Skip to content

Iniciada una recogida de material escolar en el Matarraña.

Crial se reinventa con nuevas instalaciones destinadas al enoturismo.

El ‘Bergantes no se toca’ aprovecha la fiesta de las alfombras para protestar contra la presa.

Rescatan a un ciclista de Valdeltormo tras caer por agotamiento físico.

Cartell X Concurso

BASES CONCURS DE FOTOGRAFIA RÀFELS

Comarca Matarranya

Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena | Lo finestró del Gràcia.

 

Sala Capitular

Sala Capitular després de l’incendi (foto de Gudiol)

Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904-Barcelona, 1985) historiador de l’art i arquitecte va fotografiar les pintures de la Sala Capitular de Sixena el març de 1936. Pocs mesos després, la setmana de 8 d’agost, el monestir va ser incendiat i saquejat per milicians anarquistes. Josep Gudiol el va visitar poc temps després y aquesta es la descripció del propi Gudiol: “El monestir era un munt de runes cremades. Les portes del pati, obertes de bat a bat, descobrien la magnífica portalada romànica amb els arcs ennegrits i les portes destrossades; el cor de l’església i els altars, cremats o estellats. En el creuer apareixien escampats per terra els cossos momificats de Sança d’Aragó i la seva filla Dolça, fundadores del monestir; al seu voltant hi havia els cossos dels cavallers de Muret. De miracle, el foc havia respectat les caixes de fusta policromada que havien contingut els cossos d’algunes abadesses nobles del s. XV. Vaig travessar corrent les ruïnes del vell claustre per fer cap a la famosa Sala Capitular del s. XII: no vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels més bells monuments del món. El bellíssim enteixinat àrab que cobria la sala era una capa de cendres entre la runa del sostre caigut. Els arcs de policromia brillant eren una ruïna grisa i negra que destacava sobre el cel. El foc havia transformat les meravelloses composicions que pocs mesos abans semblaven acabades de pintar en unes figures monocromes gairebé invisibles. La majoria havien desaparegut en caure l’arrebossat de la paret i la pedra quedà nua i ennegrida. Després de la impressió rebuda en veure Santa Maria del Mar incendiada, aquesta ruïna de Sixena fou la impressió mes forta que vaig tenir en aquests tres anys de tragèdia.”

        “Vaig parlar amb el comitè de Vilanova de Sixena, el qual ens lliurà unes pintures gòtiques recollides del monestir. Ens assegurà que els autors de l’incendi era gent desconeguda. Em digueren que estaven disposats a ajudar-me a salvar les pintures de la sala capitular. Els vaig prometre que tornaria aviat per evitar que el poc que quedava es perdés definitivament”

        D’ençà de setembre del 1936, i atesa la dificultat de no trobar cap tècnic oficial de l’Ajuntament o Diputació de Barcelona per arrencar les pintures que restaven —molt malmeses—, el més aviat possible, el mateix Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llopart i la pròpia gent de la vila, se n’ocupà de la delicada obra, perduda malauradament tota la policromia dels frescos.

“El occitano sigue vivo y puede tener el futuro garantizado, más que el aragonés”.

Via CHA

Imputados por plantar especies frutales cuyos derechos de propiedad no tenían – Aragón – El Periódico de Aragón.

Aiguaiva: catifes reivindicatives | Lo finestró del Gràcia.

 

Aiguaiva 2

(Fotografia de La Comarca)

Aprofitant la tradicional mostra de catifes, festivitat de Sant Agustí —28 d’agost—, la plataforma “Lo Bergantes no se toque” d’Aiguaiva, va demostrar una vegada més que gairebé tota la vila està en contra de l’embasament o presa de laminació que la “Confederación Hidrogràfica del Ebro” vol construir al riu Bergantes. A les escales de la Plaça, un nombrós grup de persones segudes van corejar eslògans en castellà: “Lo Bergantes no se toque”, “Riu sí, presa no”, “No ens miris, uneix-te”A una gran inscripció es podia llegir “Aigua, patrimoni, natura, llegat, fauna, aigua, flora i vida”. A les entrades de la Plaça hi havia catifes de serradures de colors —com totes—, però amb inscripcions, aquesta vegada sí, en català: “No me tocos lo riu” i “Salven lo nostre riu”. Entre altres coses, el portaveu de la plataforma, Aitor Clemente, manifestà que volen crear un fons fotogràfic per a utilitzar-lo en exposicions i en possibles edicions gràfiques.

Aiguaiva 1

 (Fotografia del Diario de Teruel)

La darrera trobada de lectura publica a Bellmunt | Entre pàginas.

de

Bellmunt-licantropia_0072Bellmunt-licantropia_0069Bellmunt-licantropia_0039Bellmunt-licantropia_0035Bellmunt-licantropia_0021Bellmunt-licantropia_0003-1Fotos de Carles Terés Bellés.

Ramón Mur

El último encuentro de lectores en la VI Jornada de Lectura Pública en Belmonte/Bellmunt fue un éxito sin precedentes en las ediciones anteriores. Más de 60 personas acudieron a esta cita anual de lectura en público, que leyeron fragmentos de la obra en catalán ‘Licantropía’ de Carles Terés y de la publicada hace años en castellano por el Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), ‘Cuestiones bajoaragonesas’ de José Ignacio Micolau Adell.

El acto comenzó a las 10 de la mañana. Gloria Izquierdo presentó a Carles Terés, el autor de Licantropía, quien acudió a Belmonte con su familia y varios amigos, y leyó varias páginas de su primera novela, distinguida con el Premio Guillem Nicolau del año 2011. Unas dos horas más tarde, Raúl Boix presentó a José Ignacio Micolau, autor de la segunda obra escogida para esta jornada de 2013, quien no pudo asistir al encontrarse en Madrid ese día.

En muchos libros se incluye, al final o al principio, un espacio dedicado a los agradecimientos a las personas que, de una forma u otra, han contribuido en la publicación de la obra. De igual forma, quiero aquí señalar a las personas que quisieron participar en la jornada de lectura. La de más edad fue Juan Mompel Gascón, de Belmonte, quien ya ha participado en las ediciones anteriores y cuenta ya 88 años de vida. Cultiva tres huertos al día –uno a primera hora, otro lo repasa al final de la mañana y el tercero, al caer el día- y se encuentra en perfecto estado de salud física y mental. La de menos edad fue una lectora de 9 años, María Rey Tafalla, que leyó junto a su madre a la que ya había acompañado en esta misma circunstancia otros años, aunque no en calidad de lectora. En esta ocasión, debutó como lectora de libros escritos por bajoaragoneses.

Los lectores de 2013, por orden de aparición, y sin perjuicio de que se haya cometido algún error involuntario en el registro fueron los siguientes y a todos ellos quiero reiterar mi agradecimiento en nombre de la Asociación Cultural, Turística y Deportiva, ‘Amigos del Mezquín’:

Gloria Izquierdo, Carles Terés, Lluis Sánchez, Ángel Izquierdo, Daniel Sesé, Manel Ollé, Montse Gort, María Dolors Gimeno, Carmina ?, Angels Guimerá, José Inglada, Josep Fargas, Raúl Boix, Angel Izquierdo Rius, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Juan Antonio Pérez, Tomás Bosque leyeron los fragmentos de ‘Licantropía’ en catalán. Las páginas de ‘Cuestiones Bajoaragonesas’ en castellano fueron leídas por Tomás Bosque, Lluis Sánchez, Juan García, Gloria Cros, Chon Figuerola, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Raúl Boix, Lorenzo Gascón, Matilde García, Josep Fargas, Enric Morales, Alberto Bayod, Mari Carmen Bayod, Ángel Izquierdo, Angels Guimerá, José Inglada, Susi Manjón, Marta Giménez, Samir Samham, Daniel Plana, Ignacio Celma, Ramón Morales, Miriam García, Daniel Palacios, Marco Rey, Meli Tafalla, María Rey, Ignacio Rey, Jaime Jarque, Jorge Celma, Concha Lázaro, Toño Celma, Conchita Martín, Jaime Antonio Marqués, Manuel Capilla, Isabel Antolín, Francisco Argente, Laura Jáuregui, Juan Mompel, Abilio Manjón y Margarita Barbero.

BRUIXOTS DE L’AIGUA – ZAHORÍES: II Trobada de saurins.

II Trobada de saurins

Els saurins en la cultura popular
19 d’octubre de 2013
Matarranya: Vall-de-roures i Freixneda
PRESENTACIÓ
Tot i que és molt fàcil copsar la important presència de saurins a la societat, de segur que en trobaríem un o més a cada població, la seua visibilitat social formal és molt baixa. Històricament tenen una llarga trajectòria, però es tracta d’un col·lectiu que generalment ha quedat relegat als espais “subterranis” envoltats dels tabús del misticisme i la màgia com a bruixots d’aigua. És una feina amb una imatge social incerta que solen desenvolupar en solitari, la qual cosa ha reforçat també el seu caràcter submergit. 
Tot i això, els saurins segueixen cercant aigua subterrània com ho han fet des de fa milers d’anys. Avui dia són cridats per empreses perforadores, particulars, ajuntaments… Lluny de la seva extinció el saurí segueix tenint un paper clau en la localització de les aigües amagades, i no només això, són també útils en la detecció de geopaties, energies tel·lúriques, cercar persones desaparegudes, localitzar jaciments de petroli o vetes de mineral, etc. Un món apassionant que no deixa a ningú indiferent.
A partir d’un dels primers estudis etnogràfics realitzats sobre el tema, es va detectar el poc coneixement que tenia la societat d’aquest col·lectiu i, a la vegada, la poca interacció que tenien entre ells. Amb aquest doble objectiu, va nàxier la 1a Trobada de Saurins en territoris de parla catalana que va tenir lloc a Tarroja de Segarra (Lleida) el 2011 organitzat per l’ajuntament d’aquesta població i la investigadora Rosa Ma Canela.
L’èxit va superar totes les previsions, més de 190 inscrits de 26 comarques diferents, i ra volem agafar el testimoni d’aquella trobada amb l’organització de la 2a edició al Matarranya i al Parc Natural dels Ports.

CHA critica la indiferencia del Gobierno de Aragón sobre los bienes

Ibeas se ha mostrado “indignada”, aunque no sorprendida, por las declaraciones del consejero de Cultura catalán

ZARAGOZA.- La portavoz de CHA en las Cortes, Nieves Ibeas, ha criticado la actitud indiferente del Gobierno de Aragón sobre los bienes religiosos de las parroquias aragonesas de la zona oriental de Aragón depositados en el Museo Diocesano de Lérida y pide la comparecencia de Rudi para el próximo período de sesiones.

En este sentido, Ibeas se ha mostrado “indignada”, aunque no sorprendida, por las declaraciones del consejero de Cultura catalán, Ferrán Mascarell, sobre los bienes, ya que es la línea que viene tomando la Generalitat desde hace años.

Mascarell aseguró ayer que es “imposible” que las obras de arte sacro depositadas en Lérida y que reclama la diócesis aragonesa de Barbastro-Monzón cambie de manos pues, a su juicio, “el tema de la propiedad no es discutible”.

Nieves Ibeas ha dicho que le preocupa la actitud de la presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que “se comprometió en su investidura a liderar personalmente el regreso de los bienes sin que hasta la fecha la hayamos visto hacer nada”, ha asegurado.

Por ello, la diputada de CHA ha recordado que ya tiene registrada una petición de comparecencia en las Cortes para que la presidenta explique “el estado actual de las reclamaciones judiciales y extrajudiciales formuladas por el Gobierno de Aragón con la finalidad de obtener la restitución del patrimonio artístico aragonés que se halla fuera de Aragón, así como la previsión sobre la resolución de los conflictos existentes en la actualidad y las iniciativas que esté llevando a cabo o tenga intención de llevar a cabo en el futuro”.

Twitter / ecodes: El Contrato del río #Matarraña ….

El Contrato del río en el proyecto Sud’eau2 iniciativas de gestión sostenible y participativa

El pou de Santa Mònica | Lo finestró del Gràcia.

 

El pou 1

Una tarda de principis d’agost vam anar des de la Codonyera a refrescar-nos una mica, sota l’ombra arrodonida dels pins i de la allargassada dels alts xiprers, del Santuari de Santa Mònica de Fòrnols. Les informacions turístiques solen descriure el paratge i els edificis així: “El Santuari de Montserrate està enclavat a la part alta d’una vall que acaba als peus del nucli urbà de Fórnols. Es tracta d’un conjunt de construccions entre les quals es troben l’església, el claustre i diverses dependències al seu voltant i un pou.
L’església es troba situada a l’extrem nord-oest del conjunt, presenta una sola nau amb capella adossada al mur nord, el temple s’obre al flanc nord del claustre del qual es conserven els flancs sud i part de l’est, oest i nord, en l’extrem nord-est es conserven la casa del mitger, a la qual s’accedeix des del pati…”

Xiprer 1Xiprer 2El pou 2

De la visita que vam fer, vull destacar només el pou, que es troba en un estat de mitja ruïna, la qual cosa potser el fa més interessant encara, per la seua estètica, el verdor vegetal superficial de l’aigua  i l’espectacularitat de les teranyines que pengen de les parets.  Com a mostra vaig fer unes fotografies. Només en penjo una d’un alt xiprer viu, una altra d’un alt xiprer mort i les del pou, més espectaculars.

(No oblideu de clicar sobre les fotos per veure-les millor)

El pou 3

El Matarranya viu un dels estius més tranquils que es recorde pel que fa a incendis forestals | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja