serè 32 °C / 22 °C
    • ANTONI BOLINCHES (Barcelona 1947) és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació amb grau de Llicenciat en Psicologia i Master en sexualitat humana. És un dels introductors de la psicologia humanista a Espanya i des d’aquest enfoc s’ha especialitzat en el tractament dels conflictes de parella, les disfuncions sexuals i les teràpies de creixement personal.

      L’any 1994 va fundar l’IPAB i l’any 2004 va crear la Terapia Vital, una metodologia terapèutica especialment creada per afavorir el desenvolupament de potencials i la realització personal. Les seves teories sobre l’autojuda, com a mètode a través del qual les persones poden convertir-se en terapeutes de sí mateixes i conquerir la maduresa, estan àmpliament desenvolupades en els seus llibres d’autoajuda.
      És professor i coordinador del Master en Sexologia Clinica i Salut Sexual de la Facultat de Medicina de la UB i professor-col•laborador del Master en Educació Emocional de la Facultat de Pedagogia de la mateixa Universitat. És també professor convidat d’altres universitats i institucions acadèmiques relacionades amb la formació de postgrau en Psicologia i Sexologia.
      És membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i de la Federación Española de Sociedades de Sexología. Col•labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i la seva àmplia activitat clínica, pedagògica i divulgativa l’han convertit en un professional de prestigi que està creant escola entre les noves generacions de psicòlegs espanyols i iberoamericans.

      El Dinar-tertulia es a les 14:30 a la Contrada, Arenys de Lledo, tota la info la trobareu al http://www.facebook.com/events/148161198717466/?fref=ts

Concierto Peñarroya de Tastavins.

Blue Tango en Concierto el sábado 3 de agosto a las 23.00 h.
Al aire libre
En el claustro gótico de la Hospedería-Bar-Restaurante Virgen de la Fuente, Peñarroya de Tastavins
Entrada gratuita
Para cenas: reservar en el 978 09 02 61/673 54 60 67

Remedio natural contra la invasión de palomas en Varderrobres – YouTube.

Mazaleon | Dedicada a las vecinas y vecinos de Mazaleón que lucharon contra el fascismo por la libertad y la justicia social..

Acabada la guerra, el régimen fascista de Franco emprendió una cruzada de odio contra los vencidos, a la que llamaron Causa General. Recopilaron toda la información de las supuestas atrocidades cometidas por los rojos. Con ello justificaron el golpe militar contra la República, la guerra y la posterior presión.

Mientras ellos honraban a los suyos en homenajes, monumentos y en las fachadas de las iglesias, los otros, los derrotados, eran olvidados y aun hoy yacen en las cunetas o murieron en el exilio. En Mazaleón, muchos vecinos sufrieron represión. De forma directa, con cárcel, palizas, exilio, muerte o teniéndose que marchar del pueblo, o indirectamente, al ser señalados y despreciados por ser familiares o amigos de los “rojos”.

Con esta Web, y posterior publicación de un libro, intentamos aportar nuestro granito de arena en la recuperación de la memoria y de la historia no oficial de nuestro pueblo, pues hubo una época, en que la mayoría de sus vecinos se sacrificaron en aras del progreso, la igualdad y la justicia, y que por ello, muchos, lo perdieron todo.

Incluimos referencias de más de 700 personas, que iremos ampliando posteriormente, pues nuestra intención no es centrarnos solamente en los vecinos que fueron asesinados, murieron en el frente o fueron condenados a prisión, sino en todas aquellas personas y sus familias que se alinearon con los ideales de progreso y libertad.
Han pasado 75 años desde el final de la guerra civil, y en este país se sigue sin reconocer su sacrificio y sin honrar su memoria.

El sector porcino pide a la DGA que ponga en marcha la planta de biogás.

PSOE, CHA y IU recurren a Lei de no luengas en o Tribunal Constitucional | Arredol.

 

O recurso tendrá o refirme de diputaus de PSOE, CHA y IU en o Congreso espanyol. CiU, PNV, ERC y BNG tamién amostrarán o suyo refirme

 

Cortes d'Aragón

Cortes d’Aragón (Foto: Archivo d’as Cortes)

 

Os partius que forman parti d’a oposición a o Gubierno d’Aragón (PSOE, CHA y IU) han anunciau que presentarán debant d’o Tribunal Constitucional espanyol un recurso d’inconstitucionalidat contra a Lei d’Uso, Protección y Promoción d’as Luengas y Modalidatz Lingüisticas propias d’Aragón – Lei de no luengas -. Iste recurso se presentaría d’agosto, en primeras antis d’o diya 15.

