Escriptors, paisatge, Cid i Calatravos (Natxo Sorolla)
Per a qui s’ho mire des de fora, la Cogulla és un tros de monte. Pot ser un bon paisatge, però n’és un entre tants que tenim. Fa uns dies presentàvem a Pena-roja l’últim topseller de la literatura matarranyenca: Licantropia, de Carles Terès.
D’una llegenda d’un pastor que misteriosament desapareix a la Cogulla renaix una exitosa història contemporània d’hòmens llops. L’obra no només arreplegue l’últim premi de literatura en català del Govern d’Aragó, si no que apareix ben ressenyada a la premsa del país. És fascinant veure com la nostra literatura relligue el passat, lo present, i el futur. I no només ho relligue en les històries que explique, si no també en una realitat que construïm dia a dia.
La Cogulla és coneguda a una banda com la Camiseta, nom que prové de la llegenda, i a l’altre com la Tossa. També és punt d’interseccions, perquè per la serra hi passe el meridià 0 (Greenwich), i es troben Torredarques, Mont-roig i Herbers. Com totes les puntes de frontera, unix simbòlicament. Gràcies a les recopilacions de Desideri Lombarte sabem que Menéndez Pidal hi situa allà la batalla de Tèvar, entre el Cid i el comte de Barcelona. Del botí que es va emportar el Cid hi ha l’espasa Colada que després s’atribuirà a Jaume I. Unes coses i altres són discutides, perquè el topònim Tèvar no s’ha mantingut viu, però les reflexions provenen del text de donació dels dominis de Mont-roig a l’Ordre de Calatrava, que situen Tèvar al límit en Pere Eroles (l’actual monte de Pereroles a Morella).
I reprenent als Calatravos i els nostres escriptors, Desideri Lombarte va relligar d’una forma excel•lent la història dels Calatravos amb una obra de teatre, que este dissabte es representarà per tercera vegada a Pena-roja en el marc de la fira d’oficis. Sense els escriptors del territori només veuríem una serra i un pinar a on hi ha hòmens llop, lo Cid, l’espasa de Jaume I, les ordres de Calatrava o Greenwich.
