IV CICLOTURISTA BTT DE MASSALIÓ.
INSCRIPCIONS
Per inscriure’s, primer s’han d’ingressar 12€ per persona (10€ socis) a Ibercaja “Club de la Juventud” 2085-3912-66-0102260905 o a Caja Rural de Teruel “Asociación Cultural de Mazaleón” – 3080.0006.08.1001237815, especificant lo nom del participant o participants al concepte. Posteriorment, s’ha d’enviar lo justificant indicant nom complert, direcció, telèfon, mail, data de naixement i ruta triada, per fax (978 898 611) o per mail (clubdelajoventut@gmail.co
HORARIS
A les 8,30 farem lo primer avituallament i la entrega de les acreditacions a la Plaça Poble. Posteriorment, a les 9,00 se farà la sortida conjunta. Lo dinar ser realitzarà a les 13,30, restant el lloc per determinar.
Polémica en el grupo de trabajo que debate la ley de Lenguas.
La ponencia que debe estudiar el proyecto de ley de Lenguas que preparan las Cortes de Aragón se ha resquebrajado tras las últimas declaraciones de la integrante del Partido Popular, la diputada Maria José Ferrando. En una rueda de prensa, la parlamentaria aseguró que las enmiendas a la ley que propone la oposición conllevarían un sobrecoste de 35 millones de euros en traductores.
Los grupos de Izquierda Unida y Chunta Aragonesista han tildado de falsas estas afirmaciones y han criticado la actitud poco tolerante de Ferrando. Asimismo, CHA ha abandonado la ponencia. Según la portavoz, Nieves Ibeas, el PP tiene “demasiada prisa por cargarse el actual texto, algo que puede hacer partiendo de su mayoría”.
Adolfo Barrena, de IU, ha atacado a Ferrando por sus declaraciones “tendenciosas y absolutamente irrespetuosas”. Por su parte, el PSOE ha anunciado que se mantendrá en la ponencia pero ha criticado que el PP “utilice rastreramente la ley para esconder su incapacidad para resolver los problemas reales”.
Cabe recordar que parte del malestar referente a la ley de Lenguas viene motivado por el idioma que se les da al aragonés y al catalán. PP y PAR buscan evitar polémicas con las nomenclaturas de “modalidad lingüística de uso predominante en la parte septentrional de Aragón” y “modalidad lingüística de uso predominante en la parte oriental de Aragón”.
La Plataforma No Hablamos Catalán ya ha felicitado a los partidos en el gobierno por su determinación y ha cargado contra la oposición por defender “posturas catalanistas”.
Objectiu del PP-PAR: carregar-se el català | Lo finestró del Gràcia.
El govern del PP-PAR, com ja sap tothom, té un clar objectiu, carregar-se el català, també l’aragonès, sota la vergonyosa i demagògica excusa de protecció de les varietats lingüístiques aragoneses. Que sabran ells de varietats lingüístiques! Per això aprovaran una llei, de la qual, el principal objectiu és la derogació la llei vigent. Per això han anul·lat els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero —els han fusionat i els han deixat sense dotació. Per això han anul·lat les 29 subscripcions de Temps de Franja. Per això la portaveu de cultura del PP ha dit que la implantació de la llei actual costaria 35 milions d’euros i 30 més cada any. On és la vergonya? On és el sentit comú? I la ciutdadania, restarà tan tranquila? Massa “cachirulos” i ben poca autoestima lingüística.
De tot allò, els mitjans de comunicació s’han fet ressó ampliament, a l’Aragó en alguns casos, i a Catalunya, la majoria.
Com a exemple aquí teniu el que ha publicat Vilaweb.
Presentació de «Licantropia» a Queretes.
El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.
Elimina el Premi Nicolau de literatura, subscripcions de Temps de Franja i el projecte Jesús Moncada
Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.
La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.
La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.
La supressió del Premi Nicolau
El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’
S’acaba el projecte Jesús Moncada
La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.
El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.
«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.