 

O recurso tien o refirme d’a lo menos 61 diputaus en o Congreso (en fería falta 50), venindo os refirmes de CHA, IU, y os diputaus aragoneses y d’atros puntos de l’Estau d’o PSOE. Tamién en venients diyas, CiU, PNV, ERC y BNG se i sumarán encara que de traza simbolica, seguntes ha anunciau Chesús Yuste, diputau de CHA en o Congreso d’os Diputaus.

 

Ángel Garcés, profesor de dreito administrativo en a Universidat de Zaragoza ye a cabeza visible en a elaboración d’iste recurso en que participa mas profesors universitaires y que se basa en textos churidicos, en a Constitución espanyola y en informes de reconoixius filologos. Garcés ha sinyalau que s’ha vulnerau l’Estauto d’Autonomía d’Aragón, amás de textos internacionals d’a UNESCO y d’o Consello d’Europa.

 

Manimenos, Dolores Serrat, consellera aragonesa d’Educación, Universidat, Cultura y Esporte considera que a lei aprebada fa bell mes s’adapta a l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón y que “no bi ha cosa que faiga pensar que a lei ye inconstitucional”, declarando que a lei defiende o patrimonio lingüistico aragonés. A consellera ha amostrau “maximo respecto” a iste recurso.

La Llei de Llengües al Constitucional | Lo finestró del Gràcia.

 

inconstitucional

Tota l’oposició del govern d’Aragó –CHA, IU i PSOE– signaran el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües. Sembla que també ho faran el grup del PSOE i IU al Congrés de Madrid. A més el recurs será avalat també per CIU, ERC i PNV. Possiblement es presenti el 15 d’agost.

Amb crítiques i riotes
la LAPAO i LAPAPYP
són matèria de recurs
i van camí de Madrid.

Com de vergonya no en tenen,
el PAR, el PP i molts més,
se’ls en fot la circumstància
perquè no han pensat fer res.

Qui no fa cas de la ciència
i nega la realitat,
addicte de la ignorància,
tindrà por del Tribunal?

A la pàgina 20 del nou número de la revista… – Moviment Franjolí per la Llengua.

A la pàgina 20 del nou número de la revista d’ERC n’ix un reportatge sobre l’ASCUMA: “Ascuma, en defena del català de la Franja”http://es.calameo.com/read/0001995331618bd5cd1f0

Esquerra Nacional 213

www.calameo.com

 

PSOE, IU i CHA presentaran un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè.

Els partits de l’oposició a Aragó, PSOE, IU i CHA, presentaran a l’agost un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de Llengües promoguda pel Govern aragonès, PP-PAR.
La iniciativa compta amb més de 60 firmes al Congrés dels Diputats, amb els seus poders notarials, 50 són de diputats del grup parlamentari socialista i 11 d’Esquerra Plural.


A més, diversos partits s’han ofert per col · laborar amb una signatura “testimonial” com el Partit Nacionalista Basc (PNB). Així ho ha explicat, aquest dilluns en una roda de premsa a les Corts, el diputat al Congrés per l’Esquerra d’Aragó, Chesús Yuste, qui ha destacat que es tracta d’una iniciativa “aragonesa”.
En concret, el recurs l’ha elaborat un equip jurídic de la Universitat de Saragossa, encapçalat pel professor de Dret Administratiu, Ángel Garcés. El termini per presentar expira el 24 d’agost, segons Yuste, es presentarà a mitjans del proper mes.
Per la seva banda, el professor Ángel Garcés ha considerat que “no només s’ha vulnerat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007, sinó que s’han vulnerat textos internacionals de la UNESCO, de Nacions Unides i del Consell d’Europa”.
Així, ha afegit que “no tota aberració filològica és una aberració jurídica i, no tota aberració jurídica, és una aberració constitucional, pel que ens hem basat en textos jurídics”. D’altra banda, ha indicat que, la Llei de Llengües de 2009, “és una llei de mínims, basada en la tolerància, donava visibilitat i reconeixement a les llengües pròpies aragoneses davant del desconeixement oficial que dóna aquesta nova llei”.
El professor de dret administratiu ha assenyalat que “els drets bàsics tenen un principi regulador, que és el d’irreversibilitat, de manera que el legislador té unes línies vermelles que no li permeten desregularlos i, per tant, es aquesta vulnerant el principi de no regressió i el d’irreversibilitat “.
D’aquesta manera, ha afegit que “el castellà està en la cúspide i tenim el deure i dret a utilitzar-lo, però en l’escala oficial es troben per sota aquestes llengües”.
Àngel Garcés ha esmentat que l’àrea geogràfica on es parla cada llengua va a dependre dels canvis polítics, tant en els municipis com al Govern d’Aragó, que es decidiran en aquestes institucions. També, ha fet referència a una “discriminació” als parlants de les llengües minoritàries, ja que releguen a l’àmbit privat.
El professor ha concretat que elaborar la demanda davant un organisme com el Tribunal Constitucional “no és el mateix” que un contenciós administratiu sinó que ha d’admetre a tràmit i, “és possible” que fins d’aquí a deu o dotze anys no es produeixi el error. No obstant això, creu que “hi ha moltes possibilitats de la seva admissió”.
L’OPOSICIÓ
El senador pel PSOE i membre de la Comissió Executiva Regional del PSOE Aragó, José María Becana, ha exposat que “al PSOE han signat tots els diputats aragoneses i, a més, Vicente Guillén – secretari general provincial del PSOE-Teruel – s’ha ocupat de que totes les comunitats autònomes estiguin representades en aquest recurs, ja que la pluralitat respon a un principi bàsic en la ideologia del partit socialista “.
Becana ha opinat que, la llei de 2009, era una llei de “mínims” pensada perquè sortís recolzada per tots els partits i “no només per l’obstinació d’un grup”.
Aquesta norma “només reconeixia drets i donava suport a la pluralitat, el Govern només havia de determinar el grau d’aplicació de la llei, però el que ha fet és més greu, ha renascut una cosa pitjor que el franquisme perquè el que fa és atacar les llengües en el seu punt més feble, fent que desapareguin “.
Per la seva banda, el president de Chunta Aragonesista, José Luis Soro ha donat suport a la iniciativa, atès que “diferents juristes col · laboradors dels grups parlamentaris estan estudiant el recurs i els ha semblat que reuneix les condicions requerides perquè tiri endavant”.
A més, confiat que per quan el Tribunal Constitucional del seu veredicte “ja s’hagin reconegut els drets lingüístics dels aragonesos”.
DRETS FONAMENTALS
El portaveu del grup parlamentari i coordinador general d’Izquierda Unida a Argó, Adolfo Barrena, ha sostingut que IU forma part d’aquest projecte perquè “creiem que és una qüestió de drets fonamentals de la ciutadania”.
També ha incidit que prop del “7 per cent dels aragonesos, unes 100.000 persones, a més de castellà parlen català i aragonès”.
Finalment, ha defensat que les dictadures “s’han preocupat de fer desaparèixer les llengües minoritàries per eliminar el sentiment d’identitat de cada regió”. i ha afegit que “cal revertir la situació i fer que emergeixin aquestes llengües”.

Sempre ens ‘Quedarà la paraula’ | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Pena-roja . diumenge, 21 de juliol de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

El passat diumenge 21 de juliol, els municipis de Mont-roig, Pena-roja i Vall-de-roures van aplegar una apassionant i sentida ‘Bouesia’. Poesia de frontera que va comptar amb la presència de diversos poetes del Matarranya, que van fer un recorregut literari pels racons més emblemàtics del nucli històric d’estos pobles. A més, la Mare de Déu de la Font va acollir un emotiu acte que va servir per a recordar l’obra poètica de Desideri Lombarte, un dels grans escriptors que ha vist créixer la nostra comarca. El ‘Bouesia’ es complementarà amb els ‘Amics dels Clàssics’ d’este diumenge, que tornarà a la Mare de Déu de la Font per a recitar l’obra de l’emblemàtic poeta pena-rogí.

Joan Arrufat, el coordinador d’esta ‘Bouesia’, va explicar que “fem servir les paraules de Desideri vers què és de la comarca. I d’alguna forma, hem volgut posar un peu al Matarranya perquè som la mateixa gent, la mateixa parla i els mateixos sentiments”. Arrufat va concretar que “hem reprès les paraules de Desideri, que són molt sentides, i ha segut molt engrescador”. A la Mare de Déu de la Font es va recitar dins el claustre i es va fer inclús alguna poesia a quatre veus. Més tard es va baixar als xorros, on es van explicar uns “contes bastant picants”. Primer es va anar a Mont-roig, amb recital, jotes i tastet de pastes i mistela. La ‘Bouesia’ es va tancar a Vall-de-roures en dinar i recital.

Diversos autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el País Valencià van recórrer la nostra comarca. Arrufat va recalcar el bon caliu i la proximitat que es respira en estes terres, i va reconèixer que “sorprèn arribar a una terra nova que no coneixies”, on els sentiments que transmet la poesia de Desideri Lombarte “els trobes com a casa”. Joan Arrufat va fer un balanç positiu de la ‘Bouesia’, un festival que ha estat “molt íntim. La poesia no és un estil de multituds, però esta singularitat i este minimalisme li dóna encant i proximitat. Aquí, de qualsevol racó et surt algú que et recita un vers. I això és màgic, com el Matarranya”.

La ‘Bouesia’ i l’homenatge a Desideri va comptar amb la presència de la seua vídua, la Rosalita Gil, qui va dir que “és un dia molt emotiu. Però porto molts de dies emotius, perquè cada dos per tres fan coses. Desideri està en la memòria del poble i això és molt d’agrair”. Per la seua part, Miquel Àngel Marín i Xavier Caballero, directors d’este projecte, van recordar que “la ‘Bouesia’ és un festival pludisciplinar que fa nou anys que es celebra a Deltebre i, dins esta vocació nòmada que ens caracteritza, hem anat escampant-nos pel territori. I un lloc que tenien al cap des de fa anys era el Matarranya, pels lligams culturals i de territori a tots els nivells”.

Enguany, la ‘Bouesia’ ha volgut reunir tres formes de parlar diferent, la parla del Baix Ebre, la parla valenciana i la de la Franja. I això s’ha concretat en diverses trobades a diferents llocs. Enguany, la ‘Bouesia’ també s’ha centrat en el paisatge sonor, tant en l’humà com en l’animal. Per això, i en el marc del dinar recital de cloenda, “animarem a la gent que xiule, una cosa tan propera i quotidiana, que és senyal del bon humor, del que tenim més a mà. De cara a la pròxima setmana en el marc dels Amics dels Clàssics, hi ha actes previstos al convent de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan, a Arnes, Vall-de-roures i la Mare de Déu de la Font de Pena-roja.

Twitter / jmbecana: Rueda de prensa en ….

 

 

Rueda de prensa en , presentando recurso inconstitucionalidad contra Ley Lenguas

 

 

 

Recurso de inconstitucionalidad contra la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP | CHA en la Aljafería.

El Tribunal Constitucional recibirá en el próximo mes un recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas de Aragón aprobada el pasado 9 de mayo por PP y PAR en las Cortes, más conocida, tristemente, como la ley que renombra al aragonés como LAPAPYP y al catalán como LAPAO.

CHA ha impulsado este recurso a través de su diputado en el Congreso por la Izquierda Plural, Chesús Yuste, y cuenta con el respaldo de todos los diputados aragoneses del PSOE y de diputados socialistas de cada una de las Comunidades Autónomas; de IU e ICV-Verds, que conforman con CHA la Izquierda Plural, y otros partidos que, simbólicamente, aportarán su firma, como CDC, UDC, PNV y probablemente BNG.

El número de firmas de diputados que se necesita es de 50 como mínimo y ya hay más de 60, como ha explicado Chesús Yuste.  

Hoy se han presentado a los medios de comunicación los aspectos básicos del recurso, en una multitudinaria rueda de prensa en la que, además de Chesús Yuste, ha estado, por representación de CHA, su presidente y diputado en Cortes, José Luis Soro; por el PSOE el senador José Mª Becana y por IU el portavoz del grupo parlamentario en Cortes y coordinador general de IU-Aragón, Adolfo Barrena. También ha comparecido el profesor de derecho administrativo de la Universidad de Zaragoza, Ángel Garcés, coordinador del equipo de juristas de esta Universidad que ha elaborado el documento.

Soro, Garcés, Yuste, Becana y Barrena

José Luis Soro ha expresado su convencimiento de que el recurso será admitido a trámite por el Tribunal Constitucional y el compromiso de Chunta Aragonesista con los derechos lingüísticos de los hablantes de aragonés y catalán.

Garcés también considera que el recurso será admitido, porque, ha explicado “tiene una base jurídica muy sólida, no hay opiniones” y ha explicado brevemente algunos de los argumentos en él recogidos. Así, ha señalado que será la primera vez que el Tribunal Constitucional tenga que dirimir un caso de ”emersión lingüística”, pues hasta ahora siempre se ha pronunciado sobre procesos de inmersión lingüística.

 

 

 

 

Garcés, denuncia la regresión de derechos lingüísticos – YouTube.

Entrevista de Jordi Llavina a «Núvol» | L’esmolet.

/ 29.07.2013

Carles Terès ha publicat la novel·la ‘Licantropia’ (Edicions de 1984), una obra que ha sorprès lectors i crítics i ha donat a conèixer un nou autor del Matarranya, a la Franja. Griselda Oliver ja en va parlar a Núvol i avui us presentem l’entrevista que li ha fet Jordi Llavina al programa de ràdio L’última troballa.

 

Carles Terès

 

Jordi Llavina: Tenim en Carles a l’altra banda del fil telefònic. Carles, bona nit. Benvingut.

Carles Terès: Bona nit

—¿Què és, aquesta cançó: Ricky Skaggs?

— Bluegrass, típic de l’Amèrica profunda que, d’una banda té una lletra absolutament conservadora, però de l’altra exalça la vida senzilla, que cal poca cosa per ser feliç. Una mica el que l’Agustí persegueix.

—Fes-nos dentetes (tot i que l’expressió, parlant d’homes llop, no fa gaire gràcia), fes-nos venir salivera… i digue’ns on ets, on t’estàs, on vius…

— Sóc nascut i criat a Barcelona (tot i que mons mares són tos dos de la Franja) i ara m’estic a Torredarques, que és el poble on vaig vindre quan em vaig casar. De fet estic vivint entre Torredarques i Alcanyís, que és on treballem, i on les nenes van a escola —el poble és tan petit que no té ni escola.

—Tu fas com en Perucho, que crees nous topònims: la Pobla de Llobosa, Capçades…

— Sí. La gent de la comarca que estigui una mica al cas pot identificar a quins pobles corresponen els topònims. Me’ls he inventat perquè és la manera de poder modificar el paisatge a la conveniència de la narració. Si no, el primer que farien els meus convilatans seria recriminar-me les inexactituds de les descripcions.

—Em sembla que en algun lloc he llegit sobre la teva afició per la literatura, posem per cas, de Lovecraft. D’on sorgeix Licantropia?

— L’espurna que va desencadenar la història va ser una llegenda que vaig sentir en una presentació d’un llibre de literatura oral de la zona. De seguida vaig tenir clar que descrivia un cas evident de licantropia, tot i que ni l’autor del recull ni les fonts orals en cap cas ho havien vist així. En vaig escriure un petit conte en un dels llargs viatges en tren que ens tocava fer a Barcelona —mon pare era molt malalt. Era una de les coses que fèiem amb ma filla per distreure’ns. Era el típic conte de por. Després em van encomanar fer una novel·la per a «lo Trinquet» la col·lecció en llengua catalana de la Diputació Provincial de Terol, i vaig pensar que podia adaptar-lo, donant-li tot un altre sentit.

—El que expliques al començament sobre els llobaters deu tenir un fonament real…

— Els llobaters existien. De fet, quan vaig començar a escriure la peripècia d’aquest personatge contemporani, en Llorenç, el vaig voler connectar amb la història del pastoret. Buscant documentació, vaig trobar un article d’en Josep Maria Massip (l’expert que més en sap, de la relació entre el llop i l’home a Catalunya) a la revista Mètode. Hi explicava la dissortada història d’un pretès llobater que va ser penjat per bruixeria el 1619 a Sant Feliu de Pallerols. Llegint-ho, vaig veure que ja tenia la connexió. Els llobaters eren gent que, a canvi d’una quota mantenien els llops lluny dels ramats. Era un ofici ben «normal», com el de metge o manescal. Aquestes persones tan íntimament relacionades amb els llops, em donaven molt de joc.

 

Carles Terès

 

—Un personatge que, des de bon començament, se’ns mostra intrigant és l’Agustí, el germà gran de la Laura. De fet és el primer pressentiment d’aquesta malaltia que implica un trasbals metamòrfic tan gran que l’home que ho pateix es torna… bé, es torna una altra cosa…

— L’Agustí va començar com un personatge secundari, basat en una persona del poble molt pintoresca i intel·ligent. Però va anar agafant protagonisme fins tenir molt poc a veure amb el seu model. Representa la llibertat extrema, i això, per mi, està molt relacionat amb la licantropia.

