Skip to content

En anglés i francés —en canvi— sí que n’hi ha, de visites. Deu ser que són també llengües aragoneses? Probablement ens hauria explicat que eixes llengües eren per als turistes. Que potser els turistes no podem parlar la llengua que ella mateixa parla? Serà que valencians, catalans i andorrans no mereixem la mateixa consideració com a turistes? Que potser ens fan algun descompte, atés que no ens donen el mateix servei que als altres?

Continuar llegint… Matarranya silenciat – Ferran Suay

Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar d’Antropologia –en l’especialització d’Etnologia- el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.

Des del 1998, en què acabà els estudis universitaris, al 2007 s’establí a la Terra Alta. Més tard, passarà a residir a la Portellada al Matarranya, població de Víctor Vidal, la seua parella. I ara la seua activitat se centrarà més a la nostra comarca, sense oblidar-se dels  lligams culturals amb la Terra Alta. Formarà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya i organitzarà i serà la comissària i dinamitzadora de l’exposició  Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i, amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana, realitzaran l’exposició La llengua catalana a l’Aragó (2005) promogudes per ASCUMA. Amb totes dos recorrerà moltes poblacions franjolines, aragoneses i de les terres de parla catalana. Donarà classes de català per adults a diverses poblacions del Matarranya, del Baix Aragó-Casp i a Alcanyís.

Treballà a la Comarca del Matarranya, del 2004 al 2007, en la recuperació d’arxius municipals i privats i la catalogació i difusió dels monuments i altres elements patrimonials de les poblacions que la formen. Coordinà les Trobades d’Autors Ebrencs a Fondespatla, idea original d’Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures, que s’organitzaren del 2006 al 2012. Com a mare de dos filles i preocupada per la seua educació, serà sòcia fundadora i secretària de l’Associació de pares i mares del Matarranya per l’escola en català ‘Clarió’ constituïda el 2013, amb l’objectiu de promoure i intensificar la presència de la nostra llengua en tots els centres educatius i organitzar activitats i recursos pels menuts.

Coordinadora del 2007 al 2015 del programa de dinamització dels l’Horts Escolars impulsat pel programa ‘Pon Aragón en tu mesa’ dels grups Leader d’Aragó i l’empresa Guies del Port que va fundar amb el seu marit. Col·laborà amb el Museu Etnològic de Nonasp d’Amics de Nonasp en el projecte Lo Museu parla 2015 a 2018 i entrevistà a vint nonaspins que parlen del seu passat i de la vila, que representaren unes 17 hores de gravació audiovisual i que es completà amb la transcripció del contingut.

Professora de català a l’Escola Oficial d’Idiomes-EOI- Ignacio Luzán de Montsó del 2014 al 2016 i de Llengua Catalana i Literatura a l’IES Matarraña del 2016 fins l’actualitat. Des del centre dinamitzarà les múltiples activitats al voltant de l’aprenentatge de la nostra llengua: trobades amb escriptors, celebració del Dia de la Llengua, viatge a l’Alguer, concurs Ficcions, trobades amb iaios, cançoner tradicional matarranyenc… Amb els seus alumnes ha col·laborat des de fa cinc anys amb Ràdio Matarranya amb el programa setmanal ‘Info Insti’. Amb Pietro Cucalón són els coordinadors de la revista Temps d’escola que apareix a Temps de Franja, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, una eina didàctica per a l’aula aragonesa de parla catalana que va iniciar-se el 2016. Coordinadora del Programa Jesús Moncada del Govern d’Aragó per la promoció del català en el territori.

Ha publicat articles a les revistes Lo Senienc, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Revista d’Etnologia de Catalunya, Caramella, Temps de Franja, La Comarca, Kalat-Zeyd… És autora dels llibres: “Parc Natural dels Ports. Patrimoni Humà” i “La indumentària tradicional en el calendari festiu”, a més de publicacions digitals sobre els seus treballs.

Tota esta intensa activitat cultural de la nostra companya Pepa Nogués Furió, realitzada a les nostres comarques i a les Terres de l’Ebre, ens ha portat a Iniciativa Cultural de la Franja que presideix Artur Quintana atorgar-li merescudament el XIV Premi Franja: llengua i territori corresponent al 2020. L’acte de lliurament se farà el dia 7 de desembre al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit en què tindrà lloc una conferència a càrrec d’en Josep Joan Moreso i  Mateos, tortosí i Catedràtic de Filosofia del Dret, ex rector de la Universitat Pompeu Fabra (2205-2013).

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Declarada Entitat d’Utilitat Pública

C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 628697751-978851521
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

Instagram: ascuma_matarranya

Twitter: ASCUMA@matarranya

Source: La crisis del sharka provoca que varias familias hayan dejado ya Mazaleón

Source: La construcció naval, la navegació i la pesa, fluvials i marítimes, a les Terres de l’Ebre. – Etnologia.cat

Source: Dos panaderías del Matarraña, entre las 80 mejores de toda España

Source: HIFE denuncia que Educación no le permite usar un autobús de más capacidad por ser más antiguo que el actual

Publicat a Viles i gents, de La Comarca, el  12/11/2021

Natxo Sorolla

Fa més d’una dècada escrivia a esta columna que tots tenim les mateixes hores al relonge. I que per a gestionar bé el temps va bé agilitzar la resolució del que és urgent, i aixina prioritzar el que és important. Uns anys més tard tornava a parlar aquí de la gestió del temps, explicant com de bé va distingir allò que té dia i hora (calendari), d’allò que està a la cua de pendents (tasques), i d’allò que només són idees que en algun moment podran entrar a la cua (notes). Estes ferramentes m’han anat molt bé per a gestionar les meues hores, i ser eficient de manera assossegada.

Però el sistema té falles. Importants. I avui més que de coses que funcionen, vull parlar de metes incomplides per a gestionar millor el temps. Tinc una carpeta que denomino «Il·lusions». Són projectes que no només m’interessen, si no que en la major part d’ells estic embrancat, a ritmes diferents. Però sovint los compromisos que haig anat sumant se convertixen en urgències i retards. I este és un dels principals problemes: no aprendre a dir que «no». Qualsevol projecte sol ser un repte interessant, que també ajude a formar una carrera. Però arribe un punt que si no es prioritze (i es diu que no), la saturació se sobrepose. Però a més, s’hi ha de sumar la mala programació del temps: moltes vegades penso que una cosa són poques hores i acabo arrastrant-la durant dies. És la confusió habitual entre el temps que «voldríem» que una cosa duro i el temps real que «sabem» que dure.

Però encara falte el pitjor enemic del meu temps. Escric la columna fora d’hores, i ja és tard. Demà a primera hora vull enviar-la, abans que no me a reclamon. Però un problemeta que m’està donant lo processador de textos acabe en una reinstal·lació del programa, buscar la traducció del menú… Tot a costa de les hores de son. Una tasca necessària, però que en este moment no ere ni urgent ni important. Ara ja està feta. I això done plaer, perquè quan superem un repte hi ha un mecanisme mental que mos fa un «guau!». Encara que aparentment sigue tan gris com un processador de textos. Procrastinar. Fer allò que mos motive i mos done minidosis de plaer, però que se superpose a allò urgent i important, perquè sovint és més tediós. Lo pitjor enemic de la gestió del nostre propi temps som natres.

Programació MAGAZIN 13 de novembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores.
Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45- 11:55.- Resultats del Campionat autonòmic d’Aragó en la modalitat de” Caza menor con perro”, celebrat a Favara el dissabte passat dia 6 de novembre. Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de caçadors, organitzadora de l’event.
11:55- 12:30.- Àgora: “La riquesa del món concentrada en poques mans. Els rics més rics i els pobres més pobres.” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Maite Pina, presidenta de “Les Dones Favaroles”.
12:40- 12:55.- Conèixer millor com és “Lo favarol”. Roberto Albiac
12:55- 13:10.- Esports . José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
13:25- 13:40.- Jaime Rebenaque, director del Colegi “Virgen del Portal” de Maella, ens explicarà les novetats d’aquest curs.
13:40-14.- Entrevista a Rafael Martí Casals, alcalde de Massalió i president de la comarca del Matarranya.
Participants: Marcos Víctor Calleja, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Maite Pina, Roberto Albiac, José Manuel Pelegrin, Laura Gandul, Jaime Rebenaque, Mario Rius, Rafael Martí, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Los visitadores y el poder municipal en el Bajo Aragón (S. XV -XVI) | Historias del Bajo Aragón

Source: La fira de Montroig a la meua recordança (1950-1957) | Contalles de Fórnols

Source: La carretera TE-V-3341 entre Lledó y Arens de Lledó permanecerá cortada hasta el viernes por obras

Source: Properes presentacions de l’«Obra poètica completa» lombartiana » Temps de Franja

Source: Alberto Izquierdo: «es una gran noticia que haya que ampliar un colegio rural como el de Ráfales»

Source: La primera excavación en busca de Joaquín Ferrer, fusilado en 1938, no aporta evidencias sobre su paradero

Source: Economía extractiva, economía generativa

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja