La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentTot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català
juny 20Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català.
Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys
Coincidint amb el festival de música, també se celebra la 24a Trobada Cultural del Matarranya
Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord
juny 20Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.
Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys
Este cap de setmana Pena-roja acollirà una nova edició del Franja Rock, el festival de música més veterà del Matarranya. Un Franja Rock que enguany arriba a la seua 14ena edició i que, per a celebrar-ho, reunirà un cartell molt complet. Estrenarà nova ubicació, i seran els madrilenys Boikot els caps de cartell d’una festa que reunirà activitats 
durant tot el cap de setmana. La consolidada banda torna al Matarranya després de molts anys. I ho farà per a presentar el seu últim disc en directe, Boikotea!!! L’actuació, a l’Edifici Multiusos de Pena-roja a partir de les onze i mitja de la nit. El cartell el complementen Vadebo!, música i lluita des de València. Tindrem també els Atzembla, vinguts del País Valencià, que presentaran El teu viatge. Actuen per primera vegada al Matarranya. Hi seran també La Llitera Tropical, que punxaran totes les músiques imaginables. Abans es farà sopar popular i un munt d’actes per la vila de Pena-roja.
Un festival Franja Rock que al llarg d’este cap de setmana reunirà un munt d’activitats. Al concert de demà dissabte s’hi sumaran els actes d’avui divendres, amb sopar popular, el Trivial Pena-rogí -un dels actes més originals- i festa al Saló Cultural. De cara al dissabte, el programa del Franja Rock se solaparà amb les activitats previstes per commemorar la 24ena 
Trobada Cultural del Matarranya i retre homenatge a Desideri Lombarte. Hi haurà la presentació de Les aventures del sastre Roc d’Arça, narrativa de Lombarte. Hi haurà també presentacions literàries, actuacions teatrals, activitats infantils amb Poliglota Teatre o l’actuació de Túrnez & Sesé, emblemàtica formació que ha musicalitzat la poesia d’en Desideri Lombarte. A més, tindrem taverna reivindicativa a la plaça major, oferint músiques en viu, joc de pilota, fireta de la cervesa artesanal, tast de cerveses i també unes jornades sobre la nova política de l’aigua, amb la presència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, El Bergantes no se toca i Aturando Yesa.
Lombartianes
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)
Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.
Artur Quintana
Aragó imposa el lapao al currículum escolar | Nació Digital.
Aragó imposa el lapao al currículum escolar
Els estudiants de la Franja, obligats a canviar l’assignatura de Llengua Catalana per la de Llengües Pròpies d’Aragó
La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana afecta a més de 5.000 alumnes aragonesos, que estudien i són avaluats de català o en català. A més, la modificació curricular afectarà també la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català.
A Xàtiva demà, per respondre-li, penjaran crespons negres als balcons i les finestres. Per Xàtiva. Però també per Manresa i Vila-real, per Quart de Poblet i Castellterçol, per Dénia i Calaceit, per Terrassa, Ares de Maestrat i les quaranta-tres ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre el 1707 i el 1714, ara fa tres-cents anys justs. Llegiu més… El menyspreu filipista – Editorial – VilaWeb.
Entitats de la localitat i l’Ajuntament demanen que es mantingui l’assignatura de Llengua Catalana i no se substitueixi per la de Llengües Pròpies d’Aragó
L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó per tal que es pugui mantenir l’ensenyament de català a les escoles de la Franja de Ponent, així com la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català. L’elaboració del nou Currículum i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó. Actualment, més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien i són avaluats de català o en català.
La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, per la de Llengües Pròpies d’Aragó és una de les mesures que preveu el nou Currículum de l’Educació Primària a Aragó, de la mateixa manera que l’actual Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el maig del 2013. Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació ‘posa en perill’ el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, ‘com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català’. També demanen ‘que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua’.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, ‘cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès’.