—Sobre l’Agustí, encara… bé, no hi ha dubte que aquest paio és, com a mínim, especial. «L’Agustí no confiava en la naturalesa humana per progressar en el coneixement i la saviesa. Estava convençut que la civilització acabaria abocada a l’autodestrucció per culpa de la desídia mental i la ignorància induïda pels grans grups de comunicació»

— És això: una persona que ha voltat pel món, curiosa, que ha anat formant-se de manera autodidacta i ha arribat a les seues pròpies conclusions, bastant encertades. El que passa és que a ell tampoc li agrada de fer-ne difusió. És una persona que va totalment a la seua.

De fet, les seves aficions són ben diverses: del més gran al més remenut….

— Tot el que li desperta curiositat, ho investiga. Si cal li demana al seu cunyat [en Llorenç] que li busqui a internet. Després en treu les seues pròpies teories, que poden ser equivocades (que no sempre) però que tenen una línia lògica molt coherent.

Hi ha, en la qüestió formal, una imitació de la llengua de la Franja, del Matarranya, que a mi m’ha semblat molt reeixida, Això devia comportar feina… i, sovint, disparitat de criteris.

— Per mi, la imitació al llibre és l’estàndard del narrador. La llengua dels personatges és la «natural». La qüestió del dialecte… aquí al Matarranya estem molt ficats en el tema lingüístic; per tant, tampoc no ha estat tan difícil. El més laboriós ha estat diferenciar la parla de l’Alt Matarranya (la Pobla de Llobosa) de la de la plana (Capçades). A dalt parlen més morellà i a baix més tortosí. A més, jo tinc el meu propi idiolecte, barreja del català matarranyenc de ma mare, ribagorçà de mon pare i la mica de barceloní que se’m va enganxar quan hi vaig viure. Per això vaig haver de consultar amb gent experta i nadiua que m’aclarissin els matisos. Va ser una feinada però volia que tingués versemblança, igual que els cicles dels llauradors o la resta de detalls de l’escenari.

—En Llorenç està inquiet, però podríem dir que no s’acaba de desesperar mai… Ara, també s’ha de dir que és reconfortant tenir una dona al seu costat com la Marta, vull dir la Laura, que sempre és al peu del canó…

— Ell va descobrint coses que de fet mai no acaba de saber si són reals o no. Sempre és pitjor quan t’ho imagines que quan ho vius (com quan tems una malaltia i, quan te la diagnostiquen, hi fas front i punt). En Llorenç es va adaptant a la situació, a la realitat que va descobrint. Potser si s’ho hagés imaginat quan vivia feliçment a Barcelona, hauria dit «ui, jo no me n’hi vaig a viure, al poble!», però quan hi és… no és tan dolent com pareix. I sobre la Laura, volia que els personatges fossin molt feliços (fins i tot més del normal), i en Llorenç, que és una mica cagadubtes i «bohemi», troba el seu complement perfecte en ella, una científica, arrelada a la realitat i a la terra. És nadiua de la Pobla, cosa que li ha permès integrar-lo a la societat llobosenca. Perquè aquest és un altre tema: la licantropia és també una al·legoria de l’adaptació d’un medi urbà a un entorn totalment rural.

 

Carles Terès

—Em parlaves de felicitat i no cal que revelem res, però és una novel·la que acaba bé

— Suposo. No ho sé. No acaba malament. Depèn. Queda una mica obert, el final…

—El teu nom ja deu figurar en aquest subgènere de la novel·la de misteri, o fins i tot de terror, que és la història de l’home llop i derivacions… El que passa és que, en la teva, hi ha, encara, com una mena de costumisme atàvic que hauria fet aplaudir els autors i els crítics del Modernisme, ¿no trobes?

— És que de jove vaig llegir-me, tots seguits, Els sots feréstecs, La Punyalada, Vida i mort d’en Jordi Fraginals, Josafat… una literatura que em va sorprendre per la potència, per la modernitat i per l’ús del llenguatge… suposo que això em va influir. I el meu entorn rural. Per mi una novel·la, encara que sigui fantàstica, ha de tenir personatges de carn i ossos, paisatges reals… Si no, perd la consistència… Potser per això es pot dir que té força costumisme, d’atavisme. De fet està basada en una llegenda d’aquí, tradicional.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja